24 d’octubre 2013

Papa Francesc, frases pel canvi

Entre una Església accidentada que surt al carrer i una Església malalta d’autoreferencialitat, no tinc cap dubte, prefereixo la primera.

No els faci por la tendresa amb els ancians.

Els aliments que es llencen a les escombraries, són aliments que es roben de la taula del pobre, del que té gana. L’ecologia humana i l’ecologia mediambiental són inseparables.

Mai no oblidem que el veritable poder és el servei.

Són pastors, i no pas funcionaris, són mediadors, no pas intermediaris.

El Senyor no es cansa de perdonar. Som nosaltres els que ens cansem de demanar perdó.

Tractem de ser una Església que surt d’ella mateixa i que va cap als homes i les dones que no la freqüenten, que no la coneixen, que se’n van anar, indiferents.

Els drets humans es violen no tan sols pel terrorisme, la repressió, els assassinats, sinó també per l’existència de condicions d’extrema pobresa i estructures econòmiques injustes que originen les grans desigualtats.

Una mica de misericòrdia canvia el món, el fa menys fred i més just

Com que molts de vostès no són creients, els beneeixo en silenci respectant la seva consciència.

Els que estimen amb tot el seu ésser, tot i que plens de debilitats i límits, són els que volen lleugers, lliures de les influències i pressions.

L’odi, l’enveja, la supèrbia embruten la vida.

La vanitat, la jactància, són una actitud d’espiritualitat mundana, que és el pitjor pecat de l’Església.

S’ha d’exigir la distribució de la riquesa.

Com m’agradaria una Església pobra i per als pobres!

Quant de mal fa la vida còmoda, quan de mal fa el benestar! L’aburgesament del cor ens paralitza.

No només els creients se salven. No importa, fes el bé. Ens veurem allà.

No cedim mai al pessimisme ni a l’amargura que el diable ens ofereix cada dia.

Extret de www.esglesiaplural.org