13 d’octubre 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Agraïment, fe i salvació

La paraula “fe” té una arrel semítica (Âman) que indica de forma directa allò que és sòlid on s’hi pot pujar de peus, allò que té fonament per a poder-hi construir damunt; referint-se a les relacions personals vol dir tenir confiança plena en algú i en tot allò que diu o que fa. Quan nosaltres aplegats en comunitat diem Amén al final d’una pregària, el que afirmem és la nostra certesa que el Pare farà realitat allò que nosaltres li demanem, perquè confiem en Jesús i en la seva paraula, que ens ho diu.

Però la nostra confiança en algú no neix de cop, perquè d’entrada les persones som sempre una mica malfiades i ens cal un cert temps per obrir-nos als altres: un temps de tanteig, d’aproximació, de mirades de complicitat, de somriures, de gestos i de paraules que ens indiquen que les nostres vides poden caminar cap a un mateix horitzó. I d’aquesta manera, a poc a poc, podem arribar a descobrir la simpatia, l’amistat, i dipositar la confiança en determinades persones. No és aquest el procés en el cas de Naaman i dels deu leprosos: aquests s’acosten i invoquen el favor dels profetes només perquè han tingut notícia que tenen facultats per poder sanar. No tenen cap pretensió de fer-se amics d’aquells profetes estrangers, pensen només en la remota possibilitat de ser guarits d’aquell mal que els impedeix de fer vida social.

Tots obeeixen la paraula dels profetes. Tots guareixen del seu mal, però només Naaman i un dels deu leprosos mostren agraïment. Els profetes no volen res per a ells: són conscients del seu paper de missatgers. Naaman manifesta que a partir d’ara només oferirà sacrificis a Yahvé. El leprós samarità, agraït, s’agenolla davant Jesús. I cal parar atenció en la resposta de Jesús. Dirigint-se a tots: Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu? Dirigint-se al leprós: Aixeca’t i ves-te’n. La teva fe t’ha salvat. Tornar enrere per agrair a algú un gest, per donar-li les gràcies, és possible per a tothom, és sortir d’un mateix per anar a l’encontre de l’altre, és obrir-nos una porta a la transcendència, és confiar en l’Altre. Potser això sigui l’inici de la nostra salvació.

Anton Ramon Sastre