06 de gener 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Epifania del Senyor, 2013

Estimats Reis d’Orient,

Bé, us anomenem d’Orient perquè la versió de l’Evangeli de Mateu que tenim a casa i també la que llegim aquest diumenge diu que d’allà veníeu. Si després resulta que sou andalusos, del País de l’Inca o de Barcelona, benvinguts a Occident! Tant s’hi val; com si sou reis o només sou mags. Tenim coses molt més importants per demanar-vos que el vostre origen.

Ja la veu antiga del profeta Isaïes parla de nacions cobertes de tenebra i de fosques nuvolades. D’això potser fa tres mil anys. Avui, però, tot sembla igual. Malgrat les lluminàries, les pantalles gegants, les xarxes socials i altres miratges tecnològics, molta –massa– gent s’ho passa malament. Només al nostre país, centenars de milers de famílies han de viure de la solidaritat social. Són els nostres germans! Al nostre món, cada dia moren de fam 60.000 persones, de les que 35.000 són nens i 1.000 milions no tenen accés a l’aigua. També són els nostres germans!

Voldríem per a nosaltres una estrella com la que us va guiar! Sabem, però, que no serà cap prodigi de la natura el que ens farà saber què hem de fer. És un infant, un indefens nadó, qui ens guia. Sabem, també, que el món no tornarà a ser mai més com era. No sabem, però, com serà. L’hem de bastir tot de nou. Per fer-ho, us demanem un gran joc de construcció. Un joc que tingui moltes peces de pau, de solidaritat i d’amor. Peces de totes formes i de tots colors, per anar reconstruint una societat on tothom hi pugui viure en dignitat. Un nou món on tots els pobles, per Jesucrist, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.

Per acabar, també us volem demanar quelcom pel nostre país, que és tan petit. El que ens agradaria és una mica d’entesa entre els que hem escollit per ser els capdavanters en aquest difícil període que ve. Volem poder sentir totes les veus, però sense escarafalls ni acusacions infamants. Sense sabres ni canons que apuntin al nostre poble. Us demanem un cop més llibertat i respecte. Res més.

Julià i Rosa