Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


31 de març de 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

Comença la Setmana Santa amb la desfilada triomfal de Jesús. La gent, especialment els infants dels hebreus, exclamen: "Hosanna, beneït el qui ve en nom del Senyor, el rei d'Israel". Jesús dalt d'un pollí d'ase rep les aclamacions del poble. Hauria pogut fer el recorregut en una carrossa tirada per cavalls escollits, amb roba majestuosa apropiada per al Fill de Déu, qui a més es proclama rei, però la gent el va valorar pel que era, no per les aparences. Aquell que cura els malalts, el que retorna la vida als difunts va dalt d'un pollí d'ase. Fa els miracles i, més important encara, perdona els pecats.

La litúrgia ens porta després la lectura de la Passió. Ja sabem que el punt culminant de la vida i la mort de Jesús és la seva resurrecció, però després d'escoltar avui i aquí aquesta llarga lectura, en arribar a casa m'agrada escoltar el disc de la Passió segons Sant Joan de J. S. Bach. Reconec que en moltes ocasions em salten les llàgrimes malgrat el meu desconeixement de la llengua alemanya. Quan al final arribo a entendre el que diu Jesús: "Tot s'ha complert" i el cronista comenta: "Llavors inclinà el cap i expirà"; una esgarrifança recorre el meu cos.

Permeteu-me una anècdota final. Alguns anys, en un dia com avui, m'ha tocat col·laborar en la lectura de la Passió i per dos anys seguits he hagut de llegir les negacions de Pere.
Àngel Oliva

30 de març de 2012

SETMANA SANTA - ACCIONS LITÚRGIQUES

Celebracions de l'Eucaristia i Triduum Pasqual

Diumenge de Rams i de la Passió del Senyor:
10:15 h - 13:15 h - 20:30 h A l’inici de totes les Misses es farà memòria de l’entrada solemne de Jesús a Jerusalem i tindrà lloc la benedicció dels rams d’olivera i de les palmes i palmons.

Dilluns Sant:
8:00 h - 12:00 h

Dimarts Sant: 8:00 h - 12:00 h

Dimecres Sant: 8:00 h - 12:00 h

Dijous Sant:
20:00 h Se suprimeixen les Misses del matí.A les 8 del vespre, Missa concelebrada de la Cena del Senyor. En finalitzar la Missa, es farà el trasllat del Santíssim Sagrament a l’Altar de la Reserva per ser adorat pels fidels. Tot seguit, despullament de l’Altar.

Divendres Sant: Se suprimeixen totes les misses. A les 10 del matí: Via Crucis.
Les comunitats de Sant Antoni de Pàdua i de Sant Ildefons, enguany, ens aplegarem en el Santuari de Sant Antoni de Pàdua per celebrar la devota pregària del Via Crucis.
A les 6 de la tarda: Celebració solemne de la Passió i Mort del Senyor. Aquesta celebració litúrgica comprèn: 1-Lectura de la Paraula de Déu 2-La Gran Pregària Catòlica 3-L’Adoració de la Creu 4-Comunió

Dissabte Sant:
Vetlla Pasqual 22:00 h. És un dia de silenci i de pregària tot esperant la Vetlla Pasqual. VETLLA PASQUAL: A les 10 de la nit comença el Temps de Pasqua amb la celebració solemne de la Vetlla Pasqual. Aquesta celebració litúrgica comprèn: 1-Benedicció del Foc Nou i del Ciri Pasqual 2-Anunci de la Pasqua 3-Litúrgia de la Paraula 4-Litúrgia Baptismal i renovació de les promeses del Baptisme 5-Celebració de l’Eucaristia

Diumenge de Pasqua:
13:15 h - 20:30 h A causa de la participació a la celebració de la Vetlla Pasqual, perquè no hi hagi una dispersió d’assistents i donar un sentit més comunitari a les Eucaristies, se suprimeix la Missa d’1/4 d’11 del matí.

28 de març de 2012

CELEBREM EL PERDÓ ! - REVISIÓ DE VIDA - QUARESMA DE 2012

Les celebracions comunitàries del Sagrament del Perdó d’aquesta Quaresma tindran lloc dimecres, dia 28, a les 12 del migdia i a les 8 del vespre, i divendres, dia 30, a les 9 del vespre.

A continuació s’hi troba la revisió de vida que ens pot ajudar a preparar la celebració; una reflexió personal amb serenor i tranquil·litat.

“L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”.

És molt normal i convenient que em preocupi d’alimentar el meu cos i de procurar-me els mitjans suficients que em permetin de viure dignament. Però, sóc més que un cos: també sóc esperit i intel·ligència, i he estat fet per a estimar i per a ésser estimat. I també puc creure i sóc capaç d’esperar ... Com alimento, però, aquesta vida interior que neix i és en mi, que pot créixer i que també pot morir? La vida ensenya, i també el conviure, i també la ciència..., però la fe necessita, per damunt de tot, ‘la paraula que surt de la boca de Déu!’ És de la Paraula que em ve la vida!

-Crec que en l’Evangeli és on Déu es fa més present?
-Sé, entenc i crec, el que diu l’evangelista Joan: “El qui és la Paraula s’ha fet home i ha habitat entre nosaltres?”
-Crec que en tinc prou d’escoltar la Paraula només quan la proclamen en la celebració de l’Eucaristia?
-No seria normal, o convenient, i fins necessari de tenir a casa i a mà el llibre del Nou Testament?
-Què hauria de presidir la meva estança, els Evangelis o el Crucifix?


“No temptis el Senyor, el teu Déu”.

Tira’t daltabaix!, em diu ‘la veu’, amagant-me que sóc immensament limitat. Uns ‘àngels’ ja faran que no ensopeguis, em torna a dir ‘la veu’, i em llanço al buit on no hi ha ni res ni ningú. La fe és un salt en el buit, és cert, però no em puc equivocar. Si vull trobar el Déu que cerco, el salt no el puc fer sense Ell, car en el buit hi vull sentir la seva presència. Ja sé que Ell sempre es deixa veure i que és present en la naturalesa i en els germans, però d’ells mai no en puc fer petites divinitats. Em cal una trobada personal amb Ell per escoltar, en silenci, el que, misteriosament, em diu i també em demana.

-Sé que demanar pietat a Déu no és demanar-li que em perdoni sinó, sobretot, que m’ajudi?
-Quan prego, la meva actitud és prou humil perquè em faci sentir la necessitat de l’ajut de Déu?
-No és el ‘parenostre’ la meva pregària preferida?
-Sé realment què dic quan recito el ‘parenostre’ o ho faig mecànicament?
-Sento vera necessitat de rebre els sagraments o bé en prescindeixo sovint perquè no els considero necessaris?


“Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol”
.
Adorar i donar culte: dos mots dels quals en sé llur significat però, possiblement, no sé practicar. El diccionari defineix el mot adorar d’aquesta manera: ‘amar granment’. Potser sí que és això que he d’entendre i de practicar. “ESCOLTA, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’’UNIC. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces. Grava en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dono. Inculca-les als teus fills; parla’n a casa i tot fent camí, quan te’n vagis al llit i quan et llevis ..” (DT 6, 4-7). En els manuscrits hebreus, ESCOLTA i ÚNIC ho escriuen en lletres més grosses. Imagino per què?

-Com és la meva relació amb els germans?
-Sé que estimar-los és com estimar Déu?
-Avui tinc algun germà a qui jo no vull perdonar?
-Sóc rancorós, o envejós?
-Visc la meva fe en solitari o bé la comparteixo amb els germans de la comunitat? -Sóc generós amb els pobres o evito la seva presència?
-Normalment, em crec superior o servidor dels germans?
-A casa, tinc sovint algun gest que manifesti allò que crec i estimo?

26 de març de 2012

El perdó

Aquesta setmana hi haurà a la nostra comunitat tres celebracions comunitàries del perdó. En el sagrament del perdó reconeixem que en la nostra vida hi ha actituds, fets, paraules, silencis, omissions que ens aparten de Déu i dels germans i germanes. No és senzill reconèixer el pecat. Sempre trobem motius per justificar la nostra conducta. Jesús, bon pedagog i coneixedor del cor de l’home, ja ens ho va advertir, quan en el Sermó de la Muntanya posà el dit a la nafra tot dient: Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no t'adones de la biga que hi ha en el teu? Ens és més fàcil acusar els altres que adonar-nos de les nostres misèries.

Un dels signes de maduresa i categoria humana és quan nosaltres som capaços d’acceptar que no som allò que hauríem de ser. Moltes vegades podríem evitar el mal, podríem ser millors, però sentim dins nostre “quelcom” que ens duu a actuar malament. Ho deia fa molts anys Pau de Tars: “ no faig el bé que voldria, sinó el mal que no voldria” (Rm 7, 19). Davant d’aquesta realitat, què podem fer?

El Credo ens convida a creure en el “perdó dels pecats”. Quan celebrem el sagrament de la reconciliació, no tan sols demanem a Déu el seu perdó, sinó que des de la nostra petitesa li demanem que ens infongui el seu Esperit, perquè canviem de vida, i ens convertim. Déu és perdó, reconciliació. Ell, com en la paràbola del Fill Pròdig, ens convida constantment a viure a casa seva, en comunió amb Ell.

El perdó de Déu, rebut amb fe al cor i celebrat amb joia, junt amb els germans i germanes, ens pot alliberar del que ens bloqueja interiorment.

Cal que siguem conscients que en Jesús tot és possible. Les celebracions de la penitència no poden ser considerades com un acte en què posem a zero el nostre comptador de faltes, és per damunt de tot una trobada amb el Senyor que reconcilia i ens infon el seu Esperit, el Paràclit, el Defensor, que ens ajudarà a seguir el camí de les benaurances.

Josep M. Jubany

25 de març de 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

CADA CREU ACABA EN RESURRECCIÓ

Aquest fragment de l’evangeli de Joan ens informa que, en una circumstància determinada de la vida de Jesús, es van presentar uns estrangers, uns ciutadans grecs que volien veure Jesús, acostar-se al seu grup de seguidors i potser escoltar el que deia, perquè havien presenciat un espectacle insòlit de masses -que això va ser l’entrada triomfal de Jesús a la gran ciutat de Jerusalem-. Suposem que Jesús els va saludar amablement i, si atenem a la crònica dels fets segons l’evangelista, va començar de seguida a parlar davant d’aquells estrangers de coses que ni els seus deixebles més íntims coneixien. Deia: “Ha arribat l’hora de ser glorificat el Fill de l’home”. I després es va referir al seu esperit trasbalsat per la proximitat de l’hora que estava a punt d’arribar: l’hora de la seva mort, en defensa del seu missatge i contra els representants de la religió establerta.

Avui, el 2012, estem molt lluny d’aquells esdeveniments, però els fidels a la persona de Jesús veiem que hi ha molts “gentils”, és a dir, no creients, que s’interessen pel missatge d’aquell “home” que fou capaç d’afrontar la pena de mort en creu per no voler renunciar al seu missatge a la societat jueva d’aquell temps i a la societat d’avui i de tots els temps, en els cinc continents de la Terra.

Massa vegades, en la nostra època i sobretot en el passat, s’ha presentat el Jesús crucificat en un embolcall de tristesa, de restriccions i de “fuga del món”, que significa manca de compromís amb l’evolució de les societats i implica abstenció davant els problemes que té plantejats la Terra. No ens adonem que amb aquesta manera d’enfocar la mort de Jesús fa la impressió que el Regne de Déu no es pot establir si no és en un clima de dol, anant sempre contracorrent de totes les iniciatives i les energies aprofitables que van sorgint en el Món, i a contracor de les legítimes aspiracions humanes.

Això no es pot admetre perquè és un error, una falsificació del recte sentit de la creu de Jesús. La doctrina de la creu és la doctrina a la qual ens adherim els cristians enmig de l’agitació humana, enmig de les vacil·lacions de la intel·ligència, però sabent que el camí, que és un camí que fem al costat de tots els humans, siguin o no seguidors de Jesús, i de vegades costa amunt, acaba en resurrecció.

Josep-Maria Puigjaner

24 de març de 2012

La setmana dia a dia

Dilluns, 26
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a ¼ de 8 del vespre.

Dimarts, 27
Casal Sant Ildefons: Xerrada de Quaresma i Pasqua a càrrec de Mn. Josep Maria Jubany.

Dimecres, 28
Celebracions Comunitàries del Perdó a les 12 del migdia i a les 8 del vespre.

Divendres, 30
Celebració Comunitària del Perdó a les 9 del vespre.

22 de març de 2012

Francesc Torralba: “Repensar de nou Jesús en clau cristiana”

El teòleg i filòsof Francesc Torralba va ser l’encarregat de concloure el passat dia de Sant Josep el cicle de conferències quaresmals, que organitzen cada any el CIC i la comunitat de Sant Ildefons, tot reflexionant sobre “Repensar de nou Jesús en clau cristiana”.

“Què és Jesús per als cristians?” Es preguntà el professor de la Ramon Llull. A priori la resposta sembla molt fàcil, però quan més s’aprofundeix, més perplexitats es té a l’hora de presentar d’una manera nítida allò que Jesús és per un. Quan un aprofundeix a fons se n’adona que no por definir Jesús, perquè definir vol dir acotar, posar fronteres, és limitar tota la riquesa de Jesucrist.

Els grans pensadors ens ajuden a aprofundir en Jesús perquè són persones que han reflexionat molt sobre ell. I quan un pensa, comença a qüestionar-se la idea tòpica que tenia, i això provoca un exercici necessari per madurar en la fe. Sinó és així, al final vivim d’una imatge que es va assumir en la infantessa i que no s’ha posat en interrogació.

Segons Torralba, Jesús és un mestre. Sòcrates i Jesús són els dos grans mestres que han conformat el pensament occidental. Són mestres des del punt en que ensenyen a viure als altres, ensenyen l’art de viure. Fins i tot aquell que no és cristià reconeix en Jesús un mestratge. Però Jesús, pels cristians, no és únicament un mestre com els altres que hi ha hagut a la història de la humanitat.

Hi ha dos elements que fan que considerem Jesús com a mestre. Un és la seva autoritat a l’hora d’ensenyar. Els evangelis sinòptics (Lluc, Marc i Mateu) reconeixen que parlava amb autoritat, que ensenyava amb autoritat. Pel director de la Càtedra Ethos, l’ autoritat sempre la reconeixen els altres, ningú pot dir de si mateix que té autoritat, són els altres que reconeixen l’autoritat d’ algú. Autoritat no és el mateix que poder: Jesús tenia autoritat, però no tenia poder polític. El reconeixement de l’autoritat venia donat perquè era coherent. L’autoritat no és un regal, és una conquesta. Jesús guardava coherència entre el que pensava i el que deia, entre el que deia i el que feia, i entre el que feia i pensava. Va tenir una coherència de vida que el va portar a donar-se per amor.

20 de març de 2012

Amb Déu o sense

"Jo em considero un agnòstic amic de les religions, admirador de les religions", diu Vicenç Villatoro. "Sóc un cristià escèptic; un cristià que cerca, que tracta d'entendre millor allò en què creu", diu Francesc Torralba. A "Amb Déu o sense. Quaranta cartes creuades" (Ed.Fragmenta), Francesc Torralba i Vicenç Villatoro tracten temes com Déu, el sagrat i el profà, la mort i el consol, una ètica sense Déu, la bellesa, la transmissió de valors i conviccions, l'existència dels cristians ...

El passat dia 14, Villatoro i Torralba van mantenir aquesta conversa a "El matí de Catalunya Ràdio", el programa dirigit per Manel Fuentes.

19 de març de 2012

Vetlla de Pregària de Quaresma

Dimecres vinent, dia 21 de març, a 2/4 de 9 del vespre, en plena Quaresma, hem cregut adient trobar-nos a la capella del Santíssim en una VETLLA DE PREGÀRIA, un espai de silenci i reflexió que ens ajudi a viure més intensament aquest temps per preparar la Pasqua. Tots hi som convidats.

18 de març de 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

Tota la narració de la guarició del cec de naixement és simbòlica i sovint ens costa reconèixer la part simbòlica del relat que va molt més enllà de la realitat que sembla que se’ns presenta. La persona que neix cega no veu absolutament res i aquesta imatge la utilitza Jesús per fer adonar que hi ha persones que no hi veuen, però perquè no volen veure allò que no els interessa, segurament perquè els compromet.

És simptomàtica la reacció dels fariseus quan sentint-se al·ludits diuen: És que nosaltres també som cecs? Jesús els aclareix: Si fóssiu cecs, (de veritat) no tindríeu pecat. Però, com que dieu que hi veieu, (però no voleu veure allò que no us interessa veure), el vostre pecat persisteix. Jesús es mostra dur i directe quan diu: Jo he vingut a aquest món per fer un judici: perquè els qui no hi veuen, hi vegin, i els qui hi veuen, es tornin cecs. Quina paradoxa!

Dos mil anys després que això fos escrit en una cultura tan diferent, quan no era estrany que un qualsevol fes fang i obrís els ulls d’un cec, què hauríem de pensar sobre aquest text? A l’evangeli hi apareixen cecs, sords, coixos, malalts, morts, etc. Tots aquests eren maltractats perquè se suposava que eren fills del pecat! Res més lluny del pensament de Jesús que els acull i els guareix, quan són autèntics.

Però n’hi ha que són cecs perquè no volen veure, sords perquè no volen escoltar, coixos perquè tenen mandra, morts perquè no troben motius per viure. Aquí hi hem de veure tot allò que poden significar aquestes tares. Això és el que combat Jesús. Les aparences no li interessen, per això despenalitza els pares del cec que no tenen cap culpa. I no guarda el dissabte perquè pensa que la millor manera de santificar-lo és ajudant qui està en situació de necessitat.

Aquests, que no veuen més enllà del nas, que no els interessa res més que posar problemes a les altres persones, que es permeten preguntar insidiosament: qui va pecar, ell o els seus pares? Que s’interessen per esbrinar si era dissabte i va trencar la llei del repòs del sàbat, no es van adonar que amb fang i aigua poca cosa es pot fer per guarir la vista? Tampoc no entenen que no hi ha pecat de ningú en néixer amb alguna malaltia. Hi ha una mena de gent que s’entretenen a entorpir la vida normal i més valdria poder-los segregar de qui té ganes de construir realitats que ajudin a viure en pau. Però hem de conviure el blat i el jull, com va fer el mateix Jesús que va demostrar amb la seva gent, una paciència admirable.

Sefa Amell

17 de març de 2012

La setmana dia a dia

Dilluns, 19
4a (i última) Conferència quaresmal dins les sessions de Reflexió i de Diàleg organitzades per l'Associació CIC i la Comunitat de Sant Ildefons sota el tema general de I vosaltres, qui dieu que sóc Jo? Tindrà lloc a la Institució Cultural del CIC, Via Augusta 205, a les 8 del vespre. El conferenciant serà el Professor Francesc Torralba de la URL i el tema serà: “Repensar de nou Jesús en clau cristiana”.

Dimarts, 20
Casal Sant Ildefons: Celebració de Sant Josep. Ballada de sardanes i crema catalana.

Dimecres, 21

Celebració d'una Vetlla de Pregària a 2/4 de 9 del vespre, que forma part dels actes programats per aquesta Quaresma.

Dissabte, 24
Activitats de l’Esplai.

16 de març de 2012

Dia del Seminari 2012

Diumenge vinent es celebra el Dia del Seminari que enguany té com a lema “Passió per l’evangeli”. La passió, avivada per l’Esperit, empeny a la proclamació de l’Evangeli, i fa d’aquest anunci una tasca indefugible, urgent, necessària per a qui el proclama, atès que la seva vida es troba íntimament vinculada al missatge anunciat.

Una passió així només pot néixer del cor de Déu, que s’ha apassionat primer pels seus fills. El mateix Déu és qui sent predilecció per les seves criatures, i és qui toca el cor en la intimitat de cada persona, qui suscita la passió per l’Evangeli especialment en aquells a qui crida a ser testimonis dins l’Església de la incessant fecunditat de l’Evangeli: els preveres. Per això, el lema d’enguany del Dia del Seminari, palesa la necessitat urgent que joves apassionats per Déu segueixin el Senyor amb la seva vida a fi de ser apòstols de la Bona Nova.

Us convidem a viure aquesta jornada tan significativa per a l’Església diocesana. L’element central és el que es porta a terme a les parròquies amb la pregària i la col•laboració econòmica, per fer possible que arribin a bon port totes les vocacions al ministeri ordenat.

14 de març de 2012

La percepció de Jesús des de l'Islam

El passat dilluns 12 març va tenir lloc la tercera conferència del cicle quaresmal “I vosaltres qui dieu que sóc Jo?” organitzat conjuntament pel CIC i per la Comunitat de Sant Ildefons. El conferenciant, Xavier Marín, doctor en Filosofia i llicenciat en Ciències Eclesiàstiques i en Teologia, expert islamista i assessor del President de la Generalitat per a la Diversitat Religiosa, va tractar la visió de Jesús des de la perspectiva de l’ Islam.

Per Xavier Marín hi ha gent que d’entrada s’estranya que l’ Islam tingui coses a dir sobre Jesús, i que Alcorà parli de Jesús; és més, segur que hi ha moltes persones que es sorprenen al saber que és objectivament impossible ser musulmà sense creure en Jesús.

Pels cristians Jesús és més que un profeta, és el fill de Déu, i és Déu. Això és un dels aspectes que diferencia l’ islamisme del cristianisme. El vincle teològic entre el cristianisme i el judaisme no s’ha trencat, malgrat tot, però respecte l’ Islam es té una altra consideració perquè és una religió posterior (es fundà al segle VII). Històricament el gran escull que separa les dues religions és la forma d’entendre com algú que és plenament humà sigui fill de Déu, sigui Déu; per l’ Islam això trenca el monoteisme. Però Abraham és el tronc comú: la fe d’Abraham en el Déu únic fa que sigui considerat el pare del judaisme, del cristianisme i de l’ islamisme, ell que no era ni jueu, ni cristià ni musulmà.

Quin paper representa la figura de Jesús i la seva dimensió ètica en la fe islàmica? Segons el professor de la Facultat de Teologia i de l’ISCREB, l’Alcorà diu que quan Adam i Eva, juntament amb els seus fills i nets van ser expulsats del paradís, Déu no els va abandonar a la seva sort, sinó que els va instal·lar a l’oasi de La Meca. Aquí quatre àngels van limitar l’espai on Adam construí un santuari , i Abraham i el seu fill Ismael, anys després, van fer un temple en forma de cub (recinte de la Kaba). El quatre angles inferiors duen el nom dels punts cardinals, i els superiors tenen els noms dels enviats de Déu segons l’ Islam: Noè, Moisés, Jesús i Muhàamad. Quan es fa la peregrinació a la Meca, els peregrins han de fer la circumval·lació, set voltes al voltant de la Kaba, començant per l’angle de Jesús. Aquest fet ja resulta molt significatiu.

13 de març de 2012

Catequesi familiar de març: Quaresma 2 i Setmana Santa


Hem dividit el temps de Quaresma en dos parts a fi de dedicar dues trobades a reflexionar sobre la Quaresma, donat que, en l’esquema de la vida de Jesús, els tres anys de la seva vida pública van ser la llarga etapa en la que Jesús es va lliurar plenament al compliment de la seva missió de proclamar el missatge del Regne de Déu amb fets i paraules.

Seguint l’esquema de l’Evangeli de Marc, hem dedicat la primera part en presentar Jesús com fidel a l’Esperit Sant. Es va retirar al desert per reflexionar, pregar i prendre consciència de les exigències i conflictes que la fidelitat a la seva missió li comportaria.

Sembla ben bé que Marc vol remarcar aquesta fidelitat de Jesús a l’Esperit Sant repetint: Immediatament l’Esperit empenyé Jesús cap al desert. (1,12)

Hem vist a Jesús com a lluitador contra el mal. Hem vist com Jesús va lliurar-se plenament a proclamar el missatge de la Salvació. Com va escollir el grup de deixebles perquè fossin els seus col·laboradors, com els va formar i ensenyar... Com va proclamar el Regne de Déu, constantment i de mil maneres, per mitjà de Paràboles.
Com parlava a petits grups de deixebles i a grans concentracions de gent en proclamar les Benaurances.

En la segona part de la Quaresma que reflexionem avui, presentem com Jesús tenia un especial interès en tractar tres temes que repetia moltes vegades i de manera diferent.

Podem dedicar una primera lectura a un relat de Marc, especialment ple de vida:

Primera lectura. Evangeli de Marc, 2,1- 12.


Al cap d’uns dies, Jesús entrà novament a Cafarnaüm. Va córrer la veu que era a casa.

I s’hi aplegà tanta gent que no cabien ni davant la porta. Ell els anunciava la paraula.

Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític. El portaven entre quatre. Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre sobre l’indret on ell era i van baixar la llitera on jeia el paralític. Jesús en veure la fe d’aquella gent, diu al paralític: “- Fill, et són perdonats els pecats”.

Uns mestres de la Llei que eren allà asseguts pensaven: “Com és que aquest parla així? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?”

Doncs ara sabreu que el Fill de l’Home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.

Llavors diu al paralític: “-T’ho mano, aixeca’t, pren la llitera i vés-te’n a casa”.
Ell s’aixecà, prengué immediatament la llitera i va sortir a la vista de tothom. Tots quedaren sorpresos i donaven glòria a Déu.

Deien: “- No havíem vist mai res de semblant”.

Paraula de Déu

Jesús va aprofitar aquesta situació, per parlar de dos temes tot dos molt importants:
Que Déu Pare vol perdonar els pecats, i els vol perdonar per mitjà d’ell.

Que Déu Pare vol fer servir tot el seu poder per perdonar tothom. I vol que Jesús tingui tot aquest poder.

Jesús va ensenyar moltes paràboles i va fer molts miracles per fer entendre totes aquestes coses.

11 de març de 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

“Jo sóc el Senyor, el teu Déu...” Ex 20, 1-17
“... nosaltres prediquem un Messies crucificat...” 1 Co 1, 22-25
“Traieu això d’aquí, no convertiu en mercat la casa del meu Pare”.
“Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies” Jn 2, 13-25

La llei que Déu donà a Moisès i les Benaurances de Jesús es complementen de tal manera que complir-les garanteixen el camí de salvació i fins i tot la santedat. Vet aquí un programa que amb raó s’ha anomenat la constitució dels homes i dones de fe, que no necessita cap mena de tribunal constitucional per interpretar-la, perquè cadascú, en la seva consciència, sap prou bé quan el compleix o quan el transgredeix. Una constitució que no hem votat ni votarem mai, sinó que hem acceptat lliurement com una opció que se’ns ofereix gratuïtament per a la nostra trobada personal amb Déu. “Jo sóc el Senyor, el teu Déu”.

“Un Messies crucificat”, un escàndol per als jueus i per als altres un absurd, però també un misteri per a tota la humanitat. Sant Pau parla de la saviesa i el poder que hi ha en l’absurd i en la debilitat de l’obra de Déu, que és superior a la dels homes. El misteri es fa present en aquesta realitat del voler de Déu que s’ofereix com a víctima per a la remissió del pecat del món i que obre el camí de la resurrecció per a tots els homes i dones.

Els jueus que van presenciar el rampell de Jesús tot foragitant els venedors i canvistes del temple deurien quedar ben astorats, però més descol·locats deurien quedar encara davant la resposta de Jesús en demanar-li explicacions “Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies”. Qui ho pot entendre això? Novament el misteri es fa present per boca de Jesús. El santuari és el seu cos i la reconstrucció és l’anunci d’una cosa fins aleshores desconeguda, la seva pròpia resurrecció. Jesús ens ha fet veure que el nostre cos també és santuari del seu Esperit, i que per tant també participarem de la seva resurrecció.

Josep Maria Lari

10 de març de 2012

Activitats de Batec

TELEGRAMA: URGENT

AVÍS IMPORTANT A TOTS ELS BATEC@IRES!!!
----------------------------------------------------------------------------------------
Diumenge 11 de març
STOP
a les 10.15
STOP
Casal de Marià Cubí

A través del nostre buscador, el BATECerca
ens arribarà una nova "missió" de VOLUNTARIAT...
Us esperem!!!!

La setmana dia a dia

Diumenge, 11
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: La Quaresma. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Activitats del grup Batec a partir de 3/4 d’11 del matí.

Dilluns, 12
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

3a Conferència quaresmal
dins les sessions de Reflexió i de Diàleg organitzades per l'Associació CIC i la Comunitat de Sant Ildefons sota el tema general de I vosaltres, qui dieu que sóc Jo?. Tindrà lloc a la Institució Cultural del CIC, Via Augusta 205 a les 8 del vespre. El conferenciant serà el Professor Xavier Marin de la URL i el tema serà: “La percepció de Jesús des de l'Islam”

Dimarts, 13

Casal Sant Ildefons: Òpera: “Lucia de Lammermoor”, amb comentaris del Sr. Albert Vinardell.

Dissabte, 17

Activitats de l’Esplai al matí

9 de març de 2012

Compendre Jesús des de l'Orient

La segona sessió del cicle de conferències quaresmals “I vosaltres qui dieu que sóc jo?”, organitzades pel CIC i per la Comunitat de Sant Ildefons, va tenir com a ponent el passat dia 5 el jesuïta Xavier Melloni, que va reflexionar sobre “La comprensió de Jesús des de les tradicions orientals”.

Pel professor de la Facultat de Teologia, el fet d’endinsar-nos a la figura de Jesús des de la perspectiva oriental ens ha de portar a deixar-nos a interpel·lar per noves idees que en aquests procés de pasqua, de renovació, ens puguin obrir noves experiències que tenim de Jesús.

Melloni va explicar que per l’ hinduisme la figura màxima que expressa la plenitud de la persona realitzada és el jivan mukta, que és aquell que ha pres consciència de que el seu jo no és un jo tancat sobre si mateix, sinó que és un jo obert radicalment a la totalitat, un jo immers a la totalitat d’aquell que anomenen Brahma, que és Déu. Es com l’onada que s’adona que forma part del mar que cerca, com l’onada que pren consciència de que ella mateixa és el mar.

En el ioga es busca aquesta unitat amb el tot. Ioga significa unió, no és una gimnàstica pacífica, sinó que és el camí que té com objectiu la unió del jo amb el tot. Els ioguis busquen la unió amb el cosmos, la unió amb ells mateixos i la unió amb la totalitat.

Des de la perspectiva oriental, Jesús seria el iogui suprem, aquell que ha assolit la unitat que tots cerquem. O el jivan mukta, aquella persona alliberada. La gran revelació de Jesús va ser: “El Pare i jo som un.” El camí del cristianisme és el procés d’unificació amb Déu i el dels uns amb els altres.

En el judaisme la Llei ens ajuda a tenir unes pautes de comportament a base de la dualitat bons - dolents, permès - prohibit, salvat - condemnat , nosaltres - vosaltres ... Però si la Llei no provoca que ens obrim més a Déu, als altres i al món, estableix unes separacions que tendeixen a condemnar-nos a voler alliberar-nos. L’experiència de Jesús com a vivent alliberat és que ha transcendit la Llei sense saltar-se ni una coma. El que vol provocar la Llei és que estimem a tothom, i això és el que va perfeccionar, va completar, Jesús.

7 de març de 2012

La mort d'un monjo

Un divendres assolellat decidim pujar a Montserrat com altres vegades. Ens agrada anar-hi per la proximitat, perquè gaudim caminant pels paratges tan característics d’aquesta muntanya i finalment perquè és un plaer anar a la basílica a pregar. Sempre tenim algun agraïment per a la Moreneta o alguna comanda a fer-li.

Aquell divendres ens vam quedar sorpresos quan ens van barrar el pas per entrar a la missa conventual de les 11. La raó era que hi havia l’enterrament d’un monjo i que la litúrgia duraria més de dues hores, durant les quals no ens seria permès de sortir. Vam dir que estàvem d’acord a assistir-hi i que volíem entrar. Davant la nostra insistència ens van obrir la porta. Quina experiència tan bonica! Com que no era cap personalitat coneguda, que sol provocar que l’acte estigui ple de gom a gom i sigui més un acte social que religiós, ens vam trobar amb una església molt buida.

Tanmateix, hi havia el ple de monjos i d’escolans que acomiadaven un monjo de la seva comunitat, amb tota la bellesa de cants que aquest monestir pot assolir. Aquesta solemnitat i al mateix temps aquesta música que elevava l’esperit em van fer entrar en un estat interior de pau i reflexió.

Vam estar asseguts al costat del fèretre, que era un taüt de fusta clara i senzilla, tal com correspon a un monjo. Aquella proximitat a la persona morta i les paraules de l’abat que presidia la missa em van provocar una meditació profunda sobre la mort i la brevetat de la vida. Quan ens va dir que el monjo ja tenia 94 anys i ens parlava de les seves limitacions i sofrences, vaig sentir que era un alliberament submergir-se en el repòs de la mort i poder gaudir de l’altra vida que ens espera més enllà.

Acabada la missa, vam seguir el fèretre darrere tots el monjos i escolans i les poques persones que hi havia en aquell enterrament, volent acomiadar nosaltres també aquell ésser que no coneixíem i que ens havia permès de presenciar tot aquell acte tan profund i bell. Vam poder creuar parts del monestir on el públic no té accés i arribar a les proximitats del seu cementiri, on l’abat va tornar a fer unes pregàries. Lentament, els monjos van fer camí cap a l’indret on el seu cos seria inhumat a terra i començaria el procés de desintegració propi de la naturalesa. I nosaltres, plens de la pau que havíem respirat, anàvem sortint en silenci, però ens vam perdre en el claustre i vam haver de demanar ajuda a l’abat que caminava una mica davant nostre i que molt amablement ens va indicar la sortida.

6 de març de 2012

Catequesi familiar de març: Quaresma 2012- Revisió de vida (Lluc 15, 11-24)

Un home tenia dos fills. El més jove digué al pare: Pare, dóna'm la part que em toca de l'herència. El pare els va repartir els béns. Després de no gaires dies, el fill més jove va aplegar totes les coses i se n'anà a una terra llunyana, i allí va malversar tots els seus diners vivint de festa en festa.

Quan ho hagué gastat tot, vingué una gran fam en aquella terra i va començar a passar necessitat. Es va llogar a un dels ciutadans d'aquella terra, el qual el va enviar als seus camps a pasturar porcs. Desitjava omplir el seu ventre amb les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. Llavors, reflexionà i es digué: Quants jornalers del meu pare tenen pa en abundància, mentre jo m'estic morint de fam! M'alçaré i aniré al meu pare, i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu, i ja no sóc digne de ser anomenat fill teu, tracta'm com un dels teus jornalers.

Se n'aná cap al seu pare, i quan encara era lluny, el sue pare el veié i es commogué, i va córrer, se li tirà al coll i el besà. El fill li digué: Pare, he pecat contra el cel i contra tu, i ja no mereixo que em diguin fill teu. Però el pare digué als criats: Traieu la roba més bona i vestiu-lo, i poseu un anell en la seva mà i calçat als seus peus. Porteu el vedell gras i mateu-lo. Mengem i fem festa: Perquè aquest fill meu era mort, i ha tornat a la vida; estava perdut, i l'hem retrobat. I van començar a fer festa.


El perdó refà el camí de l'amistat ... de la convivència ... de l'alegria.

Estimeu, així esdevindreu fills del vostre Pare del Cel.


TOTS ENS PODEM EQUIVOCAR ... PERO DÉU ENS PERDONA SEMPRE!

· Em recordo de Déu en la meva vida? Li reso, per exemple al matí o al vespre? Vull viure de veritat com a fill seu?

· A casa, Em porto bé? Estimo al pare i la mare? Els faig cas? Ajudo a casa amb alegria i sense rondinar? Estimo als meus germans? Estimo als meus avis? Els tracto bé?

· A l'escola, treballo de valent? Faig cas dels mestres? Dono bon exemple als altres companys? Procuro no espatllar el material de classe?

· Amb els amics, sóc un bon company? Estic disposat a ajudar als altres quan ho necessiten? Em preocupo dels nois i noies a qui ningú no fa cas?

· Em burlo dels que no ho fan bé a classe, o dels que sempre perden als jocs, o dels que no tenen tantes coses com jo?

· Em barallo amb els altres nois o noies? Vull tenir sempre la raó i que tothom faci el que a mi m'agrada? Tinc antipatia o odi algú?

· He pres coses que no eren meves? Dic mentides?

· Sóc servicial? Comparteixo amb els altres les coses que tinc? Miro d'ajudar d'alguna manera als pobres i tots els que s'ho passen malament?

. Miro d'estimar tal com Jesús estima?

5 de març de 2012

Diumenge 11 de març, concert solidari

El proper diumenge 11 de març a les 18:00 hores tindrà lloc a l'església de Sant Ildefons el concert solidari de Twocats pel Gospel a favor d' ADA, Fundació per al Desenvolupament dels Adivasis, que va ser creada com a associació el 2001 a Barcelona, amb la finalitat de treballar per la promoció i el desenvolupament dels adivasis (comunitat indígena de l'Índia).

Twocats pel Gospel és un grup de música que va néixer el setembre de l’any 2000, i en el que participen 80 cantaires. Fins fa poc l'espai d’assaig era la Parròquia Sant Ferran de Barcelona, i actualment és el Casal Loiola al C/Balmes 138 de Barcelona.

4 de març de 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

Anem avançant en el camí de la quaresma i repassem els grans esdeveniments de la nostra història de salvació. Podríem presentar aquests textos d’avui com tres plans que van delimitant el nostre compromís de creients. Veiem com Abraham fa una experiència de fe profunda i és després d’aquesta experiència que escolta aquestes paraules del mateix Senyor “t’ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora del mar”.

Amb raó Abraham serà anomenat pare dels creients. Hem escoltat també l’experiència que Pau fa del seu propi compromís “si tenim Déu amb nosaltres, qui tindrem en contra?”. Per Pau, Crist ho ha esdevingut tot. I finalment escoltem les paraules del Pare del cel “aquest és el meu Fill estimat, escolteu-lo”.

Vet aquí una cosa que sembla tan fàcil com és escoltar i que de vegades se’ns fa tan difícil. Cada vegada tenim menys temps per escoltar les persones, passem de llarg gairebé sense aturar-nos, sense adonar-nos que per nosaltres cristians escoltar els altres és escoltar Crist, escoltar-lo a Ell és d’on ens vindrà la veritable fe cristiana, serà el contacte amb Ell que transforma les nostres vides.

I una darrera reflexió que surt de les paraules de Pere “Senyor que estem bé aquí dalt”, fugir de la realitat, evadir-nos de les nostres responsabilitats... Jesús s’encarrega de fer-lo tocar de peus a terra “de sobte mirant al seu voltant no veieren ningú més sinó Jesús tot sol”. Pel creient trobar Déu passa per la realitat de cada dia; s’ha dit que hi ha qui busca Déu sense el món, i d’altres busquen el món sense Déu. En Jesús aquesta dissociació no és possible, no parla mai de Déu sense preocupar-se del món ni parla mai del món sense tenir Déu com a punt de mira.

L’escena de la transfiguració és particularment significativa. Pere vol deturar el temps, Jesús el farà baixar de la muntanya i els deixebles hauran de comprendre que l’obertura a Déu no pot ser mai cap fugida de la nostra realitat. La lliçó és ben clara, serà escoltant el Fill estimat del Pare amb tot el que Ell va estimar i va fer que encertarem el nostre veritable compromís cristià.


Lluís Saumell

3 de març de 2012

La setmana dia a dia

Diumenge, 4
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: La Quaresma. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Dilluns, 5
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

2a Conferència Quaresmal dins les sessions de Reflexió i de Diàleg organitzades per l'Associació CIC i la Comunitat de Sant Ildefons sota el tema general de I vosaltres, qui dieu que sóc Jo?. Tindrà lloc a la Institució Cultural del CIC, Via Augusta 205 a les 8 del vespre. El conferenciant serà el Professor Xavier Melloni de la Facultat de Toelogia de Catalunya i el tema serà: “La comprensió de Jesús des de les tradicions orientals”

Dimarts, 6
Casal
Sant Ildefons: Calçotada al restaurant El jardí de l’àpat.

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre.

Dimecres, 7

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària.

Dissabte, 10
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 11
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: La Quaresma. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Activitats del grup Batec a partir de 3/4 d’11 del matí.

2 de març de 2012

La paciència

Virtut que admiro molt i procuro practicar. Amb els anys he anat veient que no és sinònim de passivitat, ans al contrari, necessites un gran autocontrol per aguantar el que tu creus que has d’aguantar. I sempre he trobat un resultat positiu quan l’he exercida. Aprens a no ser impulsiu, ni agressiu, a no dir frases, en un moment d’enuig, de les quals et pots penedir, forma el caràcter i ajuda a veure qualsevol situació amb objectivitat, amb distància per poder fer una anàlisi més profunda.

Jo l’he començada a practicar amb els fills, sobretot quan eren petits, i va ser una gran escola per a mi. I quan són grans, ser pacients amb les seves decisions, que no són les nostres. També la vaig haver d’exercir en la meva professió. Durant quaranta anys vaig donar classes a adolescents, a grups molt nombrosos. Un altre gran aprenentatge! Evidentment, havies d’utilitzar l’autoritat sense ser autoritària, però sempre amb una gran paciència, perquè podien haver-hi moments difícils. I molt atenta als aprenentatges de cada alumne i a la seva diversitat. I tant amb els fills com amb els alumnes era una manera d’ensenyar la paciència també. Ja sabem que el millor ensenyament és l’exemple.

A més d’aquests dos casos, jo diria que s’ha d’aplicar a tots els àmbits de la vida, sobretot el de la convivència i el de la relació amb els altres, en què a vegades poden esclatar conflictes. En el cas de la parella sort en tenim de fer-ne servir una bona dosi, per anar caminant junts amb totes les diferències que es plantegen.

Per a qualsevol estudi i aprenentatge la paciència ha de ser-hi present. I així es controla l’impuls de voler córrer i no arribar a la fita que t’havies marcat.

La paciència ensenya l’espera, que a vegades ens resulta tan difícil de portar a la pràctica. Tot arribarà en el seu moment si donem el temps necessari. Un exemple és el cas de la malaltia, que ha de fer el seu curs i que voldríem resoldre amb immediatesa. I, davant de qualsevol adversitat, si practiquem la paciència tindrem la lucidesa d’entendre-les i suportar-les millor.