31 de gener 2013

Resum de la conferència “Relacions entre un estat català i les religions” de Josep Maria Puigjaner a l’Assemblea del 14 de gener

De bon començament hem de constatar que la Història fa ben palès que el cristianisme catòlic ha contribuït de forma decisiva a la pervivència de la nació catalana a través de la seva dilatada trajectòria secular. Des de l’Abat Oliba fins al cardenal Vidal i Barraquer i a l’actual Conferència Episcopal catalana hi ha segles de vinculació del cristianisme amb la vida i el desenvolupament de la societat catalana. Segles de lluita, de patiment, de victòries i de derrotes, en què l’Església Catòlica s’ha mantingut fidel al seu poble, ha proclamat la seva identitat específica i ha defensat la seva llengua, fins i tot per damunt de prohibicions i sancions. Aquest és un fet incontrovertible, que ningú no pot negar si no és faltant a la veritat.

En una Catalunya sobirana, el desig de molts catalans seria que els representants del poder polític, de la societat i de la religió majoritària catòlica establissin una relació dialogant i amable. Una relació d’empatia nacional i de col·laboració estreta a l’hora d’abordar els problemes socials i culturals als qual s’hagi de fer front i per als quals s’hagin de trobar solucions.

Aquesta col·laboració s’hauria d’exercir en dos àmbits: en l’àmbit interior, el de cara endins, per tal d’impregnar els ciutadans del sentit de pertinença a una Pàtria, talment que entenguessin a fons què significa ser una Nació sobirana amb drets i, evidentment, amb deures. Però també en l’àmbit exterior cal que sumin energies les institucions polítiques, socials i religioses que hauran d’operar en una Catalunya sobirana. Ens hem de contemplar nosaltres mateixos com a poble inserit en un Món global. Ens cal, per tant, cultivar un sentit global, una sensibilització global, una ment amb capacitat de projecció global. Ben mirat, aquest procés de globalització ens obre la ment a la contemplació de fenòmens i situacions humanes fins ara desconeguts i ens facilita l’establiment de relacions de tota mena (culturals, religioses, econòmiques, artístiques, comercials) que cinquanta anys enrere poca gent hauria pogut preveure.

En un futur Estat català, al cristianisme catòlic se li poden obrir perspectives de renovació i de revitalització de l’esperit en una línia de fidelitat a l’Evangeli. Es tractaria de plantejar una renovada concepció de la presència dels cristians en tot allò que afecta al desenvolupament de la vida pública, basada en potenciar les possibilitats encara no explotades de l’esperit humà en ordre a millorar la situació de les persones a la Terra. Es tractaria també de proposar una nova utopia, de valor i de projecció global, consistent a construir una societat, no perfecta –perquè això no és possible-, però sí radicalment distinta de la que tenim, i a vetllar pel sosteniment del Planeta. Aquesta utopia global la pot comprendre i pot contribuir a conquerir-la qualsevol persona, de qualsevol país, raça, cultura o religió. Fins avui no s’havia donat mai cap proposta d’utopia que fos capaç d’implicar a tots els éssers humans amb un abast universal. Avui sí, perquè aquesta utopia és necessària si volem un Món sense conflictes i una Terra que no acabi extenuada per una explotació sense aturador.

En un futur Estat català, la relació entre les diverses confessions religioses hauria de ser presidida pel clima d’entesa i consens espiritual que posà de manifest el Parlament de les Religions del Món, celebrat a Chicago el 1993. Un dels punts de la Declaració inicial d’aquest Parlament deia: “Hem de superar l’afany pel poder, els diners i el consum que ens domina, per tal d’aconseguir que el Món sigui just i pacífic”.

29 de gener 2013

Celebració de Sant Ildefons

El dissabte 19 de gener vàrem celebrar la festa de Sant Ildefons, patró de la nostra Comunitat. Enguany la celebració tingué algunes novetats. Durant la tarda l’Esplai de Sant Ildefons, l’Agrupament Escolta Joan Maragall, i el grup de joves Batec, participaren conjuntament en una gimcana, on, per mitjà de diferents proves, descobriren qui era el nostre patró, Sant Ildefons, i la realitat de la Parròquia. Desprès, juntament amb el Casal Sant Ildefons, compartiren un berenar. Cal posar de relleu els pastissos i altres aliments que aportaren els membres del Casal, aquí sí que s’escau la frase evangèlica “Tots en van menjar i quedaren saciats”.

Desprès del berenar hi hagué un concert d’orgue. S’inaugurà l’orgue que ha donat a la Parròquia la família Pladellorens. El concert va anar a càrrec d’Oriol Colet, una jove promesa estudiant al Conservatori. Tocà tres peces sol a l’orgue. Dues clàssiques i una de moderna.

La celebració finalitzà amb la celebració de l’Eucaristia, presidida pel Bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sebastià Taltavull, i concelebrada per Mn. Josep M. Jubany, Mn. Lluís Saumell, Mn. Salvador Torres, rector de la Parròquia de Sant Paulí de Nola, el Pare Guardià dels PP Franciscans del carrer Santaló, i el P. Ferran Aguiló, col·laborador de la parròquia. Assistiren com a diaques Mn. Xavier de Dou i Mn. Josep Romero, diaca de la parròquia de Sant Paulí de Nola.

El bisbe, en l'homilia, feu referència a l’Any de la Fe, destacant especialment la importància del Baptisme, tot recordant que fou un dels temes que tractà Sant Ildefons en les seves obres.

Acabada l’Eucaristia, Mn. Josep M. Jubany s’adreçà als assistents, tot dient que així com en les festes del sant de cadascú és tradició rebre regals, també la nostra comunitat amb motiu de la festa del nostre titular, Sant Ildefons, ha rebut obsequis, i en nom de tots en donava gràcies públicament.

"Gràcies al Sr Bisbe, per haver acceptat un any més presidir l’Eucaristia, Mons. Sebastià, -continuà- és un bisbe que es fa estimar, i també la seva presència ens fa estrènyer els llaços de comunió amb l’Església de Barcelona."

"Gràcies a Mn. Lluís Saumell. Ha estat un veritable regal la seva presència enmig de nosaltres, després de tant de temps d’obligada absència per la seva malaltia." Els presents interromperen el parlament amb un gran aplaudiment, que durà alguns minuts. Una mostra espontània de l’estimació que tots professem a Mn. Lluís, i també manifestà el desig de tots, que la seva recuperació sigui ràpida i aviat pugui estar habitualment enmig nostre.

"Gràcies a Mn. Salvador Torres i al diaca Mn. Josep Romero, la seva presència fa més estrets els llaços de comunió que la nostra comunitat té amb la parròquia de sant Paulí de Nola."

"Gràcies al P. Ferran, bon col·laborador i amic de la Parròquia, i al P. Guardià de la comunitat Franciscana, una mostra del bon veïnatge."

"Gràcies al diaca, Mn. Xavier de Dou, i és una ocasió per agrair-li tota la tasca que fa a la parròquia." Aquí es tornaren a repetir els aplaudiments.

I finalment donà les gràcies a tots els qui havien contribuït a programar la festa. Als organitzadors, a Batec, a l’Esplai, a l’Agrupament Escolta, al Casal Sant Ildefons, a Mercè Canó que dirigí els cants, als components de la coral.

L’acte conclogué amb unes paraules del Sr. Bisbe, qui agraí la celebració i tingué paraules d'elogi per a tothom, especialment per als músics. Al final es repartí la Memòria d’activitats de l’any 2012, realitzades per la comunitat de Sant Ildefons. Una jornada que ens va ajudar a tots a intensificar el sentit de comunitat.

28 de gener 2013

Catequesi Familiar de gener: Epifania

La paraula grega Epifania significa manifestació:
Epi vol dir per sobre o també més amunt.
Fania vol dir veure, mirar.
Epifania significa veure més enllà del que es veu a primera vista, veure més enllà del que veiem amb els ulls...

En el nostre tema, aquest veure més enllà ens el dóna la fe en Jesús. Jesús ha vingut al món, perquè per mitjà d’ell, els humans puguem veure tot el que Jesús és i ens dóna. Jesús ve per ser Epifania de Déu. Jesús és la manifestació, l’Epifania de Déu en tot el que va ser, va fer i va ensenyar. Tota la vida, mort i resurrecció de Jesús és Epifania.

Sant Pau, en la carta als Filipencs (2, 1 – 8), ens diu: Ell que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res: prengué la condició d’esclau i es feu semblant als homes. Tingut per un home qualsevol, s’abaixà i es feu obedient fins a la mort en creu.

La vida de Jesús, com la de tots els humans va tenir dos grans etapes: l’infància- adolescència i l’edat adulta. Jesús, doncs va viure com tothom les dues etapes. Va ser un nadó, un infant, un noi, un adolescent, un jove (tota l’edat de créixer) i un adult.

Els evangelistes ens narren com Jesús en tota la seva vida, va ser Epifania. Marc i Joan ens narren només la seva vida d’home gran. Mateu i Lluc ens narren com Jesús va ser Epifania de Déu també durant tota l’edat de creixement, que va culminar en el Baptisme al riu Jordà, que es presenta com el punt fronterer entre el que s’anomena la vida privada de Jesús i la vida pública.

En la festivitat de l’Epifania que es celebra el 6 de gener, l’evangelista Mateu ens narra la concepció virginal de Maria i el naixement de Jesús. Seguidament la visita dels Mags o Savis, i tota la trifulga que visqueren Maria i Josep en haver de fugir a Egipte per salvar l’infant de l’amenaça del rei Herodes i tota la matança d’infants a Betlem. Per fi, el retorn quan va morir el monarca, i l’establiment a Natzaret.

La festivitat de l’Epifania s’allarga fins al diumenge següent en el que es recorda el Baptisme de Jesús.

Ja hem dit que la narració dels Mags és exclusiva de Mateu, en canvi la narració del Baptisme, la fan tots els evangelistes. Marc, Mateu i Lluc ho fan seguint un mateix esquema, i Joan hi fa referència a través de la narració del testimoni de Joan Baptista.

En mig de tot aquest conjunt, Lluc dóna un llarg testimoni del creixement de Jesús, amb uns relats referents a la infància, l’adolescència i la joventut.

27 de gener 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Les lectures d'avui són realment “bona notícia”! Em sorprèn veure el Crist tot iniciant la seva vida pública a Galilea amb un to i un missatge tan diferent del de Joan. Joan ens cridava a la conversió anomenant-nos “cria d'escurçons”, i amenaçant-nos amb el judici de Déu i la destral per tallar-nos i llençar-nos al foc. Però quan “L'Esperit del Senyor” reposa sobre el Crist, l'envia a proclamar la “bona nova als pobres, ... als captius la llibertat, als cecs... la llum, ... llibertat als oprimits...” (Llc. 4,18).

Fa 45 anys, quan jo era catequista, preguntava als nois que catequitzava: “Heu sentit dir allò de... 'la llibertat dels fills de Déu'? I vosaltres, us sentiu lliures?” Es feia un silenci total. La pregunta segueix vigent avui. Ens sentim realment lliures de les nostres captivitats... sexe, diners, poder, orgull, egoismes...? Sentim que la llum del Crist ens fa entendre pregonament què passa dins del nostre cor, i què passa al nostre món? Sentim els preceptes del Senyor planers i transparents? Ens omplen el cor de goig? Sentim que il·luminen els nostres ulls? (Salm 18, 9). O bé és al contrari? Llavors, potser és que no hem entès els manaments del Senyor.

Mireu, per exemple, respecte al sexe. Heu vist algun cristià parlant del sexe amb alegria, llibertat, goig, fins i tot passió? Si n’heu trobat alguns, són poquets...i normalment mal mirats per molts altres. Potser és que no hem entès ni vivim el que ens diu el Senyor. La consciència de la nostra sexualitat i el contacte amb ella, tot assumint-la, construeix la nostra identitat sexuada, ens fa relacionar-nos positivament amb els altres, ens porta a generar vida, i ens fa persones. Per això la llei del Senyor ens parla del sexe perquè pot construir-nos o destruir-nos. Però, si el seu seguiment no il•lumina els nostres ulls, no ens fa sentir lliures, no dóna pau i goig a la nostra vida... és que no estem entenent el manament del Senyor (Ignasi de Loiola). I això ho podem dir de tots els altres manaments.

Potser per tenir l'experiència de transparència i de goig de la que parla el salm, hauríem de treballar la nostra actitud interior, disposant-nos a acollir i rebre la paraula –tot el poble es posà dret (Nehemies, 8.5)-, adorant el Senyor, reconeixent que Ell és la font amatent de tot el que existeix -s'agenollaren... per adorar el Senyor (Neh. 8.6)-. I, sobretot, compartint el que tenim –repartiu-ne als que no tenen res preparat (Neh. 8,10)-. Llavors, “prendrem els aliments amb alegria”, viurem la nostra sexualitat amb felicitat, i usarem els béns d'aquest món amb solidaritat, goig, domini i llibertat. Llavors descobrirem que els manaments del Senyor no ens porten tristesa sinó joia, i que “La joia que ve del Senyor és la nostra força”(Neh. 8. 10).

Santiago Quijano

26 de gener 2013

La setmana dia a dia

Dilluns, 28
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 29
Casal Sant Ildefons: Xocolatada, amb els diners de la rifa de les paneres de Nadal.

Dissabte, 2
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.


24 de gener 2013

Cridats a donar testimoni en un món incert - Conferències quaresmals 2013

Les sessions de Reflexió i de Diàleg organitzades per l’Associació CIC i la Comunitat de Sant Ildefons es portaran a terme els dilluns dies 25 de febrer i 4, 11 i 18 de març a les 8 del vespre a la Institució Cultural del CIC, Via Augusta 205.

Proposar la fe cristiana en el nostre món cultural és un desafiament de primer ordre. No serveixen els antics esquemes ni els vells models. Exigeix un profund coneixement de l’entorn, però a la vegada l’audàcia de comunicar allò que creiem d'un mode raonable i creïble. Molt probablement, els cristians serem minoria en el futur immediat, però podem aspirar a ser una minoria creativa i significativa, digna de confiança. En aquestes conferències quaresmals volem reflexionar sobre la comunicació de la fe coincidint amb l’Any de la Fe que ha convocat l’Església universal.

Anunciem amb temps aquestes sessions per poder reservar els dies en les nostres agendes.

25 de febrer

L'Eclipsi de Déu al nostre món
Prof. Francesc Torralba.URL.

4 de març
Viure la fe enmig dels pobres
Prof. Maria Victòria Molins. Religiosa Teresiana i col·laboradora de l’obra social Santa Lluïsa de Marillac.

11 de març
Comunicar la fe
Prof. Josep Maria Carbonell. President de la Fundació Joan Maragall i Degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna. URL

18 de març
Ser cristià en una societat secularitzada
Prof. Jordi López Camps. Ex-director General d'Afers Religiosos de la Generalitat.

23 de gener 2013

Jornada mundial dels migrants

Càritas diocesana de Barcelona i la Delegació de Pastoral Social de l’Arquebisbat de Barcelona, de la que n’és delegat el nostre rector Mn. Josep Maria Jubany, ens fan la presentació d’aquesta Jornada:

El diumenge dia 20 de gener l'Església celebrà la Jornada Mundial dels migrants. És una ocasió per agrair als nombrosos migrants que des de fa anys formen part de les nostres comunitats, tot el que ens aporten. I també, per sensibilitzar les comunitats cristianes -parròquies, moviments- perquè no defalleixin en l'acolliment a totes les persones que nascudes en altres països participen de les nostres celebracions, catequesis, trobades, etc.

Com en els anys anteriors, la campanya del dia del migrant ha estat elaborada pel col·lectiu "Caminem junts en la diversitat" (format per comunitats cristianes de migrants i per algunes parròquies amb presència significativa de migrants, per Càritas dels tres bisbats de l'Arquebisbat de Barcelona i per la Delegació de Pastoral social de Barcelona). El lema d'enguany és: "La diversitat, font de riquesa", lema que tindrà continuïtat en la campanya del 2014, on s'ampliarà amb la frase "Caminem junts en la diversitat, font de riquesa". Amb aquestes expressions es vol subratllar que els migrants no són ni per a la societat, ni per a l'Església, cap font de problemes ni d'empobriment, ans tot el contrari, són font de riquesa.

Com ens ensenya el Papa Benet XVI quan diu: "L'Església no deixa de posar de manifest els aspectes positius, les bones possibilitats i els recursos que comporten les migracions. I cal que tots junts formem part de la mateixa família eclesial caminant junts en la diversitat".

També el Sant Pare Benet XVI en el missatge que ha adreçat amb motiu d'aquesta Jornada, subratlla les migracions com peregrinacions de fe i esperança i fa una petició a les esglésies d'acollida: "L'Església i les realitats diverses que en ella s'inspiren estan cridades a evitar el risc del mer assistencialisme, per afavorir la integració autèntica en una societat on tots i cadascú siguin membres actius i responsables del benestar de l'altre, assegurant amb generositat aportacions originals, amb tot el dret de ciutadania i de participació en els mateixos drets i deures".

22 de gener 2013

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració tindrà lloc el diumenge 10 de febrer a les 12 del migdia, diumenge abans del començament del Temps de Quaresma.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills/filles cal que facin la inscripció a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

20 de gener 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Déu ens proposa una relació amorosa

L’interval entre el baptisme de Jesús, referit a l’evangeli de diumenge passat, i les primeres accions del Jesús transformador que se’ns presenta avui a les noces de Canà l’hem d’imaginar com un temps de meditació i de presa de consciència. Una meditació basada en l’aprofundiment de les escriptures, especialment del Llibre d’Isaïes, segons ens diuen els entesos. L’evangeli de Lluc de fa vuit dies ens parlava de l’Esperit que havia penetrat Jesús i de la veu que des del cel l’ungia de la condició de Fill de Déu (Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut). A partir d’aquell moment Jesús correspon a la crida de Déu i es compromet en l’acció.

Correspondència i compromís són igualment a la base de la relació amorosa entre Jerusalem i el Senyor que ens descriu el profeta Isaïes a la primera lectura. La ciutat ha d’esclatar de benestar i n’ha de ser un baluard per tal d’inspirar l’estima dels seus fills i correspondre al delit de Déu. Voler-nos estimats ens transforma. Saber-nos estimats ens empodera.

Empoderat per l’amor del Pare, Jesús emprèn el camí que el farà significar-se com a fill seu, com el seu servent. El primer episodi d’aquest camí del qual ens parla l’Evangeli de Joan és el de les noces de Canà, una festa, una ocasió de convivència i relació jovial, de celebració de l’amor. El text barreja narració i al·legoria. Sembla que en aquesta ocasió és Maria qui empeny a actuar Jesús que ja va acompanyat dels primers deixebles; ella és qui adopta una actitud de servei en veure que s’acaba el vi; no culpabilitza els amfitrions per la manca de previsió sinó que s’adreça discretament als servents, els més humils, busca la seva complicitat i els demana que segueixin les indicacions del seu fill: el veu capaç de capgirar la situació.

Quina festa no seria establir un diàleg amorós amb Déu, enamorar-nos perdudament de la seva meravellosa creació, emmirallar-nos en els seus ulls bondadosos i veure’ns a nosaltres mateixos i als altres com Ell ens veu: capaços d’actuar, de crear, de transformar…, en definitiva, capaços de comprometre’ns en la construcció el Regne.

Helena Cots

19 de gener 2013

La setmana dia a dia

Diumenge, 20
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Epifania del Senyor. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Trobada del Grup Batec al matí

Dilluns, 21

Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 22

Casal Sant Ildefons: Visita al Museu Marés. Dinar al propi museu.

Dissabte, 26
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

17 de gener 2013

Memòria de l'any 2012

TEMPUS FUGIT

I volant ha fugit un altre any. Més que fugir l’hem viscut pregonament, sentint tots els canvis que han anat arribant, a voltes de manera vertiginosa i molt difícil.

A la nostra comunitat hi ha hagut el relleu de rector. Mossèn Saumell ha deixat el lloc a mossèn Jubany, que rebem de tot cor. La malaltia ha tocat en Lluís Saumell, però el veiem amb prou fortalesa per tirar la vida endavant. Li desitgem una bona recuperació.

Vivim el repte d’una època de grans canvis i dificultats, com tantes d’altres al llarg de la història de la humanitat, però aquesta la vivim en la nostra pell, en el moment present. Les situacions són tan dramàtiques a casa nostra i arreu del món, que ha augmentat la nostra compassió i el voluntariat és creixent. Un bon exemple va ser el banc d’aliments, que va recollir quantitats ingents de productes alimentaris, que van proporcionar una bona ajuda a tantes persones necessitades. I veiem l’esforç important que fa Càritas i tots els seus voluntaris per emparar als més desvalguts.

La parròquia de Sant Ildefons s’ha unit a aquesta gran solidaritat per assistir als que pateixen el flagell cruel de la crisi.

Les èpoques de canvis i crisis, com la nostra, porten dolor, però també aporten aprenentatge, canvi de rumb, per trobar camins nous que assoleixin millores socials i econòmiques, i un món més just amb un repartiment equitatiu dels béns que pertanyen al nostre planeta i, per tant, a tots els humans que hi habitem sense discriminació.
A la nostra terra hi ha hagut un deseiximent profund que està fent trontollar algunes estructures que semblaven inamovibles. El futur l’hem d’anar construint amb un present decidit a treballar i a vèncer barreres.

Anem vivint aquest aparent retrocés espiritual. I dic aparent, perquè la llavor va fent feina soterrada i la Providència ens guiarà a descobrir els camins nous. Vivim uns temps en què el desvetllament de la consciència desembocarà en el desvetllament espiritual, encara que els paràmetres siguin diferents. Venim i estem en diverses foscors, però de les tenebres brollarà la Llum. I el passat ple d’esculls anirà esdevenint un present més benèvol i just.

Que l’esperança no defalleixi i que Déu ens acompanyi en aquesta construcció d’un món millor!
Mª Teresa Quintana



Clicant aquí es té accés a la Memòria completa del 2012

16 de gener 2013

Diumene 20, trobada de Batec

BATEC@IRES!!!!

MIL GRÀCIES a tots i totes els que vau col.laborar amb la CAMPANYA SOLIDÀRIA DE RECOLLIDA DE JOGUINES...

És un vertader plaer poder comptar amb la vostra AJUDA i COMPARTIR moments mooooooooooooooooooooooooolt entranyables i divertits.

Dit això, com sabeu estem a l'inici d'un nou any ple de reptes i voluntariats que ens esperen. Així que a BATEC ja tornem a posar-nos les piles i aquest diumenge a través de les nostres eines us convidem a NAVEGAR de cara al vent per la xarxa en un món BOIG???

Potser ens caldrà anar a contracorrent per poder actuar en aquest mar de fons i onades però amb l'esperit BATEC@ire segur que junts podrem governar el vaixell .

Vinga som-hi tots que no tens res a perdre, a perdre res, a perdre res...

Diumenge 20 de gener als locals de Marià Cubí a les 10.15

Per cert, reconeixeu quina cançó s'ha perdut aquí enmig???

14 de gener 2013

Celebració de la Festivitat de Sant Ildefons

El proper dissabte dia 19 de gener celebrarem la Festivitat de Sant Ildefons, el nostre Sant Patró. Enguany hi dedicarem tota la tarda per fer-ho ben sonat. Comptarem amb la participació dels més joves de la casa que sens dubte donaran un relleu especial a tota la celebració i convidem tota la comunitat a participar-hi. El bisbe Mons. Sebastià Taltavull, com ja ho ha fet els darrers anys, ens acompanyarà i clourà la festa presidint l’Eucaristia del vespre.

El programa seguirà aquest horari:

16:30 a 18:

Gimcana amb els nois i noies de l’Esplai, dels Escoltes, de BATEC i els de la Catequesi que s’hi vulguin apuntar.
TEMA: Descoberta de Sant Ildefons
* Qui era Sant Ildefons?
* Com va sortir la iniciativa de fer una Església dedicada a aquest Sant ?
* Què es fa a Sant Ildefons?
* Quins grups s’hi reuneixen, hi treballen, hi canten, hi juguen...

Ho preparen els monitors de l’Esplai i els caps dels Escoltes però tots els nois i noies hi són convidats.

18:30 a 19:15:
Berenar… nens i nenes, avis i tothom que s’hi apunti
o Escoltes i Esplaieros porten per berenar el que hagin previst amb els nois i noies.
o El Casal Sant Ildefons porta pastissos
o La Parròquia posa begudes i coca, si cal, per completar

19:15 a 19:45:
Audició i concert d’orgue:
o Artista: Oriol Colet, una jove promesa estudiant al Conservatori.
Tocarà tres peces sol a l’orgue. Dues clàssiques i una de moderna.
o La Coral del Casal cantarà tres peces acompanyades per orgue

20.00:
Celebració de l’Eucaristia concelebrada i presidida pel Bisbe Auxiliar de Barcelona Mons. Sebastià Taltavull.

13 de gener 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Conscients del nostre baptisme

Sant Pau, en la seva carta a Titus, ens fa un anunci molt clar “S’ha revelat l’amor de Déu, que vol salvar tots els homes.” El camí que ens marca és abandonar la impietat i els desigs mundans, per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat. La salvació és per a tothom. Ho contemplàvem el dia de l’Epifania.

Quin camí tan concís, per una època que en el nostre món occidental la sobrietat i la justícia no han estat gaire presents. Tampoc tenir pietat per els altres és una virtut que exercitem gaire. La situació de crisi ens obliga a viure amb decisió tots aquests valors que si els posem en pràctica seran virtuts arrelades en Crist.

Avui restem també expectants, com en el temps de Joan Baptista. Voldríem que les situacions diverses que marquen el nostre món milloressin notablement. Anhelem, però, els canvis en positiu, com si hagués d’arribar un fet o fets extraordinaris. No hem d’esperar amb els braços creuats mirant l’infinit que plogui el remei i les solucions. Les hem de construir nosaltres des del personal compromís cristià.

El Messies l’hem fet present aquest dies de Nadal. Avui el veiem davant el Baptista fet home adult, disposat a dur a terme la seva missió d’alliberament i prenent consciència clara que ha de dur a terme la tasca de fer-nos arribar a cadascun de nosaltres, dones i homes de tots els temps, el seu projecte de vida, posant-se Ell mateix al costat nostre.
Hem de ser capaços de prendre consciència del nostre propi Baptisme, que ens ha d’empènyer a la transformació dels nostres mons, procurant construir ara i aquí, una nova manera d’entendre la vida humana arrelada en l’Evangeli. Nosaltres som fills estimats de Déu, tal com ho experimentà Jesús, per testimoniar una manera de viure més plena arrelada en la seva persona i en el seu missatge.

D’aquesta manera seguirem aplanant el camí a tots els homes i dones que han perdut l’esperança, que són molts, fruit de les circumstàncies materials, però també dels desenganys i frustracions que la vida comporta.

Ignasi Garcia i Clavel

12 de gener 2013

La setmana dia a dia

Diumenge, 13
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Epifania del Senyor. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Dilluns, 14
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió de l'Assemblea de la Comunitat a les 9 del vespre.

Dimarts, 15
Casal Sant Ildefons: Pel·lícula de ballet

Dimecres, 16

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària.

Reunió de catequistes per fer una valoració del 1r. trimestre, a les 8 del vespre.

Dissabte, 19

Celebració de la Festivitat de Sant Ildefons amb la participació dels grups d’escoltisme, esplai, Batec i Catequesi.

Diumenge, 20
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Epifania del Senyor. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

10 de gener 2013

Convocatòria de l'Assemblea de la Comunitat: dilluns 14 de gener a les 21:00 hores

En aquests moments en què hi ha un debat molt intens sobre el futur polític de Catalunya, el Consell Pastoral ha cregut convenient que com a comunitat cristiana no podem quedar-ne al marge i per aquest motiu l’Assemblea d’aquest més de gener la dedicarem a reflexionar sobre aquesta qüestió.

Li hem demanat a Josep M. Puigjaner, per tots conegut, que ens ajudi en aquesta reflexió. Ens parlarà sobre: Les relacions entre un estat català i les religions.

És un tema de gran actualitat i no cal dir-vos que hi sou tots convidats, tant a assistir a la ponència com a participar i enriquir amb les vostres aportacions el debat que s’obrirà després de la presentació del tema.

08 de gener 2013

Nova capçalera del Full Informatiu

Periòdicament la capçalera del nostre Full Informatiu es renova, darrerament ho fem cada dos anys, i sempre es confia l’elaboració a persones de la Comunitat que cultiven diferents formes d’expressió artística. Aquest any ha estat a càrrec de Rosa López, artista pintora, que expressa amb aquestes paraules el seu sentiment a l’hora de realitzar la seva obra:

“Els Pantocrators sempre m’han atret molt, especialment el de Sant Climent de Taüll, a partir del qual he fet el disseny de la capçalera del Full Informatiu.

És una imatge acollidora, afable, amb els braços oberts ens permet un acostament, una abraçada, a més de donar-nos la benedicció i il·lustrar-nos amb els seus manaments. A la seva falda també hi podem reposar plàcidament. Des del punt de vista artístic la trobo una obra insuperable.”



06 de gener 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Epifania del Senyor, 2013

Estimats Reis d’Orient,

Bé, us anomenem d’Orient perquè la versió de l’Evangeli de Mateu que tenim a casa i també la que llegim aquest diumenge diu que d’allà veníeu. Si després resulta que sou andalusos, del País de l’Inca o de Barcelona, benvinguts a Occident! Tant s’hi val; com si sou reis o només sou mags. Tenim coses molt més importants per demanar-vos que el vostre origen.

Ja la veu antiga del profeta Isaïes parla de nacions cobertes de tenebra i de fosques nuvolades. D’això potser fa tres mil anys. Avui, però, tot sembla igual. Malgrat les lluminàries, les pantalles gegants, les xarxes socials i altres miratges tecnològics, molta –massa– gent s’ho passa malament. Només al nostre país, centenars de milers de famílies han de viure de la solidaritat social. Són els nostres germans! Al nostre món, cada dia moren de fam 60.000 persones, de les que 35.000 són nens i 1.000 milions no tenen accés a l’aigua. També són els nostres germans!

Voldríem per a nosaltres una estrella com la que us va guiar! Sabem, però, que no serà cap prodigi de la natura el que ens farà saber què hem de fer. És un infant, un indefens nadó, qui ens guia. Sabem, també, que el món no tornarà a ser mai més com era. No sabem, però, com serà. L’hem de bastir tot de nou. Per fer-ho, us demanem un gran joc de construcció. Un joc que tingui moltes peces de pau, de solidaritat i d’amor. Peces de totes formes i de tots colors, per anar reconstruint una societat on tothom hi pugui viure en dignitat. Un nou món on tots els pobles, per Jesucrist, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.

Per acabar, també us volem demanar quelcom pel nostre país, que és tan petit. El que ens agradaria és una mica d’entesa entre els que hem escollit per ser els capdavanters en aquest difícil període que ve. Volem poder sentir totes les veus, però sense escarafalls ni acusacions infamants. Sense sabres ni canons que apuntin al nostre poble. Us demanem un cop més llibertat i respecte. Res més.

Julià i Rosa

05 de gener 2013

La setmana dia a dia

Dilluns, 7
Reunió del Grup Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 8
Casal Sant Ildefons: Festa de Reis, Gospel, regals i tortell de Reis.

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre.

Dissabte, 12

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 13

Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Epifania del Senyor. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

04 de gener 2013

Carta als Reis

Majestats,

Aquesta serà una carta atípica perquè esteu acostumats que sempre us demanem que ens porteu moltes i molt variades coses per poder fer front a les necessitats que tots tenim, ja ho sabeu. Per tant, no ens entretindrem en fer-vos la llista de tot allò que tantes vegades us hem demanat, i que any rere any, fins on us ha permès la vostra màgia, heu intentat procurar-nos.

Us volem demanar humilment que com sempre vingueu carregats de regals i els repartiu per totes les cases per fer feliços i omplir d’il·lusió, ni que sigui per uns moments, a tants nens i nenes que us han estat esperant tot l’any.

No us oblideu de les famílies que a causa de la recessió econòmica actual es troben en el llindar de la pobresa, ni tampoc de totes aquelles que sofreixen greus malalties o que fins i tot han perdut éssers estimats en cruels circumstàncies.

Però, per més que us pugui semblar estrany, us volem demanar que aquest any no marxeu de buit, perquè hi ha moltes coses que ens fan nosa i ens en volem desfer. Emporteu-vos, sisplau, totes les misèries que neguitegen els nostres cors: la pobresa, la fam, la por, la violència, la intolerància, la injustícia, la corrupció.

I pel que fa al nostre país emporteu-vos també, sisplau, tots aquests malastrucs i profetes de calamitats -com deia el bon Papa Joan- que amenacen la nostra convivència, la nostra història, la nostra cultura, la nostra llengua, la nostra llibertat i en definitiva el nostre dret a decidir.

Potser demanem la lluna, ho sabem, però deixeu-nos tenir la il·lusió de creure per un moment que el que us demanem no és una utopia. Per a vosaltres, que guiats per l’estel vàreu trobar l’infant Jesús i vàreu tenir el privilegi de contemplar-lo i adorar-lo en mans de la Verge Maria i Sant Josep, res no us és impossible. Vàreu ser molt astuts evitant retrobar-vos amb Herodes després d’haver vist el nen Jesús, perquè sabíeu les seves intencions, per això confiem que entendreu el que us demanem, coneixent les intencions dels qui s’oposen a la nostra llibertat.

“Hi ha molta bondat en el món” deia sempre el nostre estimat i recordat mossèn Joan Alemany, i certament que n’hi ha. Vosaltres, Majestats, en sou testimonis vivents. Però tots sabem que la bondat no fa soroll, no és notícia, no se’n parla o fins i tot s’ignora. En canvi tot allò que atenta contra la nostra identitat i sacseja la nostra convivència té un gran ressò mediàtic que s’estén ràpidament com la pólvora i desfigura els nostres legítims anhels... Per tant, això, emporteu-vos-ho també, sisplau!

Moltes gràcies Majestats. Us desitgem que la campanya d’aquest any sigui tan profitosa com totes les anteriors i que l’estel del Senyor us guiï sempre per camins de veritat.

L’equip de redacció del Full Informatiu en nom de la Comunitat

02 de gener 2013

El que s'espera de nosaltres segons Francesc Torralba

Tot seguit es reproduix l'article publicat per Francesc Torralba al número 2827 de la revista Vida Nueva.

“Albert Camus espera de los cristianos una implicación directa en la historia, un compromiso activo a favor de la justicia y de los derechos humanos…”.

En 1948, Albert Camus dictó una conferencia en el convento de los dominicos
de Latour-Maubourg. En ella, diserta sobre el diálogo entre creyentes y no
creyentes y sobre lo que se espera de los cristianos en el mundo. Esta breve
conferencia está integrada en el pequeño libro Moral y política (Madrid, 1984).
Sus palabras dan que pensar.

“El mundo de hoy –dice Albert Camus– necesita cristianos que continúen
siendo cristianos”. Como tantos ateos piadosos, el escritor francés valora
positivamente la existencia de los cristianos en el mundo y, a pesar de no
ubicarse en el seno de esta comunidad, destaca su contribución histórica en la
lucha contra el mal y entiende que es una fuente de humanización que juega un
papel muy relevante en la historia.

Jürgen Habermas, medio siglo más tarde, también subraya la tradición cristiana
como depósito de sentido y fuente de solidaridad y de fraternidad en el mundo.
Anima a los cristianos a salir del ámbito de la privacidad, de los estrictos muros
de la comunidad, para dar a conocer sus ideas y su visión del mundo en la plaza
pública. Su ateísmo no sucumbe al laicismo excluyente ni a la enmienda a la
totalidad.

“Lo que el mundo espera de los cristianos –dice el pensador existencialista– es
que hablen, con voz clara y alta, y que expresen su condena de tal manera que
jamás la duda, una sola duda, pueda albergarse en el corazón del más simple de
los hombres. Espera que los cristianos salgan de la abstracción y se enfrenten
con el rostro ensangrentado de la historia de hoy. La unión que necesitamos es
la unión de hombres decididos a hablar claro y a dar la cara”. Creyentes y no
creyentes estamos implicados en la misma lucha contra el mal, contra el horror y
la barbarie.

Albert Camus espera de los cristianos una implicación directa en la historia, un
compromiso activo a favor de la justicia y de los derechos humanos. El refugio
en la abstracción es una salida por la tangente que no convence ni guarda
fidelidad con el modo de obrar y de vivir de Jesús. La respuesta a la llamada del
hombre que sufre es el fundamento de la ética cristiana.

01 de gener 2013

Jesucrist és el mateix ahir i avui i pels segles

Amb aquesta confiança entrem en un any nou ple d’incerteses, en la confiança que el Senyor no ens abandona per més difícils que siguin els temps. Fem de la solidaritat la nostra bandera.

Feliç any 2013