27 de maig 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

“Rebreu una força quan el Sant Esperit vingui sobre vosaltres i sereu testimonis meus”

La Pentecosta cristiana és el moment d’inflexió a partir del qual els deixebles de Jesús n’accepten el relleu, en recullen el testimoni. L’Esperit Sant els procura el discerniment per erigir-se en transmissors d’una nova experiència de Déu que encarna Jesús i que els mou a participar en la construcció del Regne.

Però quines són les imatges per les quals ens és explicat aquest punt d’inflexió?
La ràfega violenta, les llengües de foc i la diversitat lingüística són imatges que fan pensar que potser va ser una presa de consciència que va haver de vèncer resistències.

L’Esperit irromp violentament, no arriba pas com l’oreig que sent el predisposat expectant sinó com una ventada imprevista que sacseja aquells que s’estan asseguts (versemblantment tancats en una sala superior del temple jueu, encara).

El foc, que simbolitza la penetració de l’Esperit en cadascú, encén però no és perenne: se l’ha d’alimentar, d’atiar, en determinats moments... De vegades ens encenem, però la flama no perdura... i és que sempre apareixen circumstàncies apaivagadores.

Finalment, l’arribada de l’Esperit inverteix la història de la Torre de Babel; en aquest cas la diferència i la diversitat no aboquen al conflicte i a la disgregació; l’Esperit infon un missatge que es fa intel·ligible a tothom i és universal perquè s’adreça al cor de l’home.

Ajudeu-nos, Senyor, a vèncer les resistències. Feu-nos reconèixer i participar de l’alè creador, cercar els fruits de l’Esperit, desempallegar-nos de les baixeses que enterboleixen el quefer dels nostres dies i deixar-nos guiar per la força que ens empeny al bé i a l’estima.


Helena Cots