10 de setembre 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

Que difícil se’ns presenta avui la Paraula de Déu i alhora que exigent; toca veritablement la nostra feblesa i ens ofereix d’endinsar-nos en la misericòrdia de Déu envers cadascun de nosaltres.

“quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m’ha fet, set vegades”
Mt 18

Perdonar no és mai fàcil. Pere demana si s’ha d’arribar a set vegades i Jesús li respon: “no set vegades, sinó setanta vegades set”, que és tant com dir, sempre.

El perdó de Déu ens deixa lliures i perdona el deute que tenim. El nostre perdó tal com es presenta en el mateix evangeli moltes vegades és mesquí. El rei perdona a un vassall un gran deute i aquest no perdona una nimietat a un altre company; això crec que tots reconeixem que ens acostuma a passar en les petites coses de cada dia.

Preparant aquesta reflexió he trobat una cita que defineix allò que per a mi ha estat el quid de la qüestió per entendre el perdó. Diu l’autor:

“Es comença perdonant de debò quan un es conforma amb viure un mateix com a perdonat, quan accepta dependre permanentment del perdó d’un altre.”

Crec que és una bona reflexió per sentir-nos necessitats de perdó i alhora perdonats, aquí es descobreix la misericòrdia i l’amor de Déu per a cadascun de nosaltres.
En el Salm d’avui s’afirma:

“Déu és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en amor”.


En aquests moments que vivim, aquestes paraules poden sonar-nos una mica estranyes. Acostumem a tenir com a norma la justícia, no pas la misericòrdia, i tots els textos d’avui ens encaren cap a una altra mirada.

Déu ens deixa lliures i ens perdona tots els “deutes” que tenim amb Ell, i en canvi, de vegades, el nostre perdó s’encara cap a la llei de l’exigència.

Que el Senyor ens ajudi a sentir-nos perdonats i a veure que necessitem del seu perdó i així podrem anar caminant en la línia de perdonar de debò.

Júlia Tejerina