Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


31 d’octubre de 2011

Mostra de Cinema Espiritual a Barcelona

Del 4 al 13 de novembre es celebrarà la VIII Mostra del Cinema Espiritual de Barcelona. Fidels a l’estil inicial, les pel·lícules aniran acompanyades de la meditació d’un especialista que permetrà aprofundir i comprendre les claus del film i anar més enllà en la reflexió. La Mostra nascuda amb vocació de diàleg interreligiós i cultural, pretén aprofundir sobre la presència de la dimensió espiritual a la cultura audiovisual. L'entrada per cada sessió val 5 euros, i l'abonament per a totes deu sessions val 40 euros.

Programa:

Divendres 4
Pel·lícula: Le Havre
Cinema: Alexandra
Hora: 19:30
Durada: 103’


Dissabte 5
Pel·lícula: Prefiero el paríso I i II
Cinema: Alexandra
Hora: 17:30
Durada: : 100’ + 100’


Diumenge 6
Pel·lícula: Il était une Foi
Cinema: Alexandra
Hora: 19:30
Durada: 90’




Dilluns 7

Pel·lícula: Duns Scoto
Cinema: Alexandra
Hora: 19:30
Durada: 90’



Dimarts 8
Pel·lícula:
El árbol de la vida
Cinema: Alexandra
Hora: 19:30
Durada: 138’



Dimecres 9
Pel·lícula:
The Human Experience
Cinema: Facultat Comunicació Ramon Llull (Valldonzella, 12)
Hora: 19:30
Durada: 90’



Dijous 10
Pel·lícula: El fin es mi principio
Cinema: Alexandra
Hora: 19:30
Durada: 98’



Divendres 11
Pel·lícula:
Monsieur Lazhar
Cinema: Alexandra
Hora: 19:30
Durada: 94’



Dissabte 12
Pel·lícula:
Popieluszco, la libertad está en nosotros I i II
Cinema: Alexandra
Hora: 15:30
Durada: 90’ + 90’



Diumenge 13
Pel·lícula:
El gran milagro
Cinema: Alexandra
Hora: 17:30
Durada: 70’

30 d’octubre de 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

SERVIDORS I NO ESCLAUS

Des de fa un parell de diumenges, l’evangeli de Sant Mateu ens presenta Jesús sent provocat públicament pels fariseus i mestres de la Llei. En aquest diumenge, el provocador és Jesús. Ho fa obertament, dirigint-se a tothom, “a la gent i als deixebles” i ho fa amb contundència, sense embuts, políticament -diríem avui- d’una manera poc correcta.

Tots sabem que les lleis marquen unes determinades pautes de conducta per afavorir la convivència i la pau social, però quan els encarregats per dictar, vetllar i fer complir les normes les multipliquen i les compliquen, el que aconsegueixen és que les lleis ofeguin la llibertat i la il·lusió de les persones i dels pobles. El que ens resulta de tot punt intolerable és que els líders i poderosos de qualsevol societat se saltin impúdicament aquestes mateixes normes i que, quan són descoberts, no sols no s’arronsin sinó que, a més a més, treguin pit. D’això, tots nosaltres en sabem i ho veiem massa sovint, perquè som ciutadans.

Jesús retreu aquesta manera de fer als mestres i als fariseus, perquè ells fan el mateix amb la Llei de Déu: les multipliquen afeixugant les consciències, parlen només d’obligacions i preceptes invocant una autoritat d’un déu estrany, que res té a veure amb el Déu de Jesús, però ells continuen presentant-se com a pares, com a mestres i guies espirituals, quan en realitat el que aconsegueixen és espantar i fer fugir a molta gent que està cercant una paraula de pau i d’esperança. D’això, també nosaltres en sabem i ho veiem massa sovint, perquè som membres d’una església.

Cap persona, ni cap societat, no pot permetre ser esclavitzat per les lleis, perquè l’ètica, l’estima, la compassió i la misericòrdia no han estat mai fruit de la llei, sinó que són fruit d’opcions personals preses en llibertat. Quan la llei ofega la llibertat, l’ètica esdevé un impossible, un miratge; quan en llibertat l’home es fa servidor dels altres, quan opta per ocupar-se i preocupar-se pels altres, llavors està en camí per trobar la salvació.

Anton Ramon Sastre

29 d’octubre de 2011

Commemoració litúrgica de Tots els Fidels Difunts

El dimecres 2 de novembre l’Església celebra el dia dels Fidels Difunts. Nosaltres, com venint fent els darrers anys, ens reunirem a les 8 del vespre per celebrar l’Eucaristia i pregarem pels difunts de la nostra comunitat que ens han deixat durant aquest any. Els familiars hi són especialment convidats.

Esperem la vostra assistència de record i pregària.

Grups de Reflexió Bíblica i de Pregària

Aquest mes de novembre, en coincidir la Festivitat de Tots Sants amb el primer dimarts de mes, dia habitual de la reunió del Grup de Reflexió Bíblica, han ajornat la seva trobada al dimarts següent dia 8. I el Grup de Pregària, en haver-hi la celebració de Tots els fidels difunts el dia 2, primer dimecres de mes, canvia les seves trobades pel segon i el quart dimecres de mes.

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme serà el dia 13 de novembre. Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció a la secretaria de la Cbomunitat en hores de despatx.

28 d’octubre de 2011

Reunió del Consell Pastoral d'octubre

El passat dimarts 18 d’octubre el Consell Pastoral va tenir la seva reunió mensual. En aquesta ocasió va comptar amb la presència del nou rector de Sant Ildefons, Mn.Josep Maria Jubany. Després d’una breu roda de presentació dels membres del Consell, Mn.Jubany també es va presentar: té 62 anys, és el delegat de Pastoral Social del bisbat de Barcelona, i ha estat deu anys de rector a Santa Eulàlia de Mérida a l’Hospitalet de Llobregat, després d’ haver estat deu anys de rector a El Prat. Un fet premonitori a la seva biografia: va rebre la Primera Comunió a l’escola de les Dames Negres, quan en aquella època l’església de l’escola era l’església de la Parròquia de Sant Ildefons.

El Consell va convidar al nou rector a ser el ponent de l’Assemblea de novembre que tindrà lloc el dilluns 14 a les 9 del vespre, de manera que tota la Comunitat el pugui conèixer de més a prop. Mn.Jubany va acceptar molt gustosament i serà un nou acte comunitari en el que participarà, després de ser present a l’Eucaristia per Mn.Cases de principis de mes.

S’informa al Consell que a la pressa de possessió del nou rector, que es celebrarà a les 8 del vespre del dissabte 19 de novembre, estarà presidida pel bisbe Sebastià Taltavull.

El Consell va fer un repàs sobre l’inici de curs de les diferents activitats on es va destacar els 350 infants apuntats a la catequesi, i els nous vint joves incorporats al grup de Batec. També es va comentar que recentment el Centre d’Estudis Pastorals de les diòcesis catalanes ha publicat “La participació en les nostres comunitats: Guia de les bones pràctiques” on es recullen disset iniciatives de tot Catalunya, i entre les que hi ha dos activitats de Sant Ildefons: l’Assemblea mensual, i el Lip Dub sobre el comerç just i el consum responsable que el grup de joves de la nostre Comunitat, a iniciativa de Batec i del grup de Justícia i Pau, van gravar el passat mes de febrer.

Finalment es va tractar de com es pot treballar des de la nostra parròquia el Pla Pastoral de l’Arxidiòcesi de Barcelona. Aquest Pla té tres grans objectius: l’anunci de Jesucrist als qui no el coneixen, la Pastoral d’iniciació cristiana i la solidaritat com expressió de la fe cristiana. Entre les idees que van sorgir destaquen la possibilitat de crear un “Atri dels gentils” del nostre entorn que es converteixi en un espai de diàleg entre creients i no creients; una missa pensada especialment per joves, i potenciar el Centre d’Acollida Adrià Trescents que és el servei de bancs d’aliments de Sant Ildefons.

La propera reunió del Consell Pastoral serà el dimarts dia 15 de novembre i es continuarà reflexionant sobre la posada en pràctica del Pla Pastoral 2011-2015.

27 d’octubre de 2011

El árbol de la vida: una obra mestra de cinema espiritual

Tot seguit es transcriu la crítica que Peio Sánchez Rodríguez, director del departament de Cinema de l'Arquebisbat de Barcelona, ha fet sobre la pel·lícula "El árbol de la vida".

Terrence Malick (Males Terres, 1973; Dies del cel, 1978; La prima línia vermella, 1998; El nou món, 2005) ha realitzat una obra mestra que suposa a l'artista capaç d'expressar-se a través del cinema, al pensador que s'assenta en la tradició filosòfica, teològica i musical, i al creient que vol plasmar la seva experiència de Déu. Aquesta intenció ens porta a una obra complexa que pot ser contemplada des d'una certa senzillesa però que no funcionarà com pel·lícula comercial. En aquest cas la crítica vol ser una invitació responsable a veure una pel·lícula que provoca una experiència estètica, convida a endinsar-se en l'experiència de la gràcia i deixa un pòsit reflexiu que exigeix tant la revisitació -aquí la repetició serà obligada- com a la contemplació i el diàleg.

La pel·lícula en el primer nivell narratiu explica la història d'una família a Texas en els anys cinquanta el pare autoritari -genial Brad Pitt- i la mare bondadosa -tot un descobriment Jessica Chastain- tenen tres fills dels que seguim de forma especial a Jack -interpretat per Hunter McCracken de nen-adolescent i per Sean Penn d'adult-, el mitjà i especialment significatiu RL (Laramie Eppler) i Steve (Tye Sheridan) que és el petit. Aquesta històrica domèstica se'ns presenta en tres plans un ara tràgic, un passat complex i un futur de promesa. Aquest nivell és la disculpa per presentar-nos una biografia personal on la gràcia que es presenta com una història de salvació: gràcia original, pecat, redempció i consumació.

El segon nivell narratiu s'expressa amb imatges -memorable la fotografia d'Emmanuel Lubezki-, i música que donen a la història un abast còsmic i universal. No es tracta d'una biografia concreta sinó d'una presentació de la història de l'univers i l'ésser humà davant Déu que li regala la seva gràcia. Aquí té sentit el llarg excursus sobre l'origen de l'univers i la vida així com els intercalats visuals, que més que fragmentar la narració la despleguen, i en què s'introdueix nombrosos símbols acompanyats una banda sonora que actua també com un potent emissor de missatges . La complexitat significativa dels més de 30 fragments de música clàssica i contemporània ens porten a recórrer obres de Bach, Mozart, Brahms, Mahler, Smetana, Respighi, Couperin (pare i fill al piano i la guitarra), Holst, fins i tot Preisner -el compositor de Kieslowski- per portar cap al "Agnus Dei", de la "Grande Messe de Morts" de Berlioz.

El tercer nivell narratiu té la forma d'una oració que és pronunciada fonamentalment davant Déu pels tres personatges principals mare, pare i fill gran. En aquestes oracions harmonitzades amb les imatges i la banda sonora s'ofereix el fons teològic que manifesta la presència i la recerca de Déu, la trobada i l'absència del Misteri, la gràcia i la naturalesa, el dolor i el pecat, la conversió i, per fi, la lloança.

La pel·lícula també té els seus límits com no pot ser menys davant el repte impossible que aborda. La sobreabundància en alguns moments es converteix en retòrica, la ciència es barreja sense massa avís amb la creença, la presentació d'aquesta família suposa una tipologia poc universal, l'explícit de la confessió es fa incomprensible per al qual no ha solcat pels mars de la fe cristiana i la complexitat del relat pot excloure als senzills.

Tot i això, no queda impedida la genialitat. Assenyalada per la divisió radical d'opinions entre la crítica, elevada per l'excepcional forma fílmica que desplega, impúdica i arriscada per la presentació de la fe que realitza. Aquesta pel•lícula es convertirà per als cinèfils en obra de culte i per al cinema espiritual a referència. Per res és fàcil, per això aquesta crítica vol oferir en plans unes pistes provisionals per a la visió.

Com a fons últim hi ha una crida a la conversió al misteri de la presència eloqüent, amagada i també dramàtica, enmig del pecat i de la mort, de la Gràcia. Per això acaba convertint-se en una lloança. Aquí hi ha un creient, que ple de límits, que n'hi ha, ens mostra esglaiat la seva experiència de Déu. Un lloc on el cinema es fa do.

25 d’octubre de 2011

Primera sessió de 6è Grau de Catequesi

Els infants de la Comunitat de Sant Ildefons han començant aquests dies el curs 2011-2012 de la Catequesi. Als més grans, els nois i noies de 6è grau, se'ls proposa fer un pas més endavant: ser més conscients del què creiem, reflexionar sobre el significat de la nostra Fe, i veure la importància de la pregària en aquesta recerca constant de Déu i Jesucrist. A més, durant tot el curs faran una aproximació important al Nou Testament, després de dedicar el curs passat, quan feien 5è Grau, a l'Antic Testament.

La primera pregunta sobre la que han reflexionat és "Qui és Jesús per a mi?". A través d'un joc d'imatges, unes lectures i unes cançons han començat el curs i a buscar respostes a la pregunta.

24 d’octubre de 2011

Comença la Catequesi Familiar

Els diumenges 16 i 23 d'aquest mes d'octubre s'han realitzat les primeres sessions de la Catequesi Familiar d'aquest curs. Els 300 infants, repartits en el Grup A i el B, han reflexionat sobre el que celebrem per la festa de Tots Sants amb l'ajut del dibuix fet per Frederic Bassó.

El dibuix representa Déu Pare, Fill i Esperit Sant que com sabem és la manera de pensar i parlar de Déu pròpies de la fe cristiana. La mà gran i oberta és Símbol de Déu Pare, Origen i Fonament de tot el que existeix en l’univers.

A la dreta de la Mà que significa el Pare, està assegut Jesús compartint amb ell el lloc més important i solemne.

Jesús és ja un home gran. Ell és el Resplendor de la Saviesa del Pare que s’ha fet home en el sí de Maria. I va néixer, créixer, i oferir tota la seva vida a una plena fidelitat al Pare. És el Fill del Pare.

Jesús és Jesús ressuscitat, el Crist, que després de viure tota la seva vida humana amb plena fidelitat al Pare, ensenyant a tothom els camins de la veritat i l’amor, ha mort en creu i ha ressuscitat a la Vida Nova.

Jesús porta en el seu cos els senyals de les nafres que han deixat els seus sofriments.

Jesús té a les mans el Llibre de la Vida que l’Apocalipsi presenta com el símbol de la condició de Jutge que té el Crist en relació a tots els humans com a home perfecte que és.

Envoltant-ho tot, el Núvol lluminós que uneix el Pare i el Fill, és el Símbol de l’Esperit Sant, que és la Relació d’Amor i d’Energia que uneix i dinamitza el Pare i el Fill, i provoca la creació de l’Univers i els humans en ell.

Barrejats amb els símbols de llum, vent i foc, que són la Santedat de Déu, tots els homes i dones i nens i nenes de tots els llocs i temps que han viscut de fet segons l’exemple i l’ensenyament de Jesús, són TOTS ELS SANTS, que només Déu coneix i en sap el nombre i el nom de cadascú.

23 d’octubre de 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

“Estima Déu i estima els altres com a tu mateix”

A Jesús, per posar-lo a prova, li van fer una pregunta que contenia un rerefons. Però la seva resposta és contundent: “Estima el Senyor el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot l’esperit”. Aquest és el manament principal i primer. El segon és semblant a aquest: “Estima el teu pròxim com a tu mateix”. Una resposta que no constituïa cap novetat per a un jueu i menys pels fariseus, ja que pel manament de l’Amor a Déu es remet al Shemà que diu: “Escolta Israel ...(Dt 6,5) que era la pregària del matí i vespre que ells feien. Per l’amor al pròxim cita el Levític (19, 18).

La novetat de la resposta de Jesús rau en què defineix l’amor a Déu i als germans com a centre essencial de la llei, cosa oblidada pels escribes i fariseus, ocupats més per les normes rituals i prescripcions jurídiques, dins posicions casuístiques sobre el que és pur o impur, etc. Novetat, doncs, per la síntesi que unifica i equipara els dos manaments i els resumeix d’una pinzellada tota la Llei de Déu.

L’amor és el que compta definitivament, ja que no es pot estimar Déu sense estimar el pròxim, Déu s’encarna en l’home. Déu és amor i ha fet l’home per estimar i ésser estimat. Existim sens dubte per estimar-nos. Notícia aquesta que és per embogir-nos de l’amor de Déu tal i com l’han experimentat molts sants en la seva vida peculiar d’entrega i servei. Déu i l’home són objectes diferents d’amor; es distingeixen conceptualment però no poden separar-se.

Mostrem al món aquest amor i farem una religió positivista, oberta, fraternal i solidària. Els temps que corren ens ho urgeixen com mai i l’eucaristia de cada festa ens ho exigeix tant com el pa de cada dia.

Francesc Xavier de Dou, diaca

22 d’octubre de 2011

La setmana dia a dia

Diumenge,23
Primera sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Activitats del grup de joves de Batec a partir de 3/4 d’11 del matí.

Dilluns, 24

Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 25
Casal Sant Ildefons: Festa de la Castanyada, amb l’animació per part de "Martí i els seus amics".

Dissabte, 29
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai.

20 d’octubre de 2011

Homilia de Mn. Lluís Saumell en la missa per Mn. Ignasi Cases

El passat dia 6 d’octubre a les 8 del vespre vam celebrar la missa exequial per Mn. Ignasi Cases, que ens va deixar per anar a la casa del Pare el passat dia 2 d’agost. L’Eucaristia presidida per Mn. Lluís Saumell i assistida pel diaca Mn. Xavier de Dou, va ser concelebrada amb el Pare Ferran Aguiló, Mn. Joan Lluís Cardona i Mn. Salvador Torres, rector de la nostra comunitat germana de Sant Paulí de Nola. També va ser-hi present el proper rector, Mn.Josep Maria Jubany. La Coral del Casal Sant Ildefons amb els seus cants va voler retre-li el seu darrer homenatge.

Aquesta va ser la sentida homilia de Mn.Lluís:

Acomiadem a Mn. Ignasi i l’acomiadem en aquesta casa on ell durant molts anys ha exercit el seu ministeri de prevere.

En aquests moments no ens surt a tots nosaltres cap altra paraula que no sigui la de gràcies. Gràcies Mn. Ignasi per tot el teu mestratge, gràcies per tots els anys que has estat al nostre costat i que amb la teva voluntat de ferro has vingut cada diumenge a celebrar l’Eucaristia. Per tu la celebració de l’Eucaristia ha estat un punt fort de la teva vida de prevere. Que bé et van aquestes paraules de Sant Joan que hem escoltat “jo sóc el pa viu baixat del cel, qui menja d’aquest pa viurà per sempre”. Aquest pa que tu has alimentat i que tu tan generosament ens n’has fet participar durant anys. Per això t’hem de donar les gràcies, sens dubte que aquesta és la principal missió del prevere, donar-nos els sagraments i sobretot fer-nos participar de l’Eucaristia.

Un altre aspecte de les lectures que hem escoltat és la de descobrir-hi el missatge que ens porta a tots nosaltres. Sant Pau ens ho diu amb aquestes paraules “sabem que Aquell que va ressuscitar, Jesús el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres i ens portarà al seu costat junt amb vosaltres”.

No sé fins a quin punt nosaltres som conscients d’aquestes paraules, ens passa allò de Sant Pere a la muntanya del Tabor: “Senyor que n’estem de bé aquí dalt fem-hi tres cabanes”, com si aquest fos el nostre destí definitiu. La missió del creient és la de fer en present aquestes paraules que l’apòstol diu en futur. Què vol dir pel creient viure en present aquestes paraules, intentar ja ara de viure com a ressuscitats. Quan pensem en la vida eterna la pensem com una realitat que es farà després de la mort, i en realitat comença aquí i ara vivint una vida de compromís amb els germans sentint-nos propers els uns als altres, sentint-nos compromesos en el món que vivim i fer viu d’aquesta manera el missatge de Jesús. Això és participar ja de la vida eterna.

I acabo amb una darrera consideració. M’he referit a Mn. Ignasi amb la missió més principal i important del prevere que és la celebració dels sagraments i en especial de l’Eucaristia, però penso que la seva persona ha adquirit una altra dimensió, que d’una manera molt directa ha incidit en la nostra comunitat, que ha estat tota la seva iniciativa que va suposar la casa de colònies del Padrós que ell junt amb la col•laboració d’una colla de pares va fer néixer a partir pràcticament del no res. Aquesta casa de colònies ha servit pels Escoltes i els Esplais per un espai de 27 anys. I l’altra gran acció va ser la iniciativa que ell personalment i amb molt d’esforç va aconseguir que el casal de Marià Cubí quedés en propietat de la parròquia i gràcies a això es va poder crear el Casal Sant Ildefons de la parròquia en el que cada dia es realitzen diferents activitats gràcies a l’esforç i l’entrega d’una colla de persones que el posen en funcionament.

Mn. Ignasi, en aquests moments em vénen al cap aquelles paraules de Jesús “tot això que feu a un d’aquests germans meus per petit que fos, m’ho fèieu a mi.” Demanem al Senyor que ja l’ha acollit a la seva companyia que nosaltres sapiguem mantenir aquest esperit que faci sempre viu el missatge de Jesús.

19 d’octubre de 2011

Què va dir el Papa als joves?: Arrelats i edificats en Crist, ferms en la fe (12)

Aquest és el darrer extracte de les paraules de Benet XVI a les Jornades Mundials de Joventut que es van celebrar a Madrid el passat mes d'agost. Durant diferents dies hem anat publicant parts de les seves homilies i discursos. En la cerimònia de comiat a l’aeroport de Barajas i davant els Reis d’Espanya i dels cardenals i els bisbes, i d’altres autoritats polítiques, Benet XVI va fer un discurs en el que assenyalà que:

Espanya és una gran nació que, en una convivència sanament oberta, plural i respectuosa, sap i pot progressar sense renunciar a la seva ànima profundament religiosa i catòlica.

No puc deixar de donar les gràcies de tot cor als joves per haver vingut a aquesta Jornada, per la seva participació alegre, entusiasta i intensa. A ells els dic: Gràcies i enhorabona pel testimoni que heu donat a Madrid i a la resta de ciutats espanyoles en les que heu estat. Us convido ara a difondre per tots els racons del món la joiosa i profunda experiència de fe viscuda en aquest noble País. Transmeteu la vostra alegria especialment als que haguessin volgut venir i no han pogut fer-ho per les més diverses circumstàncies, a tants com han resat per vosaltres i als qui la celebració mateixa de la Jornada els ha tocat el cor. Amb la vostra proximitat i testimoni, ajudeu als vostres amics i companys a descobrir que estimar Crist és viure en plenitud.

Deixo Espanya content i agraït a tots. Però sobretot a Déu, Nostre Senyor, que m'ha permès celebrar aquesta Jornada, tan plena de gràcia i emoció, tan carregada de dinamisme i esperança. Sí, la festa de la fe que hem compartit ens permet mirar cap endavant amb molta confiança en la providència, que guia l'Església pels mars de la història. Per això roman jove i amb vitalitat, tot afrontant àrdues situacions. Això és obra de l'Esperit Sant, que fa present Jesucrist en els cors dels joves de cada època i els mostra així la grandesa de la vocació divina de tot ésser humà. Hem pogut comprovar també com la gràcia de Crist ensorra els murs i franqueja les fronteres que el pecat aixeca entre els pobles i les generacions, per fer de tots els homes una sola família que es reconeix unida en l'únic Pare comú, i que conrea amb seu treball i respecte tot el que Ell ens ha donat en la Creació.

18 d’octubre de 2011

Domund 2011

Diumenge vinent dia 23, amb el lema "També jo us envio" (Jn 20,21) se celebrarà la Jornada Mundial per l'evangelització dels pobles, més coneguda com Dia del Domund, dia que tota l'Església universal resa i col·labora econòmicament en favor de l'activitat evangelitzadora de les missioneres i dels missioners.

La col·lecta d'aquest dia ajudarà a fer realitat molts projectes d'extrema necessitat arreu del món.

17 d’octubre de 2011

Què va dir el Papa als joves?: Arrelats i edificats en Crist, ferms en la fe (11)

Abans d’anar cap a l’aeroport per tornar a Roma, Benet XVI es va reunir amb els voluntaris de la JMJ 2011 al pavelló 9 de la Feria de Madrid IFEMA per agrair-los la seva feina:

Molts de vosaltres heu hagut de renunciar a participar d'una manera directa en els actes, en haver d’ocupar-vos d’-altres tasques de l'organització. Tot i això, aquesta renúncia ha estat una manera bonica i evangèlica de participar en la Jornada: el del lliurament als altres de la qual parla Jesús. D'alguna manera, heu fet realitat les paraules del Senyor: «Si un vol ser el primer, sigui l'últim de tots i el servidor de tots». Tinc la certesa que aquesta experiència com a voluntaris us ha enriquit a tots en la vostra vida cristiana, que és fonamentalment un servei d'amor. El Senyor transformarà el vostre cansament acumulat, les preocupacions i l'angoixa de molts moments en fruits de virtuts cristianes: paciència, mansuetud, alegria en el donar-se els altres, disponibilitat per complir la voluntat de Déu. Estimar és servir i el servei augmenta l'amor.

En tornar ara a la vostra vida ordinària, us animo a que guardeu en el vostre cor aquesta joiosa experiència ja que creixeu cada dia més en el lliurament de vosaltres mateixos a Déu i als homes. És possible que en molts de vosaltres s'hagi despertat tímida o poderosament una pregunta molt senzilla: Què vol Déu de mi? Quin és el seu designi sobre la meva vida? Em diu Crist a seguir més de prop? No podria jo gastar la meva vida sencera en la missió d'anunciar al món la grandesa del seu amor a través del sacerdoci, la vida consagrada o el matrimoni? Si ha sorgit aquesta inquietud, deixeu-vos portar pel Senyor i oferiu-vos com a voluntaris al servei d'Aquell que «no ha vingut a ser servit sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom». La vostra vida arribarà a una plenitud insospitada.

16 d’octubre de 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

En la primera Carta als cristians de Tessalònica, Sant Pau els felicita per la seva fe, que treballa per propagar-se, per la seva caritat, que no es cansa de fe el bé, i per la seva esperança, que aguanta les adversitats.

Ens podem interrogar si també nosaltres som així, exemplars, o si tanmateix quedem per sota. Tenim una fe que treballa per propagar-se?. O més aviat la vivim –si és que en tenim- per a nosaltres, en el nostre interior, mirant que no es molestin els qui no creuen el mateix que nosaltres o, fins i tot, que no ens ridiculitzin per la nostra fe?
Ens cal expressar, comunicar i propagar, sense por, la nostra fe. Ens cal tenir caritat, sense cansar-nos de fer el bé i de lluitar per una societat més justa, estant al costat dels més febles i necessitats, dels més pobres. I ens cal tenir una esperança que ens ajudi a aguantar totes les adversitats d’aquesta vida a l’aguait de la plenitud eterna.

No s’hi val escudar-nos en què avui tot això és molt difícil. Segur que pels de Tessalònica també ho era, precisament per això els felicita Sant Pau. I més difícil era per Jesús, en qui nosaltres ens hem d’emmirallar i a qui hem d’imitar. A Ell, que vivia totalment lliurat a preparar el camí de Déu per una societat més justa, de manera pobre, però lliure, dedicat als més pobres i exclosos, els fariseus li paren un parany, amb intenció de sorprendre’l amb alguna paraula que el comprometi contra el Cèsar, si respon que no era lícit pagar-li els tributs, o que el desacrediti davant els que viuen en la misèria oprimits pels tributs del Cèsar, si respon que és lícit.

Amb la seva resposta, “retorneu al Cèsar el que és del César i a Déu allò que és de Déu” Jesús no vol dir que hi hagi dos poders iguals: el del Cèsar i el de Déu. Només vol dir que, si ells diuen que la moneda és del Cèsar, doncs, que la hi retornin. I així no cau en el parany. Però recalca ben fort que ells, i nosaltres, hem de tornar a Déu allò que és de Déu, que és tota la nostra vida, tota la nostra activitat, tota la nostra persona. Tots som de Déu i, per tant, no hem de permetre que ningú oprimeixi el que és de Déu, no hem de permetre que cap poder oprimeixi ningú, hem de lluitar per un món just, pel Regne de Déu.

Maite Cura

15 d’octubre de 2011

La setmana dia a dia

Diumenge, 16
Primera sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Dilluns, 17
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 18
Casal Sant Ildefons: Visita a l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau de Barcelona.

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre.

Dimecres, 19
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d’una estona de silenci i de pregària.

Dissabte, 22
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai.

Diumenge, 23

Primera sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Primera trobada del curs del grup de joves de Batec.

14 d’octubre de 2011

Reunió del Consell Pastoral

El proper dimarts dia 18 d’octubre a les 9 del vespre hi haurà la reunió mensual del Consell Pastoral a la qual hi assistirà el nou rector, Mn. Josep Maria Jubany. Un dels punts principals a tractar serà el Nou Pla Pastoral i quines són les prioritats a treballar a la Comunitat d’aquest pla.

13 d’octubre de 2011

Què va dir el Papa als joves?: Arrelats i edificats en Crist, ferms en la fe (10)

El darrer dia de les JMJ, el diumenge 21 d’agost, el Sant Pare va celebrar una missa a l’aeroport de Cuatro Vientos. A l’homilia va dir:

El Senyor us vol i us diu amics seus (cf. Jn 15,15). Ell ve a la vostra trobada i desitja acompanyar-vos en el vostre camí, per obrir-vos les portes d'una vida plena, i fer-vos partícips de la seva relació íntima amb el Pare. Nosaltres, per la nostra part, conscients de la grandesa del seu amor, desitgem correspondre amb tota generositat a aquesta mostra de predilecció amb el propòsit de compartir també amb els altres l'alegria que hem rebut. Certament, són molts en l'actualitat els que se senten atrets per la figura de Crist i desitgen conèixer-lo millor. Perceben que Ell és la resposta a moltes de les seves inquietuds personals. Però, qui és Ell realment? Com és possible que algú que ha viscut sobre la terra fa tants anys tingui res a veure amb mi avui?

La fe no és fruit de l'esforç humà, de la seva raó, sinó que és un do de Déu: «Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho ha revelat ni la carn ni la sang, sinó el meu Pare del cel ».

La fe no proporciona només alguna informació sobre la identitat de Crist, sinó que suposa una relació personal amb Ell, l'adhesió de tota la persona, amb la seva intel·ligència, voluntat i sentiments, a la manifestació que Déu fa de si mateix. Així, la pregunta de Jesús: «I vosaltres, qui dieu que sóc jo?», En el fons està impulsant als deixebles a prendre una decisió personal en relació a Ell. Fe i seguiment de Crist estan estretament relacionats. I, ja que suposa seguir el Mestre, la fe ha de consolidar-se i créixer, fer-se més profunda i madura, a mesura que s'intensifica i enforteix la relació amb Jesús, la intimitat amb Ell. També Pere i els altres apòstols van haver d’avançar per aquest camí, fins que la trobada amb el Senyor ressuscitat els va obrir els ulls a una fe plena.

Estimats joves, també avui Crist es dirigeix a vosaltres amb la mateixa pregunta que va fer als apòstols: «I vosaltres, qui dieu que sóc jo?». Responeu amb generositat i valentia, com correspon a un cor jove com el vostre. Digueu-li: Jesús, jo sé que Tu ets el Fill de Déu que has donat la teva vida per mi. Vull seguir-te amb fidelitat i deixar-me guiar per la teva paraula. Tu em coneixes i m'estimes. Jo em fio de tu i poso la meva vida sencera a les teves mans. Vull que siguis la força que em sostingui, l'alegria que mai em abandoni.

11 d’octubre de 2011

VII Congrés de l’Associació CRISTIANISME AL SEGLE XXI: Els valors davant l’impacte de les noves tecnologies

L’Associació Cristianisme al Segle XXI convoca amb aquest títol el seu setè Congrés els dies 19 i 20 del proper mes de novembre en sessions de matí i tarda.

S’ha editat un quadríptic amb tota la informació necessària que podeu trobar a la Secretaria de la Comunitat. També podeu demanar-lo per correu electrònic: cristianismexxi@cristianismexxi.cat, per telèfon, 634 846 987, o per correu a la seu de Cristianisme al Segle XXI, Via Augusta, 228, baixos, 08021-Barcelona.

Avancem aquí els trets més importants d’aquesta informació i les quatre ponències del Congrés amb els seus respectius ponents:

PONÈNCIA 1

LA NOVA ERA: ENTRE EL DESCONCERT I L'ESPERANÇA

• Santiago Ramentol i Massana, professor de comunicació científica de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB
• David Jou i Mirabent, catedràtic de física de la UAB
• Joan Manuel Tresserras, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB

PONÈNCIA 2

DINAMISMES DE CAOS, PERJUDICIS I ASPECTES POSITIUS
• Jaume Botey i Vallès, professor d'història de la cultura a la UAB
• Jaume Fune i Artiaga, psicòleg, educador i periodista

PONÈNCIA 3
INVARIANTS HUMANES: EL QUE MAI NO ES POT OBLIDAR

• Ramon Maria Nogués i Carulla, biòleg i professor de la UAB
• Begoña Román Maestre, professora de filosofia de la UB

PONÈNCIA 4
COM VIURE I COMUNICAR LA FE CRISTIANA EN AQUESTA SITUACIÓ
• F. Javier Vitoria Cormenzana, professor de la Universitat de Deusto

Hi ha la possibilitat de presentar comunicacions al Congrés, que no poden passar de dues pàgines (900 paraules). El seu contingut s’ha d’adscriure a una de les quatre ponències. Durant el Congrés les comunicacions seran resumides per un relator.
El termini de lliurament de les comunicacions finalitza el 15 d’octubre, i la data límit per formalitzar la inscripció al Congrés és el 31 d’octubre.

Moderador del Congrés: Jordi Porta i Ribalta
Organització: Rosa M. Tarrida, Enric Bota i Jaume Busquets, membres de la Junta de l’Associació Cristianisme al Segle XXI.

10 d’octubre de 2011

Què va dir el Papa als joves?: Arrelats i edificats en Crist, ferms en la fe (9)

Tot i la pluja que va caure, dissabte 20 d'agost al vespre es va celebrar una vetlla de pregària al aeroport de Cuatro Vientos. El Papa digué als joves:

Com pot un jove ser fidel a la fe cristiana i seguir aspirant a grans ideals en la societat actual? En l'evangeli que hem escoltat, Jesús ens dóna una resposta a aquesta important qüestió: «Com el Pare m'ha estimat, així us he estimat jo; Manteniu-vos en amor».

Sí, estimats amics, Déu ens estima. Aquesta és la gran veritat de la nostra vida i que dóna sentit a tota la resta. No som fruit de la casualitat o la irracionalitat, sinó que en l'origen de la nostra existència hi ha un projecte d'amor de Déu. Romandre en el seu amor significa llavors viure arrelats en la fe, perquè la fe no és la simple acceptació d'unes veritats abstractes, sinó una relació íntima amb Crist que ens porta a obrir el nostre cor a aquest misteri d'amor i a viure com a persones que se saben estimades per Déu.

Si esteu en l'amor de Crist, arrelats en la fe, trobareu, fins i tot enmig de contrarietats i sofriments, l'arrel del goig i l'alegria. La fe no s'oposa als vostres ideals més alts, al contrari, els exalta i perfecciona. Estimats joves, no us conformeu amb menys que la Veritat i l'Amor, no us conformeu amb menys que Crist.

Estimats amics, que cap adversitat us paralitzi. No tingueu por del món, ni al futur, ni a la vostra debilitat. El Senyor us ha atorgat viure en aquest moment de la història, perquè gràcies a la vostra fe segueixi ressonant el seu nom en tota la terra.

9 d’octubre de 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

L’evangeli d’avui ens presenta un Rei que –malgrat referir-se a Déu- resulta ben humà en el sentit més trist de l’expressió, ple d’indignació i de sentiments de venjança, que “envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat”. Com lligar aquesta imatge de Déu amb el “Pare, perdona’ls que no saben el que fan” o amb l’Anyell “que no aixeca la veu pels carrers, ni trenca la canya esquerdada, ni apaga el ble que fumeja”? Quan pensem Déu, ho fem necessàriament des de la nostra realitat humana, i el nostre discurs sobre ell és deutor del nostre imaginari còsmic, científic, antropològic, cultural, religiós, polític i social de la nostra època.

Segurament molts reis de l’època del Crist eren tal com descriu l’evangeli d’avui. I la indignació i la venjança són ben nostres. Hem de tenir present que la “Paraula de Déu” és, en primera instància, la “paraula que escrivim els homes sobre Déu”. Solament en segona instància podem ser capaços de reconèixer algunes d’aquestes formulacions com a “Paraules de Déu”, nascudes de la Font de realitat que Ell és, i d’una genuïna experiència de relació amb Ell. Així van anar esbrinant els primitius cristians entre nombrosos textos –que en diem “apòcrifs”- quins eren realment evangèlics, els que reproduïen i descrivien correctament l’experiència que havien fet de Jesús. Perquè per a nosaltres els cristians, la Paraula de Déu és Crist. I a Crist el coneixem –i el reconeixem en totes les coses- només si restem en ell, i ell en nosaltres, i si som plens del seu Esperit Sant.

Més encara: fins i tot qualsevol formulació sobre les “veritats” de la nostra fe no serà mai acabada ni tancada. Encara trobarem noves formes per esbrinar i albirar el misteri de Déu sempre més gran que allò que les velles fórmules expressen. Com diu en Xavier Melloni “Tota paraula o formulació sobre Déu és només un balbuceig, un començament, mai un acabament que a Ell el pugui contenir i a nosaltres aturar”(El Crist Interior, p.122). Aquest és un camí al que estem cridats tots els cristians i no solament les autoritats eclesiàstiques. En aquest camí, de vegades insegur i ple de foscors, cobren plena significació les paraules del Salm “Em guia per camins segurs, per amor del seu nom; ni que passi per la vall tenebrosa, no tinc por de cap mal.” (Salm 22)

Santiago Quijano

7 d’octubre de 2011

Què va dir el Papa als joves?: Arrelats i edificats en Crist, ferms en la fe (8)

Quan Benet XVI visità la Fundación Instituto San José, centre dels germans de Sant Joan de Déu on cuiden malalts de cures pal·liatives, de recuperacions funcionals, de lesions medul·lars, de danys cerebrals, o amb discapacitats intel·lectuals va comentar:

La joventut, ho hem recordat d’altres vegades, és l'edat en què la vida es revela a la persona amb tota la riquesa i plenitud de les seves potencialitats, impulsant la recerca de fites més altes que donin sentit a la mateixa. Per això, quan el dolor apareix en l'horitzó d'una vida jove, quedem desconcertats i potser ens preguntem: Pot seguir sent gran la vida quan irromp-hi el sofriment? Referent a això, en la meva encíclica sobre l'esperança cristiana, deia: "La grandesa de la humanitat està determinada essencialment per la seva relació amb el sofriment i amb el que pateix (...). Una societat que no aconsegueix acceptar els qui pateixen i no és capaç de contribuir mitjançant la compassió que el patiment sigui compartit i suportat també interiorment, és una societat cruel i inhumana".

Aquests testimonis ens parlen, sobretot, de la dignitat de cada vida humana, creada a imatge de Déu. Cap aflicció és capaç d'esborrar aquesta empremta divina gravada en el més profund de l'home. I no només: des que el Fill de Déu va voler abraçar lliurement el dolor i la mort, la imatge de Déu la tenim també en el rostre de qui pateix. Aquesta especial predilecció del Senyor pel que pateix ens porta a mirar l'altre amb ulls nets, per donar-li, a més de les coses externes que necessita, la mirada d'amor que necessita. Però això únicament és possible realitzar-ho com a fruit d'una trobada personal amb Crist. D'això sou molt conscients vosaltres, religiosos, familiars, professionals de la salut i voluntaris que viviu i treballeu quotidianament amb aquests joves. La vostra vida i dedicació proclamen la grandesa a la qual està cridat l'home: compadir i acompanyar per amor a qui pateix, com ha fet Déu mateix. I en la vostra bella tasca ressonen també les paraules evangèliques: "Cada vegada que ho fèieu a un d'aquests, els meus germans més petits, a mi m'ho fèieu".

D'altra banda, vosaltres sou també testimonis del bé immens que constitueix la vida d'aquests joves per a qui està al seu costat i per a la humanitat sencera. De manera misteriosa però molt real, la seva presència suscita en els nostres cors, sovint endurits, una tendresa que ens obre a la salvació. Certament, la vida d'aquests joves canvia el cor dels homes i, per això, estem agraïts al Senyor per haver-los conegut.

6 d’octubre de 2011

Més de 20.000 pàgines visitades en el segon any del blog de Sant Ildefons

Aquest blog, el blog de la Comunitat de Sant Ildefons, acaba de complir el segon any des del seu inici a l’octubre de 2009. En aquest segons curs, ha registrat 20.019 pàgines llegides, un augment del 111 % del número de visitants fins arribar als 6.540, i ha tingut 10.220 visites, un 74% més que el curs anterior.

Els mesos de més activitat han estat l’octubre (2.549 pàgines visitades, coincidint amb la publicació de la carta que Consell Pastoral va dirigir a Benet XVI en motiu de la seva visita a Barcelona), el mes de març (2.265 pàgines, en bona part degut a l’estrena del lip dub que van fer el joves de Sant Ildefons), i el mes de setembre (2.280 pàgines, en el mes de les inscripcions online a la Catequesi Infantil).

Des d'aquí volem agrair a tots aquells que feu possible aquest blog, tant als que aporteu els continguts com als que els que el llegiu.

5 d’octubre de 2011

Mn.Rius Camps a l'Assemblea d'aquest mes

Reprenem com cada any les nostres assemblees mensuals després de l’estiu i us comuniquem que el proper dilluns dia 10 d’octubre a les 9 del vespre ens reunirem novament en aquest inici de curs.

El ponent serà Mn. Josep Rius i Camps, professor a la Facultat de Teologia i especialista en l’Obra de Lluc, que ens parlarà sobre La figura de Jesús i els primers cristians a través del segon llibre de l’evangelista Lluc.

Tractant-se d’un especialista en la matèria és del tot recomanable participar en aquesta assemblea. Hi sou tots convidats,

4 d’octubre de 2011

Primera reunió del Consell Pastoral del curs 2011-2012

El diumenge 18 de setembre va tenir lloc la primera reunió del curs del Consell Pastoral. La trobada es va iniciar amb la participació a l’Eucaristia d’1/4 d’11 presidida per Mn. Lluís Saumell. Un cop acabada la Missa, va començar la reunió de treball tenint un record per Mn. Ignasi Cases que aquest estiu ha traspassat a la Casa del Pare, i per al qui el dia 6 d’octubre es celebrarà una Eucaristia.

El primer tema a tractar va ser el repàs de les diferents iniciatives que s’han dut a terme durant el curs passat per tal de rejovenir la Comunitat, especialment les aportacions audiovisuals a les Misses de la Catequesi Familiar on a través de la projecció d’un “power-point” i la figura d’un “relator”, que introdueix i explica les diferents parts de la celebració, s’intenta que el més petits, i també el més grans, puguin aprofundir més i millor en el sentit de l’Eucaristia.

S’informa que el grup de joves de Batec tindrà aquest curs 20 nous joves que s’incorporen al grup, i que ja són quatre els monitors que s’encarregaran del seu bon funcionament. De cara al nou curs es volen potenciar aquests aspectes i també els grups de creixement en la Fe que funcionen a la Parròquia: Grup de Reflexió Bíblica, dirigida per Mn. Rius-Camps, el grup de Cultura i Fe, i el Grup de Pregària. D’acord amb el que ja va preparar el Consell el curs passat, es duran a terme tres sessions de Catequesi d’Adults (una sessió per trimestre) dirigides per Frederic Bassó i obertes a tota la Comunitat. La primera sessió serà el dilluns 21 de novembre.

Es constata la necessitat de la presència dels laics en el funcionament de l’Església i de Sant Ildefons, per això calen voluntaris. Es pensa especialment amb els joves jubilats, que potser poden tenir més temps i les forces necessàries per col•laborar en les múltiples tasques que es poden fer: Càritas, Centre d’Acollida Adrià Trescents, Catequesi, preparació de les Eucaristies, Casal Sant Ildefons, manteniment, ... i moltes altres tasques que de vegades no es veuen però que sempre hi ha algú que de forma anònima les acaba fent.

Dins del projecte de rejoveniment de la Parròquia, es va reflexionar sobre la Jornada Mundial de la Joventut que es va realitzar a Madrid el passat mes d’agost. Es va constatar que la presència de joves catalans va ser minsa, tant a Madrid com a Barcelona. Es creu que poden ser diferents els motius: les dates, prejudicis polítics (potser si la trobada hagués estat a París...), culturals, religiosos i eclesiàstics, la llunyania amb la que es veuen les coses organitzades des del Vaticà, diferent sensibilitat a la dels grups que sí e sabia que hi anirien, la manca de vivència dels adults d’aquí del que podia representar aquesta trobada, l’embolcall d’aquestes trobades tant multitudinàries ... Les diferents motivacions que van portar als joves a Madrid formen un immens i variat puzle. Potser sí que pels joves cristians és bo tenir un lloc de trobada multitudinària amb joves d’altres països, d’altres races, d’altres sensibilitats, però que tenen a Crist com a punt de referència i d’unió, i fer-ho més enllà de les seves petites comunitats. S’està, en general, d’acord que la parafernàlia que envoltà aquesta trobada a Madrid no és en la que ens trobem més còmodes i que a més ha dificultat que el missatge de Benet XVI arribés correctament. També es comenta que els mitjans de comunicació no han informat de moltes de les activitats i de les catequesis que es van fer durant aquells dies a Madrid, i es van centrar gairebé únicament en els actes presidits pel Sant Pare, però que això no és només culpa del mitjans, sinó també de no saber-ho transmetre als mitjans. Les aportacions de vivències en primera persona de membres del Consell que van viure l’acolliment de grups de joves a Barcelona i que van estar a Madrid van ser molt enriquidores.

Com a informacions més pròpies de Sant Ildefons destaca que Mn. Josep Maria Jubany prendrà possessió com a nou rector el dissabte 19 de novembre, en l’Eucaristia de les 8 del vespre que serà presidida per Mons. Sebastià Taltavull. La propera reunió del Consell Pastoral, el dia 18 d’octubre, també comptarà amb la presència del nou rector. Passades les dues de la tarda, i després d’una pregària, es va donar per conclosa la primera reunió del curs del Consell.

3 d’octubre de 2011

Què va dir el Papa als joves?: Arrelats i edificats en Crist, ferms en la fe (7)

El dissabte dia 20 d'agost, Benet XVI va presidir una eucaristia amb seminaristes a la Catedral de Santa María la Real de la Almudena on a l’homilia va dir:

L'Eucaristia, de la institució ens parla l'evangeli proclamat , és l'expressió real d'aquest lliurament incondicional de Jesús per tots, també pels que li traïen. Lliurament del seu cos i sang per a la vida dels homes i en remissió dels seus pecats. La sang, signe de la vida, ens va ser donada per Déu com aliança, per tal que puguem posar la força de la seva vida, allà on regna la mort a causa del nostre pecat, i així destruir-lo. El cos esquinçat i la sang abocada de Crist, és a dir la seva llibertat lliurada, s'han convertit pels signes eucarístics en la nova font de la llibertat redimida dels homes. En Ell tenim la promesa d'una redempció definitiva i l'esperança certa dels béns futurs. Per Crist sabem que no som caminants cap a l'abisme, cap al silenci del no-res o de la mort, sinó viatgers cap a una terra de promissió, cap a Ell que és la nostra fita i també el nostre principi.

Església que és comunitat i institució, família i missió, creació de Crist pel seu Esperit Sant i alhora resultat dels qui la conformem amb la nostra santedat i amb els nostres pecats. Així ho ha volgut Déu, que no té inconvenient a fer de pobres i pecadors els seus amics i instruments per a la redempció del gènere humà. La santedat de l'Església és sobretot la santedat objectiva de la mateixa persona de Crist, del seu evangeli i dels seus sagraments, la santedat d'aquella força de dalt que l'anima i impulsa. Nosaltres hem de ser sants per no crear una contradicció entre el signe que som i la realitat que volem significar.

Mediteu bé aquest misteri de l'Església, vivint els anys de la vostra formació amb profunda alegria, en actitud de docilitat, de lucidesa i de radical fidelitat evangèlica, així com en amorosa relació amb el temps i les persones enmig de les quals viviu. Ningú tria el context ni als destinataris de la seva missió. Cada època té els seus problemes, però Déu dóna en cada temps la gràcia oportuna per assumir-los i superar-los amb amor i realisme. Per això, en qualsevol circumstància en què es trobi, i per dura que aquesta sigui, el sacerdot ha de fructificar en tota classe d'obres bones, guardant per això sempre vives en el seu interior les paraules del dia de la seva ordenació, aquelles amb les que se li exhortava a configurar la seva vida amb el misteri de la creu del Senyor.

2 d’octubre de 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

El senyor és a prop

La veu del profeta és potent, agosarada i valenta. Déu no pot estar satisfet: allò que havia preparat amb tanta estima dóna fruits agres. El profeta gosa dir què espera Déu del seu poble sense dissimulacions, amb tota la cruesa i contundència, sense amagar-ho en paraules suaus per complaure. Molts profetes han perdut la vida per parlar clar, per posar-nos davant de les nostres contradiccions i de les nostres incongruències, per denunciar la injustícia, per incomodar el poder, per desemmascarar aquells que volen fer-se amos de la vinya i provoquen el clam dels oprimits.

Jesús recupera el símil de la vinya a la paràbola que relata als qui li busquen raons… Parla d’una vinya preparada amb tot el necessari per garantir-ne els fruits (el vi de vida); l’amo se’n desprèn perquè d’altres en tinguin cura i la treballin (però no se’n desentén, simplement es retira), els deixa disposar-ne lliurement, tanmateix ells se’n volen apropiar i no volen compartir-ne el profit. L’amo hi ha establert un pacte que ells no volen respectar. Aquests usurpadors es desfan dels missatgers de l’amo (els qui treballen per la seva causa) que els recorden l’obligació de complir la part del tracte… no respecten ni el seu fill (el missatger per excel·lència).
Però la pedra rebutjada es converteix en pedra angular d’una nova construcció en marxa que no respon a interessos pròpiament humans.

Jesús ens proposa un salt (desconcertant), de la vinya a la construcció del Regne. Un salt que ens provoca un cert vertigen intern perquè ens convida a deslliurar-nos de les ambicions, de les pulsions, de les petites mesquineses, dels instints disfressats de raó, ens empeny a sortir dels esquemes humans (tan intrínsecs, tan interioritzats, tan bàsics, per altra banda), que han malbaratat la vinya.

A la seva carta als filipencs Pau té paraules engrescadores i sàvies per als primers que van gosar assajar aquest salt, superant les sensacions de vertigen i adoptant el coratge dels profetes. L’entrenament és exigent, però no demana res que no sigui, també, intrínsecament humà. Una pau que sobrepassa tot el que podem entendre n’és la recompensa.

Helena Cots

1 d’octubre de 2011

Represa d’activitats del Casal Sant Ildefons recordant Mn. Ignasi Cases

MOSSÈN IGNASI CASES,
EL NOSTRE PRESIDENT-FUNDADOR
ENS VA DEIXAR EL PASSAT DIA 2 D’AGOST.
SEMPRE EL TINDREM PRESENT

Dimarts 4: Benvinguda al Casal. Berenar i presentació de les activitats del curs.

Dijous
6: Missa exequial per Mn. Ignasi Cases a les 8 del vespre a St. Ildefons.

Primeres sessions de curs dels grups de Cultura i Fe, de Reflexió bíblica i de Pregària

Dilluns 3 d’octubre a les 19,15 h. hi haurà la primera sessió d’aquest curs del Grup de Cultura i Fe.

Dimarts 4 d’octubre a les 19,15 h. el Grup de Reflexió Bíblica iniciarà també les seves sessions dirigides per Mossèn Josep Rius Camps a partir del seu llibre: Lluc demostració a Teòfil.

La butlleta d’inscripció és a la Secretaria de la Comunitat. Cal omplir-la i entregar-la en aquesta primera sessió.

Dimecres 5 d’octubre
a les 19,30 h. el Grup de Pregària tindrà la seva primera trobada del curs. Recordem que es reuneix el primer i el tercer dimecres de cada mes.
Seria bo que entre tots donéssim a conèixer l’existència d’aquests grups, per la riquesa del seu contingut i en el cas del grup de Reflexió Bíblica per la categoria de qui el dirigeix, Mn. Josep Rius

Els dilluns dels Drets Humans de Justícia i Pau, i Cristianisme i Justícia

Aquest proper dilluns 3 d’octubre es reprèn el cicle permanent de conferències que organitzen aquestes dues entitats, amb l’objectiu de donar a conèixer, debatre i reflexionar sobre problemàtiques que comporten vulneracions o dificultats per als drets humans arreu del món.

Les conferències es fan el primer dilluns de cada mes a les 7 de la tarda a l’Auditori del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia, al c/ Roger de Llúria, 13 • Barcelona.

La primera conferència serà, doncs, dilluns 3 d’octubre; el tema: Retallades socials: hi ha alternatives? Deute públic, dèficit pressupostari, retallada de despeses en detriment dels serveis públics i les prestacions socials... Hi ha altres maneres de reduir el dèficit?

Encetem el curs amb esperança

És ben cert que any rere any l’inici de curs suscita en tots nosaltres no solament esperança sinó també il·lusió perquè les circumstàncies específiques de cada any generen unes expectatives que ens engresquen a seguir treballant cadascun des del lloc que li és més adient.

La nostra petita història -que ha quedat reflectida en el Full Informatiu al llarg de tots aquests anys- així ho demostra, i sempre hem tingut clar que: “Joies i esperances, tristeses i angoixes dels homes d’avui, dels pobres sobretot i de tots els qui sofreixen, són també les joies i les esperances, les tristeses i les angoixes dels deixebles de Crist i no hi ha res de veritablement humà que no hagi de trobar ressò en els seus cors”. Són les paraules inicials de la Constitució Pastoral Gaudium et spes, del Concili Vaticà II, de tots conegudes, que posen de relleu l’esperit amb què s’han de regir les comunitats cristianes.

Amb aquest esperit, del qual sempre n’han fet bandera tots els nostres mossens, la comunitat ha caminat amb pas ferm a través del temps intentant ser fidel a la Paraula de Déu, a l’Evangeli i al Concili.

Aquest any, la nostra esperança ve donada perquè un nou rector serà responsable del nostre destí a partir d’ara.

Mn. Josep Maria Jubany, com tots sabeu, va ser nomenat rector de Sant Ildefons el passat mes de juny per l’arquebisbe, cardenal Lluís Martínez Sistach, i properament, molt probablement el dissabte dia 19 de novembre -si no hi ha algun canvi d’última hora- prendrà possessió com a rector de la parròquia en l’Eucaristia de les 8 del vespre que presidirà el bisbe.

Esperança i il·lusió, doncs, estan presents en els nostres cors, sentiments que ens empenyen a afirmar una vegada més el nostre compromís amb tot allò que fa referència a la vida de la comunitat.

Els destins de la nostra comunitat al llarg de seixanta anys han estat regits primer per Mn. Narcís Saguer, i després per Mn. Joan Alemany i Mn. Lluís Saumell, acompanyats de Mn. Ignasi Cases i del diaca Mn. Xavier de Dou.

En poc més de dos anys Mn. Joan i Mn. Ignasi ens han deixat per anar a la casa del Pare. I ara, Mn. Lluís, després de ser rector durant 14 anys, passa a ser sacerdot emèrit de la Diòcesi de Barcelona.

Es tanca, doncs, un cicle, el llegat del qual heretarà Mn. Josep Maria Jubany, a qui tots esperem, oferint-li, ja des d’ara, la nostra col·laboració en tota la tasca pastoral de la parròquia com hem fet fins ara.

Tanmateix, aquest llegat històric tan ric de la parròquia pot ser el punt de partida per llançar de nou l’esperit d’“Una parròquia oberta al futur”, aquella reflexió que entre tots vam fer, ara fa 10 anys, en el Simposium del Cinquantenari de la fundació de la parròquia.