La paraula Pentecosta significa literalment dia cinquantè. El dia que acaba i culmina la quarantena. El dia més important, el dia en el que es culmina i acaba tot el que precedeix.
En el calendari jueu, la Pentecosta era el dia més solemne de tot l’any, ja que es celebrava el dia que Déu va donar a Israel la llei que el constituïa poble de Déu, després de la llarga quarantena que els va alliberar de l’esclavitud d’Egipte.
Israel celebrava cada any aquesta jornada amb gran solemnitat.
La primitivíssima comunitat cristiana de Jerusalem, també celebrava aquesta festa amb gran solemnitat.
Lluc, amb la seva traça pedagògica, aprofità aquesta festa per explicar el que va passar en la primera comunitat, exposant el seu sentit i la importància que tenia pels cristians. Seguint el seu estil, en el seu llibre proposa un relat.
La fe bíblica i cristiana creu que l’acció creadora i salvadora de Jahveh, per la Paraula i la força del seu Esperit, ha escollit el poble d’Israel per fer-se conèixer a tots els altres pobles i per realitzar a través d’ells l’autocomunicació a tota la humanitat a fi de portar a terme el seu projecte de Salvació, el Regne de Déu.
Dintre el concepte bíblic de la Divinitat, el missatge del Nou Testament afirma que en Jesús, s’ha fet present, amb forma humana al món humà, la Paraula-Saviesa de Jahveh per obra i energia de l’Esperit-Amor. I tot plegat, com afirma el Concili Vaticà II, de manera solament per Déu coneguda.
En el procés d’auto-consciènciació que Jesús viu com a veritable home que és, copsa la seva personal unió, per obra de l’Esperit Sant amb la Paraula-Saviesa de Jahveh.
S’adona de la seva condició de dependència amorosa total en relació a Jahveh. Se sent com a resultat de la presència i l’acció de l’Esperit en ell. S’adona que tot ho és i tot ho rep de Jahveh pel dinamisme del seu Esperit-Amor.
Jesús utilitzant el llenguatge humà, expressa aquesta experiència mística com una experiència de FILIACIÓ i anomena Jahveh ABBÁ, ja que se sent relacionat amb ell com un infant petit.
Dintre de la concepció bíblica de la Divinitat, l’experiència religiosa de Jesús va generar la concepció i el llenguatge cristià de Déu.
Mantenint-se dintre els esquemes culturals bíblics, el Nou Testament no pretén tampoc explicar com cal entendre racionalment el missatge bíblic sobre la Divinitat. En fa pur objecte de fe. Afirma i proclama el que creu.
Això és el que intentarà la Teologia quan els creients cristians es trobaran dintre els esquemes i les preocupacions de la cultura grega que busca comprendre racionalment i definir l’essència de les coses.
El debat teològic dintre la nova situació va generar les fórmules dogmàtiques sobre la Trinitat en els Consells de Nicea i Constantinopla.
En definitiva l’Església va afirmar que la seva fe era que Jahveh és en ell mateix, tal com s’ha manifestat per mitjà de Jesús: PARE, FILL, ESPERIT SANT i que tots tres són la realitat (el Misteri) de l’únic Déu.
La missió i l’objectiu de la catequesi, en especial de la catequesi per a l’infant, no és proposar per a creure les definicions dogmàtiques sinó l’afirmació de la fe fonamental tal com ens proclama en el Nou Testament i amb el seu llenguatge, procurant copsar i transmetre el que aquest llenguatge afirma, sabent que és un llenguatge simbòlic amb el que s’expressa, no el que Déu és, sinó com es manifesta per mitjà de Jesús.
Fa 1 dia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada