17 de febrer 2012

Una pràctica legal contra els drets humans: els Centres d’Internament per a Estrangers

La nit de Reis, Ibrahim Sissé, moria en el Centre d’Internament per a Estrangers (CIE). Ibrahim era un noi de 21 any, nascut a Guinea Conakry. El 5 de desembre passat, la policia l’havia detingut quan intentava saltar la tanca de Melilla que marca la frontera entre l’Àfrica i Europa. Al cap de dues setmanes, desprès de passar a disposició judicial, el van traslladar al CIE de Barcelona, situat en la Zona Franca, tot esperant que fos expulsat del país.

En el CIE li fou assignada una cel·la, que compartia amb altres cinc subsaharians, a mitjanit començà a trobar-se malament. Quan va arribar l’assistència sanitària, massa tard, res no es va poder fer per salvar-li la vida. Ibrahim ja havia mort, tot sembla que per un infart de miocardi. Una vida jove quedava fatalment trencada. El somni d'una vida millor va acabar en una sòrdida cel·la. La impossibilitat de comunicar-se amb els funcionaris, ja que en el CIE aquella hora no hi havia ningú que parlés el seu idioma, i l’absència de professionals de la medicina, ja que el metge només atén durant el dia, l’impossibilitaren de poder rebre un tractament adequat.

La mort d’Ibrahim Sissé malauradament no és un fet aïllat, és una evidència més de les precàries condicions en què viuen els que han estat privats de llibertat en aquests centres, tot esperant que es porti a terme l’ordre d’expulsió del país. El delicte que han comès i pel que els han reclòs, és no tenir regularitzada la seva estada en l’espai comunitari. Ser un “sense papers”.

“Una pràctica legal contra els drets humans: els Centres d’Internament per a Estrangers (CIE)”. Sota aquest títol la Plataforma d’entitats cristianes publicà, el passat dia 24 de gener, un manifest on es denuncia el buit jurídic que hi ha en aquests centres, i les lamentables i denigrants condicions en què viuen els interns.
Aquest manifest és una proclama més de les moltes que des de fa anys s’han fet per part d’associacions jurídiques, ONGs i entitats que tenen per objectiu la defensa dels drets humans. El desembre, el Síndic de Greuges va denunciar que el CIE de la Zona Franca no complia les condicions adequades, entre altres coses per impedir maltractaments, i va demanar actuacions d’urgència. El gener de 2008, un informe publicat pel Parlament Europeu denunciava els nou CIE que hi ha a l’estat Espanyol, el “sistema de tipus carcerari”, “les condicions degradants de detenció” així com les “violències perpetrades pel personal de seguretat”.

Són moltes les veus autoritzades que discuteixen la necessitat de l’existència del CIES, però en el discutible cas de la seva permanència, aquests no han de ser centres penitenciaris, sinó de “retenció” on estiguin garantits tots els drets. No tenir “papers“, no és un delicte penal, sinó una falta administrativa.

Cal, com diu l’esmentat manifest, que tant en l’opinió pública com en el Parlament s’obri un debat profund sobre el CIE.

Com a ciutadans i com a creients no podem restar insensibles. Com escrivia Xavier Antich a La Vanguardia, el 23 de gener, el CIE és una anomalia que només es pot emparar en la seva invisibilitat. No hi valen excuses. És hora d’obrir els ulls.

Josep M Jubany