Fa 2 dies
30 d’octubre 2013
Homilia de l’abat de Montserrat Josep Maria Soler en la Missa d’acció de gràcies per la beatificació dels Màrtirs de Montserrat, el dia 20 d’octubre
Estimats Sr. Vicari General, germans monjos, escolans, familiars del nous beats, pelegrins que heu vingut a venerar-los, germans i germanes:
“De la muntanya del Senyor ve el meu ajut”. Aquesta afirmació del salmista expressa bé l’experiència espiritual dels nostres germans màrtirs de Montserrat, per la beatificació dels quals avui donem gràcies a Déu. Ells, en la seva recerca vocacional, s’atansaren a aquesta muntanya del Senyor que és Montserrat. Sota l’esguard de la Mare de Déu i per mitjà del progrés “en la vida monàstica i en la fe” (cf. RB Pròleg, 49) s’aproparen a Jesús i a la seva sang purificadora rebuda en l’eucaristia. Instruïts en l’escola de sant Benet i envigorits en les files fraternes dels germans de comunitat (cf. RB 1, 5), anaren aprenent, malgrat les seves febleses i els seus defectes personals, a estimar el Crist per damunt de tot (cf. RB 5, 2) fins a no voler-li anteposar res, ni la pròpia vida (cf. RB 72, 11). Això els anà preparant per al gest suprem. Ho il·lustra, entre altres testimoniatges que es podrien citar, les paraules que, abans de ser detinguts, el beat P. Fulgenci adreçà als tres monjos que estaven refugiats amb ell: “Ànims; diguérem a Jesús que l’estimàvem quan vam professar; ara ha arribat l’hora de demostrar que l’estimem de debò, anant, si cal, a morir per ell”.
29 d’octubre 2013
Commemoració dels Fidels Difunts
El dia 2 de novembre és el dia dels Fidels Difunts, dia que habitualment preguem pels difunts de la comunitat que ens han deixat durant el darrer any. Aquest any, en coincidir la data en dissabte i a més tractant-se del pont festiu de Tots Sants, s’ha considerat oportú ajornar la celebració de l’Eucaristia pels nostres difunts al dilluns dia 4 de novembre a les 8 del vespre.
27 d’octubre 2013
Reflexions a la Paraula de Déu
“...el crit d’auxili dels desvalguts penetra més enllà dels núvols” Sir 35: 18
“Ja m’ha arribat el moment de desfer les amarres i deixar el port” 2Tm 4: 6
“Déu meu, sigueu-me propici, que sóc un pecador” Lc 18: 13
Pobres, oprimits, orfes, viudes, desvalguts, innocents... són els preferits del Senyor, ho sabem prou bé, però avui ho descriu amb molta claredat el llibre de Jesús, fill de Sira, i diu també que el Senyor no té consideracions pel prestigi dels homes. Déu escolta sempre el crit d’auxili del pobre, però rebutja la supèrbia dels homes que amb la seva actitud demostren sentir-se superiors als altres. No és estrany, doncs, que la paràbola de Jesús de l’Evangeli mostri misericòrdia pel cobrador d’impostos que puja al temple a pregar i, no tenint res a oferir, reconeix el seu pecat, implora perdó i mostra la seva confiança en Déu que és l’únic que pot salvar-lo. És l’antítesi del fariseu que es creu millor que el cobrador d’impostos i es vanta de les seves bones obres, de la seva caritat i de no ser pecador com els altres homes.
Quina diferència amb les paraules de Sant Pau al final de la segona carta a Timoteu, que també és el final de la seva vida. S’adona que el martiri és a prop i l’ofereix com a cimal de la seva vida. Belles paraules que són tot un poema de confiança absoluta en el Senyor i que poden ser considerades com el seu testament espiritual. Ha donat la vida per l’Evangeli i fins i tot en aquest moment cabdal de la seva existència el continua anunciant. I ara espera el premi que s’ha guanyat no pas pels seus mèrits sinó perquè “el Senyor, jutge justíssim” li concedirà de la mateixa manera que el concedeix a “tots els qui enyoren la seva manifestació”.
“El Senyor, jutge justíssim” coneix bé la condició de tots i cadascun de nosaltres, sap que cerquem un equilibri en les nostres obres, que no tot és blanc o negre, que ningú no és només bo o només dolent. L’important és el discerniment, conèixer bé quina és la nostra responsabilitat, però saber entendre també que podem anar errats, que l’opció que hem fet pot no ser la correcta. La misericòrdia de Déu està per sobre de tot.
Josep Maria Lari
“Ja m’ha arribat el moment de desfer les amarres i deixar el port” 2Tm 4: 6
“Déu meu, sigueu-me propici, que sóc un pecador” Lc 18: 13
Pobres, oprimits, orfes, viudes, desvalguts, innocents... són els preferits del Senyor, ho sabem prou bé, però avui ho descriu amb molta claredat el llibre de Jesús, fill de Sira, i diu també que el Senyor no té consideracions pel prestigi dels homes. Déu escolta sempre el crit d’auxili del pobre, però rebutja la supèrbia dels homes que amb la seva actitud demostren sentir-se superiors als altres. No és estrany, doncs, que la paràbola de Jesús de l’Evangeli mostri misericòrdia pel cobrador d’impostos que puja al temple a pregar i, no tenint res a oferir, reconeix el seu pecat, implora perdó i mostra la seva confiança en Déu que és l’únic que pot salvar-lo. És l’antítesi del fariseu que es creu millor que el cobrador d’impostos i es vanta de les seves bones obres, de la seva caritat i de no ser pecador com els altres homes.
Quina diferència amb les paraules de Sant Pau al final de la segona carta a Timoteu, que també és el final de la seva vida. S’adona que el martiri és a prop i l’ofereix com a cimal de la seva vida. Belles paraules que són tot un poema de confiança absoluta en el Senyor i que poden ser considerades com el seu testament espiritual. Ha donat la vida per l’Evangeli i fins i tot en aquest moment cabdal de la seva existència el continua anunciant. I ara espera el premi que s’ha guanyat no pas pels seus mèrits sinó perquè “el Senyor, jutge justíssim” li concedirà de la mateixa manera que el concedeix a “tots els qui enyoren la seva manifestació”.
“El Senyor, jutge justíssim” coneix bé la condició de tots i cadascun de nosaltres, sap que cerquem un equilibri en les nostres obres, que no tot és blanc o negre, que ningú no és només bo o només dolent. L’important és el discerniment, conèixer bé quina és la nostra responsabilitat, però saber entendre també que podem anar errats, que l’opció que hem fet pot no ser la correcta. La misericòrdia de Déu està per sobre de tot.
Josep Maria Lari
26 d’octubre 2013
En record de la Rosa Colomer
Rosa Colomer i Artigas, mare de la nostra Catequesi, animadora amb la seva guitarra de la Missa Familiar, esposa d’ en Mateu Serra, membre del Consell Pastoral, i mare de tres filles, va morir el passat dimarts dia 22, després de deu mesos de lluita contra un càncer. Nascuda el 1966 a Barcelona, la Rosa era llicenciada en Filologia Catalana i màster en Lingüística Aplicada per la Universitat de Barcelona. Va ser la Directora del Termcat (Centre de Terminologia de la Generalitat) des del setembre del 2002 fins al desembre del 2012. En l'inici de la seva etapa al Termcat, va treballar al Servei de Consultes, resolent dubtes terminològics dels professionals lingüístics i d'altres àmbits. Des de la direcció del Termcat, impulsà la realització i actualització de diccionaris i l’accessibilitat d’aquests materials en línia, a més de potenciar la internacionalització de la tasca terminològica feta des de Catalunya.
Va assessorar també altres projectes, com el llibre d'estil de “la Caixa” i el de l'Ajuntament de Barcelona.
La seva voluntat de compartir coneixement la va dur a promoure la posada en marxa, l’any 2005, de la col·lecció "En Primer Terme", dedicada a la difusió de criteris i estudis a l’entorn de la terminologia.
Amb aquest mateix esperit, també va gestar els Espais Terminològics: unes reunions de caràcter biennal per a debatre amb professionals de tot l’espectre lingüístic diversos temes metodològics. I el 2011 va crear el Fem Xarxa-Esmorzar del Termcat, un punt de trobada per al diàleg i per agrair la col·laboració a totes les persones que al llarg de l’any formen part dels diferents projectes en què participa el Termcat.
Els seus companys de feina al Termcat van voler retre-li homenatge amb aquestes paraules: “Per a tots nosaltres, els seus companys de feina, els anys de direcció de Rosa Colomer han representat quelcom molt més important: una ocasió privilegiada per al creixement personal i professional, per a la implicació en el treball i el compromís amb la llengua del país que ella tant estimava, fent pinya, solidaris —la imatge dels castellers era una de les seves imatges preferides. Com a persones que treballem en l’àmbit de la llengua, sabem que les paraules només es doten plenament de significat quan s’empren en context. En el context de tots els anys que hem tingut la sort de compartir les nostres vides amb ella, per a nosaltres mots com entusiasme, rigor, lideratge, respecte i, molt especialment, generositat prenen un nou sentit.”
Preguem per ella, pel Mateu, i per les seves filles, i que el seu exemple de vida en tot moment, d’amor, i de com afrontar les dificultats, ens donin força per saber viure amb esperança els moments més complicats que ens pot portar la vida.
25 d’octubre 2013
La setmana dia a dia
Diumenge, 27
Primera sessió de la Catequesi familiar mensual (del Grup B) a partir de 1/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.
Trobada del Grup de Batec a 2/4 de 11 del matí.
Dilluns, 28
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.
Dimarts, 29
Casal Sant Ildefons: Celebració de la Castanyada.
Primera sessió de la Catequesi familiar mensual (del Grup B) a partir de 1/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.
Trobada del Grup de Batec a 2/4 de 11 del matí.
Dilluns, 28
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.
Dimarts, 29
Casal Sant Ildefons: Celebració de la Castanyada.
24 d’octubre 2013
Papa Francesc, frases pel canvi
Entre una Església accidentada que surt al carrer i una Església malalta d’autoreferencialitat, no tinc cap dubte, prefereixo la primera.
No els faci por la tendresa amb els ancians.
Els aliments que es llencen a les escombraries, són aliments que es roben de la taula del pobre, del que té gana. L’ecologia humana i l’ecologia mediambiental són inseparables.
Mai no oblidem que el veritable poder és el servei.
Són pastors, i no pas funcionaris, són mediadors, no pas intermediaris.
El Senyor no es cansa de perdonar. Som nosaltres els que ens cansem de demanar perdó.
Tractem de ser una Església que surt d’ella mateixa i que va cap als homes i les dones que no la freqüenten, que no la coneixen, que se’n van anar, indiferents.
Els drets humans es violen no tan sols pel terrorisme, la repressió, els assassinats, sinó també per l’existència de condicions d’extrema pobresa i estructures econòmiques injustes que originen les grans desigualtats.
Una mica de misericòrdia canvia el món, el fa menys fred i més just
Com que molts de vostès no són creients, els beneeixo en silenci respectant la seva consciència.
Els que estimen amb tot el seu ésser, tot i que plens de debilitats i límits, són els que volen lleugers, lliures de les influències i pressions.
L’odi, l’enveja, la supèrbia embruten la vida.
La vanitat, la jactància, són una actitud d’espiritualitat mundana, que és el pitjor pecat de l’Església.
S’ha d’exigir la distribució de la riquesa.
Com m’agradaria una Església pobra i per als pobres!
Quant de mal fa la vida còmoda, quan de mal fa el benestar! L’aburgesament del cor ens paralitza.
No només els creients se salven. No importa, fes el bé. Ens veurem allà.
No cedim mai al pessimisme ni a l’amargura que el diable ens ofereix cada dia.
Extret de www.esglesiaplural.org
No els faci por la tendresa amb els ancians.
Els aliments que es llencen a les escombraries, són aliments que es roben de la taula del pobre, del que té gana. L’ecologia humana i l’ecologia mediambiental són inseparables.
Mai no oblidem que el veritable poder és el servei.
Són pastors, i no pas funcionaris, són mediadors, no pas intermediaris.
El Senyor no es cansa de perdonar. Som nosaltres els que ens cansem de demanar perdó.
Tractem de ser una Església que surt d’ella mateixa i que va cap als homes i les dones que no la freqüenten, que no la coneixen, que se’n van anar, indiferents.
Els drets humans es violen no tan sols pel terrorisme, la repressió, els assassinats, sinó també per l’existència de condicions d’extrema pobresa i estructures econòmiques injustes que originen les grans desigualtats.
Una mica de misericòrdia canvia el món, el fa menys fred i més just
Com que molts de vostès no són creients, els beneeixo en silenci respectant la seva consciència.
Els que estimen amb tot el seu ésser, tot i que plens de debilitats i límits, són els que volen lleugers, lliures de les influències i pressions.
L’odi, l’enveja, la supèrbia embruten la vida.
La vanitat, la jactància, són una actitud d’espiritualitat mundana, que és el pitjor pecat de l’Església.
S’ha d’exigir la distribució de la riquesa.
Com m’agradaria una Església pobra i per als pobres!
Quant de mal fa la vida còmoda, quan de mal fa el benestar! L’aburgesament del cor ens paralitza.
No només els creients se salven. No importa, fes el bé. Ens veurem allà.
No cedim mai al pessimisme ni a l’amargura que el diable ens ofereix cada dia.
Extret de www.esglesiaplural.org
23 d’octubre 2013
Primera reunió del grup de joves de Batec del curs 2013-2014
Hola!!!
Segur que tots heu cantat o coneixeu la cançó de QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL...
Aquest diumenge 27,
us convidem tots a BATEC.
Vine a ¼ d’11 a St. Ildefons
per començar junts un nou curs
ple de projectes sorprenents ...
Podràs fer un munt d’amics,
SER SOLIDARI en aquest món,
VIURE EXPERIÈNCIES EMOCIONANTS
QUE ens INTERPEL.LEN a cada instant
Tot COMPARTINT la nostra FE.
Oh! Benvinguts! Passeu, passeu,
el grup BATEC VOL COMPTAR AMB TU
que la PARRÒQUIA és casa vostra
si és que hi ha ... cases d´algú.
BATEC@IRES amb il•lusió!
emprenem aquest CAMÍ
deixem la mandra en un racó,
per ACTUAR i DESCOBRIR
que els CANVIS comencen així.
Oh! Benvinguts!
passeu, passeu.
Volem que no hi falti ningú
però potser sí, ja me n’adono
que tan sols...
hi faltes tu...
També pots venir si vols.
T’esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l’espai...
perquè BATEC... EL FORMEM TOTS!!!!
Així doncs sigueu tots i totes BENVINGUTS A BATEC....
Fins diumenge!!!
L'equip de BATEC
PD. Per temes organitzatius us demanem que confirmeu la vostra assistència. Moltes gràcies!!!
Segur que tots heu cantat o coneixeu la cançó de QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL...
Aquest diumenge 27,
us convidem tots a BATEC.
Vine a ¼ d’11 a St. Ildefons
per començar junts un nou curs
ple de projectes sorprenents ...
Podràs fer un munt d’amics,
SER SOLIDARI en aquest món,
VIURE EXPERIÈNCIES EMOCIONANTS
QUE ens INTERPEL.LEN a cada instant
Tot COMPARTINT la nostra FE.
Oh! Benvinguts! Passeu, passeu,
el grup BATEC VOL COMPTAR AMB TU
que la PARRÒQUIA és casa vostra
si és que hi ha ... cases d´algú.
BATEC@IRES amb il•lusió!
emprenem aquest CAMÍ
deixem la mandra en un racó,
per ACTUAR i DESCOBRIR
que els CANVIS comencen així.
Oh! Benvinguts!
passeu, passeu.
Volem que no hi falti ningú
però potser sí, ja me n’adono
que tan sols...
hi faltes tu...
També pots venir si vols.
T’esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l’espai...
perquè BATEC... EL FORMEM TOTS!!!!
Així doncs sigueu tots i totes BENVINGUTS A BATEC....
Fins diumenge!!!
L'equip de BATEC
PD. Per temes organitzatius us demanem que confirmeu la vostra assistència. Moltes gràcies!!!
22 d’octubre 2013
VIII Congrés Associació Cristianisme al Segle XXI: “Com viure la fe en un món en canvi”
Fins el dia 31 d’octubre és oberta la inscripció al VIII Congrés que es celebrarà el dissabte 16 de novembre a la Casa d’Espiritualitat Sant Felip Neri, al carrer Nena Cases, 47 de Barcelona. El Congrés s’iniciarà a les 9,15 h. i es clourà a les 18,00 h.
Per formalitzar la inscripció podeu dirigir-vos al telèfon 634 846 987 de l’Associació, de 9,00 a 10,00 h. els matins dels dies feiners, o bé a l’adreça electrònica: cistianismeseglexxi@cristinaismeseglexxi.cat
El programa inclou quatre ponències:
Ponència 1. Viure el Regne com a experiència comunitària de la fe des del catolicisme. Xavier Alegre, jesuïta i teòleg.
Ponència 2. Viure el Regne com a experiència comunitària de la fe des de l’Església evangèlica. Pere Zamora, pastor protestant, doctor en teologia.
Ponències 3 i 4. Què cal fer davant la irresponsabilitat col·lectiva en aquest moment de tant sofriment? Que potser sóc jo qui se n’ha de fer càrrec? Begoña Román, professora de filosofia de la UB, i Itziar González, exregidora de Ciutat Vella de Barcelona.
Per formalitzar la inscripció podeu dirigir-vos al telèfon 634 846 987 de l’Associació, de 9,00 a 10,00 h. els matins dels dies feiners, o bé a l’adreça electrònica: cistianismeseglexxi@cristinaismeseglexxi.cat
El programa inclou quatre ponències:
Ponència 1. Viure el Regne com a experiència comunitària de la fe des del catolicisme. Xavier Alegre, jesuïta i teòleg.
Ponència 2. Viure el Regne com a experiència comunitària de la fe des de l’Església evangèlica. Pere Zamora, pastor protestant, doctor en teologia.
Ponències 3 i 4. Què cal fer davant la irresponsabilitat col·lectiva en aquest moment de tant sofriment? Que potser sóc jo qui se n’ha de fer càrrec? Begoña Román, professora de filosofia de la UB, i Itziar González, exregidora de Ciutat Vella de Barcelona.
19 d’octubre 2013
Reflexions a la Paraula de Déu
Les lectures d’aquest diumenge apunten en una direcció: la importància de pregar sempre per mantenir la nostra comunió amb Déu. M’encanta l’escenificació que el llibre de l’Èxode fa de la pregària de Moisès: mentre té els braços aixecats el poble guanya, quan es cansa i abaixa els braços el poble perd. L’ajuda d’Aharon i Hur serà definitiva perquè Moisés pugui mantenir els seus braços drets i d’aquesta manera fer front a l’enemic.
Deixant de banda les connotacions bèl·liques del relat de l’Èxode, Jesús ens dirà més endavant a l’Evangeli com ens cal pregar sempre sense defallir. Que bonic és en aquest passatge l’ajuda d’Aharon i Hur que donen a Moisès, i que important és l’ajuda de la comunitat per mantenir una actitud de pregària. La comunitat és la que ens ajuda a mantenir els braços aixecats quan de vegades ens cansem. Que n’és d’important creure en la comunitat!
Pregar sense defallir, és el que fa aquesta viuda de l’Evangeli. La seva insistència fa que aquest jutge injust li faci justícia, no para d’insistir perquè el jutge l’escolti. La conclusió ens la dóna el mateix Jesús “fixeu-vos què diu aquest jutge sense entranyes i vosaltres creieu que Déu no farà justícia als seus elegits”. Els elegits són tots els que preguen confiadament, Déu no es cansa d’escoltar i és important escoltar-lo també des del silenci, perquè és en el silenci que sovint Déu parla.
I una darrera recomanació: avui és el dia del Domund, i coincideix amb la clausura de l’any de la fe que va inaugurar el papa Benet i que clausurarà el papa Francesc. En la seva obertura el papa Benet citant sant Pau en la seva carta als cristians de Tessalònica els deia ”que la paraula del Senyor segueixi avançant i sigui glorificada". Que aquest any de Fe faci més forta la relació amb Crist. El papa Francesc fa seu aquest missatge i diu ”Aquest és el meu desig per la jornada Mundial de les Missions d’aquest any”. Sentim-nos tots compromesos amb aquesta tasca important de l’Església de fer pressent arreu el regne de Déu.
Lluís Saumell
Deixant de banda les connotacions bèl·liques del relat de l’Èxode, Jesús ens dirà més endavant a l’Evangeli com ens cal pregar sempre sense defallir. Que bonic és en aquest passatge l’ajuda d’Aharon i Hur que donen a Moisès, i que important és l’ajuda de la comunitat per mantenir una actitud de pregària. La comunitat és la que ens ajuda a mantenir els braços aixecats quan de vegades ens cansem. Que n’és d’important creure en la comunitat!
Pregar sense defallir, és el que fa aquesta viuda de l’Evangeli. La seva insistència fa que aquest jutge injust li faci justícia, no para d’insistir perquè el jutge l’escolti. La conclusió ens la dóna el mateix Jesús “fixeu-vos què diu aquest jutge sense entranyes i vosaltres creieu que Déu no farà justícia als seus elegits”. Els elegits són tots els que preguen confiadament, Déu no es cansa d’escoltar i és important escoltar-lo també des del silenci, perquè és en el silenci que sovint Déu parla.
I una darrera recomanació: avui és el dia del Domund, i coincideix amb la clausura de l’any de la fe que va inaugurar el papa Benet i que clausurarà el papa Francesc. En la seva obertura el papa Benet citant sant Pau en la seva carta als cristians de Tessalònica els deia ”que la paraula del Senyor segueixi avançant i sigui glorificada". Que aquest any de Fe faci més forta la relació amb Crist. El papa Francesc fa seu aquest missatge i diu ”Aquest és el meu desig per la jornada Mundial de les Missions d’aquest any”. Sentim-nos tots compromesos amb aquesta tasca important de l’Església de fer pressent arreu el regne de Déu.
Lluís Saumell
18 d’octubre 2013
La setmana dia a dia
Diumenge, 20
Primera sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.
Dilluns, 21
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda.
Dimarts, 22
Casal Sant Ildefons: Castanyada: castanyes, moniatos i panellets.
Reunió del Consell Pastoral
Dissabte, 26
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.
Diumenge, 27
Primera sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.
Trobada del Grup Batec a les 10 del matí.
Primera sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.
Dilluns, 21
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda.
Dimarts, 22
Casal Sant Ildefons: Castanyada: castanyes, moniatos i panellets.
Reunió del Consell Pastoral
Dissabte, 26
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.
Diumenge, 27
Primera sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.
Trobada del Grup Batec a les 10 del matí.
15 d’octubre 2013
Ha mort Joan Rebagliato
Vam rebre la trista notícia de la seva mort el passat dissabte 5 d’octubre. En Joan i l’Anna, la seva esposa, han estimat i viscut sempre la comunitat com a pròpia. Va ser membre del Consell Pastoral l’any 1978 i fins a dates ben recents va ser integrant del Grup de Cultura i Fe. Assidu de les nostres assemblees va intervenir en nombroses ocasions amb valuoses aportacions. Joan Rebagliato era llicenciat en filologia, especialitzat en geografia i història dels Països Catalans. Va ser un gran impulsor en la renovació de la geografia catalana. A la Societat Catalana de Geografia va participar en nombroses obres col·lectives sobre geografia i història dels Països Catalans. El 1998 va rebre el premi Carles Rahola d'Assaig per la seva obra "La Hispània Catalana". Expressem el nostre més sentit condol a la seva esposa Anna i als seus fills i néts. Descansi en pau.
13 d’octubre 2013
Reflexions a la Paraula de Déu
Agraïment, fe i salvació
La paraula “fe” té una arrel semítica (Âman) que indica de forma directa allò que és sòlid on s’hi pot pujar de peus, allò que té fonament per a poder-hi construir damunt; referint-se a les relacions personals vol dir tenir confiança plena en algú i en tot allò que diu o que fa. Quan nosaltres aplegats en comunitat diem Amén al final d’una pregària, el que afirmem és la nostra certesa que el Pare farà realitat allò que nosaltres li demanem, perquè confiem en Jesús i en la seva paraula, que ens ho diu.
Però la nostra confiança en algú no neix de cop, perquè d’entrada les persones som sempre una mica malfiades i ens cal un cert temps per obrir-nos als altres: un temps de tanteig, d’aproximació, de mirades de complicitat, de somriures, de gestos i de paraules que ens indiquen que les nostres vides poden caminar cap a un mateix horitzó. I d’aquesta manera, a poc a poc, podem arribar a descobrir la simpatia, l’amistat, i dipositar la confiança en determinades persones. No és aquest el procés en el cas de Naaman i dels deu leprosos: aquests s’acosten i invoquen el favor dels profetes només perquè han tingut notícia que tenen facultats per poder sanar. No tenen cap pretensió de fer-se amics d’aquells profetes estrangers, pensen només en la remota possibilitat de ser guarits d’aquell mal que els impedeix de fer vida social.
Tots obeeixen la paraula dels profetes. Tots guareixen del seu mal, però només Naaman i un dels deu leprosos mostren agraïment. Els profetes no volen res per a ells: són conscients del seu paper de missatgers. Naaman manifesta que a partir d’ara només oferirà sacrificis a Yahvé. El leprós samarità, agraït, s’agenolla davant Jesús. I cal parar atenció en la resposta de Jesús. Dirigint-se a tots: Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu? Dirigint-se al leprós: Aixeca’t i ves-te’n. La teva fe t’ha salvat. Tornar enrere per agrair a algú un gest, per donar-li les gràcies, és possible per a tothom, és sortir d’un mateix per anar a l’encontre de l’altre, és obrir-nos una porta a la transcendència, és confiar en l’Altre. Potser això sigui l’inici de la nostra salvació.
Anton Ramon Sastre
La paraula “fe” té una arrel semítica (Âman) que indica de forma directa allò que és sòlid on s’hi pot pujar de peus, allò que té fonament per a poder-hi construir damunt; referint-se a les relacions personals vol dir tenir confiança plena en algú i en tot allò que diu o que fa. Quan nosaltres aplegats en comunitat diem Amén al final d’una pregària, el que afirmem és la nostra certesa que el Pare farà realitat allò que nosaltres li demanem, perquè confiem en Jesús i en la seva paraula, que ens ho diu.
Però la nostra confiança en algú no neix de cop, perquè d’entrada les persones som sempre una mica malfiades i ens cal un cert temps per obrir-nos als altres: un temps de tanteig, d’aproximació, de mirades de complicitat, de somriures, de gestos i de paraules que ens indiquen que les nostres vides poden caminar cap a un mateix horitzó. I d’aquesta manera, a poc a poc, podem arribar a descobrir la simpatia, l’amistat, i dipositar la confiança en determinades persones. No és aquest el procés en el cas de Naaman i dels deu leprosos: aquests s’acosten i invoquen el favor dels profetes només perquè han tingut notícia que tenen facultats per poder sanar. No tenen cap pretensió de fer-se amics d’aquells profetes estrangers, pensen només en la remota possibilitat de ser guarits d’aquell mal que els impedeix de fer vida social.
Tots obeeixen la paraula dels profetes. Tots guareixen del seu mal, però només Naaman i un dels deu leprosos mostren agraïment. Els profetes no volen res per a ells: són conscients del seu paper de missatgers. Naaman manifesta que a partir d’ara només oferirà sacrificis a Yahvé. El leprós samarità, agraït, s’agenolla davant Jesús. I cal parar atenció en la resposta de Jesús. Dirigint-se a tots: Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu? Dirigint-se al leprós: Aixeca’t i ves-te’n. La teva fe t’ha salvat. Tornar enrere per agrair a algú un gest, per donar-li les gràcies, és possible per a tothom, és sortir d’un mateix per anar a l’encontre de l’altre, és obrir-nos una porta a la transcendència, és confiar en l’Altre. Potser això sigui l’inici de la nostra salvació.
Anton Ramon Sastre
11 d’octubre 2013
Assemblea d'octubre: Els cristians i la transició nacional
Davant la situació política actual que es viu en el nostre país hem cregut adient convidar a Jaume Terribas, economista i membre de la comissió ètica i de conflictes de l’ANC, per parlar sobre Els creients i la transició nacional.
Tractarem i profunditzarem sobre quina ha de ser la nostra actitud com a cristians davant aquest excepcional moment històric que viu Catalunya.
08 d’octubre 2013
Jornada del DOMUND
= Missió - La major obra de caritat, que neix de la fe, és l'evangelització. "Cap acció és més benèfica i, per tant caritativa cap al proïsme, que partir el pa de la Paraula de Déu, fer-lo partícip de la Bona Nova de l'Evangeli; l'evangelització és la promoció més alta i integral de la persona humana”. L'anunci de l'Evangeli esdevé una intervenció d'ajuda al proïsme, justícia per als més pobres, possibilitat d'instrucció i assistència mèdica, entre altres implicacions socials.
La Jornada de les Missions va ser la primera de les Jornades Mundials que, per voluntat de la Santa Seu, se celebren a l'Església catòlica al llarg de l'any. Després n’han anat sorgint unes altres; en elles, l'Església sencera se sent especialment unida a una intenció particular: “El grup dels creients tenia un sol cor i una sola ànima” (Fets 4,32). Pius XI la institueix amb el nom de “Diumenge mundial de les missions” el 14 d'abril de 1926, als pocs anys d'haver nomenat “Pontifícies” tres iniciatives particulars que promovien la cooperació missionera. Des de 1943, és coneguda com DOMUND en tots els àmbits eclesials.
El papa Francesc recorda la seva finalitat: “Animar i aprofundir la consciència missionera de cada batejat i de cada comunitat, ja sigui cridant a la necessitat d'una formació missionera més profunda de tot el Poble de Déu, ja sigui alimentant la sensibilitat de les comunitats cristianes a oferir la seva ajuda per afavorir la difusió de l'Evangeli al món?” (Missatge DOMUND 2013, 5). A això contribueix la multitud d'iniciatives dels responsables diocesans de l'animació missionera i de les comunitats eclesials, secundant l'explícita voluntat missionera dels respectius pastors, que al començament d'octubre exhorten als seus fidels amb una carta pastoral.
El DOMUND d'aquest any, diumenge 20 d'octubre, coincideix pràcticament amb la clausura de l'Any de la Fe, que s'obria amb l'exhortació de Benet XVI: “«Que la Paraula del Senyor segueixi avançant i sigui glorificada» (2 Tes 3,1): que aquest any de la Fe faci cada vegada més forta la relació amb Crist, el Senyor, doncs solament en ell tenim la certesa per mirar al futur i la garantia d'un amor autèntic i durador” (Porta fidei, 15). Anhel que assumeix com a propi el Papa Francesc: “Aquest és el meu desig per a la Jornada Mundial de les Missions d'aquest any” (Missatge DOMUND 2013, 5).
07 d’octubre 2013
Grup de Cultura i Fe
Aquest dilluns dia 7 d’octubre el Grup de Cultura i Fe tindrà la seva primera reunió de curs, mantenint l’horari habitual de les 19.15 h.
En aquesta primera reunió comptarà amb la presència del Pare Ramon M Nogués, que farà una introducció actualitzada dels avenços científics i de com han de ser contemplats a la llum de la fe.
El Pare Nogués és catedràtic emèrit de la Unitat d'Antropologia Biològica a la Facultat de Ciències i a la de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona i és doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona. Treballa en genètica de poblacions. Ha estudiat temes de neurobiologia evolutiva i ha col·laborat en equips interdisciplinaris de neuropsiquiatria amb la Fundació Vidal i Barraquer. Ha analitzat qüestions relatives a la neurobiologia de la religiositat. Ha intervingut en estudis de bioètica i en comissions oficials sobre aquesta disciplina. A Fragmenta ha publicat els llibres "Déus, creences i neurones. Un acostament científic a la religió" (2007)," Sobre la vida i la mort. Possibilitats i límits de la intervenció humana" (2008, en col·laboració) i "Cervell i transcendència" (2011).
En aquesta primera reunió comptarà amb la presència del Pare Ramon M Nogués, que farà una introducció actualitzada dels avenços científics i de com han de ser contemplats a la llum de la fe.
El Pare Nogués és catedràtic emèrit de la Unitat d'Antropologia Biològica a la Facultat de Ciències i a la de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona i és doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona. Treballa en genètica de poblacions. Ha estudiat temes de neurobiologia evolutiva i ha col·laborat en equips interdisciplinaris de neuropsiquiatria amb la Fundació Vidal i Barraquer. Ha analitzat qüestions relatives a la neurobiologia de la religiositat. Ha intervingut en estudis de bioètica i en comissions oficials sobre aquesta disciplina. A Fragmenta ha publicat els llibres "Déus, creences i neurones. Un acostament científic a la religió" (2007)," Sobre la vida i la mort. Possibilitats i límits de la intervenció humana" (2008, en col·laboració) i "Cervell i transcendència" (2011).
Inici de la Catequesi d’infants
Avui dilluns dia 7 d’octubre de 18.00 a 19.15 h. comencen les sessions de la Catequesi infantil en la seva versió setmanal.
La catequesi setmanal reuneix cada dilluns els infants en petits grups segons l'edat amb un/una catequista, sota el guiatge de la direcció del Servei de Catequesi i amb la formació catequètica a càrrec de Mn. Josep M. Jubany.
Els dos grups de Catequesi familiar tindran la seva primera sessió els diumenges 20 i 27 d’octubre respectivament.
La catequesi setmanal reuneix cada dilluns els infants en petits grups segons l'edat amb un/una catequista, sota el guiatge de la direcció del Servei de Catequesi i amb la formació catequètica a càrrec de Mn. Josep M. Jubany.
Els dos grups de Catequesi familiar tindran la seva primera sessió els diumenges 20 i 27 d’octubre respectivament.
05 d’octubre 2013
Reflexions a la Paraula de Déu
“Augmenteu la nostra fe” Lluc 17-5
Quan Benet XVI va convocar l’any de la fe, deia que aquesta implica l’entusiasme de la trobada amb Jesús i amb un Déu que és amor. ¿No creiem que és prou important que com a cristians redescobrim, proclamem, comuniquem, celebrem i testimoniem la nostra fe? La fe no ha de ser creure en més o en menys coses sinó en fiar-nos plenament d’Aquell que ens ha dit: “Creieu en Déu, creieu també en mi”.
La fe, en tant que és un do de Déu, ha de tenir la nostra resposta. Encara que prou sabem que per més que ens esforcem no arribarem a aconseguir-ho sense l’ajut de l’esperit, com quan Jesús preguntà als deixebles: “qui dieu que sóc jo?” i Pere respongué: “ Vós sou el Messies el Fill de Déu viu”. Resposta fruit del do de Déu en Ell.
L’any de la fe és una invitació a tots els creients a implicar-nos a demostrar amb fets, d’una manera objectiva i subjectiva, la raó del nostre fet de creure individualment i com Església. Si sempre el testimoniatge ha estat quelcom important, avui més, donada la crisi religiosa i la crisi de Déu.
Està en joc el reconeixement de Déu com a Déu i de la fe que és el mitjà per trobar-nos amb Ell. Celebrem cada sagrament d’una manera viva, participativa i il·lusionada, tant pel nostre bé com el dels germans als qui hem de servir i estimar.
Francesc Xavier de Dou
Quan Benet XVI va convocar l’any de la fe, deia que aquesta implica l’entusiasme de la trobada amb Jesús i amb un Déu que és amor. ¿No creiem que és prou important que com a cristians redescobrim, proclamem, comuniquem, celebrem i testimoniem la nostra fe? La fe no ha de ser creure en més o en menys coses sinó en fiar-nos plenament d’Aquell que ens ha dit: “Creieu en Déu, creieu també en mi”.
La fe, en tant que és un do de Déu, ha de tenir la nostra resposta. Encara que prou sabem que per més que ens esforcem no arribarem a aconseguir-ho sense l’ajut de l’esperit, com quan Jesús preguntà als deixebles: “qui dieu que sóc jo?” i Pere respongué: “ Vós sou el Messies el Fill de Déu viu”. Resposta fruit del do de Déu en Ell.
L’any de la fe és una invitació a tots els creients a implicar-nos a demostrar amb fets, d’una manera objectiva i subjectiva, la raó del nostre fet de creure individualment i com Església. Si sempre el testimoniatge ha estat quelcom important, avui més, donada la crisi religiosa i la crisi de Déu.
Està en joc el reconeixement de Déu com a Déu i de la fe que és el mitjà per trobar-nos amb Ell. Celebrem cada sagrament d’una manera viva, participativa i il·lusionada, tant pel nostre bé com el dels germans als qui hem de servir i estimar.
Francesc Xavier de Dou
04 d’octubre 2013
Grup de joves de Batec
Bategar (Diccionari IEC): ‘Existir, agitar-se a l’interior d’alguna cosa, un sentiment, un anhel, un propòsit’.
‘L’existència de la persona, l’agitament que l’Esperit ens porta quan pensem qui som i d’on venim, el sentiment de ser persones que pertanyem a una comunitat i que ens devem a ella, l’anhel de saber què vol dir-nos la Fe i el propòsit de compartir els nostres pensaments, experiències, dubtes, pors i alegries, ens ha portat a crear el moviment associat a la Parròquia de Sant Ildefons: ‘BATEC’.
Amb aquestes paraules, es va reiniciar a Sant Ildefons l’activitat del Grup de Joves BATEC que té ja una llarga història a la nostra Comunitat. Els Joves són el futur de la societat i han de ser el futur de la nostra Església, si la volem realment renovada i d’acord amb els signes dels temps.
El Grup de BATEC és el grup de Pastoral de Joves entre 13 i 16 o 17 anys que té tres objectius generals: la reflexió, l’acció solidària i la celebració, reforçats per una activitat de voluntariat i de creixement en la nostra Fe. Els objectius específics tenen a veure amb el compromís amb la nostra societat i amb els pobres, amb la pròpia dinàmica del grup i amb la celebració de la fe enmig d’un procés de maduració de la Fe personal entre l’adolescència i la joventut.
El Grup de BATEC és un grup entusiasta que fa moltes activitats: reflexió, sortides i excursions, campanyes solidàries, jocs, anades al cinema i moltes altres coses que ens serveixen per adonar-nos que ser cristià i jove en aquest món és un repte apassionant i motivador. A més, el grup de BATEC ha estat un nucli d’integració dels altres grups de joves de la Parròquia que ha donat peu, per exemple, a fer un Lip Dub pel comerç just, una campanya de joguines i el Pessebre que vam fer el desembre de 2012, una celebració sonada de Sant Ildefons i volem continuar que sigui així per fer més presents, encara, els joves a la nostra Comunitat.
Començarem el curs l’octubre, juntament amb la dinàmica de la Catequesi familiar, el Grup B. Tots esperem amb il•lusió que aquest sigui l’any de la nostra consolidació.
‘L’existència de la persona, l’agitament que l’Esperit ens porta quan pensem qui som i d’on venim, el sentiment de ser persones que pertanyem a una comunitat i que ens devem a ella, l’anhel de saber què vol dir-nos la Fe i el propòsit de compartir els nostres pensaments, experiències, dubtes, pors i alegries, ens ha portat a crear el moviment associat a la Parròquia de Sant Ildefons: ‘BATEC’.
Amb aquestes paraules, es va reiniciar a Sant Ildefons l’activitat del Grup de Joves BATEC que té ja una llarga història a la nostra Comunitat. Els Joves són el futur de la societat i han de ser el futur de la nostra Església, si la volem realment renovada i d’acord amb els signes dels temps.
El Grup de BATEC és el grup de Pastoral de Joves entre 13 i 16 o 17 anys que té tres objectius generals: la reflexió, l’acció solidària i la celebració, reforçats per una activitat de voluntariat i de creixement en la nostra Fe. Els objectius específics tenen a veure amb el compromís amb la nostra societat i amb els pobres, amb la pròpia dinàmica del grup i amb la celebració de la fe enmig d’un procés de maduració de la Fe personal entre l’adolescència i la joventut.
El Grup de BATEC és un grup entusiasta que fa moltes activitats: reflexió, sortides i excursions, campanyes solidàries, jocs, anades al cinema i moltes altres coses que ens serveixen per adonar-nos que ser cristià i jove en aquest món és un repte apassionant i motivador. A més, el grup de BATEC ha estat un nucli d’integració dels altres grups de joves de la Parròquia que ha donat peu, per exemple, a fer un Lip Dub pel comerç just, una campanya de joguines i el Pessebre que vam fer el desembre de 2012, una celebració sonada de Sant Ildefons i volem continuar que sigui així per fer més presents, encara, els joves a la nostra Comunitat.
Començarem el curs l’octubre, juntament amb la dinàmica de la Catequesi familiar, el Grup B. Tots esperem amb il•lusió que aquest sigui l’any de la nostra consolidació.
03 d’octubre 2013
Reunió de les noves famílies de la Catequesi
02 d’octubre 2013
Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
