Reflexions a la Paraula de Déu

Estic a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer. No us n’adoneu?

Aquest és un fragment d’Isaïes que llegíem el cinquè diumenge de Quaresma. I ens sembla molt adient recordar-lo per Pasqua. La setmana precedent a aquell diumenge el conclave va escollir el nou bisbe de Roma. Desitjar que aquesta circumstància sigui aquella cosa nova no és difícil. En definitiva tota Pasqua és una unió amb Crist ressuscitat, és una cosa real -com diu Pagola– que transforma la manera de ser dels testimonis de Jesús, i que diríem, per tant, una cosa nova que ens ha de transformar també a nosaltres.

I mai com aquest any podem parlar de novetat. Ens referim a l’exhortació del Bisbe de Roma del dia de Sant Josep, amb motiu del començament del seu ministeri. Paraules que són una pauta a seguir per iniciar la nova vida que la Pasqua ens demana. Recordem-ne algunes:

“En Josep veiem quin és el centre de la vocació cristiana: Crist. Guardem Crist en la nostra vida, per guardar els altres; per salvaguardar la creació”.

I parlant de la custòdia com element de la vocació cristiana, Francesc ens suggereix que a tots els humans (no sols els cristians) ens correspon aquesta dimensió de custòdia.

“Custodiar la creació, la bellesa de la creació... tenir respecte per totes les criatures de Déu i per l’entorn en què vivim”...“I quan falla aquesta responsabilitat... guanya la destrucció... Malauradament en totes les èpoques de la història hi ha Herodes que tramen plans de mort, destrueixen i desfiguren el rostre de l’home i de la dona”.

I quan això passa –com ara està passant– cal ressuscitar novament i recomençar la tasca de custòdia, això és, d’estimació. “Només qui serveix amb amor sap custodiar”.

Angelina i Josep M.