Reflexions a la Paraula de Déu

Tota la narració de la guarició del cec de naixement és simbòlica i sovint ens costa reconèixer la part simbòlica del relat que va molt més enllà de la realitat que sembla que se’ns presenta. La persona que neix cega no veu absolutament res i aquesta imatge la utilitza Jesús per fer adonar que hi ha persones que no hi veuen, però perquè no volen veure allò que no els interessa, segurament perquè els compromet.

És simptomàtica la reacció dels fariseus quan sentint-se al·ludits diuen: És que nosaltres també som cecs? Jesús els aclareix: Si fóssiu cecs, (de veritat) no tindríeu pecat. Però, com que dieu que hi veieu, (però no voleu veure allò que no us interessa veure), el vostre pecat persisteix. Jesús es mostra dur i directe quan diu: Jo he vingut a aquest món per fer un judici: perquè els qui no hi veuen, hi vegin, i els qui hi veuen, es tornin cecs. Quina paradoxa!

Dos mil anys després que això fos escrit en una cultura tan diferent, quan no era estrany que un qualsevol fes fang i obrís els ulls d’un cec, què hauríem de pensar sobre aquest text? A l’evangeli hi apareixen cecs, sords, coixos, malalts, morts, etc. Tots aquests eren maltractats perquè se suposava que eren fills del pecat! Res més lluny del pensament de Jesús que els acull i els guareix, quan són autèntics.

Però n’hi ha que són cecs perquè no volen veure, sords perquè no volen escoltar, coixos perquè tenen mandra, morts perquè no troben motius per viure. Aquí hi hem de veure tot allò que poden significar aquestes tares. Això és el que combat Jesús. Les aparences no li interessen, per això despenalitza els pares del cec que no tenen cap culpa. I no guarda el dissabte perquè pensa que la millor manera de santificar-lo és ajudant qui està en situació de necessitat.

Aquests, que no veuen més enllà del nas, que no els interessa res més que posar problemes a les altres persones, que es permeten preguntar insidiosament: qui va pecar, ell o els seus pares? Que s’interessen per esbrinar si era dissabte i va trencar la llei del repòs del sàbat, no es van adonar que amb fang i aigua poca cosa es pot fer per guarir la vista? Tampoc no entenen que no hi ha pecat de ningú en néixer amb alguna malaltia. Hi ha una mena de gent que s’entretenen a entorpir la vida normal i més valdria poder-los segregar de qui té ganes de construir realitats que ajudin a viure en pau. Però hem de conviure el blat i el jull, com va fer el mateix Jesús que va demostrar amb la seva gent, una paciència admirable.

Sefa Amell