27 de gener 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Les lectures d'avui són realment “bona notícia”! Em sorprèn veure el Crist tot iniciant la seva vida pública a Galilea amb un to i un missatge tan diferent del de Joan. Joan ens cridava a la conversió anomenant-nos “cria d'escurçons”, i amenaçant-nos amb el judici de Déu i la destral per tallar-nos i llençar-nos al foc. Però quan “L'Esperit del Senyor” reposa sobre el Crist, l'envia a proclamar la “bona nova als pobres, ... als captius la llibertat, als cecs... la llum, ... llibertat als oprimits...” (Llc. 4,18).

Fa 45 anys, quan jo era catequista, preguntava als nois que catequitzava: “Heu sentit dir allò de... 'la llibertat dels fills de Déu'? I vosaltres, us sentiu lliures?” Es feia un silenci total. La pregunta segueix vigent avui. Ens sentim realment lliures de les nostres captivitats... sexe, diners, poder, orgull, egoismes...? Sentim que la llum del Crist ens fa entendre pregonament què passa dins del nostre cor, i què passa al nostre món? Sentim els preceptes del Senyor planers i transparents? Ens omplen el cor de goig? Sentim que il·luminen els nostres ulls? (Salm 18, 9). O bé és al contrari? Llavors, potser és que no hem entès els manaments del Senyor.

Mireu, per exemple, respecte al sexe. Heu vist algun cristià parlant del sexe amb alegria, llibertat, goig, fins i tot passió? Si n’heu trobat alguns, són poquets...i normalment mal mirats per molts altres. Potser és que no hem entès ni vivim el que ens diu el Senyor. La consciència de la nostra sexualitat i el contacte amb ella, tot assumint-la, construeix la nostra identitat sexuada, ens fa relacionar-nos positivament amb els altres, ens porta a generar vida, i ens fa persones. Per això la llei del Senyor ens parla del sexe perquè pot construir-nos o destruir-nos. Però, si el seu seguiment no il•lumina els nostres ulls, no ens fa sentir lliures, no dóna pau i goig a la nostra vida... és que no estem entenent el manament del Senyor (Ignasi de Loiola). I això ho podem dir de tots els altres manaments.

Potser per tenir l'experiència de transparència i de goig de la que parla el salm, hauríem de treballar la nostra actitud interior, disposant-nos a acollir i rebre la paraula –tot el poble es posà dret (Nehemies, 8.5)-, adorant el Senyor, reconeixent que Ell és la font amatent de tot el que existeix -s'agenollaren... per adorar el Senyor (Neh. 8.6)-. I, sobretot, compartint el que tenim –repartiu-ne als que no tenen res preparat (Neh. 8,10)-. Llavors, “prendrem els aliments amb alegria”, viurem la nostra sexualitat amb felicitat, i usarem els béns d'aquest món amb solidaritat, goig, domini i llibertat. Llavors descobrirem que els manaments del Senyor no ens porten tristesa sinó joia, i que “La joia que ve del Senyor és la nostra força”(Neh. 8. 10).

Santiago Quijano