Reflexions a la Paraula de Déu

Anem avançant en el camí de la quaresma i repassem els grans esdeveniments de la nostra història de salvació. Podríem presentar aquests textos d’avui com tres plans que van delimitant el nostre compromís de creients. Veiem com Abraham fa una experiència de fe profunda i és després d’aquesta experiència que escolta aquestes paraules del mateix Senyor “t’ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora del mar”.

Amb raó Abraham serà anomenat pare dels creients. Hem escoltat també l’experiència que Pau fa del seu propi compromís “si tenim Déu amb nosaltres, qui tindrem en contra?”. Per Pau, Crist ho ha esdevingut tot. I finalment escoltem les paraules del Pare del cel “aquest és el meu Fill estimat, escolteu-lo”.

Vet aquí una cosa que sembla tan fàcil com és escoltar i que de vegades se’ns fa tan difícil. Cada vegada tenim menys temps per escoltar les persones, passem de llarg gairebé sense aturar-nos, sense adonar-nos que per nosaltres cristians escoltar els altres és escoltar Crist, escoltar-lo a Ell és d’on ens vindrà la veritable fe cristiana, serà el contacte amb Ell que transforma les nostres vides.

I una darrera reflexió que surt de les paraules de Pere “Senyor que estem bé aquí dalt”, fugir de la realitat, evadir-nos de les nostres responsabilitats... Jesús s’encarrega de fer-lo tocar de peus a terra “de sobte mirant al seu voltant no veieren ningú més sinó Jesús tot sol”. Pel creient trobar Déu passa per la realitat de cada dia; s’ha dit que hi ha qui busca Déu sense el món, i d’altres busquen el món sense Déu. En Jesús aquesta dissociació no és possible, no parla mai de Déu sense preocupar-se del món ni parla mai del món sense tenir Déu com a punt de mira.

L’escena de la transfiguració és particularment significativa. Pere vol deturar el temps, Jesús el farà baixar de la muntanya i els deixebles hauran de comprendre que l’obertura a Déu no pot ser mai cap fugida de la nostra realitat. La lliçó és ben clara, serà escoltant el Fill estimat del Pare amb tot el que Ell va estimar i va fer que encertarem el nostre veritable compromís cristià.


Lluís Saumell