El camí de la vida

Estimada Marta,

En començar a escriure aquestes ratlles em pregunto on les enviaré, però ben aviat la meva absurditat s’ha esvaït. Ara estàs amb Déu que no té adreça fixa, però com diu la cançó “on hi ha caritat i amor, allí hi ha Déu”, ben segur que allà hi ets tu.

Després de recórrer per l’amplària i la llargària d’aquesta terra durant 95 anys, carregada amb la maleta del teu cor plena d’amor, t’has avançat a viure per la crida de Déu la vida nova juntament amb tants germans i germanes d’aquells que anomenem sants.

Poc abans de l’estiu vas ser intervinguda a causa de la fractura d’un fèmur i de llavors ençà per a tu ha estat un camí de calvari, per més que els teus t’han acompanyat amb tot i per tot. Però ara això només és història perquè la vida nova amb Déu i amb tants que ens han precedit esborra el pitjor d’aquest curt temps d’aquest món, i l’horitzó de pau i de felicitat de l’ara és etern.

Ens has deixat entristits per aquesta partença anunciada, d’una manera particular el teu espòs Josep M, fills, néts, familiars i amics, però també la nostra comunitat de Sant Ildefons a la que t’entregares com a catequista primer i després com a col·laboradora de la pastoral de la salut, a més d’estar sempre oberta i disposada a fer el bé en allò que més calgués.

La teva presència juntament amb el teu espòs en la celebració principalment de cada diumenge no era la d’ocupar un lloc en aquests vells bancs de l’Església (bancs més vells que nosaltres i que grinyolen força) era la necessitat d’omplir-te de Déu, de donar-li gràcies i de compartir la fe de Crist per retornar a la vida del món amb més coratge i il·lusió. No era per tant un “cumplo y miento”. No.

Gràcies Marta pel teu saber fer i estar. Gràcies per haver fet viu l’Evangeli que avui malgrat la teva absència corporal hem escoltat: “tot allò que fèieu a cadascú d’aquells germans meus per petit que fos, m’ho fèieu a mi” (Mt 25,45).

Marta, la mort ens sorprèn i ens sorprendrà reiteradament per l’edat avançada de molts de nosaltres que formem i estimem la comunitat. Però tots i totes des d’aquesta altra església que formeu i aquesta nostra que peregrina, refermem la comunió d’amor i de pregària i de tot esforç per ser millors i deixar llavors perquè alguna primavera neixin flors de nova joventut. Ara al nou rector de la comunitat, que és Mn. Josep M Jubany, fem-li suport amb tot i per tot. Saluda a Mn. Joan i a tots els d’aquesta contrada que recordem i estimem.

Una abraçada molt forta i un record inesborrable de tots per a tots.

Francesc Xavier de Dou, diaca