Reflexions a la Paraula de Déu

“Ets el meu fill, el meu estimat, amb tu m’he complagut” Mc 1,11

Els textos de la festa d’avui pretenen explicar qui era en realitat aquest Jesús de Natzaret pels cristians dels primers temps i ara també a nosaltres. Jesús es va apropar a rebre el baptisme penitencial de Joan el Baptista, com molts d’altres. Aquest esdeveniment s’entén millor, però, després de la resurrecció de Jesús a l’inici de la vida apostòlica. En aquest passatge inicial veiem el Crist com a Messies i Fill de Déu que ve a complir el programa d’alliberador del servent del Senyor, com va profetitzar Isaïes i que posteriorment l’apòstol Pere testificà: “passà fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb Ell.” (Ac 10, 34-38).

Impulsat per l’esperit d’on li provenia la força del baptisme, Crist s’entregà apassionadament a portar a terme l’obra de Déu que resumint-ho era fer el bé sent implacable en la justícia i en l’alliberació humana. A un segon pla relegà la condició penitencial del baptisme impartit per Joan, ell que l’havia rebut de les seves mans, en un baptisme general, com un més de la cua dels pecadors. Ell no havia pecat però sí que s’havia carregat de manera solidària amb els pecats de la humanitat. Un fet que fa dir en el Baptisme: “mireu l’Anyell de Déu que pren sobre seu el pecat del món, i he vist l’Esperit que davallava del cel com un colom i es posava damunt seu” (Jn 1, 29-33). “

L’esperit representa l’home nou fruit de la creació. El Pare el proclama fill seu l’estimat que l’ha complagut “ (Mc 1, 11). El baptisme és, doncs, el sagrament de l’Esperit que té la seva major esplendor en un altre sagrament que és el de la confirmació. Aquest esperit del baptisme va actuar en la vida del Senyor per sempre, com per sempre a partir de la Pentecosta va actuar en l’Església de manera col•lectiva i personal. L’Esperit despertà en Jesús la consciència de ser Fill de Déu, Profeta i Rei, a més de ser el Messies, l’ungit, per l’obra de la salvació humana, que acabà amb un baptisme de sang regeneradora.

És el mateix Esperit que ens dóna a nosaltres la consciència de la nostra opció filial de Déu. Submergits en aquest baptisme de sang, morim al pecat amb ell, i com ell i amb ell naixem a la vida nova de Déu.

Francesc Xavier de Dou