23 de desembre 2011

6è Grau de Catequesi: Nadal



Els nois i noies de 6è Grau de Catequesi han reflexionat sobre el veritable sentit del Nadal en la sessió de desembre. Un dels textos que han comentat ha estat aquest testimoni:

“Fa tres anys que vaig començar una experiència nova per Nadal: fins llavors, acostumaven a anar amb els meus pares a esquiar o a fer un viatge curt d’uns dies, just després de celebrar el Nadal a casa amb la família. Però fa tres anys, just el mateix any que vaig començar a anar a la Universitat, uns companys del CCU (Centre Cristià dels Universitaris) em van demanar ajut per a una campanya que feien cada any de recollida de joguines per a nens, de Càritas.

De fet es trobaven el dia 4 de Gener i es passaven el 4 i el 5 recollint i empaquetant joguines per a distribuir-les el dia 5 a la nit. Vaig retallar les ‘vacances’ uns dies i em vaig apuntar a ajudar-los. M’ho vaig passar allò més bé: era pesat però al mateix temps divertit i m’agradava saber que allò podia fer passar un dia de Reis diferent per a molt nens que no tenen la sort que hem tingut nosaltres.

A través d’aquesta campanya de joguines vaig conèixer un grup de gent que muntava activitats per nens immigrants al Casal d’Infants del Raval durant les mateixes dates. Ho feien només durant les vacances escolars de Nadal. També em van demanar ajut (perquè també eren molt pocs) i també m’hi vaig apuntar. Faig una mena de feina entre animador de jocs i cangur. Són uns dies molt durs perquè has de muntar activitats i fer-les entendre a nens i nenes que de vegades només parlen en el seu idioma matern però també m’ho passo molt bé. Quan aconsegueixo que es centrin en el joc i s’oblidin de la seva realitat i de la seva pobresa, em compensa tots els esforços.

Com veieu, he passat d’unes Festes de Nadal típiques de persona benestant i poc ocupada a uns dies molt plens de sensacions i experiències diferents. I no ho canviaria per res. No us podeu imaginar la satisfacció i la pau que em dóna poder treballar en aquestes activitats. Encara m’agrada esquiar però ara no veuria la manera de passar un Nadal sense poder fer aquest tipus d’activitat. Em sembla que em fa entendre millor què vol dir que els cristians hem de ser portadors d’esperança. L’esperança que ens fa veure el somriure de Jesús tan petit.

Sobretot, no vull que entengueu que el que us proposo és un model a seguir. No crec que sigui un exemple de virtuts o generositat. Entre altres coses perquè em sento molt recompensat per fer aquesta petita contribució a fer que la nostra societat sigui una mica més justa.”