Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


31 de desembre de 2011

Feliç 2012 !!!

Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat Jn 13,34

Que l’any que ara encetem sigui per a nosaltres l’oportunitat de mostrar-nos tal i com som, d’estimar-nos com Jesús ens estima i d’acceptar els altres sense demanar-los que canviïn.

30 de desembre de 2011

Jornada de la Pau

L’any 1967, el Papa Pau VI, dos anys després d’acabar el Concili Vaticà II, va instituir la Jornada de la Pau a celebrar el primer dia de l’any. Dos anys abans el Papa Joan XXIII havia publicat la seva darrera encíclica "Pacem in terris" que va ser la que va inspirar aquesta jornada.

Des d’aleshores, cada any el primer dia l’hem celebrat en la confiança i l’esperança que aquesta pau arribarà a tot el món i que la Paraula del Senyor penetrarà en tots els cors humans.

Celebrem, doncs, aquest diumenge aquesta Jornada de la Pau. Preguem per la pau i treballem per la pau, cadascú des de les seves possibilitats. Les dificultats hi són, però Jesús ens diu que la pau és possible, Ell ens la dóna i nosaltres com a missatgers seus hem de saber transmetre-la.

29 de desembre de 2011

Resultat de la col·lecta a favor de Càritas Diocesana

La col·lecta de diumenge passat a tota la diòcesi va ser a favor de Càritas Diocesana. Una mostra més de la sensibilitat i generositat de la comunitat ha estat el resultat de 6.412,50 € que ajudaran, sens dubte, a pal·liar moments difícils que viuen moltes persones. Tornem a dir-vos: gràcies a tots.

28 de desembre de 2011

Trobada anual de Taizé

Un any més la Comunitat de Taizé organitza la trobada de milers de joves d’arreu del món, amb gran participació dels europeus.

Del 28 de desembre a l’1 de gener, Berlín serà enguany la ciutat de la 34ena trobada.

L’espiritualitat de Taizé convoca sempre nois i noies amb anhel de trobar respostes a les seves inquietuds.

27 de desembre de 2011

Resultat de la campanya de Nadal a favor de Sant Paulí de Nola

Finalitzat el període que vam fixar per la campanya de recollida d’aliments per a la nostra comunitat germana de Sant Paulí de Nola, podem informar que el resultat ha estat de 6.000 € en donatius i una major aportació d’aliments que en anteriors campanyes, difícil de quantificar.

Ha estat una resposta solidària en uns moments molt crítics, que demostra la generositat de tots davant una situació insostenible per a moltes famílies. Agraïm de tot cor la col·laboració de tots.

25 de desembre de 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

Jesús, el projecte de Déu realitzat Jn 1,1-18

“A Déu, ningú no l’ha vist mai: Déu Fill únic, que està en el si del Pare és qui l’ha revelat” Així acaba aquest emblemàtic poema. Més endavant, en el capítol 13,23, parlant del deixeble estimat, l’autor precisa: “era a taula recolzat en el si” de Jesús. Aquesta és una manera típica semita d’establir connexions, de relacionar els textos.

Així, doncs, Jesús que és la Paraula/el Projecte de Déu realitzat està en el si del Pare, el mira cara a cara en una intimitat singular, es troba en la seva presència no com qualsevol cosa passatgera, sinó com actitud connatural i pròpia. Ell és qui coneix i reconeix el Pare, per això és per a nosaltres la comunicació i l’explicació vital i existencial de Déu. En Nadal ens ho manifesta en el rostre humà i transparent d’un nen en bolquers i posat en una menjadora. Quina grandesa més paradoxal! Com saber contemplar i deixar-nos captivar per la fragilitat, la senzillesa com a camí d’amor?

El deixeble estimat de Jesús té amb Ell la mateixa intimitat, fidelitat i compromís que Ell té amb el Pare i amb els germans, i per això està en condicions de ser i donar testimoni de Jesús. Perquè tota experiència és una convicció que es porta en el cor i es tradueix en fets concrets de vida.

Però, qui és aquest deixeble estimat? És Joan? És una comunitat ? Per què no se’ns diu el seu nom propi?

Ara bé, el to d’aquest pròleg i de tot el conjunt del llibre és de tal calidesa, sensibilitat i intel•ligència espiritual que fa pensar en el seu autor. Qui pot expressar amb tanta vivesa i subtilesa el nucli vital de l’experiència filial de Jesús? Qui ens pot suggerir el camí per descobrir Jesús com llum, guia, vida, amor, veritat, plenitud…, com Aquell que dignifica tot el que és humà? Perquè la Paraula s’ha fet home i ha plantat la seva tenda entre nosaltres.

No serà que darrere d’aquesta esplèndida obra hi ha també una mà femenina que exterioritza i posa en paraules l’experiència d’una comunitat madura i plena de la força de l’Esperit?
Esther Bochita

24 de desembre de 2011

BON NADAL !

Benvolguts,

És el primer Nadal que celebraré a la comunitat de Sant Ildefons, i també és el primer escrit que publico en aquest blog. En primer lloc, gràcies per les moltes mostres d’estimació que m’heu demostrat durant aquests primers dies que estic entre vosaltres.

Fa goig que aquest primer escrit sigui per felicitar-vos de tot cor amb motiu del Nadal de Nostre Senyor Jesucrist.

BON NADAL, als infants. Jesús neix infant, en Ell podeu compartir esperances, somnis, il·lusions.

BON NADAL, als pares i mares, que com Maria i Josep veieu créixer els vostres fills i els doneu el millor de vosaltres mateixos: estimació, educació, i són el vostre goig.

BON NADAL, als esposos que poseu tot el vostre cor i capacitats al servei de l’amor compartit. I us esforceu per ajudar, acompanyar, perdonar, construir junts.

BON NADAL, als avis que us emocioneu contemplant els fills dels vostres fills. I us sentiu joiosos en veure com la nissaga familiar va creixent.

BON NADAL, als qui ploreu per la mort d’algun familiar o amic, però viviu l’esperança de retrobar-vos un dia amb ells en la plenitud de Déu.

BON NADAL, als qui heu vingut d’altres terres, deixant, família, records, però que des de la llunyania i l’enyorament continueu estimant les vostres arrels i tradicions.

BON NADAL, als que viviu sols, o sacsejats per alguna relació amorosa que s’ha trencat.

BON NADAL, als qui la malaltia, o l’edat, ha fet estralls en el vostre cos, i necessiteu dels altres.

BON NADAL, als que viviu amb un sentiment d’impotència l'actual crisi econòmica, tot patint perquè no podeu fer front a les vostres legítimes necessitats.

BON NADAL, als que en aquest capvespre de creences no heu perdut l’esperança que el regne anunciat pel Messies serà algun dia realitat.

BON NADAL, als escèptics, els qui heu perdut il·lusions, i només us interessa el moment present.

BON NADAL, als qui en aquesta Festa de Nadal celebrareu amb goig el naixement de Nostre Senyor Jesucrist, i amb fe adorareu el misteri de la Salvació.

BON NADAL a tots aquells per qui aquesta festa només és una tradició dels pares que fa bo de mantenir, i una bona ocasió per celebrar l’amistat familiar al voltant d’una taula.

BON NADAL..... a tots. Jesús neix per tots els homes i dones.

Josep M. Jubany

23 de desembre de 2011

6è Grau de Catequesi: Nadal



Els nois i noies de 6è Grau de Catequesi han reflexionat sobre el veritable sentit del Nadal en la sessió de desembre. Un dels textos que han comentat ha estat aquest testimoni:

“Fa tres anys que vaig començar una experiència nova per Nadal: fins llavors, acostumaven a anar amb els meus pares a esquiar o a fer un viatge curt d’uns dies, just després de celebrar el Nadal a casa amb la família. Però fa tres anys, just el mateix any que vaig començar a anar a la Universitat, uns companys del CCU (Centre Cristià dels Universitaris) em van demanar ajut per a una campanya que feien cada any de recollida de joguines per a nens, de Càritas.

De fet es trobaven el dia 4 de Gener i es passaven el 4 i el 5 recollint i empaquetant joguines per a distribuir-les el dia 5 a la nit. Vaig retallar les ‘vacances’ uns dies i em vaig apuntar a ajudar-los. M’ho vaig passar allò més bé: era pesat però al mateix temps divertit i m’agradava saber que allò podia fer passar un dia de Reis diferent per a molt nens que no tenen la sort que hem tingut nosaltres.

A través d’aquesta campanya de joguines vaig conèixer un grup de gent que muntava activitats per nens immigrants al Casal d’Infants del Raval durant les mateixes dates. Ho feien només durant les vacances escolars de Nadal. També em van demanar ajut (perquè també eren molt pocs) i també m’hi vaig apuntar. Faig una mena de feina entre animador de jocs i cangur. Són uns dies molt durs perquè has de muntar activitats i fer-les entendre a nens i nenes que de vegades només parlen en el seu idioma matern però també m’ho passo molt bé. Quan aconsegueixo que es centrin en el joc i s’oblidin de la seva realitat i de la seva pobresa, em compensa tots els esforços.

Com veieu, he passat d’unes Festes de Nadal típiques de persona benestant i poc ocupada a uns dies molt plens de sensacions i experiències diferents. I no ho canviaria per res. No us podeu imaginar la satisfacció i la pau que em dóna poder treballar en aquestes activitats. Encara m’agrada esquiar però ara no veuria la manera de passar un Nadal sense poder fer aquest tipus d’activitat. Em sembla que em fa entendre millor què vol dir que els cristians hem de ser portadors d’esperança. L’esperança que ens fa veure el somriure de Jesús tan petit.

Sobretot, no vull que entengueu que el que us proposo és un model a seguir. No crec que sigui un exemple de virtuts o generositat. Entre altres coses perquè em sento molt recompensat per fer aquesta petita contribució a fer que la nostra societat sigui una mica més justa.”

22 de desembre de 2011

BATEC@IRES...

Demà 23 DE DESEMBRE tots els q vulgueu ens trobarem a partir de les 16h a la Parròquia de St. Ildefons per seguir amb la nostra MISSIÓ de voluntariat.

Recordeu el missatge de l'altre dia:

A BATEC volem ser SOLIDARIS i seguir buscant amb el BATECerca esdeveniments on poguem PARTICIPAR, situacions en les q poguem COL.LABORAR i persones a les q poguem AJUDAR...

Nosaltres també ens embarcarem cap a l'illa del voluntariat,

l'equipatge JA ÉS A PUNT ...

GRÀCIES A LA VOSTRA ESPECTACULAR ACTIVITAT I ENERGIA DEL DIUMENGE...

ara només cal carregar-lo i entregar-lo.

Així que US CONVIDEM A VENIR I US ESPEREM aquest divendres a la nostra parròquia de St. Ildefons (no al Casal) per empendre el nostre viatge cap a l'illa de St. Paulí (parròquia agermanada) on hi trobarem i coneixerem nous AMICS!!!!!

IMPORTANT: El billet d'aquest viatge només val: La vostra IL.LUSIÓ de venir i participar...

Tingueu en compte que a les 17h marxarem ... per saber quants cotxes necessitarem per desplaçar-nos convindria que confirmessiu si veniu.

Moltes gràcies!!!!

21 de desembre de 2011

Nadal: el Misteri de l'encarnació de Déu

Celebrar que, en un moment de la història, Déu s’ha fet com un de nosaltres, passa per haver descobert personalment que l’home Jesús, és el Crist, és Déu. Encara que tots ho repetim constantment, aquesta no és una confessió gens senzilla com a convicció personal. No ho va ser ni tan sols per als amics que el van acompanyar en vida. Enmig d’un discurs una mica enrevessat (segons relat de sant Joan), Jesús està dient als seus amics que se’n va al Pare, i que allà on ell va no hi poden anar ells encara (13,33.36), però que els prepararà un lloc, perquè a casa del Pare hi ha moltes estances (14,2) i que si creuen en Déu, creguin també en ell, etc. (14,1). Els apòstols no veuen gens clar què és el que els està dient i comencen a fer-li preguntes, fins que Felip l’interromp i li diu: “Senyor, mostra’ns el Pare i no ens cal res més”. Pràctica i descarada alhora, aquesta sincera espontaneïtat de Felip, dóna lloc a una significativa catequesi per part de Jesús: “Felip, fa tant de temps que estic entre vosaltres i encara no em coneixes? Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare” (14,9).

Podem passar molt de temps al costat d’una o moltes persones, però el pas del temps no és cap garantia de coneixement. El “coneixement” de l’evangeli, vol dir haver compartit, saber comunicar-se, tenir comunió d’esperit. Jesús li diu a Felip que només a través de la seva persona podrà arribar a conèixer Déu, el seu Pare i, a més a més, li ve a dir que amb això n’ha de tenir prou. Als cristians ja no ens cal especular més sobre Déu. I aquest és el misteri de l’encarnació: només acostant-nos a Jesús, a la seva humanitat, a la seva feblesa d’home, podrem apropar-nos a Déu, perquè Jesús és la Paraula de Déu feta carn i alhora és també la nostra paraula humana feta Déu. Sense passar per ell, sense descobrir-lo, sense conèixer-lo, nosaltres els homes no podem dir res de Déu, el gran absent. Però en Ell (per Ell i amb Ell) l’Absent esdevé presència per nosaltres i per tota la Humanitat. És l’Emmanuel, Déu entre nosaltres.

Anton Ramon Sastre

19 de desembre de 2011

Catequesi Familiar de desembre: Nadal


El Misteri de Nadal, que l’Església celebra el 25 de desembre, té dos aspectes que formen una sola realitat que passa en Jesús de Natzaret. En primer lloc, Déu Pare ens envia a tots els homes i dones del món el Fill perquè, amb la força del seu Esperit, ens comuniqui la seva mateixa Vida i ens faci fills seus. Tot això ho fa per mitjà de Maria, la noia que escull per ser la mare de Jesús.

Lluc, l’evangelista i gran poeta, va escriure en el seu evangeli un poema per fer-nos entendre i fruir aquesta gran meravella que ha fet per a tots els humans. Fa servir tots els símbols que pot per expressar millor el que ens vol dir. L’Àngel és el símbol que significa Déu que parla, i comunica els més grans missatges. El núvol de llum i foc que l’envolta és símbol de l’Esperit de Déu, que amorós i savi, es fa present i envolta i actua en bé de tots els homes i dones. La virginitat i l’actitud de total acolliment de Maria, és símbol de la seva fe, i de la seva plena obertura de cor i de ment, per copsar tot el que de més gran i meravellós li proposa i li dóna Déu.

Lectura de l’evangeli de Lluc:
El sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge que es deia Maria. L’àngel entrà a trobar-la i li digué: - Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.

Ella es va torbar en sentir aquestes paraules, i pensava perquè la saludava així.
L’àngel li digué: No tinguis por Maria. Déu t’ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble
L’àngel li respongué: L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.

Maria preguntà a l’àngel:- Com podrà ser això, si jo sóc verge?

L’àngel li respongué:- L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant, i l’anomenaran Fill de Déu... perquè per a Déu no hi ha res impossible.

Maria va dir: - Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.
I l’àngel es va retirar.



Però tot això tan meravellós, Déu ens ho fa conèixer i ens ho dóna en el naixement d’un infant concret. És el segon aspecte que celebrem per Nadal. Com va ser el naixement de Jesús? No ho sabem pas exactament perquè l’evangelista Lluc no va volgué descriure tots els detalls del que va passar, sinó que ho va escriure de manera que es remarqués el valor i el sentit del naixement de Jesús.

Lluc vol remarcar que Jesús és el veritable successor del rei David, i per això el fa néixer a Betlem, que era la pàtria del rei. També remarca que Jesús és el Messies, però no de manera triomfal i poderosa sinó que ho era de manera summament pobre, com a resultat de la manera de manar dels reis, que manen a la gent sortir de casa seva i passar moltes aventures i angúnies.

Evangeli de Lluc:
Per aquells dies sortir un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l’imperi... També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David...

Mentre eren allà se li van complir els dies a Maria, i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.

A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat.

Un Àngel del Senyor se’ls va aparèixer, i la glòria del Senyor els envoltà de llum.
Ells es van espantar molt. Però l’àngel els digué: - No tingueu por... Us ha nascut el Salvador.

17 de desembre de 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

El favor de Déu

Confiança absoluta, una Fe prou gran per acceptar allò que la raó no pot entendre, una voluntat de servei a prova de bombes o simplement una dona senzilla i humil que accepta el gran favor que Déu li fa essent mare de Jesús, el Salvador. Sovint em pregunto quina devia ser la reacció de Maria en rebre l’anunci que canviaria radicalment la seva vida: sorpresa, incredulitat, desconcert i fins i tot rebuig? A Maria no li devia ser gens fàcil acceptar aquesta missió en una societat tradicional i conservadora com la jueva de l’època que segurament l’apuntaria amb el dit i l’acusaria de molts pecats i desgràcies. No obstant això ho va fer conscient que això la marcaria per sempre i amb una fidelitat que l’acompanyaria tota la seva vida. Es va sentir afavorida per Déu i aquesta confiança la va fer acceptar i convertir-se en la primera deixeble de Jesús. Trobem, doncs, resumits en aquest Evangeli la majoria dels valors que els cristians hauríem de testimoniar en el nostre món: humilitat, confiança, fidelitat, decisió i consciència del canvi que hem de fer en nosaltres mateixos perquè el nostre món canviï. Però sobretot una Fe que ens fa acceptar una missió complexa i arriscada però emocionant i valenta.

Encara hi ha un altre aspecte en aquest Evangeli que sempre m’ha semblat important: sempre l’he imaginat com una escena amb una gran llum. La Llum de l’Àngel, la llum de Déu que il·lumina i indica el camí. Una llum que es reflecteix en la majoria de representacions gràfiques de l’Anunciació que veiem aquesta dies de Nadal als Pessebres, als Pastorets o a l’Estel de Natzaret i que em sembla un element també important. Déu il·lumina l’escena perquè Maria hi vegi, perquè no tingui dubtes i també perquè sigui plenament conscient que també hem de ser persones amb llum interior, amb il·lusió i ganes d’encomanar-la.

El testimoni de Maria segueix essent un misteri i un bon exemple per nosaltres, cristians del segle XXI. Ara que sembla que ja ho hem vist tot, que ho coneixem tot i que poca cosa ens sigui una novetat, Maria ens segueix preguntant si acceptem el repte de creure en l’Infant que dorm a la menjadora, el nostre Salvador, i si realment ens sentim afavorits per Déu.
Lluís Sànchez Rissech

14 de desembre de 2011

REVISIÓ DE VIDA – ADVENT 2011

Un cec assegut vora el camí, demanant caritat. Li digueren que era Jesús de Natzaret qui passava i començà a cridar. (Lc 18, 35-38) Assegut a la vora del camí demanant caritat: quina situació tan sovint semblant a la nostra, pidolaires d’un no res. Però qui passava era Jesús i el cec era en el lloc i en el moment oportú, i ho aprofità. Potser també per a nosaltres avui sigui el nostre dia, la nostra gran oportunitat!

-Sóc dels qui confien més en l’ajut dels homes que no pas en l’ajut de Déu?

-Per què si Ell tan sovint passa pel nostre costat no el crido amb el convenciment en què ho féu el cec de vora del camí?

-Crec que Ell és qui em pot ajudar, l’únic que pot fer-ho de debò?

-Present Jesús, jo no sóc més cec que el cec de Jericó?

Jesús, Fill de David, tingues pietat de mi!
(Lc 18, 38) El cec crida que vol veure Jesús; nosaltres, sabent que Jesús passa, no el cridem, com la majoria dels qui aquell dia sortiren al carrer només per veure’l i, fora del cec, ningú no alçà la veu. Els ulls del pidolaire no hi veien, i cridà; els cors dels qui el feien callar tampoc no hi veien i restaren muts creient-se potser uns privilegiats. L’evangelista només diu: ‘en veure-ho, van lloar Déu’.

-Què faig cada dia per creure de debò que la presència de Déu no és una simple ficció sinó que és una veritable realitat?

-El busco només en els moments d’angoixa o intento cada dia sentir-lo i viure’l present?

-Només li demano que perdoni les meves infidelitats?

-Crec que, sobretot, necessito que ell m’ajudi?

Quan Jesús va ser a prop, li preguntà: -Què vols que faci per tu? -Senyor, fes que hi vegi!, digué.
(Lc 18, 41) Us volem veure, Senyor, en el treball de cada dia, en les noces d’un amic, en el naixement d’un infant, en la mort dels qui estimem, en cada Nadal i en cada Pasqua de la Comunitat. Us volem veure, sobretot, en els germans que us criden i en aquells que no saben a qui cridar. Feu-nos veure això, Senyor!

-Sé veure Déu en les persones, en els esdeveniments de cada dia i en les coses més insignificants?

-En la pregària, vull sentir sobretot la seva presència?

-Sóc rancorós, envejós, intolerant, insolidari?

-Em costa perdonar?

-Què faig per ser, de debò, humil i pobre d’esperit?

-Em sento poc generós o poc compassiu?

Recobra la vista; la teva fe t’ha salvat. A l’instant hi veié, i seguia Jesús glorificant Déu. (Lc 18, 42-43) Fou la fe que li donà la vista, i després ‘el va seguir’. Fou un gest de gratitud, però també de fe. Després glorificava Déu: sentia gratitud i alhora reconeixia que era Déu qui l’havia guarit. Va entendre que només Ell era el qui salva. Com quan no hi veia, ara, a prop d’Ell, sempre més el podrà cridar, ‘sense cridar’. Déu hi serà!

-De debò que tinc fe, o simplement crec que Déu existeix?

-Estic segur que la fe em fa veure i viure la vida d’una manera particular?

-En la meva pregària personal, hi dedico més temps a demanar coses o a agrair el que m’ha regalat?

-L’evangeli, és la font de la meva vida interior?

-Recito el ‘Pare nostre’ amb unció?

13 de desembre de 2011

No hi ha paraules però sí fets

En acostar-nos a Nadal Càritas Diocesana ens fa una crida a tots perquè col·laborem altruistament a l’ajut d’una població que corre un seriós perill d’exclusió social i precarietat.

En aquests moments és ja un 19,9% de la població de Catalunya que pateix aquesta pobresa que va des d’els menors de 16 anys fins als majors de 65. Les dades davant d’aquest ascens de precarietat s’han disparat i la urgència empeny encara més quan s’adverteix que la situació pot empitjorar, més encara quan les prestacions per desocupació de treball es deixaran de percebre. Si això succeeix Catalunya tindrà la xifra esgarrifosa de 173.495 persones més sense treball i sense subsidi.

La importància que tenen les Administracions Públiques són vitals per evitar aquestes situacions però ni l’Administració ni cap de nosaltres i menys l’Església es pot evadir d’una realitat que amenaça molt seriosament la convivència dels que són d’aquí i dels nouvinguts, amb ganes de viure amb dignitat i de millorar la seva situació, amb un treball digne i un sou just indispensable per viure com éssers humans.

Com a ciutadans hem d’exigir que els pactes de l’Administració no quedin frustrats sinó que es concretin en accions a curt termini. Però que siguem tots els qui més puguem els qui col·laborem a millorar aquest risc de pobresa compartint amb generositat i responsabilitat. Com a cristians siguem els primers amb fets.

Gràcies a tots.

Francesc Xavier de Dou, responsable de Càritas parroquial.

11 de desembre de 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

Les lectures d’avui ens han portar a reflexionar amb els indignats i els diversos moviments que tant al Sud com al Nord han cridat més democràcia, més llibertat, més justícia.

Comencem: Isaïes proclama que l’esperit del senyor reposa sobre l’ungit que l’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat, a proclamar l’any de gràcia del Senyor. No era en el anys de gràcia quan es retornava la llibertat als esclaus i els béns a qui els havia hagut d’empenyorar? És esperançador que se’ns prometi l’alliberament de l’esclavatge: de qualsevol esclavatge: consum, capitalisme, dictadura, pobresa. I que se’ns demani el retorn dels béns als qui els havia hagut d’empenyorar. No trobeu una motivació per la ocupació d’habitatges o per exigir a entitats creditores la paralització dels seus procediments de reclamació del deute?

Seguim:
El Magnificat entre lectures. Ja el coneixem. Però dins el context actual, no creieu que aquells indignats de les nostres places i carrers (i quan diem nostres ens referim a tota la terra), són aquells pobres que seran omplerts de béns?

Continuem:
A la carta al Tessalonicencs, Pau ens insta a no sufocar l’Esperit ni menysprear els dons de profecia. I això, no ens exigeix tenir cura, estar al costat, caminar amb totes les persones que lluiten per la igualtat, per la justícia, per la pau, per la conservació de la natura, per tots els drets humans, pel canvi de model? No fer-ho suposaria sufocar l’esperit i no fer cas dels profetes del segle XXI.

I acabem:
Aquest diumenge no correspon l’evangeli de Marc (cicle B) i llegim el primer capítol de Joan, en el que el Baptista, amb una senzillesa exquisida ens diu que no és profeta, que sols és una veu que clama en el desert i que adrecem el camí del Senyor. No creieu que a l’inici dels moviments també els indignats clamaven al desert?

I resumint la reflexió: Estem en temps d’esperança. Cal que l’ajudem a florir. I perquè floreixi és important acceptar la pluralitat, rebutjar la uniformitat.

Angelina i Josep M.

10 de desembre de 2011

La setmana dia a dia

Diumenge, 11
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: El Nadal. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1.

Dilluns 12

Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió del Grup Cultura i Fe a 2/4 de 8 del vespre.

Vetlla de pregària d'Advent a les 9 del vespre.

Dimarts, 13

Casal Sant Ildefons: Xerrada d’Advent a càrrec de Mn. Lluís Saumell, i cantarà la Coral del Casal.

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre.

Dissabte, 17
Activitats de l'Esplai i dels Escoltes.

Diumenge, 18

Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: El Nadal. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1.

Trobada del grup de joves de Batec a partir de 3/4 d'11 del matí.

9 de desembre de 2011

Els dilluns dels Drets Humans de Justícia i Pau, i Cristianisme i Justícia

A molts països europeus se’ls fa difícil suportar el deute públic, la qual cosa suposa una greu desestabilització financera i posa en perill la continuïtat de l’euro. ¿Són suficients les intervencions de rescat o de compra del deute del Banc Central Europeu i el FMI? ¿Podem aprendre de l’experiència de molts països del Sud que han patit històricament situacions semblants?

Dilluns 12 de desembre a les 7 de la tarda a l’Auditori del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia, al c/ Roger de Llúria, 13 de Barcelona, hi haurà una nova sessió del cicle permanent de conferències que organitzen aquestes dues entitats, amb l’objectiu de donar a conèixer, debatre i reflexionar sobre problemàtiques que comporten vulneracions o dificultats per als drets humans arreu del món. El tema serà: La crisi del deute al Nord: què fem davant dels poders financers? O la democràcia en perill?

8 de desembre de 2011

Resum de l’Assemblea de novembre: benvinguda a Mn.Jubany


L'Assemblea de novembre va tenir lloc el dilluns dia 14 i va estar íntegrament dedicada a donar la benvinguda a Mn. Josep Maria Jubany, que cinc dies després va prendre possessió com a nou rector de la parròquia.

Mn. Lluís en va fer la presentació amb l’al·legoria d’un present que s’acaba i un futur que comença.

Mn. Josep Maria va començar dient: vinc amb tota la disponibilitat possible. La Comunitat de Sant Ildefons no m’és desconeguda perquè vaig viure molt temps ben a prop, a la Diagonal-Passatge Marimon, vaig anar al Col·legi de les Dames Negres, on hi vaig fer la primera comunió quan el col·legi era seu de la parròquia de Sant Ildefons; les estàtues de Sant Ildefons i de Sant Narcís ja hi eren; recordo Mn. Narcís Saguer i la meva amistat amb Mn. Joan Alemany amb qui vaig tenir llargues converses, i també amb Mn. Lluís Saumell que vam coincidir al Seminari quan jo era superior i ell va venir com a professor de música dels seminaristes.

Amb 20 anys vaig entrar al Seminari de Barcelona, després d’estudiar dos cursos d’enginyeria tèxtil, l’octubre de 1968, l’any del “maig francès” i de la “primavera de Praga”, any de la mort de l’Abat Escarré, i en el temps en què Mons. Marcelo González Martín, “Don Marcelo”, era bisbe de Barcelona. Estic molt agraït als meus mentors: Mn. Ramon Torrella, més tard bisbe de Tarragona, i Mn. Antoni Ventosa.

Era el temps també de les grans plegades, vèiem com persones molt valuoses anaven deixant el ministeri. Obrir els ulls a una realitat significa una implicació profunda amb la societat.

Els caps de setmana participava en les activitats de la Parròquia de Sant Pacià i vaig anar a viure a una residència de La Sagrera. Hi havia molts joves, era el temps de les missions joves a Montserrat, la majoria d’esplais van néixer en aquells moments. I vaig participar també amb el moviment de la JOBAC, on vaig coincidir amb qui més tard seria el bisbe Carrera.

L’any 1976 vaig ser ordenat capellà pel bisbe Narcís Jubany. Era temps de grans il·lusions i de projectes comuns, temps de les tancades d’obrers a les fàbriques, de l’execució de Puig Antich...

Ja ordenat, em vaig quedar a Sant Pacià, on hi vaig estar 21 anys, per això el barri de Sant Andreu és per a mi molt estimat.

Mn. Ramon Prat, rector del Seminari, em va demanar de ser formador del Seminari per un temps que vaig demanar no fos superior a 5 anys, i al final en van ser 14. Al Seminari tenia la missió d’acompanyar els seminaristes i això em va ajudar en moltes coses. En passar el temps els seminaristes eren diferents, entraven al Seminari més grans de 25 anys, eren els anys de la transició. Els últims anys en vaig ser vicerector.

Vaig col·laborar amb Pere Tena a la Facultat de Teologia i amb la catequesi amb Joan Bada i Jacint Matas, i des d’aleshores d’una manera o altra sempre he estat vinculat a la catequesi. Era temps de fets importats: l’Assemblea de preveres, l’Assemblea Diocesana; moments d’eufòria en què ens semblava haver tocat sostre, però també temps polítics molt difícils, com el 23-F, per exemple.

6 de desembre de 2011

Tercer aniversari del traspàs de Mn. Joan Alemany

El proper dia 11 de desembre es compleixen tres anys del traspàs de Mn. Joan; tres anys durant els quals, de la mà de Mn. Lluís Saumell, la comunitat s’ha mantingut fidel al seu llegat i ha honorat la seva memòria.

L’arribada de Mn. Josep M Jubany com a nou rector de la comunitat ben segur que l’hauria complagut.

Mn. Joan aprofundia sempre el sentit d’una comunitat oberta i acollidora en la línia del Concili Vaticà II, que era el seu anhel més pregon.

Que la nostra pregària agraïda al Senyor tot recordant els anys que vam gaudir del seu guiatge i mestratge sigui exponent de la bondat de Mn. Joan.

3 de desembre de 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

El pecat

"Joan començà a batejar en el desert. Predicava un baptisme de conversió per obtenir el perdó del pecat." Mc. 1,1


Ara amb la meva edat avançada revisc amb claredat la meva vida d'adolescent de fa setanta anys. Em falla més la memòria de les coses recents.

A l'Escola Pia del carrer Balmes, en aquell temps quasi tot era pecat. De vegades el mestre, el Padre, ens feia uns moments de reflexió que acabaven amb la terrible pregunta: "Si us moríssiu ara, què passaria?" Tots els més de quaranta nois ho vèiem clar: aniríem a parar a les calderes d’en Pere Botero. Sortíem al carrer donant voltes al tema, i el dissabte, tots a confessar. Anàvem al confessionari del Pare Pío, un bon home, i sabíem que era ell perquè del seu confessionari sortien uns sabatots molt vells. Hi havia cua. Ens escoltava somrient i en sortir amb la penitència assenyalada ens acaronava la cara. Els pecats, almenys en el meu cas, eren repetitius, que si arribava tard a la missa del diumenge, que si deia mentides, que si feia enfadar els pares...

Ara això ha canviat. Si vaig a missa és perquè m'agrada l'Eucaristia i els amics que hi trobo. Si no dic mentides és per un principi de dignitat. Els pares fa anys que ja no hi són. El pecat personal pràcticament ha desaparegut, costa trobar pecadors. Queda, però, el pecat col·lectiu: les guerres, que totes són injustes; la justícia, que és benèvola amb els rics ben assessorats i dura amb els pobres mal assistits; la fam; la corrupció; els governants que només miren per ells... La llista necessitaria més pàgines.

Quan s'acabin els meus dies i deixi la terra, una veu em podria preguntar: "Has fet alguna cosa per lluitar contra el pecat col·lectiu?"

"Senyor, feu-nos veure el vostre amor i doneu-nos la vostra salvació", diu el salm.

Àngel Oliva