31 de març 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Estic a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer. No us n’adoneu?

Aquest és un fragment d’Isaïes que llegíem el cinquè diumenge de Quaresma. I ens sembla molt adient recordar-lo per Pasqua. La setmana precedent a aquell diumenge el conclave va escollir el nou bisbe de Roma. Desitjar que aquesta circumstància sigui aquella cosa nova no és difícil. En definitiva tota Pasqua és una unió amb Crist ressuscitat, és una cosa real -com diu Pagola– que transforma la manera de ser dels testimonis de Jesús, i que diríem, per tant, una cosa nova que ens ha de transformar també a nosaltres.

I mai com aquest any podem parlar de novetat. Ens referim a l’exhortació del Bisbe de Roma del dia de Sant Josep, amb motiu del començament del seu ministeri. Paraules que són una pauta a seguir per iniciar la nova vida que la Pasqua ens demana. Recordem-ne algunes:

“En Josep veiem quin és el centre de la vocació cristiana: Crist. Guardem Crist en la nostra vida, per guardar els altres; per salvaguardar la creació”.

I parlant de la custòdia com element de la vocació cristiana, Francesc ens suggereix que a tots els humans (no sols els cristians) ens correspon aquesta dimensió de custòdia.

“Custodiar la creació, la bellesa de la creació... tenir respecte per totes les criatures de Déu i per l’entorn en què vivim”...“I quan falla aquesta responsabilitat... guanya la destrucció... Malauradament en totes les èpoques de la història hi ha Herodes que tramen plans de mort, destrueixen i desfiguren el rostre de l’home i de la dona”.

I quan això passa –com ara està passant– cal ressuscitar novament i recomençar la tasca de custòdia, això és, d’estimació. “Només qui serveix amb amor sap custodiar”.

Angelina i Josep M.

30 de març 2013

L'Alegria de Pasqua

Exultin de joia tots els àngels del cel,
exultin els ministres de Déu.
I que soni la trompeta victoriosa
per celebrar el triomf d’un Rei tan gran.
Que la terra també s’ompli d’alegria,
il·luminada i radiant de la claror
que ve de la llum del regne etern;
perquè avui la foscor ja s’ha esvaït.
També s’ha d’alegrar la mare Església,
ornada amb l’esclat d’aquesta llum.
Que el cant joiós de tot el poble
ressoni en aquesta sagrada nau.

Aquí es pot escoltar el Pregó Pasqual, en el que s'anuncia l'alegria de la Pasqua, cantat per Mn.Lluís Saumell.



La setmana dia a dia

Dimarts, 2
Casal Sant Ildefons: Berenar de celebració de la Pasqua

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 3
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 6

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 7
Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme a les 12 del migdia

27 de març 2013

TRÍDUUM PASQUAL: DIJOUS, DIVENDRES i DISSABTE SANTS

DIJOUS DE LA CENA DEL SENYOR, dia 28: És dia feiner.

Se suprimeixen les Misses del matí

A les 8 del vespre, Missa concelebrada de la Cena del Senyor
En finalitzar la Missa, es farà el trasllat del Santíssim Sagrament a l’Altar de la Reserva per ser adorat pels fidels. Tot seguit, despullament de l’Altar.

DIVENDRES DE LA PASSIÓ DEL SENYOR
, dia 29: És dia festiu.

Se suprimeixen totes les Misses

A les 10 del matí: Via Crucis
Les comunitats de Sant Antoni de Pàdua i de Sant Ildefons, enguany ens aplegarem a la Parròquia de Sant Ildefons per celebrar la devota pregària del Via Crucis.

A les 6 de la tarda:
Celebració solemne de la Passió i Mort del Senyor
Aquesta celebració litúrgica comprèn:
1 - Lectura de la Paraula de Déu
2 - La Gran Pregària Catòlica
3 - L’Adoració de la Creu
4 – Comunió

DISSABTE DE LA SEPULTURA DEL SENYOR
, dia 30: És dia feiner.

Se suprimeixen totes les Misses
És un dia de silenci i de pregària tot esperant la Vetlla Pasqual.

VETLLA PASQUAL: A les 10 de la nit comença el Temps de Pasqua amb la celebració solemne de la Vetlla Pasqual. Aquesta celebració litúrgica comprèn:

1 - Benedicció del Foc Nou i del Ciri Pasqual
2 - Anunci de la Pasqua
3 - Litúrgia de la Paraula
4 - Litúrgia Baptismal i renovació de les promeses del Baptisme
5 - Celebració de l’Eucaristia

26 de març 2013

En record de Pilar Gefaell

El passat divendres dia 22 ens va deixar Pilar Gefaell després de 85 anys plens de vida. Una dona valenta, lluitadora, defensora dels drets humans, una cristiana compromesa. Amb José María Valverde, el seu espòs, mort l’any 1996, van tenir un manifest compromís social i polític, cristià i antifranquista i van donar suport a la causa popular a l’Amèrica Central, a Nicaragua i al sandinisme.

Com a conseqüència de la seva solidaritat amb els professors Enrique Tierno Galván, José Luís Aranguren i Agustín García Calvo, expulsats de la Universitat de Madrid per les autoritats acadèmiques franquistes, l’any 1964 Valverde renuncia a la seva càtedra d’Estètica de la Universitat de Barcelona i s’exilien primer als Estats Units i més tard al Canadà i no tornen fins l’any 1977. És en aquell moment quan es va fer cèlebre la frase de Valverde «Nulla estética sine ética. Ergo, apaga y vámonos».

A la nostra comunitat la Pilar, entre altres coses, es va significar en la defensa dels més desemparats de la societat com és Kusi Warma del Perú, l’ONG que vetlla per la nutrició dels infants d’aquell país i amb la qual, a través d’ella, tenim llaços de solidaritat. El seu testimoni deixa un record inesborrable. Descansi en Pau.

25 de març 2013

El Papa Francesc, per Josep Maria Jubany

A la Basílica de Sant Francesc, a la ciutat d’Assís, hi ha uns frescos pintats per Giotto que representen diverses escenes de la vida del Sant. Entre aquests frescos n’hi ha un que representa el somni del Papa. En aquesta pintura es veuen dues representacions: en una el “Poverello” aguantant una Església que cau (Sant Joan del Laterà, la catedral de Roma), i en l’altra, el Papa Innocenci III dormint. El pintor el va titular “El somni del Papa”. El Papa tot dormint té una revelació, Francesc refarà l’Església.

Em vaig recordar d’aquesta pintura dimecres a la tarda quan em vaig assabentar que el nou Papa havia escollit el nom de Francesc. Francesc és un dels sants més significatius en la història de l’Església. La seva opció per la pobresa, l’esperit evangèlic, el seu càntic de les criatures i la seva estimació a la natura són d’una gran actualitat. Francesc, el joglar de Déu, dedicà tota la seva vida a ser fidel a la crida que el Crist de Sant Damià li feu: “Francesc refés la meva església”.

El nou Papa, en els pocs dies del seu pontificat ha donat mostres que Sant Francesc és per a ell una gran referent. Tots hem seguit amb emoció el seus primers passos. Faig menció només d’alguns:

La seva aparició al balcó de Sant Pere tot recordant que el Papa ho és perquè és bisbe de Roma. Aquest subratllat té un gran valor ecumènic. En el diàleg amb els altres cristians sobre el ministeri Petri, el punt de trobada entre uns i altres, és que Pere fou el primer bisbe de Roma.

Les paraules als cardenals: L’Església ha de predicar Jesucrist si no vol ser confosa amb una ONG.

Les paraules als periodistes: “Com voldria una Església pobra i per als pobres“. I l’explicitació que els beneïa en silenci per respecte a la consciència dels que no són creients.

Les paraules de l'Àngelus del Diumenge: “El Senyor no es cansa de perdonar”.
L’ homilia en la Missa del seu pontificat: “Cal custodiar a tots i a la naturalesa”. I la seva especial menció als més febles. “El veritable poder és el servei”. ”No tingueu por de la bondat”.

I sobretot el seu estil sobri, el seus gestos de senzillesa. Tot fa pensar en una nova forma de fer i de ser. No vull caure en un “papolatrisme” exagerat, però els primers passos són com un alè d’aire fresc. Tant de bo això es vagi confirmant. De moment estic esperançat. Em sembla que estem en uns moments -el temps ho dirà- de reconstrucció de l’Església. El somni d’Innocenci III, representat en la pintura de Giotto, amb l’ajuda de Déu, la intercessió dels Apòstols Pere i Pau i Sant Francesc, la col•laboració de tots els creients, i amb la guia del bisbe de Roma, que presideix la caritat de totes les esglésies esteses entre orient i occident, pot ser una realitat.

Josep M. Jubany

24 de març 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Comença la Setmana Santa amb la desfilada triomfal de Jesús. La gent, especialment els infants dels hebreus, exclamen: "Hosanna, beneït el qui ve en nom del Senyor, el rei d'Israel". Jesús dalt d'un pollí d'ase rep les aclamacions del poble. Hauria pogut fer el recorregut en una carrossa tirada per cavalls escollits, amb roba majestuosa apropiada per al Fill de Déu, qui a més es proclama rei, però la gent el va valorar pel que era, no per les aparences. Aquell que cura els malalts, el que retorna la vida als difunts va dalt d'un pollí d'ase. Fa els miracles i, més important encara, perdona els pecats.

La litúrgia ens porta després la lectura de la Passió. Ja sabem que el punt culminant de la vida i la mort de Jesús és la seva resurrecció, però després d'escoltar avui i aquí aquesta llarga lectura, en arribar a casa m'agrada escoltar el disc de la Passió segons Sant Joan de J. S. Bach. Reconec que en moltes ocasions em salten les llàgrimes malgrat el meu desconeixement de la llengua alemanya. Quan al final arribo a entendre el que diu Jesús: "Tot s'ha complert" i el cronista comenta: "Llavors inclinà el cap i expirà"; una esgarrifança recorre el meu cos.

Permeteu-me una anècdota final. Alguns anys, en un dia com avui, m'ha tocat col•laborar en la lectura de la Passió i tres anys seguits he hagut de llegir les negacions de Pere.

Àngel Oliva

23 de març 2013

Setmana Santa - Dies Sants

Celebrem el diumenge de Rams l’entrada de Jesús a Jerusalem i la missa de la Passió del Senyor. El centre de totes les celebracions és el Tríduum Pasqual, que és el coronament de tot l’any litúrgic. S’inicia amb la Missa vespertina de la Cena del Senyor, el Dijous Sant, en la qual es fa memòria de la institució de l’Eucaristia. El Divendres Sant, tot recordant i revivint la mort de Jesús a la Creu, no se celebra la Missa, que és la seva commemoració o renovació. S’acaba aquest Tríduum amb la celebració de la Vetlla Pasqual la nit del Dissabte Sant, i amb la Solemnitat de Pasqua. La nostra fe troba en aquesta setmana el seu sentit més profund. Ens hi hem estat preparant durant la Quaresma i ara ens submergim de ple en el misteri pasqual amb l’esperança posada en la resurrecció gloriosa del Senyor. També és temps de vacances i molts de nosaltres cercarem un descans merescut; procurem seguir aquestes celebracions al lloc on estem com si fos a casa nostra

20 de març 2013

Celebracions Comunitàries de la Penitència: revisió de vida

Les celebracions comunitàries del Perdó d’aquesta Quaresma tindran lloc:

Dimecres, dia 20: a les 12 del migdia i a les 8 del vespre

Divendres, dia 22 a les 9 del vespre.

CELEBREM EL PERDÓ ! - REVISIÓ DE VIDA - QUARESMA DE 2013

“Coratge! Sóc jo. No tingueu por!”, va dir Jesús. I a Pere li digué: “Vine”. Segurament, voler caminar sobre l’aigua, era només un caprici, un joc, i tanmateix havia de ser més que un joc. A Pere li mancà confiança, fe, i s’enfonsà. Imagino el somriure burleta dels altres deixebles superada la por col·lectiva d’aquells instants. I tot això, per què? En els evangelis, Pere sovint és la imatge de l’home ‘cap calent’, i no va valorar prou la fermesa d’aquell “vine” que tots sentiren i que no saberen interpretar. I el va trair la por. És cert: sense fe, aquell qui caminava sobre l’aigua, era només un fantasma, i només feia por. Però, com podien creure que un fantasma els faria caminar sobre aquell mar agitat?

La meva fe em dóna confiança o sovint em crea una estranya sensació de por? :: Buscar i sentir la presència de Déu, dóna pau a la meva consciència? Mi sento bé? :: Quan penso que Ell em diu “vine, no tinguis por”, medito aquesta crida o faig el desentès? :: Intento viure la meva fe amb constància o bé ho faig quan em ve el rampell? :: Pensar en Déu només els diumenges, crec que ja n’hi ha prou? :: He volgut alguna vegada aprendre a meditar? :: No podria ser que cregui més en mi que no pas en Ell?

18 de març 2013

El Papa Francesc

Com es pot veure en aquest vídeo i sense prejutjar Jorge Mario Bergoglio, d’entrada cal ressaltar tres gestos d’humilitat del nou Sant Pare només en sortir al balcó de la Basílica de Sant Pere. El primer, abans que res, pregar per Benet XVI amb el Parenostre i l’Ave Maria; el segon, abans de la benedicció “urbi et orbe” demanar als fidels una pregària en silenci perquè el Senyor beneeixi la seva persona; i el tercer, posar-se l’estola en el moment de donar la benedicció i treure-se-la tot seguit. Un bon inici ple de significat.


17 de març 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

BUSQUEM A DINTRE I TROBAREM ALGÚ

Les paraules de Sant Pau ens interpel·len com a cristians que fem camí en un Món que sembla absent a les sol·licitacions de l’esperit. Considerant la seva vida, Pau de Tars ens diu que qualifica de “desavantatges” totes les coses que l’envolten i que, per tant, les deixa de costat perquè el seu afany és buscar “l’excel·lència del coneixement de Crist Jesús, el meu Senyor”.

Paraules que esdevenen tot un estímul per al cristià de qualsevol època. Nosaltres, ara, les podem entomar per tal de detectar quin és el nostre nivell de proximitat a la persona de Jesús i el nostre grau de compromís amb el seu missatge. I segurament ens adonarem que encara coneixem poc la persona de Jesús, que no ens hem proposat amb fermesa que la seva paraula il•lumini la nostra vida, i que potser no portem gaire a la pràctica el seu únic manament: “Estimeu-vos els uns als altres”.

Segur que ens seria plaent i beneficiós conèixer millor Jesús, passar més estones conversant amb Ell, creant espais interiors i deixant fora, de tant en tant, ocupacions, entreteniments i negocis. Hauríem d’intentar imitar a Sant Pau i buscar l’excel·lència en la immersió a dintre de nosaltres mateixos. Avui, en aquesta època de presses, de crisis múltiples, d’angoixes, de desconcert social i de pessimisme vital, la persona humana també està capacitada per entrar en el seu interior i accedir a una visió menys materialista i menys egoista de la vida.

En el nostre cas, el de seguidors de Jesús, aquest capbussar-se en la regió de l’ànima és de primera necessitat, perquè és justament en aquesta regió profunda on Déu acostuma a fer-se present i a comunicar-se.

Josep-Maria Puigjaner

16 de març 2013

La setmana dia a dia

Diumenge, 17
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: La Quaresma. A les 11,30 Celebració del Sagrament del perdó amb els nens i nenes d’aquest Grup B. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Trobada del Grup Batec al matí.

Dilluns, 18
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a ¼ de 8 del vespre.

4a Conferència de Quaresma: Ser cristià en una societat secularitzada. Prof. Jordi López Camps. Ex-director General d'Afers Religiosos de la Generalitat, a les 8 del vespre a la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205.

Dimarts, 19
Casal Sant Ildefons: Sant Josep. Xerrada de Quaresma pel P. Josep M. Massana. Berenar amb crema catalana.

Dimecres, 20

Vetlla de Pregària a les 9 del vespre.

15 de març 2013

Dia del Seminari 2013 - Sé en qui he cregut

l' Església Diocesana, com cada any per Sant Josep, celebrarà el proper diumenge dia 17 de març el Dia del Seminari, enguany amb el lema Sé en qui he cregut (2Tm, 1-12).

Aquest any amb el nou Sant Pare Francesc, i després de la renúncia de Benet XVI al ministeri petri, que sens dubte seran exemples per a tots aquells que decideixin ordenar-se com a preveres de l’Església.

La col·lecta d’aquest diumenge es dedicarà íntegrament per aquesta intenció, perquè el seminaristes puguin rebre la formació adequada i no els manqui res per atendre les seves necessitats.

13 de març 2013

Preguem per Francesc I


Preguem amb il·lusió per Francesc I, perquè tingui la força i la valentia per liderar l'Església. Preguem també per tots nosaltres, perquè des del nostre lloc a la societat i a l'Església siguem capaços de ser veritables i autèntics seguidors de Crist.

Presentació d'una nova obra de Josep Maria Puigjaner sobre Teilhard de Chardin

El proper dilluns dia 18 a les 19:00 hores i a la sala Pere Casaldaliga de la llibreria Claret (Llúria, 5), tindrà lloc la presentació del llibre “Teilhard de Chardin. L’apassionant combat d’un evolucionista total” de Josep M. Puigjaner, membre del Consell Pastoral de Sant Ildefons.

Hi intervindran també Mònica Terribas, periodista i actualment consellera delegada i editora del diari ARA, P.Ramon M. Nogués, catedràtic emèrit de la Unitat d'Antropologia Biològica a la Facultat de Ciències i a la de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Pere Codina, claretià.

L’acte comptarà amb una lectura dramatitzada d’una escena de l’obra a càrrec de dos actors de la passió d’Olesa de Montserrat.

11 de març 2013

Llàgrimes

Estimats lectora o lector, sóc un ploramiques. Seran els 83 anys que pesen sobre meu? No ho sé.

Avui, 13 de febrer, escric la meva batalleta. Pots acabar aquesta lectura perquè estic convençut que has escoltat i suportat, més d'una vegada, el relat de “batalletes”. En fi, tu mateixa o tu mateix.

El dia 2 de febrer vaig fer una angina de pit: vaig acabar a la Clínica Corachan. Ecocàrdios, connexions elèctriques, tubs..., el que vulgueu. Immobilitzat al llit a la UCI, només esperava la visita de la meva família. No durava gaire i sempre la primera cara que veia era la de la meva Elisa i després alguna o algun membre de la meva família. Quan em quedava sol, les hores se'm feien molt llargues. Pensava que sóc molt ric tenint l'estimació dels meus. M'aturava en cadascun dels vint-i-dos. Tots són perfectes. Dedicava una bona estona a cadascun i així passava el temps.

El meu cas no era clar i el dia 4 em van fer una exploració amb un catèter. Quan vaig arribar al quiròfan estava molt espantat: només veia una màquina gris i vaig tancar els ulls i a poc a poc em vaig anar asserenant. Em semblava sentir com una brisa suau de primavera que m'anava donant pau. Em deia: no obris els ulls que això val la pena. Vaig notar les galtes humides per les llàgrimes. Quan l'equip quirúrgic va acabar la feina m'esperava l'Elisa ben acompanyada.

El dia 5 estava molt neguitós esperant l'hora de la visita i va arribar l'Elisa: li vaig agafar la mà plorant i amb veu difícil li vaig dir que l'estimava, perquè feia 57 anys que m'havia declarat.

El dia 6, novament al quiròfan. Ja sabien què m'havien de fer. Allà estirat sota la màquina gris pensava, molt pessimista, que tot el cor i els seus voltants estaven fets una olla. Potser no me'n sortiria. Vaig tancar els ulls i al cap d'una estona imaginava una platja daurada on arribaven les onades tranquil•les fent brillar vivament alguns grans de sorra. Quina pau! Quan el doctor em va dir: - D'aquí cinc minuts acabem! es va acabar aquella visió de pau. Han passat els dies i estic totalment recuperat.

He estat voluntari de presons més de 10 anys. A la presó de Quatre Camins he conegut molts interns però, amb l'Alfons, hem construït una gran amistat. Ara, per carta, seguim enfortint la nostra relació. L'Alfons és un ateu convençut, menjacapellans i monges i jo, com podeu suposar, creient. Això no és el més mínim obstacle per a la nostra amistat. Fins i tot, un dia, vam estar plenament d'acord parlant del Cardenal Rouco Varela. L'Alfons, malgrat que se sent català de soca-rel, tot esperant que quan surti en llibertat d'aquí divuit mesos trobarà la seva estimada Catalunya lliure, m'escriu sempre en castellà.

Tinc aquí amb mi la seva carta del dia 9 de febrer de la qual transcric literalment un fragment: "Tu afección me ha llenado de dolor estos días. Me enteré por Núria (la seva dona); me tuve que tragar las lágrimas mientras hablaba con ella. Después me fui a un rincón del patio y las dejé correr libremente. Me puse a hablar en silencio con ese señor llamado Jesús, diciéndole que se pusiera a tu lado y no te dejara ni un momento."

La carta de l'Alfons va recollir més d'una llàgrima que queia galtes avall.

Àngel Oliva

10 de març 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Els dos nois eren molt diferents. El gran era assenyat, seriós, treballador i complidor en tot. El petit era un tocacampanes. Sempre estava per la gresca i la xerinola. Era divertit, tendre i afectuós. La mare els estimava igual als dos. Potser avorrit d’estar a casa i de les feines repetitives que li encomanaven, el xic va dir que se n’anava i a ella el cor se li va trencar. Va passar molt de temps esperant, i ja el donava per perdut. I encara més temps i ja el donava per mort.

Un bon matí, d’aquells transparents i clars, el va endevinar quan va veure per la finestra de dalt que algú s’acostava. Va deixar la filosa que tenia a les mans i va córrer escales avall cridant el seu home i van anar junts a abraçar-lo just quan arribava. Van tenir una alegria molt gran perquè el fill que donaven per mort havia tornat: He pecat contra el cel i contra vosaltres, no mereixo que em digueu fill, va esclatar penedit el noi. Deixeu-me estar a casa com un criat més.

La festa que es va preparar va ser gran, segurament que mai en aquella casa no hi havia hagut una festa igual. Ningú no es va recordar de l’altre fill, -potser triga massa avui, el noi-, però estaven tan contents que es van menjar el vedell. En arribar el germà gran se li van despertar les passions, i la gelosia va fer el seu fet. Ell no esperava el germà, ja el donava per mort, i ben mort, i havia somniat que tota la hisenda seria per a ell, que havia treballat de valent. –Fill, tot el que és nostre és teu, perquè sempre has estat amb nosaltres. Vine a la festa, uneix-te a la nostra alegria perquè el teu germà ha tornat a la vida i cal que ho celebrem. Al cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es penedeix que per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se. Pot semblar injust, però és humà.

Els pares – D* - havien patit molt pel petit però en el moment de l’arribada ja ho han esborrat tot. Aquells pares tenien de tot, ramats, terres i servidors que les conreaven, però els mancava un fill que havien perdut i potser se’n sentien culpables.

Nosaltres no estem pas lliures de pecat perquè compartim allò de bo i allò de dolent que mostren els dos germans: del gran, la fidelitat i l’enveja. Del petit, la disbauxa i el penediment. De fet és l’ordre en què van manifestar el seu capteniment, que en el petit és més perfecte, allò que els diferencia.

Sefa Amell

09 de març 2013

La setmana dia a dia

Diumenge, 10
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: La Quaresma. A les 11,30 Celebració del Sagrament del perdó als nens i nenes d’aquest Grup A. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Dilluns, 11
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda.

3a Conferència de Quaresma: Comunicar la fe, a càrrec del Prof. Josep Maria Carbonell. President de la Fundació Joan Maragall i Degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna. URL a les 8 del vespre a la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205.

Dimarts, 12
Casal
Sant Ildefons: Tarda de cinema.

Dissabte, 16

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 17
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: La Quaresma. A les 11,30 Celebració del Sagrament del perdó als nens i nenes d’aquest Grup B. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Trobada del Grup Batec al matí.

05 de març 2013

Catequesi familiar: La Quaresma


La Paraula Quaresma ve de Quarantena (quaranta dies). És una expressió que en el llenguatge de la fe cristiana, significa un temps sagrat que dintre de la tradició bíblica expressa el temps de durada dels esdeveniments fonamentals i fundacionals de la història de la fe.

En les narracions bíbliques, quan confeccionen, per exemple, el relat del gran esdeveniment de l’ Èxode (caminada del poble d’Israel alliberat d’Egipte per arribar a la terra promesa) la fan durar quaranta anys. Quan narren la caminada que comença amb el pas del mar Roig fins al Sinaí on rep de Déu la Llei, la fan durar quaranta dies. L’autor del poema del Diluvi el fa durar quaranta dies i quaranta nits....

Totes aquestes narracions de quarantenes o quaresmes sempre tenen un esquema de camí. Ruta de superació d’una situació de subjecció i de dificultats a una situació de pau, d’esperança, de joia final. D’esforç per assolir una situació millor. També de Penitència o Conversió.

I tot això perquè en la Bíblia el número quaranta té el valor simbòlic de plenitud.

Les Temptacions de Jesús

La Quaresma és un temps de sis setmanes que la litúrgia ens convida a fer un seguiment de Jesús durant la seva vida adulta que va iniciar amb una quarantena en el desert abans de lliurar-se a la seva predicació durant tres anys, que culminà en la setmana de la seva passió, mort i resurrecció.

La Quaresma s’inicia amb la reflexió sobre les temptacions de Jesús.

Tots els evangelis sinòptics (Marc, Mateu i Lluc) ens en parlen.

- Marc només diu: L’Esperit empenyé Jesús cap al desert. Hi va passar quaranta dies temptat pel Satanàs.

- Mateu, també per mitjà d’un midrash com en la narració dels Mags narra com: Jesús conduït per l’Esperit Sant va al desert perquè el diable el tempti.

Seguidament narra les tres temptacions: 1a : convertir les pedres en pa. 2a : tirar-se daltabaix del temple esperant que els àngels l’entomin. 3a : l’oferiment del diable de donar-li tot el poder del món, si l’adora.

- Lluc repeteix l’esquema de Mateu, introduint unes variants que tenen un matís interessant. I utilitza el mateix llenguatge simbòlic de Mateu.

El Diable, és la personalització simbòlica del mal dintre de la cosmovisió cultural del món semita (Assíria – Babilònia – Pèrsia) de la que formen part els israelites, i que genera tota la concepció dels àngels i dimonis. El món semita no concebia la possibilitat de comunicació directa de Déu amb els humans i per això imaginaven uns personatges intermedis entre Déu i ells, que actuaven de mitjancers.

Aquest any com sabeu llegim la versió de Lluc (4, 1-13)

04 de març 2013

Setmana de la família

Amb el lema “Fes família: creu i estima!” les Delegacions de Pastoral Familiar de les Diòcesis amb seu a Catalunya organitzen del 3 al 10 de març la “Setmana de la Família” amb la finalitat d’oferir, en l’actual món plural, el missatge cristià sobre la família i la vida. A l’Arxidiòcesi de Barcelona s’han preparat els següents actes:

Dilluns 4 de març a les 19 h

Repensar la societat en família. Sessió de Cine Fòrum, amb la projecció de la pel·lícula El árbol de la vida, a l’Auditori de Comunicació de Blanquerna (Valldonzella 10-12). Presentació de l’acte i moderadora: Sra. Sílvia Cóppulo, periodista. Comentari de la pel·lícula: Dra. Claustre Soler, doctora en Sagrada Escriptura, Sr. Josep Maria Esquirol, filòsof, Sra. Elisabeth Galobardes, enginyer, P. Enric Puig, Director Fundació Escola Cristiana i Mn. Manuel Claret, Delegat Diocesà de Pastoral Familiar.

Dijous 7 de març a les 20 h

Parròquia de la Mare de Déu de la Bonanova (Pl. Bonanova 12).
Pregària per a la família.
Reflexions sobre:
“La força de la família”. Mn. Manuel Claret.
“Una pastoral per a divorciats”. Mn. Santiago Bueno.
Lectura del “Manifest de la família”.

Concert de Música: Orquestra Coral Cristo Rey.

Diumenge 10 de març a les 19 h

Missa de les Famílies a la Catedral de Barcelona presidida pel Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona Dr. Lluís Martínez Sistach.

03 de març 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Donar fruit

Fa poc he rebut d’un amic un correu electrònic amb un PowerPoint de fotografies precioses, que explica com un home, en passar d’aquest món a la vida eterna, parla amb Déu en el marc d’una platja molt llarga –imatge figurada del que ha estat la seva vida– amb petjades de peus descalços sobre la sorra de dues persones caminant juntes. Déu li diu:

- Mira fill meu, aquí pots veure com jo he caminat sempre al teu costat.

De tant en tant, però, en alguns punts del sender només s’hi veuen les petjades d’una sola persona. L’home que se n’adona fa que Déu hi pari atenció:

- Mira aquests espais on només hi ha les meves petjades, de teves no n’hi ha.

- T’equivoques, li diu Déu, no són les teves, són les meves en moments que estaves tan afligit que no podies caminar sol i jo t’havia de dur en braços.

Pensar que el Senyor ens acompanya sempre, i amb un amor més intens encara, si és que això és possible, quan passem tribulacions, no és comparable a res.

La figuera de l’Evangeli n’és un exemple. Tres anys sense donar fruit acaben amb la paciència de l’amo: “Talla-la d’una vegada”, li diu al vinyater, però ell intercedeix vora el seu amo..., “cavarà la terra i la femarà”, que és tant com dir que la “durà en braços”, mentre espera confiat que torni a donar fruit.

Déu vol que donem fruit, i per poder donar-ne cal haver entès bé el seu missatge i deixar-se envair per tot el que significa. No obstant això, com la figuera, podem travessar per moments erms en la nostra existència, insensibles a l’entorn que ens envolta, incapaços de reconèixer la bondat i l’amor d’aquest Déu que ens estima tant. Aleshores és quan ens cal un vinyater que intercedeixi per nosaltres, un vinyater que “ens dugui en braços”, que sàpiga conrear tot el que hi ha de bo en el nostre interior perquè tornem a donar fruit.

Tots sabem qui és aquest vinyater, la seva paraula és la Paraula de qui s’anomena a si mateix “Jo sóc el qui sóc”, que, com veiem en la lectura del llibre de l’Èxode, envia Moisès al poble d’Israel per alliberar-lo de l’esclavitud i conduir-lo cap a la Terra Promesa. Moisès dóna fruit.

Deixem-nos conduir nosaltres també, sense sucumbir a les proves del desert que Sant Pau descriu en la segona lectura, perquè puguem caminar sempre al costat del nostre Déu. Els sagraments, particularment l’eucaristia i el perdó, ens fan mereixedors de la seva misericòrdia i són l’estímul que ens empeny a donar fruit.

Josep Maria Lari

02 de març 2013

La setmana dia a dia

Dilluns, 4
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió del Grup Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre.

2a Conferència de Quaresma
- Viure la fe enmig dels pobres a càrrec de la Prof. Maria Victòria Molins. Religiosa Teresiana i col·laboradora de l’obra social Santa Lluïsa de Marillac, a les 8 del vespre a la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205·

Dimarts, 5

Casal Sant Ildefons: Òpera: “Aïda” comentada pel Sr. Vinardell

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre.

Dimecres, 6

Trobada del Grup de Prègaria a 2/4 de 8 del vespre.

Dissabte, 9

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 10

Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: La Quaresma. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

01 de març 2013

Intuïcions del cor de MªTeresa Quintana

El proper dimarts dia 5 de març a les 19:00 hores es presentarà a la Sala Pere Casaldàliga de la llibreria Claret (Roger de Llúria, 5) el llibre Intuïcions del cor. Pensaments vitals i positius de M. Teresa Quintana, col·laboradora del Full Informatiu de Sant Ildefons i d’aquest blog,

Hi intervindran també Xavier Melloni, jesuïta, teòleg i antropòleg, Josep M. Terricabras, catedràtic de Filosofia a la Universitat de Girona, i Manel Gasch, monjo de Montserrat. L’acte estarà amenitzat per la pianista, Liliana Maffiotte, catedràtica jubilada del Conservatori Municipal de Música de Barcelona.

La contraportada del llibre diu: "Com que són pensaments que surten del cor, fàcilment entren el cor de l’altre, i provoquem la identificació amb l’autora pel fet de compartir experiències similars. Molts lectors opinen que aquests articles els serveixen d’autoajuda i reflexió. Hi trobareu sentiments profunds, plens de tendresa. No hi falten gotes d’humor.

No tenen pretensions de ser textos difícils, sinó de ser a l’abast de qui vulgui acostar-s’hi, i d’entrar en el cor humà per deixar una petjada de pau i alegria.

En aquest llibre trobareu petits articles de divulgació, pensats per arribar a molta gent. Els temes són molt variats i quotidians, vistos des d’un punt de vista personal i autobiogràfic, amb un denominador comú: la visió positiva del món, plena d’esperança, malgrat les dificultats constants que es presenten."


Una ressenya del llibre a Catalunya Cristiana amb el títol “Optimisme i esperança”, el descriu amb aquestes paraules: “Al llarg d’aquestes pàgines, el lector trobarà petits articles de divulgació sobre temes molt variats i quotidians, amb un denominador comú: la visió positiva del món, plena d’esperança, malgrat les dificultats constants que es presentin. Són pensaments escrits per la professora M. Teresa Quintana que tenen com a objectiu entrar en el cor humà per deixar una empremta de pau i alegria, així com de reflexió.”