06 d’octubre 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

Algunes frases de l’Evangeli que llegim avui serveixen a moltes persones, entre elles les qui estan al capdavant de l’Església que formem els seguidors de Jesús, per defensar la indissolubilitat del matrimoni i jutjar i rebutjar les persones que pateixen situacions de fracàs i contrarietats que colpeixen els seus matrimonis.

Certament Jesús diu “allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar”; “Aquell qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri”. Jesús ho diu en el context de l’època en què viu, que la dona tenia un paper de total submissió a l’home, manifestat sobretot en el matrimoni, l’esposa estava totalment a mercè de l’espòs. Per això Moisès havia regulat legalment el rebuig, el repudi, de l’esposa per part de l’espòs. Jesús, com tantes vegades, és posat a prova pels fariseus i com sempre la resposta és valenta i va al fons del desig de Déu -com veiem en el Llibre del Gènesi- de superar la soledat humana, quan diu que “no és bo que l’home estigui sol” i proclama la igualtat de l’home i la dona, que es complementen per tal que deixant el pare i la mare s’uneixin per formar una sola família. I quan els deixebles, un cop a casa, li tornen a preguntar sobre la qüestió, defensa, com sempre, al més feble, a la dona, i qualifica d’adulteri el fet que l’home per caprici es desfaci de la seva dona per a casar-se amb una altra.

El matrimoni, pels cristians, és més que una unió legal, és l’expressió d’allò més gran que hi ha, que és l’amor, el lliurament total de l’un a l’altre, de la mateixa manera que Déu estima la Humanitat fins a l’extrem de lliurar-nos el seu Fill, com ens recorda la Carta als Cristians Hebreus. El desig de Déu és que aquest amor el visquin sempre els esposos i l’aprofundeixin més i més, però la vida sovint porta circumstàncies adverses i a molts matrimonis situacions d’angoixa i a vegades violentes. I l’Església (jerarquia i tots nosaltres), no podem jutjar-les sinó que com a seguidors de Jesús hem de ser acollidors de totes les persones, sense exclusió dels qui han refet la vida d’amor amb una altra parella. Hem de ser portadors d’esperança, pau i comunió, sense deixar de creure i transmetre que la fidelitat i l’amor en el matrimoni segons el desig de Déu és possible, és un compromís seriós i no un caprici.

Maite Cura