15 d’abril 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

Pobre Tomàs!

Hi havia una vegada un noi que es deia Tomàs, una persona senzilla, directa, sense gaire arestes, fins i tot ens el podem imaginar una mica sorrut i desconfiat. Però Tomàs també era un noi que estava a la recerca. No sabia dir gaire,bé què buscava, però volia deixar de viure amb por, volia poder viure sense carcasses ni lligams artificials, volia confiar en el futur i ser un home esperançat.

Un dia va conèixer un tal Jesús que tenia gairebé tot allò que ell buscava: la passió per la vida, per la justícia, per ser lliure, per fer el bé als altres. Finalment semblava que Tomàs començava a trobar allò que no havia estat capaç d’anomenar però que era fonamentalment sentit a la seva vida. I es va fer seguidor de Jesús. Un temps més tard, i de la mateixa manera que havia arribat, van acusar Jesús de terrorista, desestabilitzador, fals i no sé quantes coses més i, per postres, el van condemnar a mort i el van assassinar.

Què devia pensar el nostre pobre Tomàs? Doncs, es va tancar de nou en els seus dubtes, pors i incerteses; desolat per la situació i incrèdul que algú el pogués ajudar a trobar-hi respostes després de la decepció amb Jesús. Però, de nou, va retornar aquell Jesús i, una altra vegada, de forma increïble. Tomàs no s’ho va voler creure fins que no el va poder tocar i comprovar que era real. I aleshores tot va encaixar i prendre sentit. I va fer una confessió de fe solemne i sincera: ‘Senyor meu i Déu meu’. Amb poques paraules ho va dir tot.

Tots plegats som una mica Tomàs en la nostra incredulitat i en la nostra manca de fe. Perquè tots plegats vivim en la incertesa i sovint en la tenebra i busquem Déu ‘a les palpentes’. L’experiència Pasqual ens hauria d’ajudar a desenvolupar el sentit interior per percebre el Misteri que ha de donar sentit a la nostra vida. Tot vivint ‘a la intempèrie’, hem d’aprendre a cercar Déu humilment. I Déu, que ens coneix millor que ningú, buscarà el moment i la forma de trobar-se amb cadascun de nosaltres. De forma sobtada, de forma increïble, a través de la joia o el dolor i ens demanarà que tinguem fe, que confiem. Respondrem com Tomàs?

Lluís Sànchez Rissech