Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


30 de juny de 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Tres homes que se senten cridats al seguiment de Jesús li diuen per aquest ordre:
“Us seguiré pertot arreu on aneu”
“Senyor, permeteu-me primer anar a casa fins que hauré enterrat el meu pare”
“Vinc amb vós senyor, però permeteu-me primer que digui adéu als de casa meva”

La resposta de Jesús a cadascun d’ells revela l’exigència requerida per ser deixeble:
“Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap”
“Deixa que els morts enterrin els seus morts, i tu vés a anunciar el Regne de Déu”
“Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és apte per al regne de Déu”


Respostes dures que no deixen lloc a dubtes. Jesús els exigeix deixar-ho tot de forma immediata, sense mirar enrere, ni tan sols per dir adéu al pare i la mare. En canvi la crida que rep Eliseu, segons llegim avui en el primer llibre dels Reis, és diferent, una mica més amable: Elies, a qui el Senyor li ha manat ungir Eliseu, li fa saber la seva vocació de profeta, i Eliseu ho deixa tot, però abans Elies li permet tornar a casa per besar el pare i la mare, matar dos bous, coure la carn amb la fusta dels arreus i convidar la gent per menjar-se’ls. “Després se n’anà amb Elies i era el seu ajudant”.

Com interpretar aquesta aparent contradicció? Potser cal situar-se en el context del moment que viu Jesús quan respon així i que l’evangeli de Lluc descriu amb aquestes paraules: “Quan s’acostaven els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, ell resolgué decididament d’encaminar-se a Jerusalem”. Jesús sap prou bé que Jerusalem és la fi del camí, i tot i així “resolgué decididament d’encaminar-s’hi”, conscient del sofriment i la mort que l’hi esperaven. El temps s’acaba, i ara, la decisió de qui vulgui convertir-se en deixeble seu demana coratge per seguir-lo sense fissures fins al final.

Passa el mateix amb nosaltres? Tots hem estat cridats. Pel baptisme hem rebut el do de la fe i la missió d’estimar, de la qual algun dia haurem de rendir comptes davant Déu. Molts homes i dones d’avui i de tots els temps han entès bé la radicalitat de la proposta de Jesús, l’han fet seva i han consagrat la seva vida a seguir-lo i a proclamar els seu evangeli. Han estat, i són, un referent per a tots nosaltres, i el seu testimoni ens empeny a ser millors, més caritatius, més solidaris, més tolerants. Ho diu Sant Pau en la carta als gàlates: “Si us estimeu, poseu-vos al servei els uns dels altres. Perquè la Llei es troba tota en un sol precepte: Estima els altres com a tu mateix”.

Josep Maria Lari

28 de juny de 2013

Campaments i colònies de l’Agrupament Escolta “Joan Maragall”

Els monitors responsables de les sortides d’estiu de l’Agrupament Escolta de la comunitat informen de les rutes que faran els diferents grups:

Castors
: Unarre (Pallars Sobirà), del 6 al 12 de juliol

Llops: Unarre (Pallars Sobirà), del 2 al 12 de juliol

Ràngers
: ruta Tavascan-Cerbi (Pallars Sobirà) del 30 de juny al 12 de juliol

Pioners: ruta per Granada, del 30 de juny al 13 de juliol

Trucs
: ruta per Sardenya, del 21 de juliol al 2 d’agost

Desitgem que tinguin bon viatge i una bona estada i que tornin amb els seus objectius complerts.

26 de juny de 2013

CATEQUESI SOBRE FESTIVITATS LITÚRGIQUES: LA PENTECOSTA (continuació) Anton Ramon Sastre

La catequesi litúrgica del temps de Pasqua.
La configuració i la formació de l’Any Litúrgic ha tingut un llarg recorregut durant els segles. Basant-se en les narracions dels evangelis, l’església al final ha acabat fent una celebració diacrònica de la Pasqua durant l’any, és a dir, la Pasqua de Crist es representa i es desplega en un conjunt successiu de festes: celebració del Sant Sopar; celebració de la Mort en Creu; celebració de la Vigília Pasqual; festa de l’Ascensió; diumenge de la Pentecosta. Cal dir, però, que, en definitiva, totes aquestes festes tenen per objecte central el Misteri de la Pasqua del Crist, contemplat des d’angles diferents. És una catequesi singular: podríem dir que és la mateixa litúrgia la que ens ensenya a celebrar el Misteri de la Pasqua..

La Pentecosta i el temps de l’església.

Totes les celebracions pasquals a les quals ens hem referit ens apropen al misteri de la persona de Jesús i al de la seva acció salvadora. Tot sovint, quan escoltem les pregàries de l’església sentim que se’ns parla de la <b>“celebració dels misteris”. La paraula “misteri” ens fa pensar en una realitat incomprensible, en una realitat que està més enllà de les possibilitats del nostre coneixement. Però a l’escriptura i a la litúrgia, la paraula “Misteri” fa referència sobretot a una realitat salvadora que ara es fa present, designa una realitat peculiar: es tracta d’un fet original, un fet creador d’un ordre nou, un fet que té capacitat de transformar una realitat vella, que té una força expansiva fonamental, un fet definitivament salvador per a tota la Humanitat, un fet que és únic i irrepetible.

Aquest fet original té lloc sempre en un temps històric determinat però que, per la mateixa força de la realitat que s’hi està produint, esdevé un temps ple de significació, es tracta d’un temps que traspassa la caducitat que tenen tots els moments històrics i que, per definició, són temporals, concrets, mesurables, inconsistents, fugitius. Es tracta d’un fet que dóna sentit a la història, un fet que té la virtut de poder transportar la força que tingué lloc en un moment determinat, a qualsevol altre moment de la història i recrear també en el moment present aquella força transformadora original.

La Pentecosta inaugura el temps de l’església. És el nostre temps, el temps en el que vivim, el temps en el que la força de l’Esperit basteix un món nou, el temps que se’ns ha donat per dur a terme la missió que Jesús ens confià: ser testimonis de les seves paraules, de les seves obres i de la seva Pasqua fins que Ell no torni. “Esperem el vostre retorn, Senyor Jesús”, repetim quan celebrem l’eucaristia.

Els diumenges després de la Pentecosta.

Durant tots aquests diumenges, les lectures de l’eucaristia ens aproparan al programa del Regne de Déu explicat per Jesús amb fets i paraules. Es tracta d’un programa per construir un espai nou de convivència entre tots els homes i dones, i entre tots els pobles i nacions. Un missatge dirigit a tota la Humanitat sense distinció d’origen, de cultura i de religió, basat en una nova ètica en les relacions humanes.

El Regne és ja enmig nostre, però els deixebles de Jesús hem de proclamar aquesta bona notícia, hem de donar esperança als germans i hem de lluitar per extirpar el mal de la societat. El Regne de Déu és una utopia, però és la nostra missió, i l’Esperit de Jesús, present en els nostres cors, ens hi ajudarà amb la seva força.

23 de juny de 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

És habitual en els nostres dies, que es promoguin unes enquestes d’opinió amb la finalitat de saber què pensa la gent sobre determinades qüestions de tipus polític, ciutadà, cultural o simplement comercial. De tant en tant apareixen als mitjans de comunicació la valoració que en fa la gent. Tot plegat queda situat en un terreny impersonal, anònim que no suposa cap mena de compromís per qui respon. En canvi en el camp de la vida personal i de relacions interpersonals hi ha preguntes que ens interpel•len i que no podem respondre d’una manera teòrica o genèrica sinó que exigeixen una presa de posició per part nostra.

Avui a l’evangeli se’ns presenten aquestes dues preguntes “qui diu la gent que sóc jo?" Podríem omplir llibres sencers amb opinions contradictòries des de les més serioses fins a les més novel•lesques, un mite, una invenció dels primers cristians, un profeta, un místic, un home bo... I l’altra pregunta “i vosaltres qui dieu que sóc jo?” dit d’una altra manera, qui sóc jo per a vosaltres, i encara qui sóc jo per a tu. La resposta no pot quedar diluïda d’una manera teòrica, cal que sigui una resposta personal, l’única que pot generar compromís, la que de veritat ens compromet. De vegades és perillós sentir-se cristià de tota la vida ja que correm el risc de no revisar mai la nostra fe i no entendre que, en definitiva, la vida cristiana no és sinó un continu caminar cap a la fe en el Déu de Jesucrist.

La pregunta que Jesús fa als apòstols i que avui ens fa a nosaltres Ell mateix la respon ”El fill de l’home ha de patir molt, serà rebutjat, serà mort però el tercer dia ressuscitarà”. Jesús és perillós: en Ell descobrim una entrega incondicional als necessitats que sovint contrasta amb el nostre egoisme, una passió per la justícia que remou les nostres seguretats i covardies, una fe en el Pare que ens convida a sortir de la nostra incredulitat i desconfiança. Per això enmig de la crisi religiosa i de tantes ofertes que ens fa la nostra societat, qui desitja saber si continua essent cristià no ha d’examinar la seva postura davant les institucions eclesiàstiques, la seva postura davant del Papa, l’Església o la pràctica dominical, el primer que cal preguntar-nos és com responem a la pregunta clau que ens fa Jesucrist, qui és Ell per a nosaltres. A Jesús se’l coneix i se l’experimenta en la mesura que ens esforcem a seguir-lo. Intentem de donar una resposta satisfactòria a aquesta pregunta.

Lluís Saumell

22 de juny de 2013

Dimarts 25, fi de curs de Batec

Dimarts 25 de juny de 7 de la tarda a 9 del vespre: …NO ET PERDIS… La BATEC – FESTA a la FRESCA amb TECA i GRESCA.

Una festa a la fresca, amb música, teca i gresca… i un munt de SORPRESES.

Els monitors prepararem la logística, l’espai, l’horari, la teca… i les SORPRESES però els batec@ires heu de portar la GRESCA!!!!

Sí,sí, la deixem a les vostres mans…




21 de juny de 2013

Semblança biogràfica de Sant Paulí de Nola, patró de la nostra comunitat germana del barri del Besòs

Sant Paulí va néixer prop de Bordeus vers el 353, a una ciutat anomenada Embromagum, fill d’una família il•lustre. Va tenir de mestre Dècim Magne Ausoni. Va arribar a cònsol sufecte abans dels 26 anys i es va casar amb una rica dama de nom Teràsia, amb la que va harmonitzar perfectament.

Al cap d'uns anys va descobrir el cristianisme i va adoptar aquesta religió de la mà de Delfí, bisbe de Bordeus, vers el 389; va distribuir les seves riqueses entre els pobres i se'n va anar a Hispània amb la seva dona.

Allí, amb la seva esposa Teràsia va tenir un fill, que va morir només vuit dies després del seu naixement, segurament a Complutum (prop de l'actual Alcalá de Henares) entre els anys 390 i 393. Paulí, en el seu “Carmen* XXXI” dirigit al seu mestre el poeta Dècim Magne Ausoni, li explicà que havia tingut el goig de poder-lo enterrar a Complutum prop del lloc del martiri d'uns infants, que més tard s'identificaren com sant Just i sant Pastor. Aquesta desgràcia i també d’altres, com la mort del seu germà, el van distanciar del món; va passar quatre anys de retir i després va decidir una retirada definitiva dedicat a la vida religiosa.

A Barcelona fou forçat pel poble a acceptar el càrrec de prevere (fou ordenat pel bisbe Lampi l'any 393), però no va restar molt de temps a Catalunya i se'n va anar a Itàlia, passant per Florència, Roma (on fou rebut pel papa Sirici I) i finalment Nola a Campània on tenia algunes terres (394); prop de la ciutat, a Cimitile, on hi havia la seu episcopal, hi havia la tomba miraculosa amb les relíquies de Fèlix de Nola, confessor i màrtir, on s'havia edificat una església i aquí es va acomodar Paulí amb alguns seguidors i la seva dona; va restar 15 anys en actes de meditació i caritat fins que vers el 409 fou nomenat bisbe de la ciutat. Excepte pels atacs gots la resta del seu bisbat fou pacífic.


(*) Carmen és un mot llatí el significat usual del qual és una cançó o composició lírica, amb probable connotació d'inspiració divina.

18 de juny de 2013

CATEQUESI SOBRE FESTIVITATS LITÚRGIQUES : LA PENTECOSTA (primera part) per Anton Ramon Sastre

A la tradició jueva, la festa de la Pentecosta va començar sent una festa d’ofrena de les primícies del camp, i molt concretament dels primers garbells de blat, així com del pa, la qual cosa fa pensar que se celebrà quan el poble d’Israel s’hagué assentat a la terra promesa i havia passat d’una cultura nòmada a una cultura agrícola, de la qual n’havia assimilat les principals festivitats: es convocava a les famílies, s’acollia als pobres de la ciutat i es feien determinades ofrenes rituals al Temple. Després de l’exili, per tant bastant més tard, aquesta festa es posà també en relació amb l’Aliança de Déu amb el seu Poble, era una festa en memòria de totes les aliances, des de la de Noé fins a la del Sinaí. Sembla que fou la festa més important per a la comunitat del Qumram, una festa tota ella dedicada a la renovació de l’Aliança.

L’Esperit de Déu (ruah’ Yahvé) és una expressió i un concepte molt freqüent a l’Escriptura, que pot tenir molts aspectes, manifestacions i potencialitat de significats. En subratllem els aspectes més essencials que trobem a l’escriptura i a la litúrgia:

1 - La Pentecosta és l’acompliment de la promesa de Jesús: El Pare envia l’Esperit.

2 - L’Esperit de Déu habita en el cor dels homes:
els que han estat batejats en el nom de Jesús són els que s’han adherit a la seva persona, els que han estat despullats de l’home vell i s’han revestit de l’home nou, són a partir d’ara temples de l’Esperit de Déu. En realitat, el nou culte a Déu deixa de realitzar-se en els temples de pedra (ni a Jerusalem, ni a Garizim), sinó que és el que s’ofereix en el cor de cada home, és el culte en esperit i veritat.

3 - L’Esperit es comunica als creients i és el que ens dóna la saviesa, entesa com a facultat de discerniment basada en l’experiència. És l’Esperit de Déu el que ens fa penetrar cada cop més i millor en el sentit de les paraules de Jesús (Jo 14,26; 16,13), ens fa llegir els signes dels temps, el que guia l’església i renova constantment el Misteri de Jesús (la invocació a l’Esperit en la celebració de tots els sagraments), el que no deixa que la vida dels homes es perdi per sempre (Jo 17,12) i, en definitiva, el que senyoreja aquest temps nostre, que és –no ho oblidem- temps de la salvació de Déu ja manifestada en Jesucrist, el Senyor. Com diu Joan, l’Esperit és el Paràclit, el Defensor.

4 - La Pentecosta, doncs, és la festa de l’inici d’un temps nou, el temps del Regne de Déu. En absència física de Jesús (Ascensió), l’Esperit actua visiblement a través dels deixebles, de la comunitat dels creients, de l’església, però sempre al servei del Regne de Déu. L’església no és una finalitat en si mateixa, perquè la missió que ha rebut de Jesús, el Senyor, és la de fer créixer el Regne de Déu. Ella no cal que sigui gran i poderosa: la seva missió és la de ser llum i sal del món. L’evangeli és una proposta.
Ara bé, els creients sabem que l’Esperit actua també d’una manera invisible en molts llocs i a través de moltes persones. L’Esperit és lliure, no té fronteres, actua on vol i com vol. Per aquest motiu nosaltres, cristians, proclamem que el nostre temps, dintre del context de la història de la salvació, és el de l’Era de l’Esperit: el temps de la llibertat, el temps de la instauració progressiva del Regne de Déu, el temps de la missió de l’església, fins que el Crist no porti totes les coses a la seva plenitud.

17 de juny de 2013

Dijous 20 de juny, acció de Batec

BATEC@IRES!!!

Sabem que esteu a punt a punt d'acabar l'escola .... i que teniu mil i una activitats, festes de final de curs, compromisos ...

Però s'acosta el dia de la tercera proposta de col.laboració que ens va arribar pel BATECerca.

Necessitem MANS per traslladar les caixes d'aliments per la Parròquia de St. Paulí...

APUNTEU-VOS aquest DIJOUS 20 A LES 5.30 a la Parròquia de St. Ildefons.

Carregarem els cotxes i la furgo i anirem fins el barri del Besòs per portar els aliments, que vau encaixar, a la Parròquia de St. Paulí.

16 de juny de 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Perdó i amor

La de Sant Lluc és una d’aquelles composicions esplèndides que ens ofereix aquest evangeli. L’episodi té lloc en el marc d’una invitació que un fariseu fa a Jesús a menjar amb ell a casa seva. El relat s’allunya d’altres de semblants que trobem en els evangelis (Mc 14,3-9 i Jo 12,1-8) perquè, a més de la diferència de detalls i de personatges, Lluc introdueix una paràbola que ajuda a comprendre el sentit profund de la sentència final. A Lluc no li agrada dibuixar les estridències i tensions que es produeixen a l’entorn de Jesús, però tampoc les defuig, i quan les ha d’afrontar ho fa amb gran subtilesa narrativa. En capítols anteriors, Lluc ja ha descrit tot un seguit de controvèrsies de Jesús amb els fariseus (Lc 5,17 – 6,11), però el context d’avui és diferent.

La invitació es pot interpretar, en principi, com un gest conciliador d’un fariseu, Simó, vers la persona de Jesús, que ell accepta. Però la irrupció d’una dona - i a més a més pecadora reconeguda- a la sala de l’àpat, capgira les predisposicions inicials. En el fons dels nostres cors tots hi tenim racons foscos als quals ens és difícil d’accedir-hi i posar-hi una mica de pau. Quan menys ens ho pensem surten les nostres dèries. El fariseu, davant l’escena d’aquella dona als peus de Jesús plorant i fent un espectacle, deixa escapar de la seva caverna el menyspreu a la dona per ser qui és i devalua la persona del seu convidat (no és tant com la gent diu). No ha dit res, però amb una mirada Jesús sap què pensa i li proposa la paràbola dels deutors a qui se’ls perdona els respectius deutes.

Jesús posa en contrast quatre actituds: autosuficiència, penediment, amor i perdó (misericòrdia de Déu). Primer, contraposa l’actitud del fariseu i la de la dona: ell no ha tingut detalls elementals d’hospitalitat i cortesia; la dona, en canvi, dóna mostres d’amor i de gratitud vers Jesús sense cap mirament ni reserva. Segon: el penediment pels seus nombrosos pecats obre el cor de la dona a la misericòrdia de Déu (perdó), molt més que l’autosuficiència menyspreadora del fariseu. Tercer: Lluc relaciona plàsticament el perdó dels pecats i el lloc que li mereix l’amor humà de donació i adhesió personal a Jesús. “La teva fe t’ha salvat. Ves-te’n en pau”. Una altra traducció possible de l’arameu podria ser: “La teva fe t’ha donat vida. Ves-te’n en pau”.

Anton Ramon Sastre

14 de juny de 2013

LA FESTA DE L’ASCENSIÓ (continuació) : Escenografia narrativa

Les muntanyes i els turons són els llocs alts, on segons la tradició religiosa de molts pobles s’hi construeixen els santuaris, perquè són els llocs on Déu es comunica amb els homes, són les representacions simbòliques de la salvació de Déu.

El núvol a l’A.T. és el signe permanent de la presència de Déu enmig del seu poble, mentre aquest feia la travessia del desert (Ex 13: 21-22). És l’espai simbòlic de la divinitat, un espai lluminós des del qual Déu parla i fa sentir la seva veu, un espai en el qual l’home no hi té cap tipus d’accés. Recordem les escenes del baptisme i de la transfiguració de Jesús: el núvol és el lloc des del que Déu proclama el seu missatge.

Els àngels: la paraula significa “missatgers de Déu”. A les narracions ells parlen, però el que veritablement indiquen les seves paraules és que hi ha algú que és el destinatari d’un missatge o d’una missió, expliciten el contingut del missatge, i indiquen que el missatge és una exigència de Déu per al seu destinatari.

3 - L’Ascensió: ocultació de Jesús en Déu


És important entendre la importància d’aquesta realitat profundament meditada per l’evangelista Sant Joan. Jesús, físicament, deixa per sempre els seus deixebles, fins que no torni. És l’experiència més forta i immediata que han d’assimilar els deixebles davant del fet incontrovertible de la mort de Jesús. I Joan en el discurs d’acomiadament posa unes misterioses paraules en boca de Jesús: “us convé que jo me’n vagi, perquè si no me’n vaig no vindrà a vosaltres l’Esperit; però si me’n vaig, us l’enviaré” (Jo 16,7) . Són unes paraules que els deixebles no van entendre en el seu moment i que sempre han causat i causen dificultats d’interpretació.

Però en termes antropològics la reflexió de Joan ve a dir el següent: de la mateixa manera que el nostre cos, la nostra corporeïtat, és un element bàsic per a la comunicació humana, alhora també el cos constitueix l’element més tangible de la nostra individualitat, és a dir, el cos ens fa ser el que som i no permet que hi hagi confusió de persones per molt íntimament lligades que puguin estar. De la mateixa manera, Joan proclama que Déu, en Jesús, es va manifestar “en la carn”, és a dir, amb tota la realitat física humana, però també aquesta manifestació de Déu en Jesús té els límits de “la carn”, els límits justament del cos humà, i fa que la presència física de Jesús s’esdevingui al final un obstacle per a una revelació de sentit més integral. En el nostre temps, en el temps de l’església, és l’Esperit el que manifesta en tota la seva plenitud el sentit del misteri i de les paraules de Jesús.

L’ocultació visible de Jesús no és, doncs, només un anar-se’n. La narració diu que és el núvol el qui s’emporta Jesús i l’oculta als deixebles, que és tant com dir que, des d’aquell mateix moment, és Déu qui envolta Jesús i el fa penetrar per sempre en la seva realitat, en el seu Misteri. En aquesta ocasió, la teofania no és la Paraula que surt del Núvol, sinó que és el Núvol el que recupera la Paraula que un dia sortí de Déu. Aquesta és la glorificació de Jesús: ser ú amb Déu. A partir d’aquí comença l’Era de l’Esperit, la nova i darrera etapa de la Història de la Salvació.

La festa de l’Ascensió posa de relleu aquesta vessant de la Resurrecció de Jesús.

Anton Ramon Sastre

Aquesta entrada és continuació d'aquesta.

12 de juny de 2013

Assemblea extraordinària de la comunitat : Repensem les nostres assemblees

El proper dissabte dia 15 de 17 h. a 19,30 h. en reunirem en Assemblea extraordinària de fi de curs.

Sota el títol ‘Repensem les nostres assemblees’ proposem realitzar una anàlisi de com a mínim dos dels temes que es van plantejar en el Pla Pastoral 2012-2014: el contingut, la dinàmica i el format de les assemblees mensuals, i el contingut i la dinàmica del Pla de Formació que estem realitzant a la Comunitat ara que hem arribat a la meitat de la realització del Pla Pastoral de la Comunitat.

Per fer aquesta reflexió ens ajudarà el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sebastià Taltavull a qui li hem demanat que ens orientés i ens donés criteris de cara la continuïtat de l’aplicació a la nostra comunitat del Pla Pastoral Diocesà. El Sr. bisbe acabada l’Assemblea, a les 8 del vespre, presidirà la celebració de la Confirmació.

11 de juny de 2013

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

El proper diumenge dia 16 a les 12 del migdia tindrà lloc la Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme. Serà la darrera abans de l'estiu.

El dissabte dia 15 a les 5 de la tarda es reuniran els pares i padrins del infants que es batejaran per preparar la Celebració junt amb l'equip de Baptismes.

Durant el temps d’estiu no hi ha celebracions comunitàries del Baptisme, raó per la qual la propera celebració serà el diumenge dia 6 d'octubre.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills/filles cal que facin la inscripció a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

10 de juny de 2013

Celebració del Sagrament de la Confirmació

Dissabte vinent dia 15, en la celebració de l’Eucaristia de les 8 del vespre, els nois i noies que han acabat el segon cicle de catequesi rebran el Sagrament de la Confirmació de mans del bisbe auxiliar de Barcelona Mons. Sebastià Taltavull, que presidirà l’Eucaristia concelebrada amb els preveres de la comunitat i assistida pel diaca mossèn Xavier de Dou.

9 de juny de 2013

REFLEXIONS A LA PARAULA DE DÉU

“Un gran profeta ha sorgit entre vosaltres. Déu ha visitat el seu poble” Lluc 7, 11-16

En aquest evangeli exclusiu de Lluc podem veure un preanunci de la resurrecció de Jesús. Escena que posa de relleu el cos de Crist ple d’humanitat compadint-se d’aquesta viuda pobra que experimenta la mort del fill únic. Evidents coincidències que es manifesten en la mort del jove de Naïm i de la viuda de Sarepta tornats a la vida, el primer per Jesús i el segon per Elies. L’acció miraculosa queda situada entre la frontera de la vida i la mort. Tots dos fills únics i joves i de mares viudes. També diferències que evidencien la superioritat de Jesús sobre Elies. Aquest actua en privat i a base de ritus simbòlics i repetitius pregant a Déu per la vida del jove. Jesús realitza el miracle davant la gent només amb una paraula eficaç. Tothom quedà sobtat i donaven glòria a Deu dient: “un gran profeta …”, miracle que és signe messiànic d’alliberament que porta l’home al Regne de Déu inaugurat i present en la seva persona.

La fe en Crist i en el seu Evangeli per nosaltres ha de tenir aquest sentit de servei a la vida i a la llibertat, amb la conclusió que Déu és el gran amic de la vida dels homes/dones, de tots els qui per amor va crear. El major “do” que d’Ell hem rebut és la vida que per nosaltres té un caràcter sagrat. Tots nosaltres només som intermediaris i administradors. Atemptar contra la vida és un pecat greu. L’hem de cuidar i elevar al seu nivell, que no vol dir tenir present un sol factor, l’econòmic, sinó que vol dir tot un ventall de possibilitats de relació entre nosaltres i amb Déu i mirant de créixer més i més en la vida espiritual.

Sabem que amb els anys anem perdent vigoria intel·lectual, cel·lular, arterial, articular, etc. perquè tot es fa vell i la salut, la bellesa, la joventut, i, i, i..., es va ensorrant. Hem de guanyar en la vida personal, en la confiança en nosaltres mateixos per afrontar els reptes de la vida, els treballs i sacrificis que suposa viure el dia a dia; l’acceptació, la lleialtat i obertura als altres, el saber compartir dolors i alegries. Quan sols pensem que no podem esperar res dels homes, de la vida, estem derrotats entre les ruïnes d’una ànima en pena. No vulguem pactar amb la mort. Com a cristians pactem amb la fe que mai no ens portarà al desànim, malgrat la nostra limitació física i la condició de pecadors. Recordem les paraules del mestre: “jo sóc la resurrecció i la vida. El qui creu en mi encara que mori viurà per sempre” (Joan 11, 25). Visquem, sí, i deixem viure també, que és el que Déu vol per nosaltres.

Francesc Xavier de Dou

8 de juny de 2013

La setmana dia a dia

Diumenge, 9
Sessió conjunta dels Grups A i B de la Catequesi familiar que juntament amb Batec participaran de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Dilluns, 10
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda.

Dimarts, 11
Casal Sant Ildefons: Visita al MNAC sobre Modernisme, que serà guiada per la Sra. Maribel Pendàs.

Dissabte, 15
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Assemblea extraordinària
de la Comunitat de 17 a 19:30 hores

Celebració del Sagrament de la Confirmació dins l’Eucaristia de les 8 del vespre presidida pel bisbe Mons. Sebastià Taltavull.

Diumenge, 16

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme a les 12 del migdia.

7 de juny de 2013

Batec, 9 de juny

BATEC@IRES!!!!!!!!!!!!!

ARRIBA LA DARRERA CONVOCATÒRIA DE BATEC…. O POTSER NO???

BÉ, en tot cas pareu ATENCIÓ que comença LA PLUJA DE PROPOSTES:

1º DIVENDRES 7 A LES 7 DE LA TARDA…
Magnífic TALLER de PINCES …. De què es tracta? Vine i ho sabràs...
N’hem de fer 150 i en un temps record… sí sí 150 no és cap broma ni se m’ha escapat el cero.
Així que necessitem: BATEC@IRES en ACCIÓ!!!!

2º DIUMENGE 9 A LES 10.15 del matí…
La nostra TROBADA del mes de JUNY: NO HI PODEU FALTAR... tindrem una visita molt especial!!!!
BATEC EN ACCIÓ / REFLEXIÓ /
i sobre tot...CELEBRACIÓ!!!!

3º DIJOUS 20 A LA TARDA… (hora encara per confirmar)
BATEC en ACCIÓ una altra vegada … anirem a la parròquia de Sant Paulí per portar els aliments
i després els monitors de BATEC tenim una SORPRESA per vosaltres…
Tres cites per RETROBAR-NOS i SEGUIR COMPARTINTmoltes coses ABANS DE marxar de vacances ara que sembla que L’ESTIU ja ens reclama.
Així que amb molta ALEGRIA us esperem a TOTS!!!!
Temes més d’organització i planificació d’horaris de la trobada:

- 10.15 ens trobarem a St. Ildefons (no hi ha catequesi familiar)
- 11h vindrà algú a visitar-nos... SORPRESA
- 12h ben puntuals haurem d’anar a la porta de l’Església... ja us explicarem.
- 12.15 eucaristia compartida amb els nens i nenes de la Catequesi familiar (MOLT IMPORTANT que hi siguem ... tenim una SUPER MISSIÓ en aquesta celebració pels més jovenets de la parròquia).
- 13.15 APERITIU DE FINAL DE CURS

6 de juny de 2013

Espai Obert: Xirinachs per Busquets

El proper dissabte dia 8 de juny, a les 11.00 h., a la sala Joan XXIII de la Institució Cultural del CIC, Via Augusta, 205, tindrà lloc la darrera sessió del curs d'Espai Obert dins el cicle sobre “Espiritualitat de Frontera”. El tema serà “Luís M. Xirinachs”, que anirà a càrrec del ponent Lluís Busquets Grabulosa, membre de la nostra comunitat, amic i editor del Dietari final de Lluís M. Xirinachs.

5 de juny de 2013

Dissabte 8, concert de Gospel

El proper dissabte 8 de juny, a les 6 de la tarda, tindrà lloc a la nostra Parròquia un concert de Gospel a favor de la Fundació Sara Sánchez Coma. La Sara, que era batec@aire i havia participat a la Catequesi Familiar,ens va deixar ara fa quatre anys.

4 de juny de 2013

CATEQUESI SOBRE FESTIVITATS LITÚRGIQUES

Durant el temps de Pasqua, Anton Ramon Sastre va impartir unes conferències sobre el significat de les narracions de les aparicions a l’evangeli de Sant Lluc i sobre el sentit de les festes de l’Ascensió i de la Pentecosta dintre de l’any litúrgic. Oferim un resum d’aquestes reflexions.

LA FESTA DE L’ASCENSIÓ (primera part) Anton Ramon Sastre


La narració de l’Ascensió de Jesús (Lc 24, 50-53; Mc 16,19-20; Fets 1,9-12) ens ajuda a aprofundir el Misteri de la seva Pasqua. És una festivitat que, al llarg dels segles i segons les diferents tradicions cristianes, s’ha celebrat en diferents moments de l’any. A algunes esglésies orientals se celebrava el mateix diumenge de la Resurrecció; en altres, la trobem unida al diumenge de la Pentecosta. La litúrgia romana la va fixar als quaranta dies (Fets 1, 3) després del diumenge de Pasqua (dijous) i, finalment, per raons pastorals, la traslladà al diumenge que precedeix el diumenge de la Pentecosta.

La narració de l’Ascensió explicita la nova realitat del Crist. Ell és el Vivent, el que viu amb Déu per sempre més, el que ha estat glorificat, el que ha estat enaltit, el que ha estat justificat per Déu, el que definitivament ha quedat transfigurat com a primícia d’una nova creació, i el que es manifestarà obertament al final de la història com el que dóna la vida a tota la humanitat.

Però la narració de l’Ascensió assenyala també un abans i un després per als seus deixebles: se’ls fa palesa l’absència física de Jesús, ell no tornarà a asseure’s amb ells a taula fins que no es retrobin en el Regne, i no els tornarà a donar personalment cap més instrucció. Aquesta absència física de Jesús coincideix amb l’acompliment de la condició que fa possible la presència de l’Esperit: és l’inici d’un temps nou, el nostre temps, el temps de l’església, l’Era de l’Esperit.

2 de juny de 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

De la mateixa manera que els deixebles amb cinc pans i dos peixos no podien donar menjar a una multitud de gent, nosaltres no podem apaivagar tota la fam, la pobresa i el patiment que pateixen multitud de persones a prop nostre a causa de la crisi econòmica, i en països llunyans a causa de guerres, opressions, catàstrofes naturals, etc., etc.

Certament no podem fer el miracle que feu Jesús, però sí que hem de tenir clar el que ell ens va ensenyar: estimar i compartir. El nostre compromís, en ser seguidors seus, és gran, i davant la dificultat i magnitud dels problemes no si val a excusar-nos com feren el deixebles dient: Hem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada?

Jesús en fer el miracle que només amb cinc pans i dos peixos mengés tant com volgués una gran multitud de gent i encara en sobrés, ens ensenyà a compartir, prenent els pans i els peixos, alçant els ulls al cel, beneint els deixebles, i partint i donant-los perquè els servissin a la gent.

També prengué el pa, juntament amb el vi, la nit abans del seu sacrifici i mort en què donant simbòlicament el seu cos i la seva sang als deixebles els digué: “això és el meu cos, ofert per vosaltres, feu això per celebrar el meu memorial”; “aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang, cada vegada que en veureu, feu-ho per celebrar el meu memorial.” Aquesta donació simbòlica es convertí en donació efectiva d’Ell amb la seva passió i mort a la creu, que és la mostra d’estimació més gran, immensa i inabastable.

El pa i el vi de la Eucaristia són memorial de Jesús, de la seva vida, la seva actitud, el seu amor, la seva donació. Per tant, en participar-hi rebem, simbòlicament, com van rebre els deixebles en el darrer sopar, la donació màxima del seu Cos i la seva Sang, i això ens obliga, a la vegada que ens dóna força a ser generosos i compromesos, plens d’esperança, a tenir una actitud com la d’Ell i a fer la nostra vida a semblança de la d’Ell, a continuar el seu lliurament i consegüent testimoniatge, a compartir, donar part de nosaltres, del que tenim materialment, del nostre temps, del nostre pensament, les nostres aptituds i disponibilitats, en definitiva del nostre “jo” en bé de tots els “altres”, sobretot dels més desvalguts, oprimits i necessitats.

Maite Cura

1 de juny de 2013

La setmana dia a dia

Dilluns, 3
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió del Grup Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 4
Casal Sant Ildefons: Assemblea del Casal. Cantarà la Coral del mateix Casal.

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre.

Dimecres, 5

Casal Sant Ildefons: Sardanes a Can Fàbregas a les 6 de la tarda.

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària.

Dissabte, 8

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 9

Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grups A i B) a partir de 3/4 d’11 del matí. Aquesta trobada marcarà la fi del curs d'aquesta Catequesi. Tots els participants, infants, pares i catequistes donaran gràcies pel curs que han conviscut plegats. S’acabarà participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Trobada del grup de Batec pel matí.

Dia de la Caritat 2013. Col·lecta de Càritas Diocesana

Aquest diumenge dia 2 la comunitat cristiana celebra la festa del Corpus, que va unida al Dia de la Caritat, enguany amb el lema “Hola, hi ha algú?”.

Aquest any la campanya de Càritas convida a estimar i ajudar les persones que afronten greus dificultats i necessiten suport en no poder deixar passar més temps perquè la seva situació millori. El lema de la campanya expressa clarament la crida que fan les persones que diàriament pateixen l’angoixa de caure en l’oblit.

Com a comunitat cristiana ens hem de sentir interpel•lats per aquesta crida. Que la nostra generositat ajudi a pal•liar la seva situació.