La primera lectura d’avui ens mostra per un cantó les petiteses humanes de les primeres comunitats, moltes vegades idealitzades i vistes com un exemple a seguir, i per l’altre la fermesa dels apòstols en eliminar totes aquelles pràctiques antigues mig superstició, mig ritus, però llunyanes del nucli central de la doctrina de Jesús.
Certament que el més important d’aquest relat no és el conèixer les desavinences i picabaralles de la comunitat no jueva d’Antioquia. Creiem que el nucli del relat és la mateixa causa de la desavinença, la voluntat d’alguns de limitar i posar fronteres absurdes al gran anunci de Jesús. Pels jueus la circumcisió era i és el signe de l’aliança entre Déu i Abraham, però Jesús ha vingut per eliminar fronteres, per trencar les cadenes que ens lliguen a pràctiques i rituals sense sentit. Seguir Jesús és una qüestió de fe i convicció, no de rituals externs.
Un Sant Pare, jesuïta, que porta per nom Francesc, ens està recordant des del moment del seu nomenament que la senzillesa, la sinceritat i el retorn al que és essencial són avui, més que mai, imprescindibles per recuperar la joia Pasqual.
Sabem que la situació que estem vivint al nostre país és molt dura i molt difícil per moltes famílies que es queden sense el més necessari. Veiem també com la solidaritat i l’acolliment estan arreu i minimitzen el sofriment i l’angoixa de la inseguretat present. Per damunt de tot, però, ens cal tenir esperança i confiança, perquè com va dir recentment el Dr. Rojas Marcos, doctor en psiquiatria a la Universitat de Nova York i doctor honoris causa per la Universitat Ramon Llull, sense menjar puc viure fins a 40 dies, sense aigua fins a 10, sense oxigen uns pocs minuts, però sense esperança no més de 2 segons.
Aprofitem aquest temps de Pasqua per preparar-nos per la vinguda de l’Esperit Sant perquè infongui en nosaltres l’esperança de la resurrecció.
Julià i Rosa
Fa 3 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada