27 d’octubre 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

“...el crit d’auxili dels desvalguts penetra més enllà dels núvols” Sir 35: 18
“Ja m’ha arribat el moment de desfer les amarres i deixar el port” 2Tm 4: 6
“Déu meu, sigueu-me propici, que sóc un pecador” Lc 18: 13

Pobres, oprimits, orfes, viudes, desvalguts, innocents... són els preferits del Senyor, ho sabem prou bé, però avui ho descriu amb molta claredat el llibre de Jesús, fill de Sira, i diu també que el Senyor no té consideracions pel prestigi dels homes. Déu escolta sempre el crit d’auxili del pobre, però rebutja la supèrbia dels homes que amb la seva actitud demostren sentir-se superiors als altres. No és estrany, doncs, que la paràbola de Jesús de l’Evangeli mostri misericòrdia pel cobrador d’impostos que puja al temple a pregar i, no tenint res a oferir, reconeix el seu pecat, implora perdó i mostra la seva confiança en Déu que és l’únic que pot salvar-lo. És l’antítesi del fariseu que es creu millor que el cobrador d’impostos i es vanta de les seves bones obres, de la seva caritat i de no ser pecador com els altres homes.

Quina diferència amb les paraules de Sant Pau al final de la segona carta a Timoteu, que també és el final de la seva vida. S’adona que el martiri és a prop i l’ofereix com a cimal de la seva vida. Belles paraules que són tot un poema de confiança absoluta en el Senyor i que poden ser considerades com el seu testament espiritual. Ha donat la vida per l’Evangeli i fins i tot en aquest moment cabdal de la seva existència el continua anunciant. I ara espera el premi que s’ha guanyat no pas pels seus mèrits sinó perquè “el Senyor, jutge justíssim” li concedirà de la mateixa manera que el concedeix a “tots els qui enyoren la seva manifestació”.

“El Senyor, jutge justíssim” coneix bé la condició de tots i cadascun de nosaltres, sap que cerquem un equilibri en les nostres obres, que no tot és blanc o negre, que ningú no és només bo o només dolent. L’important és el discerniment, conèixer bé quina és la nostra responsabilitat, però saber entendre també que podem anar errats, que l’opció que hem fet pot no ser la correcta. La misericòrdia de Déu està per sobre de tot.

Josep Maria Lari