Reflexions a la Paraula de Déu

Les tres coordenades de l’esperit

Hem d’observar les dues idees que poden constituir motiu de reflexió per a cadascú de nosaltres. La primera, la de l’evangeli de Marc, és la de la vetlla. Hem d’estar sempre vetllant, però no per por de si ve l’amo de la casa sobtadament i ens troba desprevinguts i desarreglats, sinó perquè la militància de qualsevol cristià és permanent. La vida és temps de vetlla. No hi ha treva ni relaxació en la pràctica de les tres virtuts teologals: fe, esperança i caritat. Hem de tractar de viure enmig de les tres coordenades de la vida de l’esperit. Cap d’elles és fàcil, i no les podem posar en joc a la nostra vida sense fer res, sense posar-hi una dosi notable d’esforç i de tenacitat.

La fe en Déu avui se’ns ha fet més difícil que en altres temps. No cal, però, que mirem enrere. Als grans, més aviat ens cal recuperar la vigoria de la fe sense nostàlgia del passat, un passat que mai més no tornarà. Els més joves han d’emprendre l’aventura de la fe en una societat actual que no té gaire o gens en compte l’existència d’aquest Algú, de Déu que, tot i situar-lo sovint en un més enllà desconegut, és entre nosaltres i actua en el procés del món cap endavant.

L’esperança, la segona coordenada vital del cristià, no pot ser una esperança construïda sobre sospirs o lamentacions. L’esperança cristiana no es desentén de la realitat tal com és, sinó que, tot i projectada en el futur –l’esperança d’arribar a la plenitud en un altre món–, es fonamenta en les potencialitats i en les possibilitats que existeixen en el present: les que actuen a l’interior de qualsevol persona i de qualsevol societat per tal d’anar construint el Regne de Déu en aquest món.

De vegades la feina a fer, la tasca cristiana a realitzar sembla que desborda la nostra petitesa. Ens sentim incapaços fins i tot de practicar la caritat i superar el nostre egoisme. Però Sant Pau diu als corintis, i a nosaltres, que “heu estat enriquits de tot do de coneixement, de tot do de paraula, en la mesura en què el testimoniatge sobre el Crist s’ha consolidat entre vosaltres”.

Josep-Maria Puigjaner