Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


30 de setembre de 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

El profeta rep l'Esperit de Déu, i conseqüentment mira com Déu mira, entén com Déu entén, valora com Déu valora, i estima com Déu estima. Per això penetra en la dinàmica interna de les coses i de les persones, veu cap a on va, i, és clar, anuncia el que passarà. Però, sobretot, denuncia el mal que fem, contrari a la voluntat del Senyor. És lògic que Moisès exclami: “Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia i el Senyor donés a tots el seu esperit” (Nom. 11, 29).

Jesús i Moisés corregeixen als seus “fervorosos” seguidors que els demanen d'impedir a aquells que no pertanyen al seu grup, d'expulsar dimonis en nom del Crist, o de profetitzar “amb una part de l'esperit que Moisés tenia” (Nom. 11, 25). Crist respon: “No li ho impediu” (Mc. 9,39). I Moisés desitja que el seu esperit de profecia s'estengui a tot el poble del Senyor. Però nosaltres no acabem d'acceptar que l'Esperit de Déu és abocat a qui ell vol -sigui del grup que sigui, de la confessió religiosa que sigui, o fins i tot no creient-, amb l'única condició que el seu cor sigui transparent i sincer! Ens cal no mirar el rètol que cadascú porta (cristià, musulmà, jueu, budista, agnòstic, etc.), sinó mirar com Déu mira. Llavors serem capaços de discernir la seva presència i la seva acció en els altres.

Sovint els profetes denuncien l'avarícia dels qui acumulem béns arrabassant-los als pobres. Aquest és un pecat personal, però també col·lectiu. Avui, a les nostres societats, segueixen vigents les paraules de Jaume: “El jornal que escatimàveu als qui us segaven els camps clama al cel...”(Jaume, 5, 4). I de vegades ni ens n'adonem de les nostres injustícies. Ni de les actuals (determinades formes de globalització i deslocalització per a tenir productes més barats a costa de treball infrahumà en tercers països), ni de les comeses a la nostra història. Em cridà l'atenció el que va succeir fa mesos.

Els mitjans de comunicació parlaren de la sentència d'un tribunal dels EE.UU. sobre el pleit sorgit entre l'Estat Espanyol i l'empresa nord-americana que havia recuperat l'or i els tresors -crec que procedents del Perú-, extrets d'un vaixell espanyol enfonsat per pirates davant les costes de Cadis fa centenars d'anys. Ningú no es va preguntar si, tal volta, el legítim propietari d'aquell tresor era justament el Perú (o el país d'on procedia), perquè no semblava que aquella riquesa s'hagués guanyat precisament amb “comerç just”. Per això el salmista demana a Déu: “Disculpa allò que em passa inadvertit” i per això li prega: “Preserva el teu servent de l'orgull, que no s'apoderi de mi” (Salm 18, 13-14). Senyor, omple'ns del teu Esperit! Mirarem com tu mires.

Santiago Quijano

29 de setembre de 2012

Els dilluns dels Drets Humans de Justícia i Pau, i Cristianisme i Justícia

El proper dilluns 3 d’octubre es reprèn el cicle permanent de conferències que organitzen aquestes dues entitats, amb l’objectiu de donar a conèixer, debatre i reflexionar sobre problemàtiques que comporten vulneracions o dificultats per als drets humans arreu del món.

Les conferències es fan el primer dilluns de cada mes a les 7 de la tarda a l’Auditori del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia, al c/ Roger de Llúria, 13 de Barcelona.
Aquest és el calendari per aquest curs que comença:

1 d’octubre: La trampa del deute. Causes i alternatives per superar-la.

5 de novembre: Com aturar la violació dels drets humans a Síria.

3 de desembre: Cal evitar una societat dualitzada de rics i pobres.

7 de gener: El perquè dels drets humans

4 de febrer: Sang al mòbil: el coltan i el conflicte de RD Congo

4 de març: L’impacte de la crisi sobre la infància.

8 d’abril: L’avenç de la xenofòbia a Europa: causes i perspectives.

6 de maig: Els drets humans dels immigrants sense papers.

28 de setembre de 2012

Grup de Cultura i Fe

Dilluns 1 d’octubre a les 19.15 h. el Grup de Cultura i Fe reprendrà les seves sessions habituals del primer dilluns de cada mes. És un dels grups més antics de la Comunitat que analitza l’actualitat cultural i els avenços científics a la llum de la fe. Les sessions són obertes a tothom que hi estigui interessat.

Batec comença el curs

Diumenge dia 30 de setembre a les 10 del matí tindrà lloc la primera sessió del grup nou de Batec, els nois i noies que es van confirmar el mes de maig passat. Serà una primera trobada amb un to més 'festiu'. El començament de curs 'oficial' coincidirà amb la primera trobada de la Catequesi familiar, com és habitual el dia que correspon al grup B, que serà el dia 28 d'octubre.

27 de setembre de 2012

Reflexió bíblica

La primera sessió de reflexió bíblica, dirigida com sempre per mossèn Josep Rius Camps, tindrà lloc el dimarts 2 d’octubre en el seu horari habitual: de les 19:15 h. fins a les 20:15 aproximadament. Com ja és costum es farà a la sala del segon pis. Trobareu les butlletes d’inscripció a la Secretaria de la Comunitat que cal omplir i entregar abans de la primera sessió.

Recomanem donar a conèixer a les nostres amistats i a tothom que hi pugui estar interessat l’existència d’aquestes sessions per la riquesa del seu contingut i per la categoria de qui les dirigeix. Mn. Josep Rius és un reconegut expert de l’obra de Lluc i el seu llibre “Lluc demostració a Teòfil” ha estat premiat en diferents àmbits.

25 de setembre de 2012

Primera reunió del curs del Consel Pastoral

La reunió va tenir lloc el passat diumenge dia 16 i va començar després de participar a l’Eucaristia d’1/4 d’11 del matí. L’objectiu era treballar les prioritats per al curs 2012-2013 i preparar el Pla Pastoral de la nostra Comunitat a partir de les propostes que es van fer a l’Assemblea extraordinària del 19 de maig passat. En aquesta Assemblea, la Comunitat va definir un bon nombre de propostes que el Consell va prioritzar per donar forma al Pla Pastoral de Sant Ildefons 2012-2014.

Els tres objectius del Pla Pastoral són els següents:

1. L’anunci de Jesucrist als qui no el coneixen

2. La Pastoral de la iniciació cristiana

3. La solidaritat, expressió de la Fe cristiana

Cadascun dels objectius inclou una sèrie d’iniciatives i projectes a realitzar a la nostra comunitat :

Primer objectiu: Anunci de Jesucrist als qui no el coneixen

* Organitzar xerrades, sessions participatives, conferències, debats sobre temes relacionats amb els valors que vivim com a cristians i que podem compartir amb no creients.

* Organitzar sessions estables de Catequesi d’adults per tal de reflexionar en profunditat sobre la nostra Fe i els reptes del món actual.

* Organitzar sessions tipus ‘atri dels gentils’

* Convidar i fer participar molt més als joves de la comunitat a les assemblees i celebracions

Segon objectiu: La pastoral de la iniciació cristiana

* Potenciar la celebració dels sagraments de la iniciació cristiana (Baptisme, Comunió i Confirmació) així com la formació i compromís de les famílies en l’educació cristiana dels seus fills.

* Donar seguiment i formació als que han rebut algun d’aquests sagraments assegurant la implicació de la Comunitat.

* Aprofitar al màxim el gran valor que Sant Ildefons ha pogut desenvolupar amb la Catequesi Familiar i vincular encara més a la Comunitat les famílies que hi participen.

* Assegurar la continuïtat i visibilitat del grup de BATEC

Tercer objectiu: La solidaritat, expressió de la fe cristiana

* Potenciar la Pastoral de la Salut i l’atenció a les persones grans

* Intensificar els projectes de solidaritat de la Parròquia: col·lectes, borsa de treball, banc d’aliments, altres projectes solidaris...

* Implicar més els grups de joves de la comunitat com a protagonistes i responsables d’aquests projectes.

* Fer conèixer i treballar la Doctrina Social de l’Església

El Consell va definir, durant aquesta sessió, una sèrie de Projectes de Contingut i d’Organització que prioritzaven les principals iniciatives de l’Assemblea del mes de maig. Aquests projectes es van formular de forma transversal per tal que els diferents grups, voluntaris i col·laboradors de la comunitat hi puguem treballar de manera que recollim tota la riquesa del que es fa dia a dia a Sant Ildefons, però també amb l’objectiu de potenciar un millor coneixement i noves capacitats a la nostra Comunitat.

El Pla Pastoral es presentarà a l’Assemblea de la Comunitat del mes d’octubre per tal de rebre comentaris, suggeriments o modificacions addicionals que el facin realment un Pla de tota la Comunitat.

Us emplacem, doncs, a l’Assemblea del mes d’octubre on es presentarà, debatrà i s'iniciarà formalment aquest nou Pla Pastoral.

23 de setembre de 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

Difícilment es podria trobar un compendi de lectures amb la densitat de les d’aquest diumenge pel que fa a l’actitud que Déu inspira als homes i que Jesús ens convida a adoptar.

Els altres ens fan de mirall (Freud ja ho deia); els altres ens fan de mirall i de la qualitat i la consistència del reflector que tenim al davant en depèn la imatge de nosaltres mateixos que hi veiem. Les persones justes, sàvies, bondadoses, ens interpel·len perquè ens palesen les nostres mancances. Les qualitats dels altres ens exigeixen i aquesta exigència ens pot empènyer a voler ser millors o ens pot resultar del tot incòmode; de tal manera que ens inventem tota mena de males arts per defugir-la (la realitat i la ficció en són plenes). Totes les tradicions religioses del món són sengles camins d’exigència personal. La tradició bíblica, reformulada al Llibre de la Saviesa, ens convida a emmirallar-nos en l’home just i incorruptible.

La saviesa de la qual parla la Carta de Sant Jaume té, a parer meu, molt a veure amb la incorruptibilitat perquè resulta del distanciament personal de les pulsions i dels esclavatges que enteranyinen el pensament i que omplen de bardisses els camins. L’actitud recta, no ho és si no busca la justícia, si no s’imposa amb bondat, que és l’expressió de l’anhel de pau.

El fragment de l’evangeli de Marc descriu un episodi ple de matisos: sembla que Jesús endevina que els seus deixebles no acaben de fer-se càrrec de quina mena de messianisme és el seu. Els avança el fracàs, i és que, com l’home just de l’Antic Testament, Jesús és un mirall incòmode i no falten els qui li paren paranys i li volen mal. Els desconcerta parlant-los d’una vida nova, d’un regne regit per valors que capgiren els vigents. I quin model els proposa? Un vailet del carrer, un menor no acompanyat (el feble per antonomàsia), desproveït de qualsevol signe de poder, innocent, amatent a posar-se al servei del qui li ho demani.

Helena Cots


19 de setembre de 2012

Intervenció d’Hilari Raguer sobre Joan XXIII a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent en la Jornada “50 anys del Concili Vaticà II: i ara què?” promoguda per Cristianisme al Segle XXI.

Joan XXIII, el Papa del Concili Vaticà II

Res no feia suposar que la figura del Papa Joan XXIII, nascut Angelo Giuseppe Roncalli, el 1881, a Soto il Monte província de Bérgamo, fill d’una humil família de pagesos, representés en la història de l’Església el què finalment ha estat: un Papa que encara avui és recordat i venerat pel seu llegat de bondat i de proximitat. Però no només per això. Joan XXIII va entendre que l’església necessitava estar més a prop d’una societat que canviava dia a dia, i fou conscient que el llenguatge i les maneres de fer dels segles anteriors ja no servien. En definitiva, va promoure l’aggionarmento que va representar en la història de l’Església contemporània el Concili Vaticà II.

En els pocs anys que va durar el seu pontificat (del 1958 al 1963), Joan XXIII va treballar per aconseguir aquesta proximitat a les persones, especialment les més pobres i les que més patien. En va donar prova ben aviat, quan la primera visita que va fer com a Papa va ser a la presó, visitant els condemnats, i també els malalts dels hospitals.

Molts anys abans, la seva bonhomia i la seva afabilitat -va dir Hilari Raguer- ja havia donat fruit en la seva etapa com a visitador a Bulgària i a Istambul, i posteriorment com a nunci a París. Raguer revelà el què el nunci Roncalli va confessar al seu bon amic, el pare Albareda, arran del seu nomenament: “Sé per què m’envien a mi. M’envien a fracassar”. Però no va ser així. “El futur Joan XXIII -afegí Hilari Raguer- desfeia barreres. A París va aconseguir pacificar una situació molt greu provocada per nombrosos bisbes francesos i el nunci Valèri, que en la seva lluita aferrissada contra el comunisme, havien donat suport al règim de Vichy i fins i tot (en algun cas) al règim de Hitler. Acabada la Segona Guerra Mundial, De Gaulle demanava els seus caps”.

18 de setembre de 2012

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera Celebració serà el diumenge 7 d'octubre.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

16 de setembre de 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

“No penses com Déu, sinó com els homes”

La segona lectura de la carta de sant Jaume posa en relleu una qüestió clau per la fe: les obres. Al llarg del s. XX per mitjà de la doctrina social de l’Església i molt especialment des del Concili Vaticà II, ara fa cinquanta anys, es remarcà molt el compromís que l’Església i molt especialment les dones i homes cristians havíem de tenir en l’àmbit de la temporalitat, tasca especialment encomanada al laïcat. Queda ben clar, doncs, que els capteniments de les persones que procuren obrar segons el que l’Evangeli ens demana, ha estat el signe d’identitat dels autèntics creients.

L’Església ha subsistit gràcies als sants, canonitzats o no, que amb el seu compromís han donat exemple d’autenticitat. Quan en les etapes menys dignes de la institució eclesial, els homes i dones no es podien emmirallar en l’exemple dels principals responsables, apareixien homes com Francesc d’Assís, d’una radicalitat i testimoniatge impressionants. Aquestes persones són les que el senyor Jesús ha triat sempre per sostenir l’Església.

Els apòstols, tot i la seva feblesa humana, encapçalats per Pere, seguiren Jesús. Pere fa una potent i escandalosa professió de fe en el temps de Jesús. Jesús, però, el renya perquè no pensa com hauria de pensar. A nosaltres també ens passa sovint. Ens movem per criteris diversos i moltes vegades el fet de creure queda relegat a llocs darrers. En la nostra conversió hauríem de ser capaços de preguntar-nos davant cada situació què és el que se’ns demana com a creients i convindria que féssim un esforç per comprometre’ns procurant canviar les coses segons l’Evangeli. Amb el testimoniatge, doncs, fórem creïbles davant de tantes persones que a Occident els ha deixat de tenir interès el fet de creure.

És cert, però, que tots plegats, bisbes, sacerdots, diaques, religioses i religiosos, laiques i laics hauríem de ser forts per qüestionar-nos si realment tenim fe i la palesem amb les obres. El cardenal Martini, recentment traspassat, ha manifestat unes opinions que com a mínim ens haurien d’interrogar.

“Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’Evangeli, la salvarà.”
Mc 8, 34-35

Aquesta radicalitat de Jesús en el seu Evangeli d’avui ha d’interpel·lar-nos a nosaltres i a tota l’Església.

Ignasi Garcia i Clavel

14 de setembre de 2012

Algunes vivències de la meva joventut sobre el Concili Ecumènic Vaticà II, per Ignasi Garcia Clavel

Parlar del Vaticà II i fer-ne memòria ho faig amb respecte i admiració. Corro el risc de repetir-me i coincidir amb tots els que ja m’han precedit i que han aportat la seva experiència i vivència sobre el gran esdeveniment eclesial. Amb tot, provaré de fer la meva senzilla aportació.

Abans, però, em retrotrauré a la meva infantesa conscient. Eren els anys cinquanta. La meva família era molt catòlica, especialment la mare i una tieta que vivia a casa. Quan jo vaig néixer el meu germà acabava d’ingressar al Seminari Menor a La Conreria. La vida de la Parròquia del barri, Crist Rei, era el centre de l’activitat familiar. La tieta s’ocupava dels altars major i del Santíssim, la mare era de l’Apostolat de l’Oració i de les Conferències de Sant Vicenç de Paül i la meva germana era catequista, d’Acció Catòlica i filla de Maria. Pel que acabo de descriure es pot veure que estàvem submergits en ple nacional catolicisme. Aquest ambient em va marcar profundament.

L’any 1950 es va celebrar a l’Església de Barcelona i suposo que en d’altres, una Missió que pretenia predicar la vida catòlica tal com havia de ser, fent tota mena de pors i amenaces amb el maligne, és a dir el dimoni. Recordo les prèdiques i les cançons que feien més aviat por. Els predicadors cridaven i amenaçaven. Els nens de l’Escola Parroquial i d’altres col·legis del barri paràvem l’activitat docent, per anar a la Parròquia a sentir els sermons per a nens, mancats de qualsevol pedagogia.

L’any 1952 tingué lloc el Congrés Eucarístic Internacional. Fou el gran esdeveniment d’Església que reconeixia amb més o menys matisos al dictador. Determinada església lligada a algunes economies familiars benestants i amb poca consciència catalana, se sentien com el peix a l’aigua. No cal dir les autoritats eclesiàstiques, civils i militars.

Jo tenia nou anys i em pensava que el món era únicament aquell. Recordo que l’any 1958, que ja en tenia quinze, va morir el papa de la meva infantesa Pius XII, que amb aquella faç hieràtica que tenia, estava a la cambra dels meus pares, beneint des d’un quadre. També em feia respecte i una certa por.

Feia temps que en el meu jo de nen i després d’adolescent que es desvetllava al món, sentia una sensació que moltes de les coses de l’àmbit religiós que dirigien les nostres vides no podrien sostenir-se.

Notava que hi havia molt misteri, por i manca de sentit en la concepció de l’Església, del corpus doctrinal i sobretot en la moral que tenia l’obsessió per la qüestió sexual.

13 de setembre de 2012

Primera reunió de curs del Consell Pastoral

El proper diumenge dia 16 a 1/4 d’11 del matí tindrà lloc la primera reunió del curs del Consell Pastoral, que s’iniciarà amb una Eucaristia per donar gràcies de les merescudes vacances i per pregar pel bon funcionament del curs que comença.

El tema central de la reunió serà el Pla Pastoral de Sant Ildefons, que va ser el tema que es va tractar i treballar a l'assemblea de maig.

A partir d’aquí tot l’engranatge de les nostres activitats es posa en marxa i ben aviat estarem en condicions d’anunciar les dates concretes dels diferents grups de pastoral.

11 de setembre de 2012

Concili Vatica II: Invitació a obrir camins, per Anton Ramon Sastre

A inicis dels anys ’60, estava cursant estudis de teologia i vaig tenir la sort de comptar amb un parell o tres de mestres que sintonitzaven a ulls clucs amb els moviments capdavanters de reflexió sobre la bíblia, la litúrgia i la història de l’església, que, a començament del segle XX, s’havien originat principalment als monestirs i universitats del centre d’Europa, si bé algun dels seus protagonistes impartien també docència a universitats de Roma. Era tota una altra manera d’acostar-se, llegir i interpretar els textos de la tradició cristiana, fruit d’una reflexió metodològica i sistemàtica que partia d’una investigació lliure en la utilització d’instruments de crítica literària, sociològica i històrica. Aquesta reflexió no trigà gaire en influenciar els tractats de teologia i en donar un impuls nou a una renovació pastoral que, a poc a poc, es va apoderar de moltes comunitats cristianes. D’una concepció estàtica i jerarquitzada d’església es va passar a comprendre l’església com un poble de creients en marxa, protagonista indispensable de l’expressió de la seva fe a les celebracions litúrgiques, obert a dialogar amb altres creences i amb els homes de tot el món.

Però aquest moviment de renovació va tenir des d’un inici detractors de tota mena, molt particularment entre els estaments més immobilistes de l’aparell institucional i jeràrquic de l’església, els quals, davant de certs assaigs pastorals per facilitar la participació més activa dels cristians a les celebracions, no van dubtar en acusar davant el Sant Ofici a teòlegs, biblistes i liturgistes, als quals consideraven els principals instigadors de la fragmentació i desvinculació de l’església romana. Alguns d’ells es van veure obligats a deixar la docència i, fins i tot, a abandonar el lloc on treballaven. El punt final –al menys en superfície- a aquesta oposició el va posar el Papa Pius XII amb la seva encíclica Mediator Dei (1947), acollint, amb un llenguatge no exempt de romanticisme, algunes tesis dels impulsors de la renovació de l’església.

Però havia de ser un home del poble, dedicat durant tota la seva vida a la pastoral i a la catequesi, qui, sense por i sense prejudicis, convoqués el Concili Vaticà II. El Papa Joan XXIII va reunir els bisbes de l’església per recordar-los coses que avui ens semblen elementals, com que el temps fuig, que la història avança, que el món és plural i canviant, i que l’església també havia de canviar d’actitud i de llenguatge si de veritat volia comunicar i celebrar el missatge de Jesús. A les comissions d’estudi el Papa hi va convidar a reconeguts estudiosos i experts que iniciaren el moviment de renovació de l’església. Per a molts de nosaltres, el bon Papa Joan va ser un signe inequívoc de la presència de l’Esperit de Jesús en el món. El fet és que amb la promulgació de la Constitució sobre la Litúrgia (1963) i, sobretot, amb la de la Constitució sobre l’Església (1964) i la de la Constitució Pastoral de l’Església en el Món actual (1965) es produí una explosió de vitalitat i energia, que encara avui té ressò en molts que visquérem aquell moment.

9 de setembre de 2012

Reflexions sobre la Paraula de Déu

Les lectures d’avui són aquelles que podríem recitar de memòria. Començant per la primera lectura on llegim Sigueu valents, no tingueu por: Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia; continuant amb el Salm 145 El Senyor fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam, deslliura els presos, dóna la vista als cecs, redreça els vençuts... La segona lectura igualment ens esperona a no fer diferències entre pobres i rics No sabeu que Déu ha escollit els pobres per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que Ell ha promès als qui l’estimen? Per acabar amb aquell fragment de l’Evangeli que proclama la grandesa del Senyor quan diu: Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin.

Malgrat tot, què actuals que són!

No tinguem por! Quants anys fa que els cristians ens repetim aquestes mateixes paraules? De què, no hem de tenir por? De la situació econòmica actual? De la manca de valors? O d’un canvi de valors que no entenem? De la situació que vivim com a Església a Europa i a Catalunya? Isaïes ens diu que Déu ens ve a salvar, sí, però quan? No sabem ni el dia ni l’hora i per això cal que estiguem a punt. Ens preocupem d’estar a punt? Treballem per fer més fàcil la tasca de Déu? O ens deixem endur per les aparences i la imatge externa sense preocupar-nos de l’home i la dona que hi ha dins? Segurament, en molts moments de la nostra vida hem caigut en el parany, perquè és tan fàcil caure-hi!

Però Jesús proclama sense embuts que el Regne de Déu és dels pobres, d’aquells que no ens fan gens de gràcia, que fins i tot ens poden arribar a molestar, perquè allà a on ells s’estan hi ha una olor especial, l’olor de la pobresa, ben singular, gens semblant a les olors de la majoria de carrers de les nostres ciutats i pobles, dels nostres boscos i platges. Una olor que ens ofèn perquè la identifiquem amb aquesta gran ferida de la humanitat, la presència de la pobresa en el Món. Però Déu ens diu que no tinguem por, que Ell tot ho pot capgirar i que aquells a qui nosaltres rebutgem, Ell els acollirà amb els braços ben estesos perquè cap d’ells quedi fora del Regne. I nosaltres? Hi tindrem cabuda? O hem de tenir por perquè la temptació d’allunar-nos-en és massa forta i els menystenim?

Sempre hi som a temps, dediquem cadascú de nosaltres el nostre granet o granets de sorra per pal·liar la pobresa i les conseqüències que se’n deriven, del nostre entorn.

Julià i Rosa

7 de setembre de 2012

Espai de Poesia

Mn. Manuel Tort és poeta i escriptor. Actualment diu la missa de les 12 del migdia a la nostra comunitat. Rector emèrit de la parròquia de Sant Miquel dels Sants de Barcelona. De la llarga llista de llibres publicats destaquen:

Lema Sabactani (1976). Introducció als primers anys seixanta.

Guerra incivil
(1981), ens presenta els ulls d'un infant davant la contesa esfereïdora que dividí la nostra terra.

Antologia poètica (1997). Poesia que neix de la vida i es realitza vitalment: vida del cos, vida de l’esperit. Dolor i amor li fan companyia.

Gràcia al cor
(2003). Ofereix una descripció de l'antiga vila amb els seus carrers, les seves places, els seus casals i, sobretot, els seus homes i dones, tan sols des de la diada de Sant Medir de 1982 fins als jorns de la Festa Major del mateix any.

Viure, ¡quina joia! Present en uns temps de canvis, 1939-2003. Convida a seguir els records mes íntimament viscuts des dels seus estudis d'Humanitats, al Seminari de Bar¬celona, fins que li arriba la jubilació.

Transcrivim una de les seves poesies més belles: Buides les mans

Buides les mans, ací em teniu, Senyor.
Orfes els dits, no he dut ni un mos a taula.
Ni els meus amics m'escolten la paraula,
ni els meus germans m'entenen la cançó.

Servent orat, del crit de la claror
n'he fet només l'espurna d'una faula.
Sóc arbre bord i dia a dia em cau la
fulla del cor encesa de tardor.

Buides les mans, les omplo amb vostres mans.
Orfes els dits, els lligo amb vostres dits.
Amb els amics viuré en el goig dels sants,
amb els germans seré dels escollits.

Hi haurà un sol cor i l’aire anirà ple
del fruit daurat d'un cel dolç i seré.

5 de setembre de 2012

Concili Vaticà II: Els signes dels temps per Mn.Josep Maria Jubany

Un dels efectes col·laterals del Concili Vaticà II ha estat que va popularitzar tot un seguit d’expressions. Expressions, o frases fetes, que abans del Concili eren inusuals i ara han passat a ser corrents en les nostres converses. Avui és normal qualificar a alguna persona com carismàtica, que té carisma, o també és d’ús bastant comú la paraula aggiornamento, i que hem de respondre o estar atents als signes dels temps.

En aquest segon article, sobre el Concili Vaticà II, parlaré dels signes dels temps, el seu significat, i quins eren alguns d’aquests signes dels temps en el moment de convocar el Concili Vaticà II

Origen i significat dels signes dels temps


L'expressió "signes dels temps» apareix per primera vegada a Mt 16,4 (Lc 12,54-56),: “Es presentaren els fariseus i els saduceus i, per posar-lo a prova, li demanaren que els fes veure un senyal del cel. Jesús els respongué: --Quan arriba el capvespre, dieu: "Cel rogenc, bon temps." I de bon matí: "Cel roig i fosc, mal temps, avui." ¿Vosaltres, doncs, sabeu interpretar l'aspecte del cel i no sou capaços d'interpretar els signes dels temps? on Jesús convida a la perspicàcia i a l'atenció constant al Regne de Déu. Actualment, la fortuna d'aquesta expressió es deu al papa Joan XXIII, que, amb força profètica, va tornar a proposar el seu significat original, En el document de convocatòria del concili Vaticà II, el papa afirmava: "Fent nostra la recomanació de Jesús de saber distingir els signes dels temps, creiem descobrir, enmig de tantes tenebres, nombrosos senyals que ens infonen esperança sobre el destí de l'Església i de la humanitat». (Humanae Salutis 25. 12. 63). A partir d'aquest document, altres pontífexs han recorregut sovint a aquesta expressió, codificada pel Vaticà II sobretot en el document Gaudium et spes (nn. 4, 11, 44), i en l’encíclica “Pacem in Terris”.

El beat Joan XXIII va fer innombrables declaracions sobre el Concili, en què va exposar la importància del Concili en el seu moment històric, i per donar relleu a la importància d'aquesta convocatòria es va servir de la noció "signes dels temps", és a dir, els esdeveniments més significatius de la societat moderna que l'Església té el deure de saber discernir i interpretar i que ho demana el mateix Déu.

El Papa considerava que el món modern havia experimentat i seguia experimentant aquests canvis que bé podria dir-se que estaven al llindar d'una nova era. Aquestes transformacions van portar grans avantatges tecnològics i també grans perills, sobretot l'amenaça de la pèrdua del sentit de l'espiritual, ja que el progrés moral de l'home no havia seguit el ritme del seu progrés material, moltes vegades al marge de Déu.

Joan XXIII mostrà haver estat molt conscient dels pros i contres de la modernitat, però el que el va distingir considerablement de molts dels seus predecessors va ser l'esperit de fe i confiança amb què va encarar aquesta situació. Va prevenir repetidament contra l'exageració dels mals, com si l'Esperit hagués abandonat el món. Aquesta confiança va ser reduïda per molts a un optimisme innat, però és clar que les arrels d'aquesta actitud papal estan en la seva fe i que aquesta fe va justificar la necessitat d'una Església que no es desentengui del ritme dels temps i que sàpiga discernir els signes.

3 de setembre de 2012

Inscripcions Catequesi Infantil curs 2012-2013

Aquest setembre comencem un nou curs i la Parròquia de Sant Ildefons us convida a compartir la vostra Fe amb els vostres fills a través de la Catequesi Infantil.

Com ja sabeu, seguim oferint-vos dues modalitats de catequesi d'infants: la setmanal i la familiar.

*Catequesi setmanal: cada dilluns de 18:00 a 19:15, es reuneixen els infants en petits grups segons l'edat amb un/una catequista, sota el guiatge de la direcció del Servei de Catequesi. i amb la formació catequètica a càrrec de Mn. Josep Mª Jubany. El curs començarà el dilluns 8 d'octubre.


*Catequesi familiar: té lloc un matí de diumenge al mes. Es caracteritza per la participació activa dels pares, que es fan responsables d'explicar els continguts catequètics als seus fills. La sessió comença per tots (pares i fills) a les 10.45h. Mentre els pares reben formació catequètica a càrrec de l'Aureli Ortín i la Mireia Galobart, els fills es reuneixen per grups d'edat amb un/a catequista per treballar el que durant el més els pares han explicat sobre els continguts catequètics. S'acaba amb la participació de tots plegats a l'eucaristia de les 12.15h.

El calendari dels grups de la Catequesi Familiar serà el següent:

GRUP AGRUP BTEMA
21-10-1228-10-12Tots Sants
11-11-1218-11-12Advent
02-12-1216-12-12Nadal
13-01-1320-01-13Epifania
17-02-1324-02-13Quaresma
10-03-1317-03-13Setmana Santa
14-04-1321-04-13Pasqua
12-05-1326-05-13Pentecosta
09-06-1309-06-13Final

El dia 9 de juny es farà la celebració conjunta de l'Eucaristia dels dos grups a les 12:15 hores i tancarem el curs amb un pica-pica.

Les inscripcions es poden fer des d'aquí fins el dia 21 de setembre. Aquest sistema d'inscripció només és vàlid per a les famílies que ja han fet catequesi a Sant Ildefons, no és vàlid per a les famílies que inicien aquest curs la catequesi a la nostra parròquia. Aquest sistema tampoc permet canviar de grup.

L'altra manera d'inscripció és presencial, que serà als locals de la Parròquia els dies 26 i 27 de setembre de 17:00 h. a 19:30 h.

El dia 25 de setembre, a les 8 del vespre, hi haurà una reunió informativa per a totes aquelles famílies que participen de la nostra catequesi.

La quantitat recomanada per fer front a les despeses del Servei de Catequesi és de 60 euros per infant, que s’ha d’ingressar al compte de “la Caixa” 2100 3017 08 2300142273, indicant el nom i els dos cognoms de l’infant, o bé en efectiu en el moment de la inscripció presencial.

1 de setembre de 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

“Acolliu amb docilitat la paraula plantada en vosaltres. És una paraula que té el poder de salvar-vos… no us limiteu a escoltar-la, l’heu de posar en pràctica” Jm I

Les lectures d’avui totes ens impulsen i exigeixen una mirada profunda cap al nostre interior i a demanar al Senyor que ens ajudi a saber escoltar i a fer fructificar la Paraula “plantada” en nosaltres. També ens porten a reconèixer que tot el que tenim ens ha estat donat com a do gratuït de Déu, però, alhora, ens exigeix que no ens limitem a escoltar la paraula sinó a posar-la en pràctica; hem de veure clar que ens exigeix donar fruits de vida perquè sigui paraula salvadora.

Em pregunto quins serien aquests fruits i ràpidament em situo en el meu interior i veig que el més valuós no és el què fem per fora sinó tot el que portem al cor, i surten preguntes com: quins són els meus desigs? Quins els meus sentiments i actituds del món on visc? I tants i tants que cadascú podem trobar entrant dintre nostre.

Seguint les lectures d’avui crec que la resposta la trobem en l’Evangeli, quan els fariseus pregunten a Jesús per què els seus deixebles no segueixen la tradició i Jesús respon:

“Res del que entra dintre de l’home des de fora, el pot contaminar, només allò que surt de l’home el pot contaminar” Mc 7

Veiem aquí que necessitem una disposició interior oberta a normes, però relativa, la disposició interior de gran fidelitat a proclamar la justícia i l’amor és necessària perquè si no estem atents surten judicis i sentiments contraris. De tota manera crec que hem d’acceptar que dintre nostre coexisteix el que és bo i el que no és tan bo, hem d’estar atents. Diu també Jesús que l’important no és complir amb diferents ritus i devocions, sinó que l’important està en el nostre cor.

Totes les lectures ens inviten a obrir-nos amb sinceritat a Déu que està dintre nostre i ens salva, i als germans que trobem en el nostre caminar. Que el Senyor ens faci veure que el més valuós no són les coses que fem per fora, sinó el que portem en el cor.

Júlia Tejerina