10 de febrer 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Aquí em teniu: envieu-m’hi (Is 6,8)

El tema que brolla de la paraula bíblica d’aquest diumenge és la crida de Déu, i la conseqüència és el seguiment a Crist. En les tres narracions, Isaïes, Pau i Lluc, se’ns mostra el marc de tota vocació i el moment propi de cadascun d’ells. Primer, escruiximent, esbalaïment i cert temor per part de l’home que entra en contacte amb Déu. Segon, la missió concreta que li és confiada per Déu, de qui parteix la iniciativa. Tercer, la resposta incondicional dels que senten la crida al seguiment de Déu.

La vocació i el seguiment estan inclosos en la fe i el baptisme; és la universal vocació cristiana a la santedat evangèlica que es manifesta en les diverses vocacions o estats de vida, amb els diferents carismes que l’Esperit reparteix com vol entre del poble de Déu (LG. 39, s).

Els creients seguim rebent de Déu la crida a la fe, a la conversió, a la santedat i també a l’apostolat. No d’una vegada per sempre, sinó repetidament en la recepció dels sagraments, en cada proclamació de la “Paraula de Déu” en la comunitat de fe reunida en el nom de Jesús, en els germans i germanes que sofreixen, en els signes dels temps i en els esdeveniments de la vida de cada dia. No és una crida reservada o restringida a uns quants, sinó una crida oberta a tot creient sincer que amb dosis d’alegria vol respondre a la invitació del Crist Jesús, i disposar-se a anunciar la Bona Nova del Regne al món, estimant i servint amb justícia i caritat.

La tendència a fugir, l’abandó, la por, formen part de la nostra condició humana, així com d’altres causes com el cansament, l’avorriment, el fàstic, les depressions, els errors que cometem, etc., però tot queda superat per la continuada renovació de l’amor del Senyor i la seva crida constant. Per nosaltres sempre serà el moment de respondre “Sí”, de començar de bell nou i d’acceptar la crida. És per això que ens caldrà dir una i mil vegades: “Aquí em teniu: envieu-m’hi”.

Francesc Xavier de Dou