Reflexions a la Paraula de Déu

La compassió

Eliseu digué al seu servidor: “Dóna-ho a tota la comunitat i que en mengin”.
Del llibre 2n dels Reis.

“Aquí hi ha un noi que té cinc pans d’ordi i dos peixos”. Joan 6-1-15

No seria correcte que fes el comentari d’aquestes dues lectures intentant descobrir el seu sentit dient que tant Eliseu com Jesús el que volien era promocionar el consum del pa d’ordi, el vi novell i el peix, tot destacant les grans qualitats com a aliments amb les seves vitamines, la fibra i el fòsfor. No va anar així. Eliseu i Jesús senten compassió de la gent. És una estimació tan gran que es produeix el miracle i el menjar arriba amb escreix a tothom. El pa d’ordi, el vi novell i el peix són els instruments de l’amor.

Jesús, especialment, al llarg de la seva vida és el mestre perfecte dels valors humans i tots acaben en un: estimar. I per donar la màxima transcendència a aquest valor, entrega la seva vida.

Avui, no sé com, hem arribat a la culminació no del pa d’ordi, ni del vi novell, ni del peix, sinó del diner, ja sigui l’euro, el dòlar, el ien o qualsevol altre. Els valors han quedat arraconats, salvant algunes situacions admirables. El diner és el líder absolut, és el que mana, capaç d’esclavitzar-nos a tots nosaltres, als nostres fills, als nostres néts, als nostres besnéts. El diner pot convertir un responsable polític en un mentider que fa riure. Si obro el diari o escolto o veig algun mitjà de comunicació, la frase més repetida és: milions d’euros.

Què puc fer? Malgrat les meves grans limitacions tinc ben clar que el diner només és un instrument i el més important és tenir valors humans i el millor de tots és l’estimació.

Voldria que es produís el miracle.

Àngel Oliva