16 de febrer 2012

Assemblea de febrer: què hem de fer davant la crisi?

A l’assemblea del dia 13 de febrer ens va parlar l’Eduard Soler, llicenciat en farmàcia i membre actiu de diverses ONG’s i organitzacions solidàries entre les que destaquen Farmacèutics Mundi i Justícia i Pau. El títol de la conferencia era “La crisi: com afecta als que més pateixen. Què puc i què podem fer”.

En primer lloc ens va plantejar la situació de crisi permanent que viuen en la gran majoria de països del sud, destacant per damunt de tot que nosaltres, tot i la crisi que estem patint, formem part d’una societat privilegiada. Sense anar més lluny va fer un balanç de la desigualtat on destaca que el 30% de la població mundial viu amb menys d’un euro al dia. També va ser molt instructiu l’exemple que va posar sobre les proporcions de la població mundial en quan el nivell educatiu, el consum d’energia, la disponibilitat d’aliments, i l’acumulació de diner. En tots els exemples la proporció afavoreix, de manera aclaparadora, les societats del món occidental.

Va entrar a continuació a parlar de l’acció de les ONG’s vers als grups més necessitats. Donada la seva activitat, va posar l’exemple de la tramesa de medicaments cap a països del Tercer Món o la construcció d’hospitals, accions que, sense ser desaconsellables, representen només una solució puntual ja que no ataquen l’arrel del problema que és la manca de conscienciació de la societat civil d’aquests països per a que exigeixi als seus governs solucions definitives a les mancances que pateixen. Actituds com aquestes han fet que alguns governs hagin aconseguit la transmissió tecnològica per la fabricació de medicaments contra la sida amb uns preus clarament inferiors als que ofereixen les multinacionals farmacèutiques. Encara queda molt per fer en aquest camp però de mica en mica es van aconseguint alguns avenços.

A la tercera part de la xerrada va parlar de com enfocar la nostra acció solidaria des de la perspectiva de creients. En primer lloc hem de mantenir la mà solidària, és a dir, encara que no sigui una solució definitiva, hem de col·laborar amb aquelles organitzacions que lluiten per apaivagar els efectes de la crisi en el nostre entorn i també en els països del Tercer Mon. Però, a més de la solidaritat, hem de mantenir actituds ètiques en el món del treball, en el món dels diners, en el nostre consum i en les nostres responsabilitats cíviques. Un dels elements importants en aquestes accions seria el nostre compromís amb les entitats de finances ètiques que dia rera dia van adquirint més protagonisme en el nostre entorn. En segon lloc hem de ser una veu profètica, fent una anàlisi critica de la crisi, donant la nostra opinió i exigint justícia, destacant sempre la prioritat dels més vulnerables i les responsabilitats dels més afavorits. Finalment va destacar que hem de mantenir viu un signe d’esperança: en un món on sembla que no hi ha res a fer, hi ha raons socials i cristianes per creure que un altre món és necessari i que a nosaltres ens toca fer-lo possible.

L’assemblea es va cloure amb diverses intervencions dels assistents que van mostrar el seu interès pel contingut de la xerrada.