31 de desembre 2013

Els millors desitjos per al 2014!

Ara que comencem un nou any
mirem el futur amb esperança.

No defallim.

Un altre món és possible!


28 de desembre 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Al matí, com cada dia, anant cap a la feina escoltàvem la ràdio. Una petita nota ens va cridar l’atenció. Més, molt més, de cent mil persones grans del nostre país pateixen soledat. Moltes d’elles hi sumen abandonament i pobresa. Som al s. XXI. Aquell Jesús, fill de Sira, uns dos-cents anys abans de Crist va escriure unes frases que fan intuir que la situació no era gaire diferent entre el poble d’Israel. Diu “fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui; si s’afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força”. El profeta proclama el valor que l’atenció a la gent gran té per Déu: “qui honora el pare viurà molts anys, qui honora la mare obtindrà del Senyor la recompensa”

Potser l’abandonament de la vida rural, haver deixat el poble, la masia o la casa pairal, la despersonalització de la vida urbana, la pròpia societat del benestar o la irrupció d’alguns valors lligats a l’estricte èxit personal ha fet que el concepte de família s’hagi anat difuminant. La dilució del valor de la família ha estat ràpida. A alguns els ha sorprès veure com les parelles joves es fan i es desfan quasi tan de pressa com les sardanes; a altres, que molta gent gran no gaudeixi mai de la companyia dels fills o de l’escalfor dels néts.

Sant Pau també deuria veure coses estranyes entre els cristians de Colosses quan els posa per escrit les regles de viure en família. És cert, són regles escaients al món antic i contrasten amb les creences actuals. Ara bé, perquè no ho llegim amb senzillesa: esposos, estimeu-vos i respecteu-vos; fills, estimeu i respecteu els pares; pares, estimeu i respecteu (“no importuneu”) els fills, deixeu-los créixer.

Julià i Rosa

27 de desembre 2013

Encontre Europeu de Taizè. Nadal de 2013

Des del 28 de desembre de 2013 a l'1 de gener de 2014 tindrà lloc la trobada europea anual de Taizé. Enguany serà a Estrasburg, a la regió francesa de l'Alsàcia i de l'alemanya d'Ortenau, a Baden .

25 de desembre 2013

Prec de Nadal

Mira com vinc per la nit del meu poble,
del món, sense cants ni ja somnis, ben buides les mans;
et porto sols el meu gran crit.
Infant que dorms, no l’has sentit?
Desperta amb mi i guia’m la por de caminant,
aquest dolor d’uns ulls de cec dintre la nit.

Salvador Espriu BON NADAL !

23 de desembre 2013

FELICITATS, BON NADAL!

En nom de tota la comunitat de Sant Ildefons em plau desitjar-vos a tots vosaltres i a les vostres famílies un Bon Nadal. Prego a l'infant que neix, que us porti pau, amor, justícia, i d’una forma especial que augmenti a cadascú la passió pel fer el bé i també les grans virtuts teologals: fe, esperança i caritat.

En aquests dies de Nadal és costum intercanviar-nos regals, però pels creients el gran regal que se’ns dóna de forma totalment gratuïta i desinteressada és Déu que es fa home. Proclamarem en la Missa de la Nit de Nadal: Ens ha nascut un noi, ens ha estat donat un fill que porta a l’espatlla la insígnia de príncep. Déu li ha posat aquest nom: Conseller-prodigiós, Déu-heroi, Pare-per-sempre, Príncep-de-pau. Cada vegada que neix un infant és un signe que Déu confia en la humanitat. La vinguda al món d’una vida humana és sempre un motiu de felicitació. És per això que podem dir-nos els uns als altres: Felicitats, Déu ens fa un gran regal, el seu propi Fill.

Estem immersos en un temps d’incerteses. Són molts els núvols que ens envolten, la crisi econòmica, el moment de transició nacional que vivim a Catalunya, el creixement a Europa de la xenofòbia, les desigualtats que existeixen a nivell planetari...etc. que produeixen en molts un escepticisme, i pitjor, un pessimisme molt gran. Tot es veu negre i malgrat tot proclamarem en la Missa de la Nit de Nadal: El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui viuen al país tenebrós. L’Infant de Betlem, és l'Emmanuel, Déu amb nosaltres, Déu que ha volgut plantar la seva tenda entre nosaltres, i si tenim a Déu a favor nostre, qui ens podrà fer por. Ell esvaeix tota tenebra. Felicitats, en Jesús ens arriba un sol que ve del cel. Ell ens il·lumina enmig de la nit.

Durant aquests dies de festa gaudirem moltes estones, asseguts al voltant de la taula, tot compartint l’amistat amb les persones que estimem, i també recordant amb enyorança i tristesa els que ja no són entre nosaltres. No seran pocs els qui sentiran durant les festes de forma més punyent la soledat i la precarietat en què viuen durant tot l’any. En la Missa de la Nit de Nadal, proclamarem: Estimats: s’ha revelat l’amor de Déu, que vol salvar tots els homes. Amb el naixement de l’Infant Jesús, el cel i la terra s’han unit en una abraçada infinita. Ens manifesta un amor que és més fort que la mort, un amor que té cura pels més petits i pobres.

Felicitats, Déu és amor, un amor infinit. Felicitats a tothom, creients i no creients, petits i grans. Jesús neix, no hi pot haver tristesa quan els àngels ens anuncien una alegria que ho serà per tot el poble. Déu ens estima, Jesús, el Fill de Josep i Maria n’és la prova.

Bon Nadal!
Josep m Jubany

21 de desembre 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

La personalitat de sant Josep

A les portes del Nadal, en aquest IV Diumenge d’Advent, la litúrgia posa a la nostra consideració el text del naixement de Jesús segons l’evangelista Mateu. A diferència de sant Lluc, on tota la narració gira al voltant de Maria, Mateu focalitza la seva atenció en la figura de Josep, a qui qualifica d’home just (en la traducció litúrgica, un home bo).

Josep ens és presentat com hereu dels antics patriarques d’Israel. En l’anunci a Josep, Mateu segueix el model d’anunciació típica dels naixements de l’Antic Testament, per exemple el del naixement d’Isaac (cfr. Gn 17,15, 21). També, com Abraham, ell rep un missatge de Déu. A Abraham Déu li mana de sortir de la seva terra i posar-se en camí, a Josep l’àngel li diu que rebi a Maria a casa seva. Aparentment tot va en contra la lògica humana, però tots dos obeeixen. A Josep Déu li parla en somnis, com a l’antiguitat Déu ho havia fet amb el seu homònim, Josep el fill de Jacob -el patriarca somiador per excel•lència- En el cas de Josep fill de Jacob aquests somnis li profetitzen que ell és la persona que Déu a escollit perquè es compleixin les promeses fetes a Abraham. A Josep, el promès de Maria, se li dirà que és l’escollit per una missió excepcional: tenir cura del Messies. L’antiga història de Moisès, que se salvarà de la ordre del faraó de matar els nadons hebreus en el Nil, es repetirà en Jesús, en la cruel escena de la matança dels innocents, També Josep, com Moisès, haurà de patir l’exili. I finalment, a Josep se li confiarà l’encàrrec de posar nom al fill que espera Maria, la seva promesa.

Posar el nom, significava reconeixement del fill, i assumir les responsabilitats pròpies de la paternitat.

Déu, per fer possible la seva encarnació, escull algunes persones: Maria, la plena de gràcia, Josep l’home just. Avui ens fitxem en Josep. Josep estima, creu, acull, assumeix responsabilitats. No és estrany que l’evangelista el qualifiqui d'home just. Tota la seva vida està al servei de la ”justícia de Déu”. Justícia que impartida per Déu significa amor i gratuïtat.

Valorar la figura de Josep, més enllà de tòpics, és reivindicar un home BO, en majúscules. Que el seu exemple ens ajudi a preparar-nos per a la celebració del Nadal de Nostre Senyor Jesucrist, en aquest any de gràcia del 2013.

Josep m Jubany

20 de desembre 2013

Col·lecta de Càritas Diocesana

Com cada any en aquestes dates properes a Nadal, Càritas truca a la porta de les persones solidàries per demanar que en aquestes festes no oblidem les persones que, a causa sobretot de la crisi econòmica, passen moments de greus dificultats. La campanya d’aquest any fa una crida a l’esperança i al compromís sota el lema “A Càritas treballem per donar suport a les persones que més ho necessiten. El teu compromís és la seva esperança”. La col·lecta d’aquest diumenge anirà destinada a aquesta campanya de Nadal.

18 de desembre 2013

CELEBREM EL PERDÓ – REVISIÓ DE VIDA – ADVENT DE 2013

Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. Hi havia un home que es deia Zaqueu, cap de cobradors d’impostos. Era un home ric. Zaqueu intentava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia perquè era petit d’estatura. Llavors s’avançà corrent i en va enfilar dalt d’un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. Quan Jesús arribà en aquell indret, alçà els ulls i li digué: Zaqueu, baixa de pressa que avui m’haig d’hostatjar a casa teva. Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria.

Tots els qui ho van veure murmuraven contra Jesús i deien: Ha anat a allotjar-se a casa d’un pecador. Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué: Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més. Jesús digué: Avui ha entrat la salvació en aquesta casa, perquè també aquest home és fill d’Abraham. El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut. (Lc 19,1-10)

Zaqueu intentava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia perquè era petit d’estatura”. Quina sort va tenir Zaqueu de ser petit i tafaner! Els qui creiem que ja ho sabem tot de la fe i tenim por de reconèixer la nostra petitesa, viurem sempre afeblits per la rutina i la timidesa que massa sovint ens tenalla. Zaqueu era ric, tenia bona salut. Què més volia? No l’empenyia ni la necessitat, ni el dubte, ni voler escoltar Jesús: simplement ‘volia veure qui era Jesús’. Bona imatge ens mostra l’evangelista Lluc: Zaqueu, només perquè volia veure, inicià el camí que li donaria la fe! Haurem fet nosaltres un camí inútil seguint el Senyor sense mirar-li la cara?

-Vull ‘veure’ qui és Jesús o, inconscientment, vull que sigui Jesús qui em miri? -Tan segurs estem de com som, fem o creiem que ens fa pensar que no necessitem que algú sigui el nostre model? -Escoltar què diu Jesús i contemplar la seva actitud, no hauria de ser el primer, o únic, suport de la meva vida espiritual? -La nostra actitud autodidacta no podria ser el nostre pecat? -Què considero millor: ja saber o voler aprendre?

“Zaqueu, baixa de pressa que avui m’haig d’hostatjar a casa teva. Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria”. Baixar de pressa, sense dubtar, sense pensar-hi dues vegades: heus ací el misteriós secret que ens salva. Amb el cor ben disposat, sempre a punt, ‘amb alegria’, he d’escoltar la veu que crida i, alhora, convenç. Més tard ja donarem gràcies, ja pregarem. No podem ‘hostatjar-lo’ si abans no li obrim les portes de casa, sense posar cap mena d’entrebanc. La nostra gran fe, tan sincera, tan la de sempre, pot trair la nostra bona fe. Podria ser aquesta la nostra actitud equivocada mentre esperem, en aquests dies, la seva decisió ‘d’habitar enmig de nosaltres’.

-Crec important, necessari, que la fe i l’alegria siguin els pilars de la nostra espiritualitat? -Combrego totalment amb el Papa Francesc quan diu: ‘L’alegria de l’Evangeli omple el cor i la vida dels qui es troben amb Jesús? -A més de fer bones obres, no he de fer, també, bona cara? -Cada any, cada advent, no ha de canviar res en el meu interior? -L’ immobilisme no és part important dels meus errors o dels meus pecats?

“Avui ha entrat la salvació en aquesta casa, perquè també aquest home és fill d’Abraham”. El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut”. El publicà Zaqueu també és ‘fill d’Abraham’! Ell no ho sabia i els qui ho escoltaren, tampoc. Ell, sense pensar-ho, aquell dia veié i conegué Jesús, convidà Jesús a casa seva i Jesús li va dir que també ell era fill d’Abraham. Dia rodó, certament. I tot perquè es va enfilar dalt d’un sicòmor. Més d’un degué riure veient aquell home ric i menut enfilat en un arbre. “Zaqueu, baixa de pressa que avui m’haig d’hostatjar a casa teva”, digué Jesús. Voleu res més senzill? Per què, doncs, ho fem tot tan complicat?

-No creiem que som molt complicats pel que fa a la nostra fe? -No creiem que parlem molt dels pecats i gairebé gens de la gràcia? -No creiem que també a nosaltres ‘les gentades’ no ens permeten de veure Jesús? -Estimem i practiquem el silenci? -No creiem que la vida de la comunitat parroquial acosta la presència d’aquell qui volem i necessitem veure? -No creiem que el nostre testimoni humil pot FER VEURE JESÚS?

17 de desembre 2013

Catequesi Familiar Desembre: Nadal i Epifania

 Aquest any ajuntem els temes de Nadal i Epifania, per centrar-nos en el testimoni que ens en dóna l’evangeli de Mateu.

Per un cantó l’estructura i ritme de la mateixa litúrgia ens fa veure que l’Epifania no és un temps litúrgic pròpiament dit, sinó solament dues solemnitats que s’afegeixen al Nadal: l’Epifania (6 de gener) i el Baptisme de Jesús (el diumenge següent).

Tot això vol dir que l’Epifania no es refereix a un esdeveniment concret de la vida de Jesús, sinó que és un concepte que es realitza en tota la vida de Jesús.

L’EPIFANIA

Epifania vol dir manifestació del que Jesús realment és, malgrat les aparences. Ja sabem pels anys anteriors, que la paraula EPIFANIA, etimològicament significa veure per sobre, més enllà. (Epi = per sobre. Fania = veure ).

La FE ens permet veure les realitats, no només amb els ulls a primera vista, sinó que ens permet veure-les per sobre i més enllà del que són i signifiquen.

Jesús el Fill de Déu, ve a nosaltres en forma humana (= Encarnació) però, si el rebem amb Fe, serem capaços de descobrir a través de la seva condició humana, la seva condició del Fill de Déu que ens porta Salvació. Aquest plus de coneixement que ens dóna la FE, transforma tota la realitat de Jesús, i tota la seva vida, en Manifestació (Epifania) de la seva condició divina.

15 de desembre 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Som ja a mig camí de Nadal. “Sigueu valents, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu (...) Ell mateix us ve a salvar” (Is 35, 4). Així ens encoratja la litúrgia d’avui en la primera lectura i ens dóna el motiu profund de la nostra esperança: la vinguda del Déu salvador, vinguda que, d’altra banda, és a prop, com ens diu Jaume a la segona lectura (Jm 5, 8). La primera, d’Isaïes, parlant del retorn de l’exili, és plena de referències joioses, que revelen els signes salvadors del Senyor. Senyals alliberadors del ulls, cames, orelles i llengües, que estaven tancats i ara esdevenen oberts (Is 35, 5-6). Alegria i goig, lluny dels planys i la tristesa (Is 35, 10).

Visió profètica que l’anunci de Jesús a l’evangeli recull plenament. La recull i l’amplia amb els leprosos purificats, els morts que ressusciten i els pobres receptors de la bona nova (Mt 11, 5), ampliació corresponent a altres textos d’Isaïes. Jesús descriu aquests signes manifestos per demostrar als enviats de Joan que ell és el Messies, el que ha de venir, signes més clarificadors que els que potser Joan esperava (que devien dur-lo a fer la pregunta, ja que, recordem, després del baptisme de Jesús, diu Joan, sense altrament tenir en compte aleshores la veu d’Isaïes, que Jesús batejarà amb l’Esperit i amb foc i que cremarà la palla amb un foc que no s’apaga –Mt 3, 11-12–).

I al seu torn, dins aquest context profètic joiós i esperançador, és Jesús qui ens parla de Joan. Diu que és més gran que un profeta (Mt 11, 9), el precursor que ha de preparar-li el camí (com ja anunciava el profeta Malaquies –Ml 3,1–), el més gran entre els nascuts de dona (Mt 11, 10-11), bé que “el més petit en el Regne del cel és més gran que ell” (Mt 11, 11).

Que ens ajudi, doncs, Joan Baptista a rebre la vinguda del Senyor, el Messies, i a acollir els seus signes salvadors, participant-hi i compartint l’esforç per fer-los per a tothom possibles. Amb paciència, com la tingueren els profetes davant del sofriment, tal com ens recomana Jaume a la segona lectura. Paciència perquè la salvació de Jesús ens vagi arribant i penetrant, amb solidaritat amb els més desvalguts, perquè sigui cada vegada més extensiva. Amb coratge, sense por, com ha començat dient-nos Isaïes.
Jordi Cors

14 de desembre 2013

La setmana dia a dia

Diumenge, 15           
Sessió de la Catequesi familiar mensual (del Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Reunió del Grup Batec a partir de 3/4 d'11 del matí.

Dilluns, 16
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 17
Casal Sant Ildefons: Festa de Nadal amb torrons, neules i cava.

Dimecres, 18
Celebracions Comunitàries del Sagrament del Perdó a les 12 del migdia i a les 8 del vespre.

Dijous, 19
Tercera (i darrera) sessió de la Catequesi d'Advent-Nadal, , dirigida per Anton Ramon Sastre,  a 2/4 de 9 del vespre.

Divendres, 20
Celebraciò Comunitària del Sagrament del Perdó a les 9 del vespre.

Dissabte, 21

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

12 de desembre 2013

Dues mostres del magisteri del Papa Francesc

Fa dos diumenges començàrem el temps d’Advent. Temps que la litúrgia ens exhorta a revifar la virtut de l’esperança. Sovint, i molt més en aquest temps que sembla que la crisi ens envaeix per tots costats, tant en l’economia, com en la configuració política del nostre país, i també en els valors i molts altres àmbits, el pessimisme i l’escepticisme ens dificulta viure esperançats. Valorem molt poc els aspectes positius i li donem molt de relleu als negatius. Per aquest motiu em sembla que ens hem d’alegrar amb el Pontificat del Papa Francesc. La seva persona i el seu magisteri són com alè d’aire fresc enmig d’un món molt enrarit.

Em sembla que no és exagerat afirmar que vivim una primavera eclesial. L’Església interessa. Els mitjans de comunicació social no passa setmana que no facin menció d’algun fet relacionat amb el Bisbe de Roma, i el més sorprenent, per parlar-ne bé. I fins i tot amb comentaris que manifesten sorpresa i admiració.

Darrerament la premsa ha fet especial ressò de dues notícies del magisteri del bisbe de Roma. Una és la preparació del Sínode sobre la família, que tindrà lloc l’octubre de l’any vinent; l’altra l’exhortació apostòlica Gaudium evangeli (l’alegria de l’evangeli), que amb propietat podem afirmar que és el primer document cent per cent del Papa Francesc. L’encíclica Lumen fidei (la llum de la fe), si bé la signà ell, està feta en col·laboració amb el seu predecessor, el Papa Benet XVI.

El Papa Francesc trenca motlles i inaugura una nova forma de comunicar-se. La praxi fins ara de preparació d’un sínode consistia en què la secretaria del sínode enviava un qüestionari als bisbes, amb preguntes relacionades amb el tema que s’havia de tractar, i amb les respostes rebudes elaborava un document (instrumentis laboris) que servia de base de discussió en el sínode. En aquest cas, per voluntat expressa del bisbe de Roma, aquest qüestionari s’ha fet arribar a totes les parròquies i moviments d’arreu del món.

Com em comentava un professor d’eclesiologia, el Papa fa un gran pas endavant. El procediment anterior era una mostra de col·legialitat episcopal (demanar el parer als bisbes), ara és de sinodalitat (demanar el parer a tothom). És una mostra que el poble fidel no és només aquell que ha de ser ensenyat, sinó que té el dret de manifestar la seva opinió. És reconèixer el sacerdoci comú dels batejats, i que l’Esperit es manifesta en la totalitat de la seva Església.

L’exhortació Gaudium evangeli, és un escrit llarg, el mateix Papa ho reconeix, però de molt bon llegir. És tot un programa de pontificat. És més kerigmàtica, que dogmàtica. Escrita en un llenguatge gairebé col•loquial, entenedor per a tothom. Tota ella amarada d’esperança. Entre altres coses se’ns diu que no es pot ser creient sense viure l’alegria de l’evangeli. S’exposen algunes claus d’evangelització, tot recordant-nos que hem d’anar al nucli de la fe, i no quedar-nos en la perifèria, i el nucli és Jesucrist. Fa una aposta per la descentralització de l’església. Subratlla de forma insistent que no es pot ser deixeble de Jesucrist sense practicar la misericòrdia... Exhorta a la conversió de tots, començant pel mateix Papat. Fa una denúncia al sistema econòmic actual que ha posat per damunt els guanys en comptes de la persona, i molt més. Us recomano la seva lectura. Si ho feu en clau de pregària, serà un excel·lent examen de consciència en aquest temps d’advent.

Advent, temps d’esperança; tant de bo que aquesta llavor que amb el seus escrits, gestos, i sobretot amb la seva persona, planta el Papa Francesc, arreli en nosaltres, en l’Església i en el món.
Josep m Jubany

10 de desembre 2013

Reunió oberta i extraordinària del Consell Pastoral: Sínode sobre la família

El proper dissabte dia 14, de 10 a 13h. es reunirà el Consell Pastoral per contestar algunes de les preguntes que la secretaria del Sínode ha lliurat a les parròquies i moviments, per preparar el Sínode de Bisbes sobre la família que tindrà lloc l’octubre de 2014.

En aquesta trobada del Consell hi són convidades a participar totes les persones que vulguin col·laborar a respondre el qüestionari.

Les respostes seran lliurades al Bisbat, perquè les faci arribar als òrgans competents.

El Consell Pastoral

09 de desembre 2013

Tots a fer el pessebre

El proper divendres dia 13 us animem a participar activament del pessebre de la parròquia; entre els més grans i els més petits, volem muntar el pessebre a l'església. Ho farem a partir de les 5 de la tarda i ens agradarà molt que vingueu.

08 de desembre 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

En aquest relat Lluc ens parla de Maria, una noia molt jove, d’un poble, promesa amb un noi jove com ella, Josep. Abans de viure junts a Maria li succeeix alguna cosa que ignorem exactament quina va ser; el fet és que va concebre un fill fora dels paràmetres habituals en la seva cultura.

L’evangelista que no pretén exposar-nos un relat històric en sentit estricte, ens situa a Maria davant d’una problemàtica complexa i difícil, i ens assegura que Maria rep l’ajut de Déu a través de l’àngel Gabriel. I qui és Gabriel, el missatger de Déu? D’una manera o altra, tots en la nostra vida tenim l’experiència de persones amb rostre concret i nom propi que ens ajuden per anar endavant quan ens trobem en una cruïlla. Així, doncs, el missatger de Déu, no serà algú proper a Maria, que té la confiança d’entrar a casa seva, que li fa costat, l’anima a no deixar-se abatre?

Lluc en la salutació de l’àngel es refereix a Maria amb l’apel·latiu arameu, Mariam i després en tot el relat l’anomena amb la forma grega, Maria. Amb el canvi de nom ens vol dir que en la conversa del missatger de Déu amb aquella noia d’aquell petit poble, Nazaret, situat entre muntanyes, es va produir una experiència molt fonda de la proximitat de Déu que la va capgirar, transformar i canviar fins i tot d’identitat. Així, Maria entén la seva vida i situació a la llum de Déu.

Tota la salutació és d’una alegria esperançadora que aixeca l’ànim. És l’alegria que ve del Déu que mai no abandona els seus, més aviat és presència alliberadora de qualsevol por i conforta en les proves.

Les dimensions d’aquella joiosa i compromesa trobada són també portadores de fets culturals inusuals. Maria, una dona, serà mare i serà qui posarà el nom al seu fill primogènit, i li posa Jesús que vol dir:”Déu salva”. No serà que ella s’ha sentit així, salvada per Déu? Aquí es veu que l’experiència de Déu genera canvis de mentalitat i costums, i crea noves maneres de pensar, d’actuar i de viure.

En el transcurs d’aquest passatge se’ns mostra la personalitat de Maria com una dona reflexiva i resolutiva, valenta i forta, capaç d’assumir la vida malgrat la seva joventut. Ella se situa en la perspectiva de l’Esperit i acull amb disponibilitat total i incondicional el fet de ser la mare de Jesús. El va cuidar i educar de forma entranyable i cabal.

Esther Bochita

07 de desembre 2013

La setmana dia a dia

Dilluns, 9
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Vetlla de Pregària d’Advent a les 9 del vespre.

Dimarts, 10
Casal Sant Ildefons: Xerrada d'Advent i Nadal per Mn. Lluís Saumell.

Dijous 12
Segona sessió de la Catequesi d’Advent-Nadal a 2/4 de 9 del vespre.

Diumenge, 15           
Sessió de la Catequesi familiar mensual (del Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.


Trobada del Grup Batec a partir de 3/4 d’11 del matí

05 de desembre 2013

Temps d’Advent i de Nadal

Advent/Nadal és per als cristians un temps fort, perquè és un temps simbòlic, un temps que té capacitat per col·locar la nostra existència més enllà dels límits que comporta la nostra condició humana, uns límits que experimentem en tots els àmbits de la vida. Potser tots -creients i no creients- podríem sentir-nos convidats a reflexionar amb serenor i sense prejudicis de religió, amb silenci -si cal- sobre el sentit que s’amaga darrera de conceptes i paraules que tot sovint fem servir: esperança, salvació, compromís, obertura, acolliment, proximitat, pau, integració, amor.

Pels cristians Jesús, “Déu fet carn”, és la revelació de sentit de tots aquests conceptes, perquè en la seva persona descobrim que totes aquestes paraules s’obren a una nova dimensió de plenitud i transparència. Per nosaltres cristians, Jesús és la Paraula que ens revela que, des de la Humanitat acceptada amb tota la seva complexa diversitat, és possible una aproximació a aquella creença experimentada universalment, a la qual milers de generacions hem anomenat “Déu”, una misteriosa realitat capaç de fer-nos transcendir l’experiència de la nostra limitació.

Amb els nostres ulls posats sempre en un futur millor, el nostre temps present és un temps d’expectació: l’anhel de presència d’una Realitat Plena en la nostra Realitat Limitada.
Anton Ramon Sastre

03 de desembre 2013

CAMPANYA DE RECOLLIDA D’ALIMENTS PER A LA COMUNITAT DE SANT PAULÍ DE NOLA

CÀRITAS PARROQUIAL de Sant Ildefons demana la vostra col·laboració.

Els moments que vivim són difícils per a tots i a la nostra ciutat hi ha barris que pateixen especialment aquesta situació de manera més punyent, com és el de la nostra parròquia agermanada de Sant Paulí de Nola

Podeu deixar aliments o aportacions econòmiques a la secretaria de la Comunitat fins el dia 20 de desembre.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

01 de desembre 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Ve de veritat Jesús?

Personalment crec que l’Advent arriba, aquest any, en molt bon moment. El moment just per trucar a la porta de la nostra consciència perquè Jesús es faci present de nou en les nostres vides, i amb més força que mai. El moment apropiat per recordar-nos que som portadors d’esperança i que no podem renunciar a comunicar-la a la nostra realitat i amb més empenta que mai. El moment precís per revitalitzar la nostra Fe adormida i petita perquè brilli més que mai en un món trist i, sovint, desesperat.

Els textos d’avui reflecteixen molt bé el que crec que hauria de ser l’actitud del cristià en l’Advent: el text d’Isaïes ens diu que ‘El Senyor posarà pau entre les nacions i apaivagarà tots els pobles’. Sant Pau ens diu que ‘tenim la salvació més a prop nostre’. I Mateu ens dirà també ‘esteu a punt, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada’. Subratllo aquets tres aspectes perquè em semblen els més significatius en l’Advent.

Advent és camí cap a la llum de Déu. Un camí que transita des de la guerra a la pau, des de la foscor a la llum, des del conflicte a l’harmonia. És un camí que hem de fer personalment i col•lectivament cap a Déu que és també la nostra pròpia essència.
Advent és esperança que es basa en la certesa que un món nou és possible. Amb totes les nostres limitacions i capacitats ens hem de deixar penetrar per aquesta esperança radical, l’única arma que tenim per lluitar contra el desànim, la tristor i l’angoixa.
Advent és també vigilància en no caure en la peresa, la indiferència i l’apatia. No podem estar adormits i passius davant del que és més important a la nostra vida: Jesús que torna per dir-nos que estem salvats i que hem de posar els nostres ulls i els nostres anhels en Ell.

És veritat que ve Jesús? Obrim els ulls i veurem que ja és entre nosaltres: quan una família s’ha salvat del desnonament amb l’ajut de tots els veïns, quan un avi sol troba un amic voluntari que l’acompanya, quan un aturat jove i amb fills torna a treballar perquè els seus familiars i amics remouen cel i terra per ajudar-lo, quan el Banc d’aliments recapta cada any el doble gràcies a la solidaritat de tots. Tot això està passant cada dia al nostre voltant: no podem dubtar que Jesús torna a la nostra vida!
Lluís Sànchez Rissech

30 de novembre 2013

La setmana dia a dia

Diumenge, 1
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Dilluns, 2
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió del Grup Cultura i fe a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 3
Casal Sant Ildefons:  Concurs de Rummicub.

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre.

Dimecres, 4 
Trobada del Grup de Prègaria a les 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària.


29 de novembre 2013

Catequesi familiar: L'Advent

En el Calendari Litúrgic es presenta l’Advent com el primer aspecte dels tres que constitueixen tot el temps de Nadal: Advent - Nadal - Epifania.

Advent vol dir ADVENIMENT i és un temps de quatre setmanes durant les quals els cristians s’esforcen a assumir i a alimentar una actitud d’espera i de preparació per acollir i secundar la Vinguda d’un que és enviat per Déu al món i a tots i cadascun dels humans per Salvar-nos. (= assolir la plenitud feliç de la vida humana).

Ja sabem que la vinguda de Jesús ja es va realitzar fa més de 20 segles, però, pel fet de ser una realitat divina, és present i actuant constantment durant el temps.

Cada any l’Església ens invita a reviure el misteri de la nostra fe.

El primer que l’Advent ens crida a fer, és l’esforç de copsar: Qui és realment aquest que ve? Qui l’envia? Quina és la missió per la qual és enviat? Com l’hem d’acollir?

La resposta a totes aquestes preguntes ens les respon la litúrgia amb les lectures de l’Escriptura que ens proposa. Cal però llegir-les correctament per copsar-ne el missatge que ens proclamen.

En el Calendari (pàgina 9, número 8, 1) presentem els textos evangèlics de cada diumenge. Aquí presentem els textos de Mateu que tracten directament d’aquesta temàtica, juntament amb el Pròleg de l’Evangeli de Joan que ho complementa, i que hem escollit com a lectures per a la Celebració de la nostra Trobada.

De l’Evangeli de Mateu. 1,1- 17 , 18 – 25.


1. La Genealogia de Jesús
Aquesta i totes les d’aquella època no s’han de considerar com a críticament històriques com poden ser modernament, sinó confeccionades en base a dades sovint fonamentades en tradicions orals, que no per això deixen de tenir el seu valor. La finalitat de l’autor era expressar el valor del personatge de qui es tractava.

28 de novembre 2013

El Gran Recapte dels Bancs d’aliments de Catalunya

Els Bancs d’aliments són Fundacions independents de qualsevol ideologia o de qualsevol afiliació religiosa que tenen com a missió lluitar contra la fam evitant el malbaratament d’aliments. Es van crear inspirats per organitzacions similars que ja existien a Europa. El primer banc d’aliments es va crear a Arizona l’any 1966. A l’Estat espanyol n’hi ha 240, cadascun autònom i amb característiques i recursos propis. El Banc d’aliments és una empresa ben curiosa: els clients vénen sols però cal perseguir i convèncer als proveïdors.

Segons les dades que es van presentar fa poques setmanes en la campanya del Gran Recapte del 2013 a Catalunya més d’1,7 M de persones viuen en situacions extremes amb ingressos molt per sota del salari mínim interprofessional i fins i tot de les ajudes mínimes d’inserció. Aquesta mateixa xifra a Barcelona seria de 600 mil persones. A més, la pobresa infantil és la que més creix a Europa: a Catalunya és del 23,3% de la població infantil i a Europa és el 14%.

Els estocs d’aliments que el Banc d’aliments distribueix provenen de la indústria agroalimentària, de campanyes a supermercats, escoles i empreses, d’excedents agrícoles que es redistribueixen o transformen per allargar-ne la distribució (per exemple en sucs de fruita). Aquests excedents es distribueixen a través dels Bancs d’aliments i de la Creu Roja. I una part molt important prové del Gran Recapte que es fa anualment a tot Catalunya: l’any 2012 es van recaptar més de 2000 tones d’aliments (el doble que l’any 2011) que es van distribuir en els següents tres mesos a les entitats col·laboradores.

Per la campanya del Gran Recapte de l’any 2013, des dels Bancs d’aliments de Catalunya es va demanar doblar els voluntaris respecte els de l’any 2012: només en un mes de campanya s’han aconseguit més de 15.000 voluntaris! Això els fa ser especialment optimistes per aconseguir de nou el repte respecte l’any passat, superar les 3.000 tones d’aliments recaptats. ¿Teniu algun dubte que els catalans ens tornarem a donar completament per una campanya solidària, necessària i que demostra la voluntat de tot un poble?

Només cal que us demanem la col•laboració: els nois i noies de BATEC i tots els voluntaris del Centre Adrià Trescents que treballa en la distribució d’aliments a Sant Ildefons des del 2010, ja ens hem apuntat per col·laborar durant els dies 29 i 30 de novembre per recaptar el màxim possible. Només cal que fem córrer la veu: col·laboreu!!

Lluís Sánchez Rissech

26 de novembre 2013

Catequesi Litúrgica d'Advent i Nadal

Trobades dirigides per Anton Ramon Sastre.

Dies: els dijous 28 de novembre i 12 i 19 de desembre.

Hora: de 20:30 hores a 21:30 hores.

ES PREGA: Fer la inscripció a la secretaria de la Parròquia per poder preparar tota la documentació i els resums de les trobades.

25 de novembre 2013

25 de novembre: Dia Internacional contra la Violència vers les dones

Contra les dones s’han donat múltiples formes de violència al llarg de la història, sense suficients motius; la causa comuna és formar part del gènere femení. S’assegura que l’àmbit familiar és el lloc de la dona per excel·lència, on s’hauria de donar el màxim nivell de solidaritat i d’amor. Però la realitat ensenya que és el lloc més insegur per a les dones i les criatures. Aquests situacions es viuen en soledat, confusió, dolor, impotència, molta por i gran patiment quan, a més, hi ha menors.

La violència pot no ser purament de força, sinó subtil i/o psicològica. Gràcies al feminisme, aquestes qüestions, no pas desconegudes, s’han posat al descobert. Al Final de la Dècada que s’havia proclamat per senyalar què feien les esglésies en favor de les dones? la conclusió va ser que mentre les dones havien continuat treballant, els homes, clergues o no, no havien canviat res en favor d’elles. Un nombre significatiu -algunes eren esposes o filles de clergues- havien patit violència, abusos i maltractes de diversos tipus, a causa de la seva poca autoritat. Aquesta revelació va produir una commoció evident.

No pot ser que el Papa es plantegi si existeix una teologia feminista, i que estudiarà si les dones poden arribar a ser ordenades. És un plantejament que fa mal perquè no reconeix d’antuvi la igualtat substancial entre els éssers humans.

Sefa Amell

24 de novembre 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Jesucrist, Rei de tot el món

Crist Rei és una expressió que a molts cristians ens ha costat acceptar. Probablement l’existència de “guerrilleros de Cristo Rey” o de “legionarios ...” hi ha contribuït, a part del fet que avui això de la reialesa no és un objectiu a aconseguir. Però ben mirat era normal que dins del poble jueu fos més entenedor parlar del Regne de Déu que no de la República de Déu, sobretot si tenim en compte que el Regne que s’acosta amb Jesús i que ens proposa és un regne de veritat, de justícia, d’amor i de pau. A més si el bisbe Pere Casaldàliga s’autoconsidera guerriller del Regne, del món i de si mateix l’acceptació és més fàcil.

I els textos litúrgics ens recorden aquests continguts i ens demanen que donem gràcies al Pare per haver-nos fet dignes de tenir part en el Regne, en el Regne que ja és aquí, que ja ha arribat, com anunciava Joan el Baptista.

Així, en el segon Samuel, les tribus d’Israel s’apleguen al voltant de David fent un pacte: Regne de pau.

A la carta als colossencs l’apòstol els aconsella que donin gràcies al Pare perquè poden tenir part en l’heretat del poble sant, del Regne de la llum, és a dir de la veritat. I ho manifesta en present, perquè recordem que el Regne ja és aquí.

I a Lluc llegim l’escena de la Crucifixió, quan el lladre li demana un record per ell quan arribi al seu Regne, i Jesús li contesta “avui estaràs amb mi al paradís”. Mostres de l`amor del que es penedeix i de l’amor del que perdona.

Tinguem present que ja podem fer tasts del Regne si intentem estimar i per tant ser pobres, ser pacífics i justos, ser nets de cor, i en definitiva lluitar perquè el Regne sigui ja una realitat ací i ara, però sense utilitzar les armes dels regnes terrenals.

Entrem, doncs, en el nou any litúrgic amb el propòsit de fer present el Regnat de Déu i gaudir-ne, acollint el exclosos de qualsevol mena (immigrants, indigents, afectats per les retallades i les preferents, desnonats....) i posant-nos al costat dels qui imparteixen justícia, esperança, joia, fraternitat; en fi, ESTIMANT.
Angelina i Josep M.

23 de novembre 2013

La setmana dia a dia

Dilluns, 25
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 26
Casal Sant Ildefons:  Festa dels aniversaris: 80 i 90 anys.

Dissabte, 30
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 1

Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

20 de novembre 2013

Resum de l’Assemblea del mes d’octubre: Els creients i la transició nacional. Ponent: Jaume Terribas

Jaume Terribas és economista i membre de la Comissió ètica i de conflictes de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya, des del seu partit de ‘tota la vida’ Unió Democràtica de Catalunya. El seu compromís amb Catalunya començà ja abans, des que l’any 1958 va fundar i presidir Solidaritat d’Obrers de Catalunya (SOC). També és una persona compromesa amb l’Església, havent treballat durant anys a Càritas a la Diòcesi de Terrassa.

Va començar la xerrada posant de manifest que, en la nostra situació social i política actual, ens caldria aplicar l’Evangeli més que mai. També en la qüestió nacional a Catalunya la nostra Fe ens hauria d’inspirar a la llibertat de les persones i dels pobles.

Insistia en la necessitat de posar a la pràctica la nostra Fe a tot arreu on siguem i ens comprometem. L’Evangeli és molt clar i ens proposa una via molt concreta de treball i compromís. Hauríem de ser com la llavor que cau en terra bona i que, amb humilitat, va fent la seva feina. També la de servir al nostre país, cadascú des del seu lloc i sense fer-ne bandera. La nostra Fe ens hauria d’empènyer a la defensa dels drets de les persones i dels pobles. A Catalunya vivim un moment d’incertesa i risc però també un moment de profunda esperança pel camí que se’ns obre al davant d’afirmació nacional, ara més real que mai.

Terribas ens recordava que la pròpia Església ha donat arguments a favor de la lluita pels drets dels pobles i les nacions:

• Joan Pau II va fer una profunda afirmació en aquest sentit, tot afirmant en una assemblea de la UNESCO ja fa anys, que calia ‘protegir els drets de les nacions, cap organisme pot negar a una nació el dret a existir’.

• Els Bisbes Catalans al document ‘Arrels Cristianes de Catalunya’, afirmaven l’any 1985 la realitat nacional de Catalunya.

• A diversos llocs del territori apareixen grups de ‘Cristians per la independència’ (Girona i Lleida).

19 de novembre 2013

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La celebració comunitària del Baptisme serà a les 12 el migdia del proper diumenge dia 24 de novembre, coincidint amb el darrer diumenge del calendari litúrgic.

El dissabte dia 23 a les 5 de la tarda es reuniran els pares i padrins dels infants que es batejaran amb l'equip de Baptismes, per preparar la celebració del dia següent.

17 de novembre 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

La por

A la primera lectura d’avui Malaquies pronostica un final de foc abrusador als orgullosos i injustos i ens avisa perquè anem en compte si volem un sol de felicitat. Ben segur que aquest sol llueix a l’altre món no pas aquí i ara els orgullosos i els injustos campen lliurement entre nosaltres i aquest foc no els espanta.

A la segona lectura Sant Pau diu als cristians de Tessalònica que ha sentit dir que alguns d’ells viuen desvagats i els ordena que treballin en pau per guanyar-se el pa. És evident que en aquells temps hi havia ganduls malgrat que hi havia treball per a tothom. Avui tenim també ganduls però hi ha desvagats per força dels quals Sant Pau no en parla. Ens diu que tothom té dret a la manutenció que implica el dret al treball. Això sí que és ben actual. Quantes persones no tenen treball i quantes tenen treball amb la por de perdre’l malgrat aquest dret ben vigent.

Sant Lluc a l’Evangeli ens presenta un futur catastròfic amb la destrucció del temple, amb les guerres, les persecucions per portar el nom de Jesús; tot això s’ha complert i encara és actual; a la nostra societat el fet de ser creient més aviat cau en la indiferència que en la persecució; persisteixen les guerres, la traïció, els terratrèmols. Què puc fer jo davant d’un desgavell tan gran? Aniria bé que Jesús amb tot el seu poder vingués a donar una bona repassada a aquest món convuls i injust. Això, però, seria en detriment de la nostra llibertat. Sant Pau, en la seva carta diu: Això ha de succeir primer, però la fi vindrà de seguida. Esperem a veure què passa i en el nostre petit món fem les coses amb senzillesa i justícia, i no ens afectarà el foc abrusador de Malaquies i a veure si algun dia aconseguim el sol de la felicitat.

Alguns polítics ens parlen com Malaquies. Només faré cas al profeta.

Àngel Oliva

16 de novembre 2013

La setmana dia a dia

Diumenge, 17  
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4   d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Trobada del Grup Batec al matí.

Dilluns, 18
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 19

Casal Sant Ildefons:  Visita al Born i dinar.

Dia de l’Església Diocesana - Diada de Germanor 2013

Demà diumenge dia 17 de novembre totes les diòcesis catalanes celebrem la Diada de Germanor per al sosteniment econòmic de l’Església, amb el lema: L’Església amb tothom, al servei de tothom. En paraules del nostre bisbe: “Per anunciar Jesús i l’Evangeli, per acollir les persones que demanen els sagraments, per oferir les catequesis als membres de les parròquies, per ajudar als pobres i necessitats, l’Església necessita mitjans materials que suposen un pressupost econòmic que correspon a tots els membres de l’Església”. Siguem-ne conscients en fer la nostra aportació econòmica.

15 de novembre 2013

Memorial Bisbe Carrera

El passat dissabte 19 d’octubre, el Memorial Bisbe Carrera donava per clausurats els actes commemoratius d’homenatge dedicats a la memòria del bisbe Joan amb una visita al monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona. Així ha estat possible recordar i retrobar-nos durant uns dies amb la figura del bisbe Joan, compartint aquest sentiment profund i en comunió amb totes aquelles persones que el vam estimar.

Altrament, considerant la bona acollida i el ressò obtinguts amb les iniciatives i actuacions organitzades, el Memorial s’està plantejant seriosament que la memòria del bisbe Joan no només sigui recuperada puntualment, sinó que vagi més enllà d’una celebració d’actes, perpetuant-se com a exemple a seguir i es tradueixi en símbol i esperit d’alguna entitat de caire altruista i social, de la qual el bisbe Joan es pogués sentir orgullós, que pogués donar continuïtat a la seva activa trajectòria pastoral.

El blog http://memorialbisbejoancarrera.blogspot.com permet seguir les futures actuacions del Memorial.

14 de novembre 2013

Algunes reflexions arran d’un viatge al Marroc (II) per Mn.Jubany

Al Marroc, el contrast entre pobresa i riquesa és molt gran. D’aquest fet me'n vaig adonar molt aviat. Els vespres després de sopar tot passejant pels seus carrers van ser moltes les persones que se’m van apropar demanant caritat. I vaig veure moltes persones dormint, literalment estirades per les voreres.

No és estrany que una de les principals ocupacions de l’Església al Marroc sigui atendre aquestes persones que estan al marge de la societat. Especialment dolorós és veure els nens del carrer. Infants sense família que caminen sense cap objectiu, guanyant-se la vida pidolant o robant.

Aquest fenomen de marginació s’ha agreujat aquests darrers anys amb la vinguda de molts subsaharians que han arribat al país desprès de mil i una peripècia, i sortejant tota mena d’obstacles per intentar arribar a Europa. Són persones que no tenen cap mena de documentació, sense possibilitat de treballar.

Perquè us feu una idea de com viuen i de les seves expectatives us explicaré dues situacions que en els pocs dies que hi vaig ser, en vaig ser testimoni. El dimarts varen celebrar l’Eucaristia a la catedral de Tànger, presidida pel bisbe; acabada la Missa, Mons. Agrelo, convidà a parlar-nos un home anomenat Juan que havia estat present durant tota la celebració. Juan ens explicà que acabava d’arribar de Nador, població situada a uns trenta kilòmetres de Tànger, molt a prop de Melilla, on en “terra de ningú” s’hi trobava un grup d’homes i dones procedents de Líbia, que a la frontera d’Alger, els soldats algerians els havien robat tot el que tenien, i els havien “confiscat” els nens. Ara es trobaven sense cap mena de queviures, ni aigua, tant sols en companyia d’uns gossos, que utilitzaven perquè els avisessin quan s’acostaven soldats, o bé per menjar-se’ls, quan ja no podien suportar la gana.

11 de novembre 2013

Antoni Bassas a l'Assemblea del 14 de novembre

En aquesta segona assemblea del curs hem convidat al periodista conegut i estimat per tots Antoni Bassas, editor del diari ARA i del que no ens cal cap altra presentació, i a qui li hem anat seguint la seva llarga trajectòria professional. Per raons d’agenda del ponent l’assemblea no es farà el dilluns 11, com correspondria, sinó que ha estat ajornada al dijous 14 de novembre a l’hora de sempre, a les 9 del vespre.

El tema serà: La secularització de la societat catalana vista des dels EEUU. Després de tots aquests anys vivint i treballant a Nord Amèrica, en una societat fortament religiosa, i tenint relació i contacte tant personal com professional amb tanta gent d’aquell país, Antoni Bassas ens donarà la seva visió i experiència personal de quin és l’efecte que suposa aquest contrast, i valorarem els aspectes positius, les virtuts i els inconvenients de les dues societats.

Creiem que tant el ponent com el tema que tractarem poden ser del vostre interès i per això us convidem a assistir-hi. Us hi esperem.

El Consell Pastoral

10 de novembre 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Ens consta que existeix una altra vida

A l’Evangeli de Lluc que avui llegim ens trobem afirmacions contundents sobre la mort i sobre la vida existent més enllà de la mort. Ens diu que els cristians som fills de Déu i, per tant, dignes d’assolir l’altre món i la resurrecció dels morts”. I Lluc, per donar més credibilitat a la seva asseveració, esmenta aquella sentència de Moisès: “El Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob, perquè no és un Déu de morts, sinó de vius, ja que tots per a ell viuen”.

D’altra banda, també la paraula de Sant Pau a la seva carta als cristians de Tessalònica ens reconforta, tot recordant-nos que ens mantinguem fidels a l’Evangeli, a la paraula de Jesús. Ell és el que primer ens ha estimat i el que ens comunica esperança i consol permanent mentre fem el camí que ens ha de portar a una vida plena a l’altre cantó de la mort.

Sembla que aquests dos escriptors consagrats del Nou Testament coincideixen en reforçar el sentit de la vida del qui ha abraçat el model cristià i el manté per damunt de tot, malgrat els dubtes de la ment i malgrat els múltiples viratges que es va trobant pel camí.

De tant en tant -i avui en pot ser una ocasió- no està de més fugir del soroll quotidià i en el silenci interior considerar que existeix una vida més enllà de la vida present. Una vida que no podem imaginar, ni sabem com serà, ni en tenim cap referència. Només ens consta, fonamentats en la paraula de Jesús, que existeix, que és plena i que no s’acaba perquè és una participació de la vida de Déu.

De tota manera, però, aquest recés interior que ens faciliti fer volar el pensament cap al més enllà, no ens ha de fer oblidar el compromís amb la vida a la Terra. Només s’entén la transcendència espiritual -com ha escrit al diari Pilar Rahola- “quan converteix els creients en gent amb llum, que il•luminen les foscors de la humanitat”.

Josep-Maria Puigjaner

09 de novembre 2013

La setmana dia a dia

Diumenge, 10
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Dilluns, 11
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.   

Dimarts, 12
Casal Sant Ildefons: Xerrada sobre el Born a càrrec de Maribel Pendàs.

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a les 19,15 de la tarda.

Reunió de pares de la catequesi setmanal a les 8 del vespre.

Dijous, 14
Reunió de l'Assemblea de la Comunitat a les 9 del vespre.

Dissabte, 16 
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai.

Diumenge, 17
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent.  S’acaba participant  tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.


Trobada del Grup Batec al matí

07 de novembre 2013

Algunes reflexions arran d’un viatge al Marroc (I) per Mn.Jubany

La primera setmana d’octubre vaig participar a unes jornades organitzades per la Delegació d’immigració de Cadis, i la Comissió Episcopal d'immigració de la Conferència Episcopal Espanyola. L’objectiu de les Jornades era conèixer el treball que fan les esglésies del Sud d’Espanya, especialment la de Cadis, i les esglésies del Marroc per acompanyar i en el possible alleujar el sofriment dels immigrants, especialment subsaharians, que desitgen arribar a Europa tot travessant l’estret.

Els cinquanta participants, provinents de diferents diòcesis espanyoles, ens trobàrem per iniciar les jornades a Tarifa. Allà visitàrem el cementiri on eren enterrats els molts immigrats que han intentat fer el trajecte de l’estret i han mort en l’intent. També vàrem parlar amb persones que des de fa anys acullen, i fins i tot amaguen, els que han sortit vius de la travessa. La fossa comuna, sense cap nom dels que allà han estat enterrats, i el testimoni de primera mà dels cooperants, fou molt colpidor. Tots hem llegit als diaris els drames que dia sí, i dia també, succeeixen en el Mediterrani, però quan ets en el lloc dels fets, i escoltes testimonis, és quan et pots fer més càrrec d’aquesta tragèdia dels nostres dies. També vàrem visitar el CIES (Centre d’internament d’immigrants de Tarifa) i conversar amb bastants dels internats.

Sorprèn la naturalitat amb què t’expliquen la seva “aventura”, com han estat víctimes de màfies, sense escrúpols, el llarg trajecte que han fet fins arribar al Marroc per poder traspassar l’Estret i arribar a la que per a ells és la Terra Promesa, Europa. El viatge sovint ha durat alguns anys. Treballant, en condicions infrahumanes que recorden l’esclavatge, per poder subsistir i recollir diners, que els permeten pagar el preu que els nous mercaders de persones els cobraran per tenir un lloc a la pastera que els portarà a Europa. Un d’ells em va comentar que estava content, perquè malgrat havia estat detingut a la Península, havia sobreviscut a l’intent, sort que no van tenir alguns membres de la seva família i del seu poblat que s’havien ofegat en el Mediterrani. Amb certa ingenuïtat, li vaig preguntar com, sabent al que s’exposava, havia decidit intentar-ho. La resposta fou sincera i patètica, ”jo sabia que no tenia cap futur, estava condemnat a morir, i per tant res no podia perdre, calia intentar-ho”. De Tarifa, amb transbordador vàrem travessar l’estret per anar a Tànger. No arriba a una hora el viatge, i per a molts immigrants suposa un espai impossible. Tan a prop, i per a molts tan lluny!

Més que fer una crònica del viatge, i de les entrevistes amb els bisbes de Tànger i Rabat, vull deixar constància de la pobresa evangèlica i de la riquesa testimonial de l’Església catòlica del Marroc. Tot i ser una església no perseguida, tenen prohibida qualsevol acció evangelitzadora. És incompatible en el Marroc ser nacionalitzat en el país i no ser islàmic. Davant d’aquesta situació, l’església que fa camí en el Marroc no ha abdicat de tenir una presència significativa en el país. Una presència que té com a característica la gratuïtat (sabedors que no poden rebre res, tota la seva acció caritativa i humanitària es fa sense esperar res a canvi). No hi ha cap afany proselitista, però sí un desig de presència. És una església testimonial. Testimoni de l’Evangeli. Intencionadament vaig preguntar al bisbe de Tànger, Mons. Agredo, què en pensava de l’opinió tan estesa a casa nostra, si era lícit posar objeccions a Europa a construir mesquites, ja que en els països islàmics no deixaven edificar esglésies. La seva resposta fou molt clara, l’Evangeli és contrari a pagar amb la mateixa moneda, ser seguidor de Jesús comporta que no hi ha d’haver reciprocitat. Tot home i dona tenen el dret de poder viure segons la seva fe. I la llibertat religiosa és un dret, que els cristians hem de defensar.

Deixo per un segon article parlar de la situació dels immigrants subsaharians en el Marroc.
Josep m Jubany

06 de novembre 2013

Canvi de dia de l’Assemblea d’aquest mes per raons d’agenda del ponent

L’Assemblea d’aquest mes de novembre que correspondria el dia 11, segon dilluns de mes, ha estat ajornada al dijous 14 per ser l’únic dia disponible per Antoni Bassas, periodista i editor del diari ARA, que ha estat invitat pel Consell Pastoral per parlar-nos de la secularització a Catalunya vista des dels EEUU.

05 de novembre 2013

Grup de Gospel

Neix un nou grup a la nostra comunitat obert a tothom dedicat al gospel, que es reuneixen els dilluns de 20,30 a 22,00 h.

El gospel (de l'anglès gospel: evangeli) és un gènere musical vinculat a l'espiritualitat i inspirat en himnes religiosos, que combina la lírica del cristianisme amb la melodia i el ritme similars al blues i el jazz.

03 de novembre 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Zaqueu, aquell home d’estatura petita, tenia la consciència embrutida. Ho sabia i li feia mal. No es va atrevir a dirigir-se directament a Jesús aprofitant que estava de pas per Jericó i, com que el volia veure, potser sense cridar l’atenció, es va enfilar dalt d’un arbre per sota del qual Jesús hauria de passar. Els relats evangèlics ens poden sorprendre pels detalls minuciosos que sovint hi apareixen mentre que d’altres, esperats per la nostra cultura, no s’esmenten. En aquest retall del text se’ns diu que Jesús s’aturà i mirà enlaire on Zaqueu s’estava amagat per les branques i el fullam de l’arbre. Li arribà una fina mirada que el feu trontollar i tot seguit va rebre una ordre inesperada, una crida. A Jesús li interessa salvar aquella persona concreta.

Algunes persones privilegiades ens parlen, amb seguretat, d’haver pogut copsar en algun moment de la seva vida algun senyal clar, alguna crida, a encetar un camí diferent i d’haver adquirit una força especial segons la qual tenen la seguretat ferma de voler fer allò que han entès que se’ls demana.

De vegades podem pensar que això sí que deu ser fàcil. Si t’ho han dit, només cal fer-ho. Però hi poden haver moltes circumstàncies que entorpiran prendre una decisió que, a primera vista, pot semblar fàcil i sobretot, raonable i bona. Família, estudis o feines encetades, tenir altres prioritats ja encarrilades, què sé jo! Però comptant amb això, amb les dificultats per seguir la crida, veig aquestes persones que manifesten haver estat “tocades”, contentes com el mateix Zaqueu que, tot seguit, adonant-se d’on es trobava la seva flaca va decidir restituir a qui havia robat. D’aquesta manera posava ordre i netejava la seva mala consciència i es preparava per a una nova vida.

Sefa Amell

02 de novembre 2013

La setmana dia a dia

Dilluns, 4
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 5
Casal
Sant Ildefons: Tarda de cinema

El Grup de Reflexió Bíblica ajorna la sessió que correspondria aquest dimarts al proper dimarts dia 12.

Dimecres, 6

Trobada del Grup de Prègaria a les 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 9
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 10
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

30 d’octubre 2013

Homilia de l’abat de Montserrat Josep Maria Soler en la Missa d’acció de gràcies per la beatificació dels Màrtirs de Montserrat, el dia 20 d’octubre



Estimats Sr. Vicari General, germans monjos, escolans, familiars del nous beats, pelegrins que heu vingut a venerar-los, germans i germanes:

“De la muntanya del Senyor ve el meu ajut”. Aquesta afirmació del salmista expressa bé l’experiència espiritual dels nostres germans màrtirs de Montserrat, per la beatificació dels quals avui donem gràcies a Déu. Ells, en la seva recerca vocacional, s’atansaren a aquesta muntanya del Senyor que és Montserrat. Sota l’esguard de la Mare de Déu i per mitjà del progrés “en la vida monàstica i en la fe” (cf. RB Pròleg, 49) s’aproparen a Jesús i a la seva sang purificadora rebuda en l’eucaristia. Instruïts en l’escola de sant Benet i envigorits en les files fraternes dels germans de comunitat (cf. RB 1, 5), anaren aprenent, malgrat les seves febleses i els seus defectes personals, a estimar el Crist per damunt de tot (cf. RB 5, 2) fins a no voler-li anteposar res, ni la pròpia vida (cf. RB 72, 11). Això els anà preparant per al gest suprem. Ho il·lustra, entre altres testimoniatges que es podrien citar, les paraules que, abans de ser detinguts, el beat P. Fulgenci adreçà als tres monjos que estaven refugiats amb ell: “Ànims; diguérem a Jesús que l’estimàvem quan vam professar; ara ha arribat l’hora de demostrar que l’estimem de debò, anant, si cal, a morir per ell”.

29 d’octubre 2013

Commemoració dels Fidels Difunts

El dia 2 de novembre és el dia dels Fidels Difunts, dia que habitualment preguem pels difunts de la comunitat que ens han deixat durant el darrer any. Aquest any, en coincidir la data en dissabte i a més tractant-se del pont festiu de Tots Sants, s’ha considerat oportú ajornar la celebració de l’Eucaristia pels nostres difunts al dilluns dia 4 de novembre a les 8 del vespre.

27 d’octubre 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

“...el crit d’auxili dels desvalguts penetra més enllà dels núvols” Sir 35: 18
“Ja m’ha arribat el moment de desfer les amarres i deixar el port” 2Tm 4: 6
“Déu meu, sigueu-me propici, que sóc un pecador” Lc 18: 13

Pobres, oprimits, orfes, viudes, desvalguts, innocents... són els preferits del Senyor, ho sabem prou bé, però avui ho descriu amb molta claredat el llibre de Jesús, fill de Sira, i diu també que el Senyor no té consideracions pel prestigi dels homes. Déu escolta sempre el crit d’auxili del pobre, però rebutja la supèrbia dels homes que amb la seva actitud demostren sentir-se superiors als altres. No és estrany, doncs, que la paràbola de Jesús de l’Evangeli mostri misericòrdia pel cobrador d’impostos que puja al temple a pregar i, no tenint res a oferir, reconeix el seu pecat, implora perdó i mostra la seva confiança en Déu que és l’únic que pot salvar-lo. És l’antítesi del fariseu que es creu millor que el cobrador d’impostos i es vanta de les seves bones obres, de la seva caritat i de no ser pecador com els altres homes.

Quina diferència amb les paraules de Sant Pau al final de la segona carta a Timoteu, que també és el final de la seva vida. S’adona que el martiri és a prop i l’ofereix com a cimal de la seva vida. Belles paraules que són tot un poema de confiança absoluta en el Senyor i que poden ser considerades com el seu testament espiritual. Ha donat la vida per l’Evangeli i fins i tot en aquest moment cabdal de la seva existència el continua anunciant. I ara espera el premi que s’ha guanyat no pas pels seus mèrits sinó perquè “el Senyor, jutge justíssim” li concedirà de la mateixa manera que el concedeix a “tots els qui enyoren la seva manifestació”.

“El Senyor, jutge justíssim” coneix bé la condició de tots i cadascun de nosaltres, sap que cerquem un equilibri en les nostres obres, que no tot és blanc o negre, que ningú no és només bo o només dolent. L’important és el discerniment, conèixer bé quina és la nostra responsabilitat, però saber entendre també que podem anar errats, que l’opció que hem fet pot no ser la correcta. La misericòrdia de Déu està per sobre de tot.

Josep Maria Lari

26 d’octubre 2013

En record de la Rosa Colomer

Rosa Colomer i Artigas, mare de la nostra Catequesi, animadora amb la seva guitarra de la Missa Familiar, esposa d’ en Mateu Serra, membre del Consell Pastoral, i mare de tres filles, va morir el passat dimarts dia 22, després de deu mesos de lluita contra un càncer.

Nascuda el 1966 a Barcelona, la Rosa era llicenciada en Filologia Catalana i màster en Lingüística Aplicada per la Universitat de Barcelona. Va ser la Directora del Termcat (Centre de Terminologia de la Generalitat) des del setembre del 2002 fins al desembre del 2012. En l'inici de la seva etapa al Termcat, va treballar al Servei de Consultes, resolent dubtes terminològics dels professionals lingüístics i d'altres àmbits. Des de la direcció del Termcat, impulsà la realització i actualització de diccionaris i l’accessibilitat d’aquests materials en línia, a més de potenciar la internacionalització de la tasca terminològica feta des de Catalunya.

Va assessorar també altres projectes, com el llibre d'estil de “la Caixa” i el de l'Ajuntament de Barcelona.

La seva voluntat de compartir coneixement la va dur a promoure la posada en marxa, l’any 2005, de la col·lecció "En Primer Terme", dedicada a la difusió de criteris i estudis a l’entorn de la terminologia.

Amb aquest mateix esperit, també va gestar els Espais Terminològics: unes reunions de caràcter biennal per a debatre amb professionals de tot l’espectre lingüístic diversos temes metodològics. I el 2011 va crear el Fem Xarxa-Esmorzar del Termcat, un punt de trobada per al diàleg i per agrair la col·laboració a totes les persones que al llarg de l’any formen part dels diferents projectes en què participa el Termcat.

Els seus companys de feina al Termcat van voler retre-li homenatge amb aquestes paraules: “Per a tots nosaltres, els seus companys de feina, els anys de direcció de Rosa Colomer han representat quelcom molt més important: una ocasió privilegiada per al creixement personal i professional, per a la implicació en el treball i el compromís amb la llengua del país que ella tant estimava, fent pinya, solidaris —la imatge dels castellers era una de les seves imatges preferides. Com a persones que treballem en l’àmbit de la llengua, sabem que les paraules només es doten plenament de significat quan s’empren en context. En el context de tots els anys que hem tingut la sort de compartir les nostres vides amb ella, per a nosaltres mots com entusiasme, rigor, lideratge, respecte i, molt especialment, generositat prenen un nou sentit.”

Preguem per ella, pel Mateu, i per les seves filles, i que el seu exemple de vida en tot moment, d’amor, i de com afrontar les dificultats, ens donin força per saber viure amb esperança els moments més complicats que ens pot portar la vida.

25 d’octubre 2013

La setmana dia a dia

Diumenge, 27
Primera sessió de la Catequesi familiar mensual (del Grup B) a partir de 1/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Trobada del Grup de Batec a 2/4 de 11 del matí.

Dilluns, 28
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 29
Casal Sant Ildefons: Celebració de la Castanyada.

24 d’octubre 2013

Papa Francesc, frases pel canvi

Entre una Església accidentada que surt al carrer i una Església malalta d’autoreferencialitat, no tinc cap dubte, prefereixo la primera.

No els faci por la tendresa amb els ancians.

Els aliments que es llencen a les escombraries, són aliments que es roben de la taula del pobre, del que té gana. L’ecologia humana i l’ecologia mediambiental són inseparables.

Mai no oblidem que el veritable poder és el servei.

Són pastors, i no pas funcionaris, són mediadors, no pas intermediaris.

El Senyor no es cansa de perdonar. Som nosaltres els que ens cansem de demanar perdó.

Tractem de ser una Església que surt d’ella mateixa i que va cap als homes i les dones que no la freqüenten, que no la coneixen, que se’n van anar, indiferents.

Els drets humans es violen no tan sols pel terrorisme, la repressió, els assassinats, sinó també per l’existència de condicions d’extrema pobresa i estructures econòmiques injustes que originen les grans desigualtats.

Una mica de misericòrdia canvia el món, el fa menys fred i més just

Com que molts de vostès no són creients, els beneeixo en silenci respectant la seva consciència.

Els que estimen amb tot el seu ésser, tot i que plens de debilitats i límits, són els que volen lleugers, lliures de les influències i pressions.

L’odi, l’enveja, la supèrbia embruten la vida.

La vanitat, la jactància, són una actitud d’espiritualitat mundana, que és el pitjor pecat de l’Església.

S’ha d’exigir la distribució de la riquesa.

Com m’agradaria una Església pobra i per als pobres!

Quant de mal fa la vida còmoda, quan de mal fa el benestar! L’aburgesament del cor ens paralitza.

No només els creients se salven. No importa, fes el bé. Ens veurem allà.

No cedim mai al pessimisme ni a l’amargura que el diable ens ofereix cada dia.

Extret de www.esglesiaplural.org

23 d’octubre 2013

Primera reunió del grup de joves de Batec del curs 2013-2014

Hola!!!

Segur que tots heu cantat o coneixeu la cançó de QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL...


Aquest diumenge 27,
us convidem tots a BATEC.
Vine a ¼ d’11 a St. Ildefons
per començar junts un nou curs
ple de projectes sorprenents ...


Podràs fer un munt d’amics,
SER SOLIDARI en aquest món,
VIURE EXPERIÈNCIES EMOCIONANTS
QUE ens INTERPEL.LEN a cada instant
Tot COMPARTINT la nostra FE.

Oh! Benvinguts! Passeu, passeu,
el grup BATEC VOL COMPTAR AMB TU
que la PARRÒQUIA és casa vostra
si és que hi ha ... cases d´algú.


BATEC@IRES amb il•lusió!
emprenem aquest CAMÍ
deixem la mandra en un racó,
per ACTUAR i DESCOBRIR
que els CANVIS comencen així.

Oh! Benvinguts!
passeu, passeu.
Volem que no hi falti ningú
però potser sí, ja me n’adono
que tan sols...
hi faltes tu...
També pots venir si vols.
T’esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l’espai...
perquè BATEC... EL FORMEM TOTS!!!!


Així doncs sigueu tots i totes BENVINGUTS A BATEC....


Fins diumenge!!!

L'equip de BATEC


PD. Per temes organitzatius us demanem que confirmeu la vostra assistència. Moltes gràcies!!!

22 d’octubre 2013

VIII Congrés Associació Cristianisme al Segle XXI: “Com viure la fe en un món en canvi”

Fins el dia 31 d’octubre és oberta la inscripció al VIII Congrés que es celebrarà el dissabte 16 de novembre a la Casa d’Espiritualitat Sant Felip Neri, al carrer Nena Cases, 47 de Barcelona. El Congrés s’iniciarà a les 9,15 h. i es clourà a les 18,00 h.

Per formalitzar la inscripció podeu dirigir-vos al telèfon 634 846 987 de l’Associació, de 9,00 a 10,00 h. els matins dels dies feiners, o bé a l’adreça electrònica: cistianismeseglexxi@cristinaismeseglexxi.cat

El programa inclou quatre ponències:
Ponència 1. Viure el Regne com a experiència comunitària de la fe des del catolicisme. Xavier Alegre, jesuïta i teòleg.

Ponència 2. Viure el Regne com a experiència comunitària de la fe des de l’Església evangèlica. Pere Zamora, pastor protestant, doctor en teologia.

Ponències 3 i 4. Què cal fer davant la irresponsabilitat col·lectiva en aquest moment de tant sofriment? Que potser sóc jo qui se n’ha de fer càrrec? Begoña Román, professora de filosofia de la UB, i Itziar González, exregidora de Ciutat Vella de Barcelona.

19 d’octubre 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Les lectures d’aquest diumenge apunten en una direcció: la importància de pregar sempre per mantenir la nostra comunió amb Déu. M’encanta l’escenificació que el llibre de l’Èxode fa de la pregària de Moisès: mentre té els braços aixecats el poble guanya, quan es cansa i abaixa els braços el poble perd. L’ajuda d’Aharon i Hur serà definitiva perquè Moisés pugui mantenir els seus braços drets i d’aquesta manera fer front a l’enemic.

Deixant de banda les connotacions bèl·liques del relat de l’Èxode, Jesús ens dirà més endavant a l’Evangeli com ens cal pregar sempre sense defallir. Que bonic és en aquest passatge l’ajuda d’Aharon i Hur que donen a Moisès, i que important és l’ajuda de la comunitat per mantenir una actitud de pregària. La comunitat és la que ens ajuda a mantenir els braços aixecats quan de vegades ens cansem. Que n’és d’important creure en la comunitat!

Pregar sense defallir, és el que fa aquesta viuda de l’Evangeli. La seva insistència fa que aquest jutge injust li faci justícia, no para d’insistir perquè el jutge l’escolti. La conclusió ens la dóna el mateix Jesús “fixeu-vos què diu aquest jutge sense entranyes i vosaltres creieu que Déu no farà justícia als seus elegits”. Els elegits són tots els que preguen confiadament, Déu no es cansa d’escoltar i és important escoltar-lo també des del silenci, perquè és en el silenci que sovint Déu parla.

I una darrera recomanació: avui és el dia del Domund, i coincideix amb la clausura de l’any de la fe que va inaugurar el papa Benet i que clausurarà el papa Francesc. En la seva obertura el papa Benet citant sant Pau en la seva carta als cristians de Tessalònica els deia ”que la paraula del Senyor segueixi avançant i sigui glorificada". Que aquest any de Fe faci més forta la relació amb Crist. El papa Francesc fa seu aquest missatge i diu ”Aquest és el meu desig per la jornada Mundial de les Missions d’aquest any”. Sentim-nos tots compromesos amb aquesta tasca important de l’Església de fer pressent arreu el regne de Déu.

Lluís Saumell

18 d’octubre 2013

La setmana dia a dia

Diumenge, 20
Primera sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Dilluns, 21
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda.

Dimarts, 22
Casal Sant Ildefons: Castanyada: castanyes, moniatos i panellets.

Reunió del Consell Pastoral

Dissabte, 26
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 27
Primera sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Trobada del Grup Batec a les 10 del matí.

15 d’octubre 2013

Ha mort Joan Rebagliato

Vam rebre la trista notícia de la seva mort el passat dissabte 5 d’octubre. En Joan i l’Anna, la seva esposa, han estimat i viscut sempre la comunitat com a pròpia. Va ser membre del Consell Pastoral l’any 1978 i fins a dates ben recents va ser integrant del Grup de Cultura i Fe. Assidu de les nostres assemblees va intervenir en nombroses ocasions amb valuoses aportacions. Joan Rebagliato era llicenciat en filologia, especialitzat en geografia i història dels Països Catalans. Va ser un gran impulsor en la renovació de la geografia catalana. A la Societat Catalana de Geografia va participar en nombroses obres col·lectives sobre geografia i història dels Països Catalans. El 1998 va rebre el premi Carles Rahola d'Assaig per la seva obra "La Hispània Catalana". Expressem el nostre més sentit condol a la seva esposa Anna i als seus fills i néts. Descansi en pau.

13 d’octubre 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Agraïment, fe i salvació

La paraula “fe” té una arrel semítica (Âman) que indica de forma directa allò que és sòlid on s’hi pot pujar de peus, allò que té fonament per a poder-hi construir damunt; referint-se a les relacions personals vol dir tenir confiança plena en algú i en tot allò que diu o que fa. Quan nosaltres aplegats en comunitat diem Amén al final d’una pregària, el que afirmem és la nostra certesa que el Pare farà realitat allò que nosaltres li demanem, perquè confiem en Jesús i en la seva paraula, que ens ho diu.

Però la nostra confiança en algú no neix de cop, perquè d’entrada les persones som sempre una mica malfiades i ens cal un cert temps per obrir-nos als altres: un temps de tanteig, d’aproximació, de mirades de complicitat, de somriures, de gestos i de paraules que ens indiquen que les nostres vides poden caminar cap a un mateix horitzó. I d’aquesta manera, a poc a poc, podem arribar a descobrir la simpatia, l’amistat, i dipositar la confiança en determinades persones. No és aquest el procés en el cas de Naaman i dels deu leprosos: aquests s’acosten i invoquen el favor dels profetes només perquè han tingut notícia que tenen facultats per poder sanar. No tenen cap pretensió de fer-se amics d’aquells profetes estrangers, pensen només en la remota possibilitat de ser guarits d’aquell mal que els impedeix de fer vida social.

Tots obeeixen la paraula dels profetes. Tots guareixen del seu mal, però només Naaman i un dels deu leprosos mostren agraïment. Els profetes no volen res per a ells: són conscients del seu paper de missatgers. Naaman manifesta que a partir d’ara només oferirà sacrificis a Yahvé. El leprós samarità, agraït, s’agenolla davant Jesús. I cal parar atenció en la resposta de Jesús. Dirigint-se a tots: Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu? Dirigint-se al leprós: Aixeca’t i ves-te’n. La teva fe t’ha salvat. Tornar enrere per agrair a algú un gest, per donar-li les gràcies, és possible per a tothom, és sortir d’un mateix per anar a l’encontre de l’altre, és obrir-nos una porta a la transcendència, és confiar en l’Altre. Potser això sigui l’inici de la nostra salvació.

Anton Ramon Sastre