23 de juny 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

Naixement de Sant Joan: Nadal de l’estiu

L’expressió és de Joan Maragall: “Quina gràcia que Déu us ha donat, sant Joan, per haver sentit venir Jesucrist primer que tothom. Per això cada any quan torneu a l’altre cap de Nadal —sou el Nadal de l’estiu, quan encara viu tot el que ha de morir abans que vingui l’altre— ompliu el món de pressentiment”. Alguns descobreixen que l’església en la fixació de les seves festes, no ha fet res més que “cristianitzar” festes paganes, però la realitat és que, durant molts segles, els cristians no han fet altra cosa que encarnar en la simbologia còsmica que els era connatural les festes més importants. Joan neix quan els dies són més llargs, però des del seu naixement els dies es fan cada vegada més curts; Jesús neix quan els dies són més curts, però des del seu naixement els dies es fan cada vegada més llargs. “Ell ha de créixer i jo he de minvar” (Joan 3,30), aquest és el testimoni que dóna Joan Baptista de si mateix i un dels significats de la seva festivitat.

“Què serà aquest noi?”
(evangeli). Quan els deixebles de Joan havien marxat, “Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds: -Què heu sortit a contemplar al desert?. Una canya sacsejada pel vent? Doncs, què hi heu sortit a veure? Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits esplèndids i viuen amb luxe s’estan als palaus dels reis! Doncs, què hi heu sortit a veure? Un profeta? Sí, us ho asseguro, i més que un profeta. És aquell de qui diu l’Escriptura: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no hi ha ningú més gran que Joan; però el més petit en el Regne de Déu és més gran que ell” (Joan 7,24-28), i aquest és el testimoni que dóna Jesús de Joan Baptista.

Avui l’església hauria d’entendre que per ser missatger de l’evangeli, per fer que els homes s’acostin a Jesús, per preparar-los a entendre i acollir l’evangeli, és imprescindible que ella minvi: en estructures, en riquesa, en paraules buides, en dogmatismes, en poder. Això val per a cada un de nosaltres, els cristians.

Anton Ramon Sastre