Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


29 de desembre de 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

Enmig de les festes de Nadal, celebrem la festa anomenada de la Sagrada Família, un diumenge on som convidats a pregar per les famílies, i en l’Evangeli llegim la darrera escena que l’evangelista Lluc ens narra en el cicle de l’“evangeli de la infància”.
Aquest passatge, de Jesús perdut i retrobat al Temple al cap de tres dies, o com també se’l coneix, Jesús enmig dels doctors de la llei, ha inspirat tota mena de comentaris pietosos, que sovint s’han quedat només en detalls i no en el que, segons el meu modest parer, és el veritable ensenyament de la narració.

No és la intenció de l’Evangelista presentar-nos Jesús com un nen entremaliat que s’escapolí de la tutela dels seus pares, o el d’un setciències que discuteix amb els savis. Les paraules centrals de l’Evangeli d’avui són: «Per què em buscàveu? No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?». Són les primeres paraules que Jesús pronuncia en l’Evangeli. I a la vegada són la declaració d’intencions sobre el que serà tota la seva vida. Jesús, als dotze anys, en plena adolescència, ens manifesta la seva missió, revelar-nos el Pare, Ell viu amb el Pare, el Pare i Ell, són ú.

I tot succeeix en un context que ja anuncia la Pasqua. Jesús i els seus pares han anat a Jerusalem amb motiu de la Pasqua Jueva. L’adolescent serà retrobat al cap de tres dies, prefigurant el període de tres dies que passen des de la seva mort fins a la resurrecció. L’admiració per la saviesa de Jesús, ens mostra que en el Senyor, la saviesa de l’Antic Testament és superada per la saviesa del Nou Testament.

Maria i Josep “no comprengueren aquesta resposta”. L’Evangeli tot just ha començat. Com els pares de Jesús, nosaltres som convidats a llegir i meditar tot l’Evangeli, per entendre el que significa viure en la casa del Pare, viure en comunió amb Déu, i ho hem de fer com Maria, ... la seva mare conservava tots aquests records en el seu cor.

Tampoc ens ha de passar desapercebuda l'observació que ens fa Lluc, “A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes”. És en l’interior de la família de Natzaret on Jesús creix, i ho fa com tots nosaltres ho hem fet, ja que Ell essent de condició divina s’ha fet un home semblant als altres. L’amor dels seus pares ho afavoreix. Com molt bé va dir Pau VI, el 5 de març de 1964 en la seva visita a Natzaret “Que Natzaret ens ensenyi què és la família, què és la seva comunió d’amor, què és la seva bellesa, nítida i greu, quines són les seves propietats sagrades i inviolables...”


Josep M Jubany

26 de desembre de 2012

Què podem fer? per José Antonio Pagola

La predicació del Baptista va sacsejar la consciència de molts. Aquell profeta del desert els estava dient en veu alta el que ells sentien en el seu cor: calia canviar, tornar a Déu, preparar-se per acollir el Messies. Alguns se li van acostar amb aquesta pregunta: Què hem de fer?

El Baptista té les idees molt clares. No els proposa afegir a la seva vida noves pràctiques religioses. No els demana que es quedin al desert fent penitència. No els parla de nous preceptes. El Messies cal acollir-lo mirant atentament els necessitats.
No es perd en teories sublims ni en motivacions profundes. De manera directa, en el més pur estil profètic, ho resumeix tot en una fórmula genial: "Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi". I nosaltres, què hem de fer per acollir Crist enmig d'aquesta societat en crisi?

Primer de tot, esforçar-nos molt més a conèixer el que està passant: la manca d'informació és la primera causa de la nostra passivitat. D'altra banda, no tolerar la mentida o l'encobriment de la veritat. Hem de conèixer, en tota la seva cruesa, el sofriment que s'està generant de manera injusta entre nosaltres.

No n'hi ha prou de viure a cops de generositat. Podem fer passos cap a una vida més sòbria. Atrevir-nos a fer l'experiència "d'empobrir" a poc a poc, retallant el nostre actual nivell de benestar, per compartir amb els més necessitats tantes coses que tenim i no necessitem per viure.

Podem estar especialment atents als que han caigut en situacions greus d'exclusió social: desnonats, privats de la deguda atenció sanitària, sense ingressos ni cap recurs social... Hem de sortir instintivament en defensa dels que s'estan enfonsant en la impotència i la manca de motivació per enfrontar el seu futur.

Des de les comunitats cristianes podem desenvolupar iniciatives diverses per estar a prop dels casos més sagnants de desemparament social: coneixement concret de situacions, mobilització de persones per no deixar ningú sol, aportació de recursos materials, gestió de possibles ajudes...

La crisi serà llarga. En els propers anys se'ns oferirà l'oportunitat d'humanitzar el nostre consumisme esbojarrat, fer-nos més sensibles al patiment de les víctimes, créixer en solidaritat pràctica, contribuir a denunciar la manca de compassió en la gestió de la crisi... Serà la nostra manera d'acollir Crist amb més veritat en les nostres vides.

José Antonio Pagola

25 de desembre de 2012

Bon Nadal !!!


Oh Veritat,
tu sola coronada
ben al dellà dels tombs de l'estelada!
Sigues-me llei i certitud i pau.

Josep Carner



24 de desembre de 2012

Catequesi, el Nadal

Ja sabem que el calendari de l’any litúrgic consta de 3 cicles (A, B, i C) corresponents a tres anys. En el primer es llegeix l’evangeli de Mateu; en el segon, el de Marc; i en el tercer, el de Lluc.

Aquest any 2012–2013 toca el cicle C. L’evangeli de Joan es reparteix entre els tres cicles, atès que els evangelis de Mateu, Marc i Lluc segueixen un esquema comú. En canvi, Joan segueix un esquema propi, en què tracta de fets i paraules de Jesús dels quals no tracten els altres tres. Els primers s’anomenen sinòptics perquè donen una visió de conjunt, que és el que significa la paraula sinopsi. Es fa lectura d’un text de Joan, quan la festivitat fa referència a alguna temàtica de la qual Joan tracta.

En la festivitat de Nadal, Lluc hi aporta un preciós relat de l’esdeveniment, confeccionat amb llenguatge simbòlic summament ric.

Joan en canvi en fa solament una breu referència, però d’una gran significació teològica.

Testimoni de Lluc
Quan parlem de Lluc, ens referim moltes vegades a Sant Pau atès que Pau va tenir una gran influència sobre Lluc ja des de la seva joventut i va ser company i col·laborador seu en tots els seus viatges missioners.

Pau ens diu en la carta a l’Església de Colosses (1, 26–27) “Jo sóc servidor d’aquesta Església en virtut de la missió que Déu m’ha confiat a favor vostre: anunciar plenament la paraula de Déu, el seu designi, amagat durant segles i generacions, i que ara ell ha revelat als qui formen el seu poble sant. Déu els ha fet conèixer la riquesa i la glòria d’aquest seu designi a favor dels pagans. El designi de Déu és aquest: que Crist, l’esperança de la glòria, estigui en vosaltres.

22 de desembre de 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

Vull fer la teva voluntat (He 10, 9). Com ens diu la segona lectura, Crist, adreçant-se a Déu quan entra al nostre món, centra així el seu propòsit. I és fent la voluntat de Déu, més enllà de sacrificis i holocaustos que ja no el complauen, com Crist ens salva, ens santifica, acomplint la voluntat divina amb l’ofrena del seu cos (He 10, 10). Ho fa des del moment d’entrar a compartir la vida amb els humans, quan és infantat per la qui l’havia d’infantar, segons l’expressió del profeta Miquees a la primera lectura, que afegeix que ell ha de governar Israel i serà la pau (Mi 5, 1-4).

Ell és, en efecte, el Senyor, que Elisabet, plena de l’Esperit Sant, reconeix present en el ventre de Maria, com ens diu l’evangeli (Lc 1, 43). Maria, que l’ha d’infantar, ha acceptat la voluntat de Déu. Per això, Elisabet la proclama feliç, benaurada, per haver cregut (Lc 1, 45).

Acceptació de la voluntat divina per part de la mare feliç, Maria, i resolució del fill salvador, Jesús, per dur a terme, fins al final, aquesta voluntat. Això és els que ens proposa la litúrgia d’avui, molt propera a la celebració del naixement de Jesús, com a darrer pas en la nostra preparació del seu adveniment.

La pregunta, doncs, que convé que ens fem és simplement aquesta: per cadascun de nosaltres, quina és ara la voluntat de Déu?, com podem acollir Jesús, que se’ns apropa feble, infant?, quina mena de solidaritat avui, enmig del desastre econòmic, ens demana? I per a nosaltres com a comunitat, com hem de rebre’l?, com hem de fer créixer l’aprofundiment de la fe, els motius sòlids d’esperança, la solidaritat col·lectiva?
Jordi Cors

21 de desembre de 2012

Quan falten ja pocs dies per celebrar la festa del Nadal de Nostre Senyor Jesucrist, en aquest any de gràcia del 2012, rebeu tots les més sinceres felicitacions.

Amics ens hem de felicitar.
Ja que el Nadal és la gran oportunitat per tornar a contemplar el gran misteri de l’Amor de Déu. Déu s’ha fet home,
Déu s’ha fet un de nosaltres. Ja no hi ha distància entre cel i terra.
Ell ha plantat la seva tenda enmig nostre. Ja no estem sols. Tenim company d’acampada, de camí, d’excursió, és el mateix Déu fet home.
El seus títols són Conseller prodigiós, Déu–heroi, Pare per sempre, Príncep de pau.
Les seves senyes, un nen en bolquers posat en una menjadora. En ell hi ha la grandesa i la senzillesa. El poder i el servei.
El poble que anava a les fosques ha vist una gran llum.
Elisabet, l’estèril ha concebut un fill a les seves velleses.
Josep, l’home bo, acull Maria a casa seva.
Maria, noia verge, esdevé per obra de l’Esperit Sant, Mare de Jesús.
Els pastors escolten veus angelicals.
Els mags es posen en camí seguint un estel.
Enmig de la nit neix la llum del món.
En el Nadal tot el que és bo és possible.
Felicitats!

«Oh admirable intercanvi! El Creador dels homes s’ha volgut fer home i ha nascut d’una verge, compartint la nostra humanitat, ens ha fet el do de la seva humanitat» (de la Litúrgia de les hores, octava de Nadal)

«Avui ha nascut, dilectíssims, el nostre Salvador: alegrem-nos-en. Perquè no s‘escau que hi hagi lloc per la tristesa en el moment que ens ha nascut la vida, que un cop ja treta la por de la mort, ens proporciona el goig de l’eternitat promesa» (Sant Lleó el Gran)

«Déu s’ha allotjat entre els homes. La bondat del cel ha davallat a la misèria de la terra. La força s’ha decantat en la feblesa. Temps i eternitat s’entremesclen. La robustesa ve a sostenir la fragilitat. El Senyor s’inclina per assistir el servent» (Sant Ildefons)

«La seva primera aparició en el món és en una menjadora: allà les bèsties remuguen l’herba i al voltant tot és silenci, pobresa, simplicitat, innocència» (Joan XXIII, Diari de l’ànima)

«Malgrat totes les crisis,
si podem bressar Déu
entre els braços de Maria i Josep,
no hi ha motiu per tenir por.
Déu és a l'abast
de la nostra Esperança» (Pere Casaldàliga).

En la nit de Nadal
la pobresa és enaltida.
La pau s’imposa a la guerra.
La generositat trenca l’avarícia.
La humilitat està per damunt la supèrbia.
La llibertat trosseja les cadenes dels esclavatges.

BON NADAL... a tots, ja que Jesús neix per tots els homes i dones.


Josep M Jubany


20 de desembre de 2012

Pessebristes a Sant Ildefons

Una joiosa novetat llu enguany a la nostra parròquia, que ben segur molts haureu tingut ocasió de contemplar. Es tracta del pessebre instal·lat a l’entrada del temple a mà esquerra.

El més significatiu d’aquest pessebre són els pessebristes, una trentena de nois i noies de les nostres catequesis, i dels grups d’esplai, escoltes i Batec que es van unir per fer-lo. S’ho van passar molt bé fent-lo i nosaltres els en donem les gràcies més expressives.


18 de desembre de 2012

Celebracions Comunitàries de la Penitència

Les celebracions comunitàries del Sagrament del Perdó d'aquest temps d'Advent tindran lloc: Dimecres 19, a les 12 del migdia i a les 8 del vespre, i Divendres 21,a les 9 del vespre.

A més, abans i després de totes les misses, els preveres atendran a qui desitgi celebrar aquest sagrament segons la primera fórmula del ritual.

Tot seguit teniu un guió de revisió de vida que ens pot ajudar a preparar la celebració.

CELEBREM EL PERDÓ ! - REVISIÓ DE VIDA - ADVENT DE 2012


Mentre feien camí, Jesús va entrar en un poble, i l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula.

Marta, que estava molt atrafegada per poder-lo obsequiar, s’hi va atansar i li digué: -Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m’hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar.

El Senyor li va respondre: -Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part , i no li serà pas presa. (Lc 10, 38-42)

: : : : : : :

‘Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula’. - S’asseu als peus d’un home i l’evangelista diu que s’asseu als peus del Senyor. Déu és ‘el Senyor’. Ella, asseguda als seus peus, indicant la postura del deixeble davant el seu mestre, absorta, escolta la seva paraula. Així de senzill, així de sublim. Déu és el Senyor, Jesús la seva Paraula. Reconeixent aquest gran misteri, qui gosaria parlar?; qui no prestaria atenció?; qui no obriria de bat a bat llur cor? Mentre, Jesús, en el seu camí de cada dia, demana de ser acollit, de ser escoltat. Molts, de bona fe, el fan entrar a casa seva, li donen el bo i millor del que tenen i són... Però Ell, potser, no haurà pogut ‘parlar’.

- Sabent que Jesús ha vingut a parlar-nos -ell que és ‘la Paraula’-, l’escoltem amb apatia o amb vera expectació? :: Reso només, o bé primer l’escolto i després prego? :: I què és primer: el que Ell em diu o el que els altres em diuen d’Ell? :: Quan, des del neguit, li demano que m’ajudi, no hauria d’esperar, en silenci i temps, la seva misteriosa resposta? :: Què em diu l’actitud de Maria asseguda als peus de Jesús? :: Ja sé que la fe s’actua i es sosté amb la pregària?

17 de desembre de 2012

Concert de Nadal

El cor Contrapunto Vocale oferirà un concert el proper dissabte dia 22 de desembre, a les 9 del vespre. A diferència d'anys precedents, enguany el concert tindrà un format més acostat al que clàssicament entenem per un "Concert de Nadal". S'hi interpretaran obres catalanes i angleses per a cor "a cappella" relacionades amb el Nadal; algunes són nadales "strictu sensu", i d’altres són obres inspirades en textos bíblics relacionats amb el Nadal. Destaquen les obres "Magnificat" i "Nunc dimitis" del gran compositor anglès Henry Purcell (segle XVII), basades en el Magnificat de la Verge María i en el càntic de Simeó en la festa de la Presentació del Senyor. També s’interpretaran diverses cançons pertanyents a la tradició dels "Christmas carols" anglesos, i "Llum de Nadal", una suite de nadales tradicionals catalanes harmonitzades pel compositor vigatà Josep Baucells.

16 de desembre de 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

Els diferents estaments socials de l’època fan un interrogatori a Joan el Baptista i la seva resposta deixa veure que té assumit i assimilat l’ensenyament de la Torà i els profetes, i convida a què es posi en pràctica en la vida concreta de cadascú.

Però, davant l’expectació del Messies, Joan bateja amb aigua per propiciar el canvi. Aquest bateig és un ritus que molts pobles practicaven per expressar el desig d’una nova vida. Joan, en la seva persona com a precursor del Messies, és un balbuceig d’aquesta nova vida. En la seva predicació adverteix que estem davant d’una nova era i presenta Jesús no com Messies de David, és a dir, “guerrer”, sinó com Messies espòs, aquell que crearà amb la humanitat un vincle d’amor i fidelitat fins a l’extrem. Això ho expressa amb el signe de no sentir-se digne de deslligar-li el calçat. (cf. Dt 25,5-10; Rut 4).

El to de la predicació de Joan és d’exaltació, tremendament apassionat i exigent “la palla cremarà en un foc que no s’apagarà”. El tarannà de la predicació de Jesús, en canvi, sense obligar a res, és, alhora que ferm, profundament compassiu i comprensiu, d’acolliment als que estan lluny i en el seu fer i en el seu dir és totalment pacífic fins al punt de desdir allò que proclamà d’Ell el seu precursor.

Parlant de la missió de Jesús, Joan afirma: “...Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc...” Però en les paraules de Jesús, el foc no té connotacions negatives, més aviat expressa energia, força vital, llum, caliu... El bateig en l’Esperit requereix una decisió indestructible, i una opció lliure, personal i conscient de permetre que l’Esperit rebut com do ja des de la creació creixi, maduri i ens transformi en allò que som i que joiosament estem cridats a ser: Fills i filles de Déu com ho és Jesús.

Quan deixem l’Esperit actuar en nosaltres Ell desplega la seva força activa, recreativa i renovadora i a través de la pregària, la contemplació i l’acció transforma el nostre ésser de forma radical i progressiva. Quan permetem que ens enamori ens posa al servei dels altres de manera incondicional com ho va fer amb Jesús.

Per això em pregunto: La transformació de mentalitat a la que ens afrontem socialment i personalment es pot desarrelar del canvi de cor? Sortosament, si ens decidim a obrir-nos de bat a bat a l’Esperit podrem deixar enrere la nostra foscor i anar-nos endinsar en la llum, i podrem dir no a la negativitat i sí al cant de la vida, no al pessimisme i sí a l’esperança contra tota esperança. Perquè la llum del s.XXI resplendirà a través de persones, comunitats i entitats que sense fer soroll donen una resposta clara, compromesa i solidària a la pregunta: Què hem de fer?

Ester Bochita

15 de desembre de 2012

La setmana dia a dia

Diumenge, 16
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: El Nadal. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Trobada del Grup Batec a partir de 3/4 d’11 del matí.

Dilluns, 17

Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 18

Casal Sant Ildefons: Festa de Nadal amb torrons, neules i cava.

Catequesi d'Advent-Nadal a 2/4 de 9 del vespre. (darrera sessió)

Dimecres, 19

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d’una estona de silenci i de pregària.

Celebracions Comunitàries de la Penitència a les 12 del migdia i a les 8 del vespre.

Divendres, 21

Celebració Comunitària de la Penitència a les 9 del vespre.

Dissabte, 22

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.


Batec@ires solidaris

Batec@ires!!!
recordeu que aquest DIUMENGE 16 de DESEMBRE tenim una trobada important amb LA SOLIDARITAT I EL VOLUNTARIAT... ens agradaria molt poder comptar amb tots vosaltres.

Us esperem a la Parròquia de St. Ildefons (NO ALS LOCALS DE MARIÀ CUBÍ) a les 10.15!!

14 de desembre de 2012

Assemblea Sant Ildefons Novembre 2012: El Concili Vaticà II per Josep Hortet

En Josep Hortet, actualment Rector de la Parròquia de la Mare de Déu del Port ens va parlar del Vaticà II des de la seva perspectiva d’observador privilegiat ja que va participar en la inauguració del Concili a través del seu càrrec de secretari de Mossèn Manuel Bonet, en aquell moment auditor de La Rota romana. Josep Hortet ha estat Superior del Seminari, Vicari episcopal en època del Cardenal Jubany i consiliari de moviments d’Acció Catòlica.

La reunió va començar amb l’afirmació del que va representar el Concili per la majoria dels cristians : ‘El Concili Vaticà II va ser una alenada de l’Esperit en els nostres dies’. Tot i el gran protocol i detalls estètics del moment, ja el discurs inaugural de Joan XXIII va marcar de forma decisiva la percepció d’un esdeveniment històric per l’Església i pel món.

Des dels Seminaris on molta gent jove s’estava preparant pel ministeri, el discurs del Papa i els debats del Concili van ser rebuts com aigua de Maig en terra preparada i va obrir els ulls i les expectatives de molts cristians que esperaven que aquest procés en l’Església coincidís en un moment d’esperança pel món amb dirigents com Kennedy, Luther King i inclús Jrushchov a la Unió soviètica.

Josep Hortet va abordar la xerrada en tres parts : quina va ser l’aproximació i principals elements del Concili, les qüestions que sortien del Concili i que encara resten obertes i finalment què podem fer encara per anar completant tot el potencial no realitzat del Concili.

13 de desembre de 2012

Els joves de Sant Ildefons fan el pessebre

Qui de vosaltres no ha sentit mai aquest poema ???

El temps sant és arribat
i amb el fred, la neu i el gebre,
les FIGURES DEL PESSEBRE,
una a una, ja han tornat.


Quantes vegades l’heu recitat dalt de la cadira després del dinar de Nadal
o cantat davant del PESSEBRE, a l’escola o amb la coral...

Aquest any els infants i joves de la Catequesi, l’Esplai, l’Agrupament i Batec volem preparar el NADAL d’una manera diferent...

Què us sembla fer plegats un PESSEBRE a l’Església de St. Ildefons ???

Per això ens cal la col·laboració de tots i totes i US PROPOSEM de participar al TALLER que organitzarem aquest divendres 14 de desembre a partir de les 6 de la tarda fins les 8 del vespre.

VINE A DEIXAR LA TEVA EMPREMPTA en el pessebre que junts muntarem ja sigui pintant una part del paisatge o bé fent una de les figuretes ... i fem així que tota la comunitat pugui viure més aquest Nadal tot compartint el naixement de Jesús.

TOTS FORMEM PART DEL PESSEBRE...

HI SOU TOTS CONVIDATS!!!

11 de desembre de 2012

CAMPANYA JOGUINA SOLIDÀRIA

Amics, els joves del grup de BATEC de Sant Ildefons, amb l’ajuda de tots els joves de l’Agrupament Escolta Joan Maragall i de l’Esplai Sant Ildefons, us volem proposar de participar en un nou projecte solidari que realitzarem aquest Nadal a la nostra comunitat.

Una de les coses que més il·lusió ens fa a tots per Nadal és poder fer i rebre alguns regals d’aquells a qui estimem. No volem grans regals ni gastar molts diners, però sí que ens ve molt de gust poder obsequiar una mica a aquells que més ens estimem. I quan som més petits, quins són els regals que ens fan més il·lusió? Com seria un Nadal sense cap petita joguina o joc que ens distregui, entretingui i que puguem compartir també amb els nostres amics?

Per això els joves de BATEC i tots els joves de la nostra comunitat volem intentar col•laborar en què cap nen ni nena es quedi sense una joguina en aquestes Festes de Nadal. Per aconseguir-ho, aquest any us volem proposar fer una campanya de recollida de joguines a Sant Ildefons en què tota la comunitat hi pugui participar.

Creiem que aquesta és una petita aportació per part nostra però que pot ser molt important pels nens i nenes que viuen en famílies amb greus problemes econòmics en aquests moments socials tan complicats que vivim.

Us proposem col·laborar aportant joguines noves o en molt bon estat per poder distribuir-les a famílies necessitades. Estem en contacte amb el CAU UBUNTU de Ciutat Meridiana, un centre que promou l’acolliment a persones de molts diversos orígens, moltes d’elles en situacions econòmiques molt precàries.

És important que abans de portar la joguina us pregunteu: ‘Em faria il·lusió que em regalessin aquesta joguina?’. Si la resposta és SÍ, segur que l’heu encertat.
Recollim joguines a la Parròquia fins el 4 de gener. Les podeu deixar a secretaria de la comunitat i nosaltres ens ocuparem de guardar-les, classificar-les i distribuir-les.

Moltes gràcies a tots i que tinguem tots un BON NADAL.

Els joves de BATEC, de l’Esplai Sant Ildefons i de l’Agrupament Escolta Joan Maragall

9 de desembre de 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

La Paraula al desert

Un any més comencem l’Advent amb la perplexitat de rebre de nou aquesta bona notícia, aquest adveniment que ve a canviar el món i que només espera que l’acollim: Jesús es fa present entre nosaltres, el fill de Déu, el que ha de convertir el món i els homes a base d’amor i perdó. Ens en adonarem?

Les lectures d’aquest diumenge d’Advent en són un magnífic testimoni: l’Evangeli ens parla de grans figures del moment, procuradors, tetrarques i altres caps significatius en contraposició a la figura de Joan Baptista, el fill de Zacaries, el Profeta del desert. I també identifica clarament on arrela la Paraula de Déu: no és als palaus dels governants sinó al desert i en el cor dels humils. Sempre hem identificat el desert com aquella realitat desolada i aspra on la vida no és possible i, no obstant, és aquí on el profeta té més públic, més que els oradors i líders.

També el text de la primera lectura de Baruc ens crida a acollir i alegrar-nos de la sort que hem tingut. Ens demana que creguem en les grans novetats que ens són anunciades. Ens diu que Déu ens conduirà amb bondat i amor. Però hem de ser sincers i hem de voler acollir amb esperança la Paraula de Déu. Hem de creure que la Bona nova realment toca el nucli de la nostra vida i la del nostre món.

Quan ve Nadal ens és difícil tornar al desert tal com ens demana l’Evangeli. Sovint tenim massa miratges i temptacions i descobrim poc l’interior de les persones. La imatge del desert hauria de ser en aquests moments un motiu que ens faci tornar a l’essencial, a allò que realment esperem i celebrem per Nadal: Déu es torna a fer present entre nosaltres. És la possibilitat de tornar a portar al nostre món un missatge d’esperança encarnat.

Durant l’Advent ens hem de preguntar on ens trobarà l’anunci de la Paraula que es fa vida: al desert o als palaus? I hem de reconèixer també el que entre tots anem fent per portar aquesta esperança a la vida dels qui més la necessiten: l’èxit del Gran Recapte del Banc d’aliments, de la Marató de TV3 o, més humilment, la nostra campanya de solidaritat amb Sant Paulí, són signes del que hauria de ser, també, la nostra celebració de Nadal.

Lluís Sànchez Rissech

8 de desembre de 2012

Assemblea de desembre, Vetlla de Pregària

Com venim fent aquests darrers anys, en temps d’Advent preparem una VETLLA DE PREGÀRIA. Aquestes setmanes prèvies a Nadal que hem iniciat són molt aptes per a la reflexió. Així doncs, us convidem a fer un petit parèntesi en la nostra vida quotidiana per compartir amb la comunitat una estona de silenci i meditació que ens podrà ajudar a sentir més viu el nostre compromís cristià. Us esperem el proper dilluns 10 de desembre a les 9 del vespre, a la capella del Santíssim.

La setmana dia a dia

Dilluns, 10
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Vetlla de Pregària a les 9 del vespre a la capella del Santíssim. És un dels actes programats per l'Advent.

Dimarts, 11
Casal Sant Ildefons: Xerrada d'Advent i Nadal, per Mn. Josep Jubany. La Coral del Casal cantarà nadales.

Catequesi d’Advent-Nadal a 2/4 de 9 del vespre

Dissabte, 15

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 16
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de ¾ d’11 del matí. El tema a tractar serà: El Nadal. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Trobada del Grup Batec a partir de ¾ d’11 del matí

7 de desembre de 2012

Agraïment de la Comissió Econòmica

Després de la nota que es va publicar al full informatiu del 28 d’octubre sobre l’economia de la comunitat, la resposta rebuda, tant pel que fa a noves subscripcions com a l’actualització d’antigues quotes, ha estat molt positiva. La Comissió Econòmica agraeix aquest gest responsable que ajuda a pal·liar la davallada progressiva d’ingressos que darrerament venim acusant.

5 de desembre de 2012

L'any litúrgic: Advent i festes de Nadal

Els nostres són dies agitats que deixen poc espai per a la reflexió. Són moments d’una certa foscor en els que a tots ens resulta difícil saber on som i ens costa saber-nos orientar. És una foscor estranya, lluny de les nits serenes en les que es poden veure les estrelles, és una foscor freda que neguiteja, de durada imprevisible, plena de crits i d’amenaces que sembren angoixa i que allunyen l’esperança.

La comunitat cristiana en aquest temps d’Advent es disposa a celebrar una festa cabdal de la seva fe: el naixement de Jesús. Un esdeveniment que des que succeí fins avui ens recorda la ferma voluntat de Déu d’apropar-se a la humanitat, de parlar-li, d’anunciar arreu que ens podem alliberar de la foscor en la que ens trobem, si és que encara ens queda un alè per aturar el nostre neguit i ens disposem a escoltar-lo. També el naixement de Jesús es produí de nit, quan era fosc, recordant-nos que aquesta és la nostra condició humana, la de caminar a les palpentes, la de cercar el sentit de la vida que se’ns escola a poc a poc, la de viure amb l’esperança o amb la il•lusió que trobar la llum encara és possible.

Durant aquest temps de preparació al Nadal ens convindria fer atenció a les lectures i als càntics de la litúrgia dels diumenges. Són textos plens de símbols que ens diuen el que no podem expressar en paraules. Ens anuncien un temps ple d’àngels i d’estrelles, uns éssers lluminosos que parlen de pau, que desfan les pors i les angoixes, que ens deixen entreveure la llum, que ens guien cap a la llibertat. “Per a Déu no hi ha res impossible”. “No tingueu por”; “alegreu-vos”. En Jesús/Emmanuel: “Déu salva/Déu és amb nosaltres”.

És així de senzill i d’ingenu? Ens podem permetre el luxe de fer festa? Potser no sigui tot tan fàcil, però tot depèn també a quin nivell situem la nostra vida i quina resposta volem donar a la nostra situació. Maria no entenia pas gaire què estava passant, però escolta, pensa amb el cor, puja a la muntanya i, allà dalt, ens trobem a dues dones que festegen i que treuen força per lloar i cantar al Senyor.

Anton Ramon Sastre

3 de desembre de 2012

Catequesi d'adults d'Advent i Nadal

Trobades dirigides per Anton Ramon Sastre
Dies: els dimarts 4, 11 i 18 de desembre.
Hora: de 20:30 hores a 21:30 hores.

CATEQUESI LITÚRGICA: EL CICLE DE NADAL (2012)


Objectiu: És una invitació a unes trobades (3) que pretenen obrir noves portes i nous espais de reflexió individual, però en un marc de reflexió participada i conjunta. No es tracta, doncs, de sentir unes conferències, ni d’escoltar només una explicació que acabi amb unes conclusions fetes i tancades; més bé al contrari, es pretén ajudar a qui hi participi a reflexionar sobre la seva fe personal, des del lloc o nivell on hagi arribat. Una de les coses més importants avui és que els cristians recuperem el saber confessar la nostra fe, que recuperem l’autoestima de ser allò que som, sense creure’ns o aparentar ser més savis o tenir un coneixement especial més enllà del saber de les persones que ens envolten, sinó que es tracta de saber explicar la nostra experiència de fe. Un testimoniatge que s’ha perdut segurament per culpa d’un adoctrinament insostenible en un temps com el nostre, en el que tot s’està qüestionant i en el que la religió i les esglésies –i no sols la catòlica- són objecte d’un menyspreu sense precedents, en un entorn d’ignorància cultural i d’autosuficiència individualista també sense precedents.

Destinataris:
En primer lloc, és una invitació a tothom que tingui interès en aprofundir la seva fe, tant des del punt de vista de comprensió del què creiem (fe), com des del punt de vista de comunicació de la nostra experiència de fe (testimoniatge). Però, en segon lloc, voldria ser també un espai obert a persones que un dia abandonaren la fe, per trobar-la incompatible amb la seva comprensió del món i amb la seva ètica personal. Són milers i milers de persones que es troben en aquesta situació i des de les comunitats cristianes no acabem de trobar llocs ni moments per a un diàleg sincer, respectuós i seré.

Metodologia:
Per tal de no divagar i fixar un espai comú de reflexió en les nostres trobades, tindrem com a guia i referència l’ordenació dels diumenges i de les festivitats durant el temps d’Advent, Nadal i Epifania, fent atenció crítica tant als textos bíblics de la litúrgia de la paraula (cicle “C”), com a les diferents pregàries dels diumenges i festes d’aquest temps. La raó d’haver seleccionat aquest criteri és pot resumir en l’explicació d’un axioma clàssic que traduït vindria a dir: Allò que és objecte de pregària i de celebració per a la comunitat cristiana de forma constant i repetida durant el temps (“lex orandi”), s’esdevé norma i camí de fe per a tots els creients (“lex credendi”).

Des de la fe, l’acció litúrgica suposa una comunitat cristiana convocada i reunida en el nom de Jesús, com a lloc privilegiat de la presència del Senyor i, per tant, lloc de comunicació (comunió) amb ell i lloc per excel·lència d’una revelació pendent sempre d’actualització. Per tant, les nostres trobades pretenen ajudar-nos, en primer lloc, a viure allò que es podria anomenar reinterpretació de la festa cristiana; en segon lloc, intentar apropar-nos a la figura de Jesús des d’una perspectiva que parteix d’una nova relectura dels textos bíblics i litúrgics.

Anton Ramon Sastre


2 de desembre de 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

Un nou Advent. I aquest any una nova esperança ciutadana amb el nou parlament que estrenarem a Catalunya.

Sembla que els textos d'aquest diumenge s'hagin pronunciat AVUI.

Jeremies: “Diu el Senyor: ...faré néixer...un rebrot legítim que defensarà el dret i la justícia"

Jesús, d'ahir, d’avui i de sempre, ens ha dit com hem d'actuar: que el dret i la justícia siguin una realitat.

Però interpretem, no la justícia i el dret dels homes que tantes vegades estan al servei dels poderosos, sinó la justícia i el dret que Jesús ens ha tramès en el seus evangelis. Practiquem aquesta justícia?

Estem cridats, per tant, a col•laborar perquè les institucions que han sorgit de les eleccions de diumenge passat s’acostin a practicar aquesta justícia.

Tant els salms com la segona lectura de Pau ens inviten a aprofundir en el coneixement i pràctica dels camins del dret i la justícia, que clarament passen per l’amor que ens hem de tenir els uns als altres.

És a dir, hem de pregar amb totes les nostres forces, però també ens hem d’instruir i hem de treballar i fer tot el que està al nostre abast perquè la llum de Déu resplendeixi i difumini aquest malson en el que vivim. I si ja ho féssim, com diu Pau cal que avancem encara més.

El fragment de l'evangeli de Sant Lluc és un dels clàssics de la fi del món, però pensem que el podem interpretar des d’una visió actual; recordem els tsunamis, la capa d'ozó i la repercussió sobre les aigües del planeta. I podríem seguir amb la relació dels problemes ambientals que patim i dels que en som responsables.

Sabem que les escriptures estan plenes de simbolismes i de metàfores.

L’Esperit Sant, ens farà entendre tots els nostres disbarats? Aquesta vinguda que s’anuncia és per trobar ja unes estructures econòmiques i socials que facin possible la pràctica fidel de l’evangeli per tota la humanitat?

Creiem que les paraules “redreceu-vos i alceu el cap” són realment esperançadores. Tant de bo que sapiguem interpretar les escriptures per treure la força d’anar endavant malgrat totes les desfetes que estem presenciant, i de les que, repetim, també en som responsables.
Angelina i Josep M.

1 de desembre de 2012

La setmana dia a dia

Diumenge, 2
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: El Nadal. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Dilluns, 3
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió del Grup Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 4

Casal Sant Ildefons: Pel·lícula de Nadal.

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre.

Catequesi d'adults d’Advent-Nadal
a 2/4 de 9 del vespre.

Dimecres, 5

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària.

Ignasi Moreta rep el premi Memorial Ferran Lara de la Cambra del Llibre a un jove emprenedor

Ignasi Moreta, editor de Fragmenta, ben conegut i estimat a la nostra comunitat, rebrà el guardó Memorial Ferran Lara. Aquest premi reconeix la tasca a un jove emprenedor del sector menor de 40 anys, que destaqui pel seu projecte empresarial. El guardó, atorgat per la Cambra del Llibre de Catalunya, es lliurarà el proper dimecres 5 de desembre durant la celebració de la 27ena Nit de l'Edició al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. L'acte serà presidit per Xavier Trias, alcalde de Barcelona.

30 de novembre de 2012

BATEC, GRAN RECAPTE D'ALIMENTS dissabte 1 de desembre... T'HO PERDRÀS????

Dissabte 1 de desembre de 9h a 13h podeu venir l'estona que us vagi bé al BON PREU de la plaça Doctor Letamendi, 36 (ens trobarem allà).

Convindria que confirmessiu si vindreu i a quina hora per organitzar bé els torns.

Moltes gràcies a tots per la vostra AJUDA!!!!

29 de novembre de 2012

"El convidat" de Maria Victòria Molins

L'amfitriona és monja, però no porta hàbit, no viu en un monestir i té un canal de vídeos a internet. Maria Victòria Molins, teresiana, va convidar l' Albert Om a passar dos dies al seu pis del Raval de Barcelona. El periodista va poder conèixer de prop la feina d'aquesta monja de carrer, que dedica la vida a ajudar els que no tenen res i a fer visible la marginalitat i el quart món.

27 de novembre de 2012

Catequesi, l'Advent


La paraula Advent significa adveniment, vinguda. La fe cristiana ens fa viure en la convicció que TOT ENS VE DE FORA! La fe ens fa acollir i cooperar en quelcom que ens és regalat!

El missatge de la fe cristiana comença i es fonamenta en l’afirmació que Déu és Creador del cel i de la terra. Tot el que som i tenim ho rebem, ens és regalat.

El missatge de la fe cristiana ens presenta Jesús: el testimoni de la seva vida, la seva mort i resurrecció, i tots els seus ensenyaments, com a quelcom que ha esdevingut i se’ns ha donat gratuïtament.

Tot, però, ho hem de rebre amb una actitud d’obertura i acolliment i ho hem de secundar amb agraïment i cooperació, de manera conscient i lliure.Tot plegat únicament es capta i es comprèn dintre el marc de la Bíblia, que ens en dóna les claus interpretatives.

Hem vist com l’esperança del Messies és el dinamisme de la història bíblica jueva.
L’Església de Jesús comença i es fonamenta en la fe que afirma que Jesús és el veritable Messies o Crist que ve a establir el Regne de Déu en el si de la comunitat jueva per obrir-se i escampar-se per tota la humanitat.

Per Tots Sants, vàrem remarcar la importància que té en l’esquema essencial de la fe cristiana, l’afirmació de fe sobre Déu creador que implica afirmar que tot el que existeix és creatura.

Distingíem entre creació i fabricació. La fabricació és l’acció d’una causa que provoca un efecte, com un rellotger fabrica un rellotge. L’efecte un cop fabricat esdevé independent de la causa. La creació és donar de la pròpia plenitud existència i vida a la creatura, però no solament en el seu origen, sinó que tota la realitat de cada creatura, depèn total i immediatament del Creador, tal com ho formula Sant Pau: en Déu, vivim, ens movem i som.

La persona creient i conscient de la seva fe viu una relació constant i immediata amb Déu Creador, i que tot el que vivim, fem i som, ho realitzem no solament per nosaltres mateixos, sinó en Aquell que ens crea, que ve constantment a nosaltres creant-nos. Som resultat d’un constant ADVENT!

25 de novembre de 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

“L’amor i la llibertat”

“Pilat digué: “Per tant, vols dir que ets rei”. Jesús contestà: “Teniu raó: Jo sóc rei”.
Jn. 18.36

En temps de Jesús la màxima jerarquia, la màxima autoritat social i militar era el rei, l’amo de tot sense restricció. A l’edat mitjana no sempre aquesta jerarquia i aquesta autoritat eren indiscutibles. Arriben els nostres temps i entre els reis de diferents països hi ha de tot i fins i tot n’hi ha algun que fa riure. En molts llocs la democràcia està per sobre dels reis. Molts d’ells són només figures decoratives cares.

En vida de Jesús era més entenedor comprendre la seva autoritat moral, els seus coneixements, el seu pensament lliure i la seva manera d’estimar afirmant que era rei encara que no fos d’aquest món. Per tant dir avui que Jesucrist és rei a mi em sona malament i si traduïm al castellà Crist Rei encara em sona pitjor.

Fixem-nos en el final de la lectura d’avui de l’Apocalipsi de sant Joan: “Jo sóc l’Alfa, la primera lletra de l’alfabet, i l’Omega, que és la darrera, diu el Senyor Déu, el qui és, el qui era i el qui ha de venir, el Déu de l’univers”. Jesucrist, el fill de Déu, que és el mateix Déu amb el Pare i l’Esperit Sant, té una categoria infinitament més gran que el rei més extraordinari.

Jesús, Déu, ens estima com ningú no pot fer-ho i ho fa amb total llibertat, malgrat ser nosaltres pecadors, fins a donar la seva vida. Hem d’esforçar-nos a estimar de debò i hem de treballar per aconseguir la plena llibertat com a persones i com a poble català.

A l’Evangeli d’avui hi ha una frase que val la pena: “Jesús diu a Pilat: la meva missió és la de ser testimoni de la veritat”.

Àngel Oliva

24 de novembre de 2012

La setmana dia a dia

Diumenge, 25
Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme a les 12 del migdia.

Dilluns, 26

Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 27

Casal Sant Ildefons: Festa dels Aniversaris dels qui compleixen 80, 90 i 95 anys.

Dissabte, 1
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 2
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: El Nadal. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

EL PERQUÈ DE LA POBRESA. 72 TELEVISIONS DE TOT EL MÓN, UNIDES EN UN PROJECTE COMÚ

Televisió de Catalunya estrena un dels projectes internacionals més importants fets els últims anys. Més de 70 televisions de tot el món, la majoria públiques, s’han posat d’acord per produir i emetre vuit documentals que toquen diferents aspectes del principal problema de la humanitat: la lluita contra la pobresa. La sèrie pot tenir una audiència potencial de 500 milions de persones, i entre les 72 televisions implicades s’hi troben televisions de tots els continents.

Televisió de Catalunya ha estat des del principi en aquest projecte, que va arrencar fa dos anys, a través del grup de documentals de l’EBU (European Broadcasting Union). A més de fer possible la producció d’aquests vuit documentals, s’han posat en marxa tot un seguit de curts que es poden veure per internet i a diferents països i s’han organitzat xerrades, conferències i debats.

Els vuits documentals produïts amb els esforços d’aquestes televisions es podran veure a tot el món a finals de novembre.

Televisió de Catalunya va estrenar la sèrie dins el programa “Sense ficció” de TV3, el passat 20 de novembre, amb l’episodi “Doneu-nos els diners. Què es pot fer per canviar el món”. Amb iniciatives com ara els concerts Live Aid, molts famosos s’han convertit en activistes de la lluita contra la fam. Els músics Bob Geldof i Bono són, segurament, els més populars d’aquests nous paladins de la justícia econòmica. Però els seus projectes han servit per alliberar milions de persones de la pobresa? Aquest documental en busca la resposta.

Diumenge 25 de novembre
, coincidint amb moltíssimes televisions, al programa “Grans documentals” del 33 s’emetran dos documentals:

“Poor Us. Pobres de nosaltres - Història animada de la pobresa”
. Sempre hi ha hagut persones pobres, però la manera com la societat les veu ha evolucionat.

“Mares Solars. Les dones combaten la pobresa millor que els homes?”
. El documental està centrat en la Rafea, la segona esposa d’un beduí, seleccionada per estudiar a l’Índia, per aprendre a instal·lar panells solars a les cases. Per fer-ho haurà de superar tot tipus d’obstacles.

El 28 de novembre a “60 minuts”, “Park Avenue: els diners, el poder i el somni americà”. Un retrat d’un dels carrers més coneguts de Nova York, que travessa tot Manhattan i fins i tot penetra al Bronx. L’avinguda demostra com en els últims 30 anys als Estats Units la desigualtat entre rics i pobres s’ha disparat.

El 2 de desembre, a “Grans documentals”, s’emeten dos treballs més: “Benvinguts al món”. Què és pitjor, morir pobre o néixer pobre? Cada any arriben al món 130 milions de criatures, cap de les quals decideix on neix ni com viurà. Un recorregut per diferents parts del món per conèixer l’última generació de nens i nenes. “Estudiar, estudiar”, per a què serveix estudiar, centrat a la Xina. El documental exposa com a la Xina, la indústria més lucrativa és la de l’ensenyament.

El 5 de desembre a “60 minuts”: “La febre de la terra”, com podem alimentar tots els habitants del planeta? Centrat a Mali, on el 75% dels habitants són pagesos, ensenya com potències econòmiques com la Xina o l’Aràbia Saudita estan llogant moltes terres per transformar-les en explotacions agrícoles.

I finalment el dia 12 de desembre, a “60 minuts” “El saqueig de l’Àfrica”: els beneficis de les empreses han de tenir un límit. Un documental que demostra com els grans beneficis de les explotacions mineres de l’Àfrica no queden als seus països sinó que van a parar a llocs com ara Suïssa

23 de novembre de 2012

CAMPANYA DE RECOLLIDA D’ALIMENTS PER A LA COMUNITAT DE SANT PAULÍ DE NOLA

CÀRITAS PARROQUIAL de Sant Ildefons us demana la vostra col·laboració.

Els moments en què vivim són difícils per a tots i a la nostra ciutat hi ha barris que pateixen especialment aquesta situació de manera més punyent, com és el de la nostra parròquia agermanada.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

Podeu deixar a la Secretaria de la Comunitat els aliments o aportacions econòmiques fins el dia 16 de desembre.

21 de novembre de 2012

L’inici del Concili Vaticà II

El dia onze d’octubre de 1962, festa de la Maternitat de Maria, s’inicià el Concili Vaticà II. L’esdeveniment més important de l’església Catòlica s’inicià amb una llarga celebració litúrgica que fou seguida amb molta expectació arreu del món gràcies a la transmissió televisiva que arribà a milers de llars. El dia començà ennuvolat, en alguns moments hi hagué el temor que la pluja deslluís la cerimònia. Cardenals, patriarques orientals, bisbes i clergues vestits amb el seus ornaments i al final de la llarga processó d’entrada, assegut en cadira gestatòria, El Papa Joan XXIII, un home gran i d’aspecte venerable. Per a moltes persones que havien posat moltes esperances de renovació en el Concili, aquella llarga i barroca posada en escena els va decebre molt. Se’ls feia molt difícil creure que l’Església pogués fer l’aggiornamento anunciat, quan el qui en tenia la màxima responsabilitat es presentava amb una cadira gestatòria, custodiat per nobles pontificis, guàrdies suïssos. Se’m fa impossible saber, ni tant sols imaginar, el que en aquells moments pensava Joan XXXIII.

El que sí que sabem per les anotacions que va anar fent en el seu diari espiritual, el “Diari de l’ànima”, que el successor de Pere estava feliç. “Desprès de tres anys de preparació, laboriosa certament, però també feliç i tranquil•la, vet aquí que som ja al peu de la santa muntanya. Que el Senyor ens guiï per portar-ho a bon terme”.

El Papa és gran i és conscient de la seva malaltia. Ha dedicat totes les seves energies i pregàries, perquè el Concili sigui una realitat. De segur que li quedava ja lluny aquell 25 de gener de feia tres anys, on davant d’un consistori de cardenals, feia una triple convocatòria, la d’un sínode per a la ciutat de Roma, un nou Concili, i la revisió del Dret Canònic. El Sínode ja s’havia realitzat, amb uns resultats bastant decebedors. Tota la fase preparatòria del Concili no feia augurar millors resultats, però malgrat tot, el vell Papa estava molt esperançat.

20 de novembre de 2012

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

Diumenge vinent 25 de novembre a les 12 del migdia, festivitat de Jesucrist Rei, darrer diumenge de l'any litúrgic, tindrem la celebració comunitària del Baptisme.

El dissabte abans, dia 24 a les 5 de la tarda es reunirà l'equip de Baptismes amb els pares i padrins dels infants que es batejaran, per preparar la celebració.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills/filles cal que facin la inscripció a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

19 de novembre de 2012

Moltes felicitats, Mn.Jubany !!!

Avui fa un any que Mn.Josep Maria Jubany va prendre possessió com a rector de Sant Ildefons. Amb les seves paraules del 19 de novembre de l'any passat ("sóc molt conscient a on vinc") ja va manifestar la seva sensibilitat que ha anat demostrat durant aquest any, deixant que els laics col·laborin activament de les diferents activitats de la Comunitat, tenint sempre la important contribució de Mn. Lluis Saumell i de Mn. Xavier de Dou.

Preguem perquè Déu l'ajudi a ell i a tota la Parròquia de Sant Ildefons per ser un exemple fidel de Jesucrist en la nostra societat.

Per molts anys !!!

La Fundació Benallar a Sant Ildefons

Aquest diumenge, a l’atri de Sant Ildefons, la Fundació Benallar ha muntat una parada per oferir-nos els seus productes. Aquesta fundació té per objectiu promoure, canalitzar i facilitar la convivència en igualtat, en tots els àmbits, entre persones immigrades i la societat catalana. Des de 2009 desenvolupen el projecte ‘La Llavor’ que és un projecte d’acollida social, espai residencial, formació per la inserció laboral i iniciació prelaboral.

Els tallers d’iniciació prelaboral estan pensats per a persones que els sigui molt difícil trobar feina: per la crisi, per un baix nivell formatiu o per dificultats amb la llengua d’acollida. Preparen productes artesanals com espelmes, collarets, postals o bosses que ens venen a oferir un cop a l’any.

Aquest any també ens presenten el projecte Verdallar una cooperativa agrícola de productes ecològics de qualitat, de proximitat i temporada i per tant en un model d’agricultura de proximitat i sostenible. Ens ofereixen les seves cistelles de productes ecològics que distribueixen a domicili. Aquest nou projecte ofereix feina estable a treballadors que provenen de la immigració i que no tenen gaire alternatives laborals.

Els podeu trobar a:

www.verdallar.com

18 de novembre de 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

Jesucrist com a eix de la humanitat

Avui la lectura de l’Evangeli de Sant Marc ens posa davant d’una imaginativa descripció de la fi dels temps. L’evangelista ens pinta un quadre de la parusia o desenllaç de la història universal, que corprèn a tot aquell creient que, en alguns moments de la seva vida, es deixa emportar per la consideració del més enllà de la realitat experimentable i sent la seducció d’una transcendència que supera la limitada intel•ligència dels humans. La descripció és misteriosa: “El sol s’enfosquirà, la lluna no farà claror, les estrelles aniran caient del cel i els exèrcits del cel seran sacsejats i abatuts”.

Aquesta mirada cap a la fi dels temps ja la trobem també a l’Evangeli de Sant Mateu. Es tracta de l’evocació de textos referents a l’acabament del Món que ja estan presents als profetes de l’Antic Testament (Isaïes, Jeremies, Ezequiel).

Els lectors d’avui ens quedem perplexos i no sabem ben bé com reaccionar. De seguida, però, l’evangelista ens revela el perquè de les seves misterioses paraules, i afegeix: “Aleshores veuran el Fill de l’Home venint entre núvols amb gran poder i majestat”. D’aquesta manera Sant Marc no fa altra cosa que situar Jesucrist com a centre de l’existència de l’ésser humà sobre la Terra. Diria que aquesta concepció d’un Jesucrist triomfant per damunt de la contingència de totes les coses creades, ens convida a situar la persona de Jesús no solament al centre de les nostres vides, sinó també al centre de la Terra i de l’Univers.

Els cristians, per tant, estem cridats a presentar la figura del Crist com a eix d’aquesta humanitat que es troba en un procés d’intercomunicació i, a través d’ella, en un procés de convergència global. El Crist i el seu missatge han d’estar, per a nosaltres cristians, al centre d’aquesta continuada evolució dels humans cap a cims més alts de fraternitat humana. En aquesta epopeia els cristians hi tenim una tasca engrescadora.

Josep-Maria Puigjaner

17 de novembre de 2012

Ha mort la Germana Pilar Garín

La germana Pilar Garín, que junt amb la Carme Sospedra i la Maria Aguadé, religioses Dominiques de la Presentació, van estar amb nosaltres més de tres anys ocupant-se del funcionament de la parròquia, després d’una llarga malaltia ens ha deixat. Persona de tarannà serè, la recordarem per la seva amabilitat, eficiència, discreció, i la tindrem present en les nostres pregàries. Segur que ella, des del cel, recollirà el nostre testimoni d’estimació.

La setmana dia a dia

Diumenge, 18
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Trobada del Grup Batec a les 10 del matí.

Dilluns, 19
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió informativa per als pares dels nens que faran la primera comunió a la parròquia, a les 8 del vespre a la sala del primer pis.

Dimarts, 20

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre.

Casal
Sant Ildefons: Campionat de Rummykub.

Dimecres, 21
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària.

Dissabte, 24
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

16 de novembre de 2012

Aquest diumenge, Batec

BATEC@IRES!!!

aquest diumenge us proposem DESCOBRIR....

Així que us hem de demanar màxima puntualitat a 1/4 d'11 (10.15) a St. Ildefons .... i anirem junts cap el Parc de Monterols (és a 15 min de la Parròquia).

14 de novembre de 2012

Any de la Fe

Coincidint amb els 50 anys de l'inici del Concili Vaticà II, el papa Benet XVI ha convocat l'Any de la Fe per emprendre una nova lectura dels textos conciliars i perquè tota l'Església reflexioni i redescobreixi la fe.

El programa "Signes dels Temps" de TV3 entrevistà Salvador Pié, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i teòleg expert en el Sínode de Bisbes, per parlar d'aquesta qüestió.

13 de novembre de 2012

Avís important pels Batec@ires

Amb molta il·lusió reprenem aquest curs de BATEC... hem mirat de trobar noves propostes / dinàmiques i replantejar alguns aspectes de les nostres trobades.

Ens agradaria que BATEC a més de ser un espai on compartir les vostres inquietuds i reptes... també hi trobéssiu un grup d'amics amb qui aneu fent camí.

DIUMENGE 18 DE NOVEMBRE
: Trobada BATEC

DISSABTE 24 I DIUMENGE 25 DE NOVEMBRE: Sortida/Convivència

DIVENDRES 30 DE NOVEMBRE / DISSABTE 1 DE DESEMBRE: voluntariat: Gran Recapte

Ja veieu que tenim tres propostes molt seguides i és per això que ens agradaria i ens aniria molt bé saber a quines d’aquestes activitats podeu participar.

- TROBADA BATEC:
el diumenge 18 de novembre és el dia de la trobada mensual de BATEC coincidint amb la sessió de la Catequesi Familiar del Torn B.

- SORTIDA /CONVIVÈNCIA:
a Montserrat sortint el dissabte 24 i tornant el diumenge 25

- GRAN RECAPTE:
El Gran Recapte d’Aliments és una campanya de recollida d’aliments bàsics per aconseguir que les persones més necessitades d’aquí rebin ajuda alimentària. La campanya es du a terme simultàniament pels quatre Bancs d’Aliments de Catalunya gràcies a la col·laboració d’un gran nombre de voluntaris puntuals d’arreu del territori català.
Els dies 30 de novembre (divendres tarda) i 1 de desembre (dissabte tot el dia) a més de 700 supermercats i mercats d'arreu de Catalunya es durà a terme aquesta campanya. Nosaltres com a Grup de Batec hi participarem... Segons la disponibilitat que ens digueu ens organitzarem per cobrir unes franges horàries en algun mercat o supermercat, per exemple ens comprometem el dissabte al matí de 10h a 14h al mercat de Sarrià o a un Caprabo... podeu venir de 10h a 14h o en qualsevol moment dins de l'horari en el que ens haguem compromès.

11 de novembre de 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

La viuda pobra

Jesús sovint sorprèn la nostra tranquil·litat i ens posa un exemple extrem, molest fins i tot, que ens agita: Una dona, davant les bústies del Temple, ho dóna tot, tot el que té. És una dona pobra, ens diu l’Evangeli, una indigent. Té poc per perdre, i el poc tresor que té -solament dues monedes petites- el llença a la bacina d’on no en traurà cap profit.

Es tracta d’una viuda i a sobre pobra. Per aquests detalls sabem que es troba al darrera de tota l’escala social. Solament és una dona i això sol ja margina. No té marit que li doni protecció i ella és poca cosa, ningú no li’n fa cas i passa desapercebuda, però no pas pels ulls finíssims de Jesús que contempla l’escena i s’adona del drama. Dues monedes petites no fan ni soroll.

Poc abans l’Evangeli sense manies s’ha ficat amb els Mestres de la Llei que es posen vestits destacats i en passegen per les places sense avergonyir-se del seu poder, precisament perquè la gent els saludi fent-los reverències i després seuen als millors llocs. Se’ns diu en el text que precisament aquests seran judicats amb molta severitat. Els rics sovint donen dels que els sobra, per fer-se veure, dringant les monedes sorollosament, sense cap mèrit als ulls de D*.

Aquestes actituds les projectem fàcilment cap a les jerarquies religioses o polítiques, que se’ns presenten als nostres ulls amb aquesta aparença, sense mirar mai cap a nosaltres. Fem el mateix a una altra escala. Volem recompenses o reconeixements, del tipus que siguin -sense cap por a fer el ridícul- per al nostre temps i els nostres diners donats graciosament. Ella, però, no va tenir manies i ho va donat tot sense pors i sense vergonyes i evidentment, sense vanaglòria, però sí que la mirada de D* hi va descobrir un gran mèrit.
Sefa Amell


10 de novembre de 2012

La setmana dia a dia

Diumenge, 11
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

Dilluns, 12
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió de l'Assemblea de la Comunitat a les 9 del vespre.

Dimarts, 13
Casal Sant Ildefons: La Sra. Maribel Pendàs farà una Conferència - xerrada que versarà sobre "Els Castells de Catalunya".

Dissabte, 17

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 18

Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Trobada del Grup Batec a partir de 3/4 d’11 del matí.

9 de novembre de 2012

Convocatòria de l’Assemblea de la Comunitat

El dia onze d’octubre va fer cinquanta anys que el “Papa bo”, Joan XXIII, inaugurava el Concili Vaticà II amb les paraules “La Mare Església s’alegra que, per un do singular de la providència divina, hagi arribat el dia tan desitjat en què sota la protecció de la Verge Mare de Déu, avui que celebrem la festa de la seva Maternitat, s’obre solemnement el Concili Vaticà II”.

Durant aquest curs la nostra Comunitat vol aprofundir en el missatge Conciliar i reflexionar sobre l’actualitat dels seus ensenyaments. Per aquest motiu hi dedicarem alguna de les trobades mensuals.

Així, aquest proper dilluns dia 12 a les 9 del vespre Mn. Josep Hortet Gausachs, rector de la Parròquia de la Mare de Déu del Port, ens farà la primera reflexió: “El Concili Vaticà II, una alenada de l’Esperit pels nostres dies”.

Mn. Hortet va assistir a la celebració d’obertura del Vaticà II, i aquest dimarts passat, 6 de novembre, va pronunciar la lliçó inaugural del Centre d’Estudis Pastorals dedicada també al Concili.

Esperem que el tema sigui del vostre interès i, com sempre, hi sou tots convidats.

8 de novembre de 2012

Encara ens queden relats per la esperança

Del 10 al 20 de novembre es celebra a Barcelona la IX Mostra de Cinema espiritual. Segons el seu Director, Mn.Peio Sánchez, "són aquests temps per a reinventar-se. El món del cinema està sotmès a un canvi radical. El format digital ha obert noves formes de fer i veure cinema. La crisi econòmica està ocasionant moltes dificultats que afecten al cinema espiritual. Cada vegada s’estrenaran menys pel·lícules que no siguin comercials i cada vegada tindrem menys sales d’exhibició per a aquest tipus de cinema. Encara que paradoxalment cada vegada els espectadors veuen més pel·lícules i el cinema espiritual té una demanda més consistent. Per altra banda, aquest és un moment on hi manquen relats de debò que encoratgin la il·lusió de viure."

7 de novembre de 2012

Veus per a una Nova Evangelització

Un grup de cantautors, compositors i intèrprets, de diverses procedències eclesials de Catalunya aporten el seu gra de sorra per un nou impuls evangelitzador. S'ha publicat el CD "Veus per a una nova evangelització", produït per la fundació Unaveu, amb dinou cançons composades la majoria per a aquesta ocasió. Són cançons d’ús i finalitat diversa: testimoni, primer anunci cristià, pregària de grup, catequesi, classe de religió ...

El CD serà presentat en un concert el divendres 9 de novembre a les 21 h. a la Basílica de Santa Maria del Pi (aportació voluntària de 5 euros).

Hi participen: Toni Torrelles, Jaume Palau, Hermana Glenda, Xavier Morlans, Marc Vilarassau, Neus Rodés, Joan Àguila, Javi Núñez, Carla Costa, Francisco García, Oriol Sabé.

6 de novembre de 2012

Manifest d'Acció Solidària contra l'Atur


Coneixem les dificultats de la situació econòmica en la qual ens trobem i com ens afecta l'entorn internacional actual. Una de les seves conseqüències més greus és que l'atur a Espanya i Catalunya ha arribat a un nivell inimaginable.

Ja és hora de dir prou !!! Ja és hora de fer un Pla de xoc contra l'Atur !!!


El Govern de l'Estat, juntamunitats Autònomes i la societat, ha de posar en marxa un gegantesc PLA SOLIDARI PER IMPULSAR L'ECONOMIA i CREAR OCUPACIÓ

La fita fóra situar l'atur espanyol al nivell mitjà europeu, que està a l’entorn del 10%. Pel finançament d'aquest pla extraordinari que ha de ser al marge dels pressupostos públics, s'ha de fer un excepcional esforç col•lectiu que generi recursos addicionals. En moments crucials en la història dels diferents països la comunitat s'ha sentit patriota i solidària per una causa noble comuna i ha estat disposada a fer sacrificis i reduir el benestar immediat pel bé de tota la comunitat.

Ara ha arribat un d'aquests moments !!!

El pla hauria de posar en marxa un ingent projecte d’inversions en empreses i sectors rendibles, que tinguin futur i que creïn ocupació.
Els experts haurien de determinar en quines àrees és més aconsellable invertir. A títol orientatiu es suggereix: fomentar l'exportació i la internacionalització d'empreses existents; nous sectors emergents; energies alternatives; estalvi d'energia; automòbil elèctric o preservació del medi ambient; infraestructures clau que creïn valor afegit i ocupació; plans massius de formació i professionalització; R+D+I amb efectes a curt i mitjà termini.

És fonamental també afavorir la creació de 500.000 noves empreses i consolidació de les existents (sense oblidar els autònoms i les petites i mitjanes empreses) que tinguin projecte de futur, siguin rendibles i creïn llocs de treball.

El capital humà desaprofitat de què es disposa està plenament preparat per fer-ho si es faciliten ajut i recursos.

El nou finançament a generar hauria d'estar a l’entorn del 5% del PIB espanyol, és a dir, uns 500.000 milions d'euros anuals durant un període de tres a cinc anys.
Aquesta important xifra ha de ser addicional i al marge dels pressupostos de l'Estat i dels plans del Govern per complir amb els requeriments de la UE per sortir de la crisi financera i fiscal.

L'obtenció de nous recursos es basaria, en primer lloc, en engegar una lluita sense treva contra el frau fiscal (paradisos fiscals, economia submergida, abús de les prestacions d'atur, etc.) i suprimir privilegis fiscals (rendes del capital, SICAV's, deduccions dels impostos de societats, etc.).

En segon lloc, una fiscalitat extraordinària i temporal en funció de la capacitat econòmica. Aquests nous recursos s’han d’administrar amb gran transparència i generar plena confiança als ciutadans respecte al seu bon ús. Serien administrats al marge dels pressupostos generals de l'Estat i transferits majoritàriament a uns ens públics de les Comunitats Autònomes per a la seva gestió.

Aquests ens públics estarien sota la supervisió d'un consell format pel govern autonòmic, els partits polítics i una representació de la societat civil composta per entitats socials i professionals, organitzacions patronals i sindicals. El cost de la gestió d'aquests nous ens hauria de ser mínim.

Un dels beneficis de la proposta és que a mesura que l'economia vagi millorant i l'atur es vagi reduint, el seu cost anirà minvant i alliberarà recursos. També els mercats financers, valoraran positivament el creixement de l'economia i el descens de l'atur.


5 de novembre de 2012

El calendari litúrgic

El proper dijous 8 de novembre a les 20 h. a la sala del primer pis, xerrada oberta a tothom a càrrec de Frederic Bassó sobre el calendari litúrgic d'aquest curs segons l’Evangeli de Sant Lluc.

4 de novembre de 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

“No ets lluny del Regne de Déu”

Aquesta és la resposta de Jesús davant d’una veritable confessió de fe d’un mestre de la Llei, com llegim en el fragment d’avui de l’Evangeli de Marc. “Déu és un de sol, i estimar-lo i estimar els altres com a un mateix és millor que tots els sacrificis i totes les ofrenes cremades a l’altar”. Això és el que manifesta aquell mestre de la Llei després de preguntar-li a Jesús: ¿Quin és el primer de tots els manaments de la Llei?

És clar que no fa altra cosa que repetir el que Jesús li ha dit abans, i també, en part, emprant les mateixes paraules que Moisès va adreçar al poble d’Israel després d’haver-los donat els manaments de Déu, que descriu el fragment del llibre del Deuteronomi que llegim avui a la primera lectura.

La resposta de Jesús deixar clar allò que el poble jueu ja sabia, que el primer manament és estimar Déu per sobre de totes les coses. Però hi afegeix un segon manament: “Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap altre manament més gran que aquest.”

El mestre de la Llei, en funció del seu mestratge, coneixia molt bé quin era el primer manament, però en escoltar la resposta de Jesús s’adona que estimar els altres com a un mateix comporta que a partir d’ara ja no són necessaris els sacrificis ni les ofrenes cremades a l’altar. Comprèn que a més d’estimar Déu cal estimar els altres. I així ho manifesta convençut davant Jesús.

Cal entendre, doncs, que els manaments de la Llei de Déu no han de ser una càrrega feixuga, un posar pals a les rodes de l’existència, sinó tot el contrari, una espurna d’esperança que aplani el camí de la salvació.

És tot el que Jesús ens demana, i si confessem la nostra fe amb sinceritat de cor també nosaltres “no serem lluny del Regne de Déu”.

Josep Maria Lari

3 de novembre de 2012

La setmana dia a dia

Dilluns, 5
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió del Grup Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 6
Casal Sant Ildefons: Pel·lícula: “Concert de primer d’Any des de Viena”.

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre.

Dimecres, 7

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària.

Dissabte, 10
Activitats de l’Escoltisme. El grup de l’Esplai, dissabte i diumenge. Celebren la Castanyada

Diumenge, 11
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia

2 de novembre de 2012

La Comunitat necessita la nostra aportació econòmica

En començar el nou curs, la Comissió Econòmica encarregada de gestionar els recursos de la comunitat, vol informar a tots els qui participeu de les celebracions, activitats i serveis diversos de la parròquia de la situació econòmica d’aquest moment.

Com ja sabeu la comunitat se sustenta de les aportacions que responsablement i lliurement fem entre tots. Es nodreix principalment de tres fonts: les quotes fixes a què un gran nombre de feligresos s’hi ha compromès -cadascú segons les seves possibilitats-, de les col·lectes dels diumenges i dels donatius.

Una part important d’aquests diners va destinada a afers socials, ja sigui la col·laboració mensual al fons comú diocesà, a Càritas parroquial, a les diverses col·lectes manades (Domund, Germanor, Càritas Diocesana, Fam al Món i Seminari) i a campanyes en favor dels més desafavorits.

Però també una part considerable és necessària per fer front a les despeses que comporta el funcionament dia a dia de la comunitat: sous, neteja, telèfon, aigua, gas, electricitat, etc.

L’objectiu que fa temps que s’intenta assolir seria poder cobrir aquestes despeses de funcionament amb les quotes fixes de cada mes. De moment no s’ha arribat a aconseguir aquesta fita i darrerament més aviat s’ha constatat una lleugera però progressiva davallada de quotes. El principal motiu és l’envelliment dels feligresos i les defuncions.

Les col·lectes, que durant molts anys s’han anat mantenint, també tendeixen a baixar, sobretot no cal dir durant els mesos d’estiu, època en què es redueixen ostensiblement.

I els donatius sempre són molt ben rebuts... però “imprevisibles”.

Tot plegat fa difícil poder elaborar un pressupost i planificar les actuacions prioritàries que s’haurien de dur a terme a la comunitat. Podríem dir que la nostra economia és de “subsistència”. Procurant no fer despeses extres (que no vol dir innecessàries) “anem fent”. Però en un espai com és la parròquia, on s’hi fa tantes activitats i s’hi mou tanta gent, sovint sorgeixen imprevistos, de manteniment, de funcionament, etc. als quals s’ha de fer front indiscutiblement quan es presenten, de la manera que es pot.

Sabem que no són els moments adequats per demanar més col·laboració, però creiem que és el nostre deure posar-ho a la vostra consideració i recordar que la sostenibilitat de la parròquia depèn exclusivament de nosaltres. I d’això n’hem de ser conscients i responsables.

Sigui quina sigui la vostra resposta ... GRÀCIES!

1 de novembre de 2012

Recordant el cardenal Martini

El programa "Signes dels temps" de TV3 va emetre aquest reportatge biogràfic del cardenal Carlo Maria Martini, mort el passat dia 31 d'agost. El jesuïta i arquebisbe emèrit de Milà va ser un referent de l'Església catòlica del postconcili, i el seu nom havia sonat com a successor de Joan Pau II. El cardenal Martini era un expert en la Bíblia i un promotor del diàleg, tant entre els creients de diferents religions com també amb els no creients.

30 d’octubre de 2012

Fidels a la crida, units en el Crist

Cinc representants del laïcat de l’Església a Catalunya van publicar una carta oberta conjunta a La Vanguardia el passat diumenge 14 d'octubre reflexionant sobre el reptes de l’Evangelització. Eren l’exdirector general d’Afers Religiosos Jordi López Camps, el president de la Fundació Joan Maragall Josep Maria Carbonell, el polític i advocat Josep Maria Cullell, el president d’E-Cristians Josep Miró i Ardèvol, i el filòsof i teòleg Francesc Torralba Roselló. El text deia així:

1. El que ens uneix i ens preocupa
Nosaltres, Francesc, Jordi, Josep, Josep Maria, i Josep Maria, cristians laics que vivim la pertinença a l’Església des de diverses sensibilitats i experiències de la fe, volem fer arribar als nostres germans del Poble de Deu i a totes les persones de bona voluntat, la nostra reflexió comuna i constructiva, amb motiu del proper Sínode sobre la nova evangelització i com una modesta aportació a una més fraterna unitat eclesial.

Partim de la idea que el que ens uneix com a cristians és molt més gran que el que ens separa i estem convençuts que l'hora present ens demana a tots un profund sentit de pertinença a l'Església i un compromís ferm amb el país i, especialment, amb les persones i els col·lectius que pateixen de manera més greu els estralls de la crisi.

29 d’octubre de 2012

Commemoració dels Fidels Difunts

El proper divendres dia 2 de novembre l’Església celebra el dia dels Fidels Difunts.
Nosaltres ens reunirem a les 8 del vespre per celebrar l’Eucaristia i pregarem especialment pels difunts de la nostra comunitat que ens han deixat durant aquest any.

Tots hi som convidats però molt especialment els familiars de totes aquestes persones que ens han deixat per anar a la casa del Pare.

28 d’octubre de 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

No fa gaire temps, ha estat notícia l’accident d’una esportista d’elit que ha patit un accident; l’accident ha estat molt greu i ha comportat la pèrdua d’un ull. Darrerament, una vegada recuperada, ha fet una roda de premsa amb unes paraules que no deixen de ser sorprenents i a la vegada reveladores. Va dir: ara hi veig més que abans; abans només veia els cotxes de Fórmula 1 i les curses d’alta competició; ara veig moltes coses que abans no veia. Ha estat aquest accident el que li ha fet veure amb més realisme la seva vida.

Sovint les situacions noves en les que ens trobem davant la vida ajuden a veure les coses d’una manera més profunda i realista. Deixeu-me dir que aquesta és la meva situació actual. Això m’ha ajudat a situar la meva vida davant Déu i a veure com ell parla a través de les realitats presents. Amb quina profunditat sonen les paraules del salm: “en Vós Senyor m’emparo, que no tingui un desengany... sigueu el meu castell de refugi i la meva roca salvadora”, o aquell fragment de l’Evangeli: ”veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats i jo us faré reposar... el meu jou és suau i la meva càrrega és lleugera”. Aquestes paraules en moments difícils tenen un ressò especial.

Precisament l’evangeli d’avui ens parla del pas de Déu per la vida per donar conhort i força en la figura del cec de naixement, que en sentir que Jesús passa a la vora del seu camí el crida insistentment: Fill de David compadiu-vos de mi. Aquest és el clam d’un home que sap que té a prop la salvació i quan els que eren allà el renyaven per fer-lo callar ell cridava més fort encara fins s fer-se sentir per Jesús: Mestre fes que hi vegi!

Voleu dir que aquest no hauria de ser també el nostre clam: Senyor que hi vegi? Que siguem capaços de veure la realitat que ens envolta, tantes situacions dramàtiques per a tanta gent; Senyor que hi vegi! Que no vagi distret per la vida, que sàpiga mirar la vida amb els ulls en què tu la mires.

Això ens ajudarà a copsar tota la riquesa de la nostra vida, només ens caldrà, com el cec, fer camí amb Jesús.

Lluís Saumell

27 d’octubre de 2012

La setmana dia a dia

Diumenge,28
Primera sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Trobada del Grup Batec a partir de 3/4 d’11 del matí.

Dilluns, 29
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 30
Casal Sant Ildefons: Celebració de "La Castanyada", festa pròpia d'aquests dies.

Dissabte, 3

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

25 d’octubre de 2012

Parlant de Déu "Amb filosofia"

El Canal 33 va emetre aquest capítol del programa "Amb filosofia", un programa que vol acostar l'espectador a la cosa pròpia de la filosofia: una certa manera de pensar, de plantejar els problemes, de fer-se preguntes i explorar la consistència de les respostes, sobre "Déu".

Amb la participació d'Amador Vega (professor d'Estètica i Religió de la Universitat Pompeu Fabra), Ramon Alcoberro (doctor en Filosofia), Xavier Rubert de Ventós (catedràtic d'Estètica a la Facultat d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya i escriptor) i Jean-Claude Carrière (escriptor i guionista).

24 d’octubre de 2012

Inici de curs de Batec

BATEC@IRES...

Ja fa dies que hem deixat l’estiu enrere però aquest nou curs arriba amb molta força a BATEC:

... noves propostes, aventures, música, voluntariats, campanyes, pel·lícules i un munt d’emocions...

DIUMENGE 28 D’OCTUBRE
a les 10.15
a St. Ildefons


esperem retrobar-nos TOTS per descobrir q farem aquest any...

Us podem avançar 2 grans activitats per anotar a l’agenda:
- 24 i 25 de novembre (anima’t a participar a la primera sortida de BATEC) On anirem???
- 30 de novembre i 1 de desembre Gran Recapte d’aliments (Banc d’aliments).

22 d’octubre de 2012

Nota del Consell Pastoral de Sant Ildefons sobre el document de la Conferencia Episcopal Española

La comissió permanent de la “Conferencia Episcopal Española” acaba de produir un document que aborda la crisi sociopolítica i econòmica que colpeja Espanya, i en ell fa una crida a la solidaritat ciutadana per tal de neutralitzar les tensions socials i ajudar els més afectats. Hi estem totalment d’acord.

Ara bé, en aquesta declaració, els bisbes espanyols valoren el bé de la unitat d’Espanya i es mostren contraris a una posició reivindicativa de sobirania per part de qualsevol poble o regió del territori que fins a l’actualitat ha format part del conjunt espanyol. Tant és així que qualifiquen de deure moral atendre el bé comú d’Espanya, i reblen el seu judici dient que “las acciones unilaterales no son moralmente aceptables”. Davant d’aquestes i altres afirmacions contingudes en el document, creiem que poden ser oportunes i clarificadores les següents observacions:

1. Una majoria significativa de catòlics catalans tenen consciència de pertànyer a un poble amb una personalitat singular, que li confereix la categoria de nació. Una nació, Catalunya, que avui pertany a l’Estat espanyol, però que podria deixar-hi de pertànyer si aquest fos el desig de la majoria del poble.

2. Una majoria significativa de catòlics entenen que la defensa incondicional de la unitat de l’Estat no és compatible amb el dret a decidir el seu futur que tots els pobles amb entitat nacional tenen, dret que contempla la doctrina social de l’Església i dret que es basa en una concepció democràtica de qualsevol societat.


3. Aquesta majoria de catòlics també té clar que una cosa és l’Estat i una altra és la Nació. La Nació radica en una ànima col·lectiva, en un sentir, en un pensar i en un voler compartits, i en una llengua i una cultura pròpies. L’Estat, en canvi, és una realitat civil que es configura arran de diverses circumstàncies històriques, i que es pot modificar quan aquestes varien amb el pas del temps.

4. Els bisbes espanyols afirmen: “Ninguno de los pueblos o regiones que forman parte del Estado español podría entenderse, tal y como es hoy, si no hubiera formado parte de la larga historia de unidad cultural y política de esa antigua nación que es España”. D’aquí es dedueix que, per als bisbes espanyols, a l’Estat espanyol només hi ha una sola nació. Els bisbes catalans, en canvi, en el document “Arrels cristianes de Catalunya”, de 1985, donen fe de la realitat nacional de Catalunya, i en el més recent document titulat “Al servei del nostre poble”, del 2011, escriuen: “Avui s’han manifestat nous reptes i aspiracions, que afecten la política concreta com el poble de Catalunya s’ha d’articular i com vol relacionar-se amb els altres pobles germans d’Espanya en el context europeu actual”. I unes línies més endavant: “Defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles”.


5. En temes de moralitat en la vida civil, els catòlics catalans es creuen en el dret d’atenir-se únicament al magisteri dels bisbes de la seva nació.

Consell Pastoral de la Parròquia de Sant Ildefons

21 d’octubre de 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

Servidors i no amos

Que el poder esclafa les persones i les societats és una constant al llarg de tota la història de la humanitat. Jesús no fa res més que constatar-ho en el seu temps, però no hi ha ni un petit oasi en tota la història que això no es verifiqui. El poder, però, no és una abstracció, sinó que l’exerceixen persones concretes que dominen, s’imposen i treuen o limiten la llibertat dels homes i dels pobles. És veritat que, a mesura que les nostres societats s’han anat civilitzant, els mètodes d’exercir el poder s’han anat polint a poc a poc, encara que no gaire, com avui es pot comprovar veient com tracten certs governs els seus pobles. Tots els que exerceixen poder ho justifiquen: uns perquè Déu els hi ha donat, altres perquè han estat “investits sobirans” per autoritat de l’església, altres perquè així ho diuen les lleis que ells mateixos han fet, altres perquè els pobles i les nacions els han transferit aquest poder a fi que tinguin cura del “bé comú”, un bé que només ells diuen saber què és i com s’ha de definir. La necessitat de justificar la “legitimitat” del poder, també creix amb el pas del temps i aquesta és la raó perquè sempre el poder hagi tingut la pretensió de ser inqüestionable. En resum: qui ostenta el poder té dret a exercir-lo, a justificar-ne la legitimitat i, a més a més, té la pretensió que no se’l qüestioni. A l’estructura social de l’església passa de manera semblant.

Joan i Jaume volen ostentar aquest poder, volen “seure a la dreta i a l’esquerra” del tron de Jesús, quan ell hagi estat proclamat rei (glorificat). Els evangelis tenen la gràcia i la traça de dibuixar quasi gràficament els desitjos dels personatges que fan entrar en escena. Però estar al costat de Jesús, caminar amb ell, conviure-hi, no és cap garantia de comprendre el seu missatge. “Entre vosaltres no ha de ser pas així”, els diu. En el Regne de Déu que Jesús predica no hi ha “governants” i “súbdits”, no hi ha lloc per als “grans personatges”. Les categories són unes altres: “Qui vulgui ser important ha de ser el vostre servidor”. Només qui sap fer-se servent dels altres, qui sap patir amb els altres (compassió), qui es preocupa per la vida dels altres que troba en el camí de la vida, qui sap aturar-se per estendre’ls una mà, només aquests són del Regne. En Jesús reconeixem la persona que es va fer Servent de tota la Humanitat i per això nosaltres el proclamem “Únic Senyor”.

Anton Ramon Sastre

20 d’octubre de 2012

La setmana dia a dia

Diumenge, 21
Primera sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Dilluns, 22

Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda.

Dimarts, 23

Casal Sant Ildefons: Sortida de tot el dia a Montserrat.

Dissabte, 27

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 28

Primera sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Trobada del Grup Batec a partir de 3/4 d’11 del matí.

18 d’octubre de 2012

Moviments renovadors en l’Església que feren possible el Vaticà II (2a part) per Mn.Josep Maria Jubany


Una altra aspiració era la participació activa dels fidels. Molts de vosaltres podreu recordar l’acceptació que tingué la traducció al català del Missal en l’edició de Mn. Lluís de Carreras, amb el títol de Missal Romà. I com a partir dels anys cinquanta en moltes parròquies la missa de major participació del diumenge “la missa parroquial” era dialogada, això és, els fidels recitaven en llatí les respostes, que fins aleshores eren exclusives dels acòlits, els escolans.

3. Renovació Bíblica
Com tots sabeu un dels punts més importants en la reforma de Luter, fou retornar a la Paraula de Déu, retornar a les fonts. La llei del pèndol feu que l’Església Catòlica tingués moltes prevencions a posar a l’abast dels fidels la Paraula de Déu, ja que temia que una interpretació subjectiva al marge de l’ensenyament del magisteri, portés a conclusions errònies. Això feu que els estudis Bíblics no fossin massa estimats pels catòlics. També hi influí que l’Església Catòlica es va mostrar molt crítica amb els nous mètodes d’investigació de la Bíblia, que en feien una interpretació no literal.

No és ara el moment de fer una exposició de tots els que contribuïren en l’Església Catòlica, en la recuperació i valoració de la Paraula de Déu. Només citaré per la seva importància el Dominic P Langrange, i l’École Biblique de Jerusalem, fundada per ell mateix.

El moviment bíblic tingué també una bona acceptació a casa nostra, bona prova d’això és que abans de la guerra s’iniciaren tres traduccions de la Bíblia al català: La Bíblia de Montserrat, la de la Fundació Bíblica, i la del Foment de Pietat. Aquí cal citar com a pioner en els estudis bíblics a casa nostra el P. Bonaventura Ubach, monjo de Montserrat. Com a vivència personal, vull aportar l’impacte que em va produir essent molt jove la vida de Jesús de Ricciotti. Per primera vegada llegia una vida de Jesús on hi havia elements de crítica bíblica.

4. Renovació teològica
El Concili fou possible pel gir que donaren als estudis teològics un cert nombre d’estudiosos que desitjaven alliberar-se d’un mètode, la neoescolàstica, que poc tenia a dir a la problemàtica de l’home modern. Aquests teòlegs volien renovar la teologia amb el contacte amb les fonts, i afrontant les preocupacions contemporànies. Van ser persones que pel fet de ser pioneres, sovint van ser incompreses i fins tot algunes obres seves van ser prohibides.

Aquests teòlegs, rellegiren de nou les fonts, tornaren als pares de l’Església, van fer emergir una teologia del laïcat, qüestionaren la noció d’Església, només concebuda com a societat perfecta, i començaren a parlar de l’Església com a cos místic, i més tard com a Poble de Déu, etc. Són molts, però per la seva importància citarem Hug i Karl Rahner, Hans Urs von Balthasar, Edward Schilleebeckx, Chénu, Congar, Danielou. Encara caldria afegir, en aquests moviments renovadors, el moviment social, i el moviment ecumènic.

Tots aquests moviments es trobaren representats en el Concili Vaticà II.
El Concili Vaticà II, agrupà més de dos mil bisbes, i alguns centenars d’experts. Aquests experts eren els teòlegs que anys abans havien vist prohibits alguns dels seus llibres i representaven allò que hi havia de millor en la teologia en aquell moment. Com diu el P. Evangelista Vilanova, ”pot parlar-se d’una espècie d’invasió, per part de teòlegs de la perifèria, de la Roma cristiana.”

Josep Maria Jubany