Reflexions a la Paraula de Déu

CADA CREU ACABA EN RESURRECCIÓ

Aquest fragment de l’evangeli de Joan ens informa que, en una circumstància determinada de la vida de Jesús, es van presentar uns estrangers, uns ciutadans grecs que volien veure Jesús, acostar-se al seu grup de seguidors i potser escoltar el que deia, perquè havien presenciat un espectacle insòlit de masses -que això va ser l’entrada triomfal de Jesús a la gran ciutat de Jerusalem-. Suposem que Jesús els va saludar amablement i, si atenem a la crònica dels fets segons l’evangelista, va començar de seguida a parlar davant d’aquells estrangers de coses que ni els seus deixebles més íntims coneixien. Deia: “Ha arribat l’hora de ser glorificat el Fill de l’home”. I després es va referir al seu esperit trasbalsat per la proximitat de l’hora que estava a punt d’arribar: l’hora de la seva mort, en defensa del seu missatge i contra els representants de la religió establerta.

Avui, el 2012, estem molt lluny d’aquells esdeveniments, però els fidels a la persona de Jesús veiem que hi ha molts “gentils”, és a dir, no creients, que s’interessen pel missatge d’aquell “home” que fou capaç d’afrontar la pena de mort en creu per no voler renunciar al seu missatge a la societat jueva d’aquell temps i a la societat d’avui i de tots els temps, en els cinc continents de la Terra.

Massa vegades, en la nostra època i sobretot en el passat, s’ha presentat el Jesús crucificat en un embolcall de tristesa, de restriccions i de “fuga del món”, que significa manca de compromís amb l’evolució de les societats i implica abstenció davant els problemes que té plantejats la Terra. No ens adonem que amb aquesta manera d’enfocar la mort de Jesús fa la impressió que el Regne de Déu no es pot establir si no és en un clima de dol, anant sempre contracorrent de totes les iniciatives i les energies aprofitables que van sorgint en el Món, i a contracor de les legítimes aspiracions humanes.

Això no es pot admetre perquè és un error, una falsificació del recte sentit de la creu de Jesús. La doctrina de la creu és la doctrina a la qual ens adherim els cristians enmig de l’agitació humana, enmig de les vacil·lacions de la intel·ligència, però sabent que el camí, que és un camí que fem al costat de tots els humans, siguin o no seguidors de Jesús, i de vegades costa amunt, acaba en resurrecció.

Josep-Maria Puigjaner