Reflexions a la Paraula de Déu

En la primera Carta als cristians de Tessalònica, Sant Pau els felicita per la seva fe, que treballa per propagar-se, per la seva caritat, que no es cansa de fe el bé, i per la seva esperança, que aguanta les adversitats.

Ens podem interrogar si també nosaltres som així, exemplars, o si tanmateix quedem per sota. Tenim una fe que treballa per propagar-se?. O més aviat la vivim –si és que en tenim- per a nosaltres, en el nostre interior, mirant que no es molestin els qui no creuen el mateix que nosaltres o, fins i tot, que no ens ridiculitzin per la nostra fe?
Ens cal expressar, comunicar i propagar, sense por, la nostra fe. Ens cal tenir caritat, sense cansar-nos de fer el bé i de lluitar per una societat més justa, estant al costat dels més febles i necessitats, dels més pobres. I ens cal tenir una esperança que ens ajudi a aguantar totes les adversitats d’aquesta vida a l’aguait de la plenitud eterna.

No s’hi val escudar-nos en què avui tot això és molt difícil. Segur que pels de Tessalònica també ho era, precisament per això els felicita Sant Pau. I més difícil era per Jesús, en qui nosaltres ens hem d’emmirallar i a qui hem d’imitar. A Ell, que vivia totalment lliurat a preparar el camí de Déu per una societat més justa, de manera pobre, però lliure, dedicat als més pobres i exclosos, els fariseus li paren un parany, amb intenció de sorprendre’l amb alguna paraula que el comprometi contra el Cèsar, si respon que no era lícit pagar-li els tributs, o que el desacrediti davant els que viuen en la misèria oprimits pels tributs del Cèsar, si respon que és lícit.

Amb la seva resposta, “retorneu al Cèsar el que és del César i a Déu allò que és de Déu” Jesús no vol dir que hi hagi dos poders iguals: el del Cèsar i el de Déu. Només vol dir que, si ells diuen que la moneda és del Cèsar, doncs, que la hi retornin. I així no cau en el parany. Però recalca ben fort que ells, i nosaltres, hem de tornar a Déu allò que és de Déu, que és tota la nostra vida, tota la nostra activitat, tota la nostra persona. Tots som de Déu i, per tant, no hem de permetre que ningú oprimeixi el que és de Déu, no hem de permetre que cap poder oprimeixi ningú, hem de lluitar per un món just, pel Regne de Déu.

Maite Cura