30 d’octubre 2012

Fidels a la crida, units en el Crist

Cinc representants del laïcat de l’Església a Catalunya van publicar una carta oberta conjunta a La Vanguardia el passat diumenge 14 d'octubre reflexionant sobre el reptes de l’Evangelització. Eren l’exdirector general d’Afers Religiosos Jordi López Camps, el president de la Fundació Joan Maragall Josep Maria Carbonell, el polític i advocat Josep Maria Cullell, el president d’E-Cristians Josep Miró i Ardèvol, i el filòsof i teòleg Francesc Torralba Roselló. El text deia així:

1. El que ens uneix i ens preocupa
Nosaltres, Francesc, Jordi, Josep, Josep Maria, i Josep Maria, cristians laics que vivim la pertinença a l’Església des de diverses sensibilitats i experiències de la fe, volem fer arribar als nostres germans del Poble de Deu i a totes les persones de bona voluntat, la nostra reflexió comuna i constructiva, amb motiu del proper Sínode sobre la nova evangelització i com una modesta aportació a una més fraterna unitat eclesial.

Partim de la idea que el que ens uneix com a cristians és molt més gran que el que ens separa i estem convençuts que l'hora present ens demana a tots un profund sentit de pertinença a l'Església i un compromís ferm amb el país i, especialment, amb les persones i els col·lectius que pateixen de manera més greu els estralls de la crisi.

29 d’octubre 2012

Commemoració dels Fidels Difunts

El proper divendres dia 2 de novembre l’Església celebra el dia dels Fidels Difunts.
Nosaltres ens reunirem a les 8 del vespre per celebrar l’Eucaristia i pregarem especialment pels difunts de la nostra comunitat que ens han deixat durant aquest any.

Tots hi som convidats però molt especialment els familiars de totes aquestes persones que ens han deixat per anar a la casa del Pare.

28 d’octubre 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

No fa gaire temps, ha estat notícia l’accident d’una esportista d’elit que ha patit un accident; l’accident ha estat molt greu i ha comportat la pèrdua d’un ull. Darrerament, una vegada recuperada, ha fet una roda de premsa amb unes paraules que no deixen de ser sorprenents i a la vegada reveladores. Va dir: ara hi veig més que abans; abans només veia els cotxes de Fórmula 1 i les curses d’alta competició; ara veig moltes coses que abans no veia. Ha estat aquest accident el que li ha fet veure amb més realisme la seva vida.

Sovint les situacions noves en les que ens trobem davant la vida ajuden a veure les coses d’una manera més profunda i realista. Deixeu-me dir que aquesta és la meva situació actual. Això m’ha ajudat a situar la meva vida davant Déu i a veure com ell parla a través de les realitats presents. Amb quina profunditat sonen les paraules del salm: “en Vós Senyor m’emparo, que no tingui un desengany... sigueu el meu castell de refugi i la meva roca salvadora”, o aquell fragment de l’Evangeli: ”veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats i jo us faré reposar... el meu jou és suau i la meva càrrega és lleugera”. Aquestes paraules en moments difícils tenen un ressò especial.

Precisament l’evangeli d’avui ens parla del pas de Déu per la vida per donar conhort i força en la figura del cec de naixement, que en sentir que Jesús passa a la vora del seu camí el crida insistentment: Fill de David compadiu-vos de mi. Aquest és el clam d’un home que sap que té a prop la salvació i quan els que eren allà el renyaven per fer-lo callar ell cridava més fort encara fins s fer-se sentir per Jesús: Mestre fes que hi vegi!

Voleu dir que aquest no hauria de ser també el nostre clam: Senyor que hi vegi? Que siguem capaços de veure la realitat que ens envolta, tantes situacions dramàtiques per a tanta gent; Senyor que hi vegi! Que no vagi distret per la vida, que sàpiga mirar la vida amb els ulls en què tu la mires.

Això ens ajudarà a copsar tota la riquesa de la nostra vida, només ens caldrà, com el cec, fer camí amb Jesús.

Lluís Saumell

27 d’octubre 2012

La setmana dia a dia

Diumenge,28
Primera sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Trobada del Grup Batec a partir de 3/4 d’11 del matí.

Dilluns, 29
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 30
Casal Sant Ildefons: Celebració de "La Castanyada", festa pròpia d'aquests dies.

Dissabte, 3

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

25 d’octubre 2012

Parlant de Déu "Amb filosofia"

El Canal 33 va emetre aquest capítol del programa "Amb filosofia", un programa que vol acostar l'espectador a la cosa pròpia de la filosofia: una certa manera de pensar, de plantejar els problemes, de fer-se preguntes i explorar la consistència de les respostes, sobre "Déu".

Amb la participació d'Amador Vega (professor d'Estètica i Religió de la Universitat Pompeu Fabra), Ramon Alcoberro (doctor en Filosofia), Xavier Rubert de Ventós (catedràtic d'Estètica a la Facultat d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya i escriptor) i Jean-Claude Carrière (escriptor i guionista).

24 d’octubre 2012

Inici de curs de Batec

BATEC@IRES...

Ja fa dies que hem deixat l’estiu enrere però aquest nou curs arriba amb molta força a BATEC:

... noves propostes, aventures, música, voluntariats, campanyes, pel·lícules i un munt d’emocions...

DIUMENGE 28 D’OCTUBRE
a les 10.15
a St. Ildefons


esperem retrobar-nos TOTS per descobrir q farem aquest any...

Us podem avançar 2 grans activitats per anotar a l’agenda:
- 24 i 25 de novembre (anima’t a participar a la primera sortida de BATEC) On anirem???
- 30 de novembre i 1 de desembre Gran Recapte d’aliments (Banc d’aliments).

22 d’octubre 2012

Nota del Consell Pastoral de Sant Ildefons sobre el document de la Conferencia Episcopal Española

La comissió permanent de la “Conferencia Episcopal Española” acaba de produir un document que aborda la crisi sociopolítica i econòmica que colpeja Espanya, i en ell fa una crida a la solidaritat ciutadana per tal de neutralitzar les tensions socials i ajudar els més afectats. Hi estem totalment d’acord.

Ara bé, en aquesta declaració, els bisbes espanyols valoren el bé de la unitat d’Espanya i es mostren contraris a una posició reivindicativa de sobirania per part de qualsevol poble o regió del territori que fins a l’actualitat ha format part del conjunt espanyol. Tant és així que qualifiquen de deure moral atendre el bé comú d’Espanya, i reblen el seu judici dient que “las acciones unilaterales no son moralmente aceptables”. Davant d’aquestes i altres afirmacions contingudes en el document, creiem que poden ser oportunes i clarificadores les següents observacions:

1. Una majoria significativa de catòlics catalans tenen consciència de pertànyer a un poble amb una personalitat singular, que li confereix la categoria de nació. Una nació, Catalunya, que avui pertany a l’Estat espanyol, però que podria deixar-hi de pertànyer si aquest fos el desig de la majoria del poble.

2. Una majoria significativa de catòlics entenen que la defensa incondicional de la unitat de l’Estat no és compatible amb el dret a decidir el seu futur que tots els pobles amb entitat nacional tenen, dret que contempla la doctrina social de l’Església i dret que es basa en una concepció democràtica de qualsevol societat.


3. Aquesta majoria de catòlics també té clar que una cosa és l’Estat i una altra és la Nació. La Nació radica en una ànima col·lectiva, en un sentir, en un pensar i en un voler compartits, i en una llengua i una cultura pròpies. L’Estat, en canvi, és una realitat civil que es configura arran de diverses circumstàncies històriques, i que es pot modificar quan aquestes varien amb el pas del temps.

4. Els bisbes espanyols afirmen: “Ninguno de los pueblos o regiones que forman parte del Estado español podría entenderse, tal y como es hoy, si no hubiera formado parte de la larga historia de unidad cultural y política de esa antigua nación que es España”. D’aquí es dedueix que, per als bisbes espanyols, a l’Estat espanyol només hi ha una sola nació. Els bisbes catalans, en canvi, en el document “Arrels cristianes de Catalunya”, de 1985, donen fe de la realitat nacional de Catalunya, i en el més recent document titulat “Al servei del nostre poble”, del 2011, escriuen: “Avui s’han manifestat nous reptes i aspiracions, que afecten la política concreta com el poble de Catalunya s’ha d’articular i com vol relacionar-se amb els altres pobles germans d’Espanya en el context europeu actual”. I unes línies més endavant: “Defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles”.


5. En temes de moralitat en la vida civil, els catòlics catalans es creuen en el dret d’atenir-se únicament al magisteri dels bisbes de la seva nació.

Consell Pastoral de la Parròquia de Sant Ildefons

21 d’octubre 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

Servidors i no amos

Que el poder esclafa les persones i les societats és una constant al llarg de tota la història de la humanitat. Jesús no fa res més que constatar-ho en el seu temps, però no hi ha ni un petit oasi en tota la història que això no es verifiqui. El poder, però, no és una abstracció, sinó que l’exerceixen persones concretes que dominen, s’imposen i treuen o limiten la llibertat dels homes i dels pobles. És veritat que, a mesura que les nostres societats s’han anat civilitzant, els mètodes d’exercir el poder s’han anat polint a poc a poc, encara que no gaire, com avui es pot comprovar veient com tracten certs governs els seus pobles. Tots els que exerceixen poder ho justifiquen: uns perquè Déu els hi ha donat, altres perquè han estat “investits sobirans” per autoritat de l’església, altres perquè així ho diuen les lleis que ells mateixos han fet, altres perquè els pobles i les nacions els han transferit aquest poder a fi que tinguin cura del “bé comú”, un bé que només ells diuen saber què és i com s’ha de definir. La necessitat de justificar la “legitimitat” del poder, també creix amb el pas del temps i aquesta és la raó perquè sempre el poder hagi tingut la pretensió de ser inqüestionable. En resum: qui ostenta el poder té dret a exercir-lo, a justificar-ne la legitimitat i, a més a més, té la pretensió que no se’l qüestioni. A l’estructura social de l’església passa de manera semblant.

Joan i Jaume volen ostentar aquest poder, volen “seure a la dreta i a l’esquerra” del tron de Jesús, quan ell hagi estat proclamat rei (glorificat). Els evangelis tenen la gràcia i la traça de dibuixar quasi gràficament els desitjos dels personatges que fan entrar en escena. Però estar al costat de Jesús, caminar amb ell, conviure-hi, no és cap garantia de comprendre el seu missatge. “Entre vosaltres no ha de ser pas així”, els diu. En el Regne de Déu que Jesús predica no hi ha “governants” i “súbdits”, no hi ha lloc per als “grans personatges”. Les categories són unes altres: “Qui vulgui ser important ha de ser el vostre servidor”. Només qui sap fer-se servent dels altres, qui sap patir amb els altres (compassió), qui es preocupa per la vida dels altres que troba en el camí de la vida, qui sap aturar-se per estendre’ls una mà, només aquests són del Regne. En Jesús reconeixem la persona que es va fer Servent de tota la Humanitat i per això nosaltres el proclamem “Únic Senyor”.

Anton Ramon Sastre

20 d’octubre 2012

La setmana dia a dia

Diumenge, 21
Primera sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Dilluns, 22

Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda.

Dimarts, 23

Casal Sant Ildefons: Sortida de tot el dia a Montserrat.

Dissabte, 27

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 28

Primera sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Trobada del Grup Batec a partir de 3/4 d’11 del matí.

18 d’octubre 2012

Moviments renovadors en l’Església que feren possible el Vaticà II (2a part) per Mn.Josep Maria Jubany


Una altra aspiració era la participació activa dels fidels. Molts de vosaltres podreu recordar l’acceptació que tingué la traducció al català del Missal en l’edició de Mn. Lluís de Carreras, amb el títol de Missal Romà. I com a partir dels anys cinquanta en moltes parròquies la missa de major participació del diumenge “la missa parroquial” era dialogada, això és, els fidels recitaven en llatí les respostes, que fins aleshores eren exclusives dels acòlits, els escolans.

3. Renovació Bíblica
Com tots sabeu un dels punts més importants en la reforma de Luter, fou retornar a la Paraula de Déu, retornar a les fonts. La llei del pèndol feu que l’Església Catòlica tingués moltes prevencions a posar a l’abast dels fidels la Paraula de Déu, ja que temia que una interpretació subjectiva al marge de l’ensenyament del magisteri, portés a conclusions errònies. Això feu que els estudis Bíblics no fossin massa estimats pels catòlics. També hi influí que l’Església Catòlica es va mostrar molt crítica amb els nous mètodes d’investigació de la Bíblia, que en feien una interpretació no literal.

No és ara el moment de fer una exposició de tots els que contribuïren en l’Església Catòlica, en la recuperació i valoració de la Paraula de Déu. Només citaré per la seva importància el Dominic P Langrange, i l’École Biblique de Jerusalem, fundada per ell mateix.

El moviment bíblic tingué també una bona acceptació a casa nostra, bona prova d’això és que abans de la guerra s’iniciaren tres traduccions de la Bíblia al català: La Bíblia de Montserrat, la de la Fundació Bíblica, i la del Foment de Pietat. Aquí cal citar com a pioner en els estudis bíblics a casa nostra el P. Bonaventura Ubach, monjo de Montserrat. Com a vivència personal, vull aportar l’impacte que em va produir essent molt jove la vida de Jesús de Ricciotti. Per primera vegada llegia una vida de Jesús on hi havia elements de crítica bíblica.

4. Renovació teològica
El Concili fou possible pel gir que donaren als estudis teològics un cert nombre d’estudiosos que desitjaven alliberar-se d’un mètode, la neoescolàstica, que poc tenia a dir a la problemàtica de l’home modern. Aquests teòlegs volien renovar la teologia amb el contacte amb les fonts, i afrontant les preocupacions contemporànies. Van ser persones que pel fet de ser pioneres, sovint van ser incompreses i fins tot algunes obres seves van ser prohibides.

Aquests teòlegs, rellegiren de nou les fonts, tornaren als pares de l’Església, van fer emergir una teologia del laïcat, qüestionaren la noció d’Església, només concebuda com a societat perfecta, i començaren a parlar de l’Església com a cos místic, i més tard com a Poble de Déu, etc. Són molts, però per la seva importància citarem Hug i Karl Rahner, Hans Urs von Balthasar, Edward Schilleebeckx, Chénu, Congar, Danielou. Encara caldria afegir, en aquests moviments renovadors, el moviment social, i el moviment ecumènic.

Tots aquests moviments es trobaren representats en el Concili Vaticà II.
El Concili Vaticà II, agrupà més de dos mil bisbes, i alguns centenars d’experts. Aquests experts eren els teòlegs que anys abans havien vist prohibits alguns dels seus llibres i representaven allò que hi havia de millor en la teologia en aquell moment. Com diu el P. Evangelista Vilanova, ”pot parlar-se d’una espècie d’invasió, per part de teòlegs de la perifèria, de la Roma cristiana.”

Josep Maria Jubany

17 d’octubre 2012

Jornada del DOMUND

El proper diumenge 21 d’octubre celebrarem la jornada del DOMUND, el dia mundial de les missions, enguany amb el lema: Missioners de la fe.

L’entrega generosa de cada missioner i missionera que han deixat la seva terra són testimoni de fe i de compromís. Així ho demostra el fet que en força països on hi ha presència missionera, l’església té un gran respecte.

És habitual veure una missió amb escola de primària, de nivell superior o un centre de formació tècnica; també s’hi pot trobar un dispensari on els malalts poden ser atesos o hospitalitzats. Els destinataris són els petits i els malalts. Ningú no inverteix en aquestes zones, generalment molt deprimides, l’Església si.

L’Església agraeix la generositat de tots i la col·laboració amb els nostres missioners; les aportacions són necessàries en l’anunci de l’Evangeli i en la solidaritat amb els pobres, en les seves necessitats vitals.

15 d’octubre 2012

Debat sobre el Vaticà II

El dia 11 d'octubre de 1962 començà la primera sessió del Concili Vaticà II, en la que prop de 2.500 bisbes convocats pel Papa Joan XXIII es reuniren amb la finalitat de modernitzar l'Església. Televisió Espanyola va emetre en motiu d'aquest cinquantenari, al programa Para Todos de la 2, un col·loqui entre Juan José Tamayo, Catedràtic de Teologia de la Universitat Carlos III de Madrid i membre de la Asociación de Teòlegs i Teòlogues Joan XXIII; César Izquierdo, professor de Teologia a la Universitat de Navarra i director de la revista 'Scripta Theologica'; i María Paz López, periodista de La Vanguardia i presidenta de l'Associació Internacional de Periodistes de Religió.

14 d’octubre 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

“… als qui busquen el Senyor no els faltarà cap bé”. Salm 33, 10-11

Als darrers jocs olímpics d’Anglaterra, joves de diferents països varen lluitar per aconseguir pujar al pòdium i guanyar medalles, d’or, plata o bronze. A Jesús se li atansà un jove que era un bon esportiu de l’esperit, i va aconseguir de Jesús amb un somriure el millor afecte. Però li faltava una cosa: “Vés a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres i tindràs un tresor en el cel”.

Era la condició indispensable per poder viure alegre amb un esperit netament evangèlic. Pobre i buit de si mateix a fi de ser enriquit amb l’ajut d’altres de manera humana i espiritual, fins i tot d’aquells que ell tenia per pobres. Era la nova marca olímpica d’una fita, però el drama del jove és que va abandonar l’estadi perdent la medalla d’or. És clar, era molt, molt ric... s’ha de saber suar la samarreta. Jesús li proposava una opció de vida més sublim, a l’estil dels apòstols, que ben poc tenien i ho van deixar tot. Complir els manaments és una manera d’obrir camí.

Fa vint-i-un segle Jesús va proposar unes condicions per seguir-lo. Va dir: de què li serveix a l’home guanyar el món sencer si perd la seva vida? Ell no patrocina la misèria, la pobresa, o el no desenvolupament com una cosa ideal per al seu regne. El que vol és una justícia vers aquest despreniment que fa que l’home es conformi amb tot allò que és necessari i sàpiga compartir el que té primordialment amb els pobres. No acaparar, no a la idolatria del diner com un fet suprem. Ens vol lleugers de tot materialisme per gaudir de la capacitat de l’opció al seu seguiment.

Ell és el millor exemple, ja que ric com era es va fer pobre per enriquir-nos a nosaltres. Els diners donen felicitat però ens donen immensament molt més quan els compartim i quan els invertim pels pobres. Aquests sempre els tindrem amb nosaltres. Avui ho veiem prou ...

Francesc Xavier de Dou



13 d’octubre 2012

Òpera al Casal

El proper dimarts dia 16 a la tarda, al Casal de Sant Ildefons (Marià Cubí, 111): Parlant d’Òpera: Il barbieri di Siviglia, de Rossini, amb acompanyament audiovisual, a càrrec del Sr. Albert Vinardell.

12 d’octubre 2012

ESPAI OBERT - Espiritualitat de frontera

Aquest és el calendari de les conferències del cicle 2012-2013 que es faran en dissabte a les 11 h. a la sala d'actes del C.l.C: Via Augusta, 205 a Barcelona:

27 d'octubre de 2012: "Viure la utopia» el 15-M", a càrrec d'Edith Wusterfeld i Yan Verhoeven, estudiosos del moviment d'indignats"» i Núria Comerma, indignada activa.

24 de novembre de 2012: "Charles Péguy", a càrrec de Jordi Galí, Llicenciat en filosofia, pedagog i fundador de l'escola St. Gregori, de Barcelona.

2 de febrer de 2013: "Walter Benjamín", a càrrec de Jaume Botey, professor d'Història de la Cultura a la UAB.

6 d’abril de 2013: "Simone Weil” Ponent a determinar.

11 de maig de 2013: "Etty Hillesum", a càrrec de José I. González Faus, impulsor del Centre Cristianisme i Justícia, i autor de "Etty Hillesum. Una vida que interpel·la"

8 de juny de 2013: "Lluís M. Xirinacs", a càrrec de Lluís Busquets Grabulosa, autor de "Última notícia de Jesús el natzarè". Amic de Lluís M. Xirinachs i editor del seu "Dietari final

09 d’octubre 2012

Moviments renovadors en l’Església que feren possible el Vaticà II (1a part) per Josep Maria Jubany

En un anterior article vaig parlar d’alguns dels “signes del temps” en la meitat del segle XX. Signes que va detectar el Beat Joan XXIII, i en va voler donar resposta amb la convocatòria del Concili Vaticà II. Junt amb aquests signes hi havia tot un seguit de moviments renovadors en l’interior de l’Església, veritable “caldo de cultiu” que feren possible la teologia i la doctrina del Vaticà II.

1. El fi de la Cristiandat.

Els vells paràmetres que consideraven Europa com Catòlica, van anar queien al llarg del segle XX. Les ments més lúcides s’adonaren que la progressiva deserció de l’església dels joves, dels obrers, i d'homes de ciència, era un fenomen que anava creixent. La resposta que s’havia donat per part de certs estaments eclesiàstics era molt simplista, aquests col•lectius estaven tacats pel pecat, eren el “món” i enemics de la veritat. En contra d’aquesta mentalitat sorgiren tot un seguit d'iniciatives pastorals que tenien com a primer objectiu fer arribar l’evangeli i el coneixement de Jesús als que se n’havien allunyat. Va causar molt d’impacte un llibre: “France Pays de mission?”dels abbés Gadin i Daniel, publicat el 1943. Un dels fruits d’aquest llibre fou la “Missió obrera de França” promoguda pel cardenal de París, Suhard.

Ja abans a Bèlgica, el Canonge Joseph Cardijn, en la dècada dels anys 20 havia fundat la JOC (Joventut Obrera Catòlica). L’objectiu de la JOC era que fossin els mateixos joves treballadors els evangelitzadors dels seus companys. Aquestes i altres iniciatives tenien com a fonament una teologia que partia de l’encarnació. Déu en Jesucrist s’ha fet home, en un món i una realitat concreta, d’aquí que el mètode de la JOC, i també de les altres branques de l’Acció Catòlica, fos la Revisió de vida.

2. La renovació litúrgica

Al segle durant les celebracions litúrgiques XIX els fidels resaven les seves devocions: bé el rosari, bé alguna novena, etc. La paraula de Déu i el misteri pasqual, l'actualització que s'estava realitzant, eren totalment desconeguts. La vida litúrgica anava pel seu costat i la vida espiritual dels fidels per una altra. D'altra banda, els estudis de la litúrgia estaven completament atrofiats. La seva màxima preocupació era la mera execució dels ritus, el significat s'havia perdut. A inicis del segle s’inicia al centre d’Europa el que s’ha conegut com a moviment litúrgic. El moviment litúrgic tenia com a finalitat que els fidels participessin en les celebracions, i que aquestes fossin viscudes com a veritables actualitzacions del Misteri Pasqual.

El moviment litúrgic va anar tenint cada vegada més adeptes, i té com a moments significatius la publicació de l’encíclica “Mediator Dei“ de Pius XII (1947), on presentà la litúrgia alhora com una acció de Crist i de tota l’Església celebrant, i el 1951, i el 1955 la reforma de la celebració de la Setmana Santa i el restabliment de la Vetlla Pasqual.

El moviment de renovació litúrgica fou molt ben acollit a Catalunya. El 1915 tingué lloc el primer Congrés Litúrgic a Montserrat, i fruit d’aquest congrés fou la divulgació litúrgica que promogueren entitats com el Foment de Pietat Catalana, i més tard l’Editorial Balmes i l’Abadia de Montserrat.

Una de les demandes del moviment litúrgic era l’ús de les llengües vernacles. Aquest desig ja l’havia expressat Joan Maragall (el 1909) en el seu cèlebre article "L’església cremada".
Josep Maria Jubany



06 d’octubre 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

Algunes frases de l’Evangeli que llegim avui serveixen a moltes persones, entre elles les qui estan al capdavant de l’Església que formem els seguidors de Jesús, per defensar la indissolubilitat del matrimoni i jutjar i rebutjar les persones que pateixen situacions de fracàs i contrarietats que colpeixen els seus matrimonis.

Certament Jesús diu “allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar”; “Aquell qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri”. Jesús ho diu en el context de l’època en què viu, que la dona tenia un paper de total submissió a l’home, manifestat sobretot en el matrimoni, l’esposa estava totalment a mercè de l’espòs. Per això Moisès havia regulat legalment el rebuig, el repudi, de l’esposa per part de l’espòs. Jesús, com tantes vegades, és posat a prova pels fariseus i com sempre la resposta és valenta i va al fons del desig de Déu -com veiem en el Llibre del Gènesi- de superar la soledat humana, quan diu que “no és bo que l’home estigui sol” i proclama la igualtat de l’home i la dona, que es complementen per tal que deixant el pare i la mare s’uneixin per formar una sola família. I quan els deixebles, un cop a casa, li tornen a preguntar sobre la qüestió, defensa, com sempre, al més feble, a la dona, i qualifica d’adulteri el fet que l’home per caprici es desfaci de la seva dona per a casar-se amb una altra.

El matrimoni, pels cristians, és més que una unió legal, és l’expressió d’allò més gran que hi ha, que és l’amor, el lliurament total de l’un a l’altre, de la mateixa manera que Déu estima la Humanitat fins a l’extrem de lliurar-nos el seu Fill, com ens recorda la Carta als Cristians Hebreus. El desig de Déu és que aquest amor el visquin sempre els esposos i l’aprofundeixin més i més, però la vida sovint porta circumstàncies adverses i a molts matrimonis situacions d’angoixa i a vegades violentes. I l’Església (jerarquia i tots nosaltres), no podem jutjar-les sinó que com a seguidors de Jesús hem de ser acollidors de totes les persones, sense exclusió dels qui han refet la vida d’amor amb una altra parella. Hem de ser portadors d’esperança, pau i comunió, sense deixar de creure i transmetre que la fidelitat i l’amor en el matrimoni segons el desig de Déu és possible, és un compromís seriós i no un caprici.

Maite Cura

03 d’octubre 2012

Primera Assemblea del curs

El proper dilluns 8 d’octubre a les 9 del vespre es durà a terme la primera Assemblea del curs.

A la darrera del curs passat es va fer balanç de tot el que s'havia fet durant el curs i en aquesta primera assemblea d’octubre i com a seguiment del que es va parlar a la de juny s'exposaran els objectius i projectes de la comunitat per aquest proper curs 2012-2013.

02 d’octubre 2012

Grup de pregària

Aquest dimecres dia 3 el Grup de Pregària de la comunitat reprèn la seva tasca com és habitual a 2/4 de 8 del vespre. Recordem que igual que en cursos anteriors el grup es reuneix el primer i el tercer dimecres de cada mes, i està obert a tothom. El seu objectiu és gaudir d’una estona de silenci i pregària.

01 d’octubre 2012

Casal Sant Ildefons

El dimarts dia 2 d’octubre a la tarda hi haurà la inauguració del curs al Casal. Comptarà amb la presència de Mn. Josep Maria Jubany, que dirigirà unes paraules als assistents.