30 de novembre 2013

La setmana dia a dia

Diumenge, 1
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Dilluns, 2
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió del Grup Cultura i fe a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 3
Casal Sant Ildefons:  Concurs de Rummicub.

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre.

Dimecres, 4 
Trobada del Grup de Prègaria a les 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària.


29 de novembre 2013

Catequesi familiar: L'Advent

En el Calendari Litúrgic es presenta l’Advent com el primer aspecte dels tres que constitueixen tot el temps de Nadal: Advent - Nadal - Epifania.

Advent vol dir ADVENIMENT i és un temps de quatre setmanes durant les quals els cristians s’esforcen a assumir i a alimentar una actitud d’espera i de preparació per acollir i secundar la Vinguda d’un que és enviat per Déu al món i a tots i cadascun dels humans per Salvar-nos. (= assolir la plenitud feliç de la vida humana).

Ja sabem que la vinguda de Jesús ja es va realitzar fa més de 20 segles, però, pel fet de ser una realitat divina, és present i actuant constantment durant el temps.

Cada any l’Església ens invita a reviure el misteri de la nostra fe.

El primer que l’Advent ens crida a fer, és l’esforç de copsar: Qui és realment aquest que ve? Qui l’envia? Quina és la missió per la qual és enviat? Com l’hem d’acollir?

La resposta a totes aquestes preguntes ens les respon la litúrgia amb les lectures de l’Escriptura que ens proposa. Cal però llegir-les correctament per copsar-ne el missatge que ens proclamen.

En el Calendari (pàgina 9, número 8, 1) presentem els textos evangèlics de cada diumenge. Aquí presentem els textos de Mateu que tracten directament d’aquesta temàtica, juntament amb el Pròleg de l’Evangeli de Joan que ho complementa, i que hem escollit com a lectures per a la Celebració de la nostra Trobada.

De l’Evangeli de Mateu. 1,1- 17 , 18 – 25.


1. La Genealogia de Jesús
Aquesta i totes les d’aquella època no s’han de considerar com a críticament històriques com poden ser modernament, sinó confeccionades en base a dades sovint fonamentades en tradicions orals, que no per això deixen de tenir el seu valor. La finalitat de l’autor era expressar el valor del personatge de qui es tractava.

28 de novembre 2013

El Gran Recapte dels Bancs d’aliments de Catalunya

Els Bancs d’aliments són Fundacions independents de qualsevol ideologia o de qualsevol afiliació religiosa que tenen com a missió lluitar contra la fam evitant el malbaratament d’aliments. Es van crear inspirats per organitzacions similars que ja existien a Europa. El primer banc d’aliments es va crear a Arizona l’any 1966. A l’Estat espanyol n’hi ha 240, cadascun autònom i amb característiques i recursos propis. El Banc d’aliments és una empresa ben curiosa: els clients vénen sols però cal perseguir i convèncer als proveïdors.

Segons les dades que es van presentar fa poques setmanes en la campanya del Gran Recapte del 2013 a Catalunya més d’1,7 M de persones viuen en situacions extremes amb ingressos molt per sota del salari mínim interprofessional i fins i tot de les ajudes mínimes d’inserció. Aquesta mateixa xifra a Barcelona seria de 600 mil persones. A més, la pobresa infantil és la que més creix a Europa: a Catalunya és del 23,3% de la població infantil i a Europa és el 14%.

Els estocs d’aliments que el Banc d’aliments distribueix provenen de la indústria agroalimentària, de campanyes a supermercats, escoles i empreses, d’excedents agrícoles que es redistribueixen o transformen per allargar-ne la distribució (per exemple en sucs de fruita). Aquests excedents es distribueixen a través dels Bancs d’aliments i de la Creu Roja. I una part molt important prové del Gran Recapte que es fa anualment a tot Catalunya: l’any 2012 es van recaptar més de 2000 tones d’aliments (el doble que l’any 2011) que es van distribuir en els següents tres mesos a les entitats col·laboradores.

Per la campanya del Gran Recapte de l’any 2013, des dels Bancs d’aliments de Catalunya es va demanar doblar els voluntaris respecte els de l’any 2012: només en un mes de campanya s’han aconseguit més de 15.000 voluntaris! Això els fa ser especialment optimistes per aconseguir de nou el repte respecte l’any passat, superar les 3.000 tones d’aliments recaptats. ¿Teniu algun dubte que els catalans ens tornarem a donar completament per una campanya solidària, necessària i que demostra la voluntat de tot un poble?

Només cal que us demanem la col•laboració: els nois i noies de BATEC i tots els voluntaris del Centre Adrià Trescents que treballa en la distribució d’aliments a Sant Ildefons des del 2010, ja ens hem apuntat per col·laborar durant els dies 29 i 30 de novembre per recaptar el màxim possible. Només cal que fem córrer la veu: col·laboreu!!

Lluís Sánchez Rissech

26 de novembre 2013

Catequesi Litúrgica d'Advent i Nadal

Trobades dirigides per Anton Ramon Sastre.

Dies: els dijous 28 de novembre i 12 i 19 de desembre.

Hora: de 20:30 hores a 21:30 hores.

ES PREGA: Fer la inscripció a la secretaria de la Parròquia per poder preparar tota la documentació i els resums de les trobades.

25 de novembre 2013

25 de novembre: Dia Internacional contra la Violència vers les dones

Contra les dones s’han donat múltiples formes de violència al llarg de la història, sense suficients motius; la causa comuna és formar part del gènere femení. S’assegura que l’àmbit familiar és el lloc de la dona per excel·lència, on s’hauria de donar el màxim nivell de solidaritat i d’amor. Però la realitat ensenya que és el lloc més insegur per a les dones i les criatures. Aquests situacions es viuen en soledat, confusió, dolor, impotència, molta por i gran patiment quan, a més, hi ha menors.

La violència pot no ser purament de força, sinó subtil i/o psicològica. Gràcies al feminisme, aquestes qüestions, no pas desconegudes, s’han posat al descobert. Al Final de la Dècada que s’havia proclamat per senyalar què feien les esglésies en favor de les dones? la conclusió va ser que mentre les dones havien continuat treballant, els homes, clergues o no, no havien canviat res en favor d’elles. Un nombre significatiu -algunes eren esposes o filles de clergues- havien patit violència, abusos i maltractes de diversos tipus, a causa de la seva poca autoritat. Aquesta revelació va produir una commoció evident.

No pot ser que el Papa es plantegi si existeix una teologia feminista, i que estudiarà si les dones poden arribar a ser ordenades. És un plantejament que fa mal perquè no reconeix d’antuvi la igualtat substancial entre els éssers humans.

Sefa Amell

24 de novembre 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Jesucrist, Rei de tot el món

Crist Rei és una expressió que a molts cristians ens ha costat acceptar. Probablement l’existència de “guerrilleros de Cristo Rey” o de “legionarios ...” hi ha contribuït, a part del fet que avui això de la reialesa no és un objectiu a aconseguir. Però ben mirat era normal que dins del poble jueu fos més entenedor parlar del Regne de Déu que no de la República de Déu, sobretot si tenim en compte que el Regne que s’acosta amb Jesús i que ens proposa és un regne de veritat, de justícia, d’amor i de pau. A més si el bisbe Pere Casaldàliga s’autoconsidera guerriller del Regne, del món i de si mateix l’acceptació és més fàcil.

I els textos litúrgics ens recorden aquests continguts i ens demanen que donem gràcies al Pare per haver-nos fet dignes de tenir part en el Regne, en el Regne que ja és aquí, que ja ha arribat, com anunciava Joan el Baptista.

Així, en el segon Samuel, les tribus d’Israel s’apleguen al voltant de David fent un pacte: Regne de pau.

A la carta als colossencs l’apòstol els aconsella que donin gràcies al Pare perquè poden tenir part en l’heretat del poble sant, del Regne de la llum, és a dir de la veritat. I ho manifesta en present, perquè recordem que el Regne ja és aquí.

I a Lluc llegim l’escena de la Crucifixió, quan el lladre li demana un record per ell quan arribi al seu Regne, i Jesús li contesta “avui estaràs amb mi al paradís”. Mostres de l`amor del que es penedeix i de l’amor del que perdona.

Tinguem present que ja podem fer tasts del Regne si intentem estimar i per tant ser pobres, ser pacífics i justos, ser nets de cor, i en definitiva lluitar perquè el Regne sigui ja una realitat ací i ara, però sense utilitzar les armes dels regnes terrenals.

Entrem, doncs, en el nou any litúrgic amb el propòsit de fer present el Regnat de Déu i gaudir-ne, acollint el exclosos de qualsevol mena (immigrants, indigents, afectats per les retallades i les preferents, desnonats....) i posant-nos al costat dels qui imparteixen justícia, esperança, joia, fraternitat; en fi, ESTIMANT.
Angelina i Josep M.

23 de novembre 2013

La setmana dia a dia

Dilluns, 25
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 26
Casal Sant Ildefons:  Festa dels aniversaris: 80 i 90 anys.

Dissabte, 30
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 1

Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

20 de novembre 2013

Resum de l’Assemblea del mes d’octubre: Els creients i la transició nacional. Ponent: Jaume Terribas

Jaume Terribas és economista i membre de la Comissió ètica i de conflictes de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya, des del seu partit de ‘tota la vida’ Unió Democràtica de Catalunya. El seu compromís amb Catalunya començà ja abans, des que l’any 1958 va fundar i presidir Solidaritat d’Obrers de Catalunya (SOC). També és una persona compromesa amb l’Església, havent treballat durant anys a Càritas a la Diòcesi de Terrassa.

Va començar la xerrada posant de manifest que, en la nostra situació social i política actual, ens caldria aplicar l’Evangeli més que mai. També en la qüestió nacional a Catalunya la nostra Fe ens hauria d’inspirar a la llibertat de les persones i dels pobles.

Insistia en la necessitat de posar a la pràctica la nostra Fe a tot arreu on siguem i ens comprometem. L’Evangeli és molt clar i ens proposa una via molt concreta de treball i compromís. Hauríem de ser com la llavor que cau en terra bona i que, amb humilitat, va fent la seva feina. També la de servir al nostre país, cadascú des del seu lloc i sense fer-ne bandera. La nostra Fe ens hauria d’empènyer a la defensa dels drets de les persones i dels pobles. A Catalunya vivim un moment d’incertesa i risc però també un moment de profunda esperança pel camí que se’ns obre al davant d’afirmació nacional, ara més real que mai.

Terribas ens recordava que la pròpia Església ha donat arguments a favor de la lluita pels drets dels pobles i les nacions:

• Joan Pau II va fer una profunda afirmació en aquest sentit, tot afirmant en una assemblea de la UNESCO ja fa anys, que calia ‘protegir els drets de les nacions, cap organisme pot negar a una nació el dret a existir’.

• Els Bisbes Catalans al document ‘Arrels Cristianes de Catalunya’, afirmaven l’any 1985 la realitat nacional de Catalunya.

• A diversos llocs del territori apareixen grups de ‘Cristians per la independència’ (Girona i Lleida).

19 de novembre 2013

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La celebració comunitària del Baptisme serà a les 12 el migdia del proper diumenge dia 24 de novembre, coincidint amb el darrer diumenge del calendari litúrgic.

El dissabte dia 23 a les 5 de la tarda es reuniran els pares i padrins dels infants que es batejaran amb l'equip de Baptismes, per preparar la celebració del dia següent.

17 de novembre 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

La por

A la primera lectura d’avui Malaquies pronostica un final de foc abrusador als orgullosos i injustos i ens avisa perquè anem en compte si volem un sol de felicitat. Ben segur que aquest sol llueix a l’altre món no pas aquí i ara els orgullosos i els injustos campen lliurement entre nosaltres i aquest foc no els espanta.

A la segona lectura Sant Pau diu als cristians de Tessalònica que ha sentit dir que alguns d’ells viuen desvagats i els ordena que treballin en pau per guanyar-se el pa. És evident que en aquells temps hi havia ganduls malgrat que hi havia treball per a tothom. Avui tenim també ganduls però hi ha desvagats per força dels quals Sant Pau no en parla. Ens diu que tothom té dret a la manutenció que implica el dret al treball. Això sí que és ben actual. Quantes persones no tenen treball i quantes tenen treball amb la por de perdre’l malgrat aquest dret ben vigent.

Sant Lluc a l’Evangeli ens presenta un futur catastròfic amb la destrucció del temple, amb les guerres, les persecucions per portar el nom de Jesús; tot això s’ha complert i encara és actual; a la nostra societat el fet de ser creient més aviat cau en la indiferència que en la persecució; persisteixen les guerres, la traïció, els terratrèmols. Què puc fer jo davant d’un desgavell tan gran? Aniria bé que Jesús amb tot el seu poder vingués a donar una bona repassada a aquest món convuls i injust. Això, però, seria en detriment de la nostra llibertat. Sant Pau, en la seva carta diu: Això ha de succeir primer, però la fi vindrà de seguida. Esperem a veure què passa i en el nostre petit món fem les coses amb senzillesa i justícia, i no ens afectarà el foc abrusador de Malaquies i a veure si algun dia aconseguim el sol de la felicitat.

Alguns polítics ens parlen com Malaquies. Només faré cas al profeta.

Àngel Oliva

16 de novembre 2013

La setmana dia a dia

Diumenge, 17  
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4   d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Trobada del Grup Batec al matí.

Dilluns, 18
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 19

Casal Sant Ildefons:  Visita al Born i dinar.

Dia de l’Església Diocesana - Diada de Germanor 2013

Demà diumenge dia 17 de novembre totes les diòcesis catalanes celebrem la Diada de Germanor per al sosteniment econòmic de l’Església, amb el lema: L’Església amb tothom, al servei de tothom. En paraules del nostre bisbe: “Per anunciar Jesús i l’Evangeli, per acollir les persones que demanen els sagraments, per oferir les catequesis als membres de les parròquies, per ajudar als pobres i necessitats, l’Església necessita mitjans materials que suposen un pressupost econòmic que correspon a tots els membres de l’Església”. Siguem-ne conscients en fer la nostra aportació econòmica.

15 de novembre 2013

Memorial Bisbe Carrera

El passat dissabte 19 d’octubre, el Memorial Bisbe Carrera donava per clausurats els actes commemoratius d’homenatge dedicats a la memòria del bisbe Joan amb una visita al monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona. Així ha estat possible recordar i retrobar-nos durant uns dies amb la figura del bisbe Joan, compartint aquest sentiment profund i en comunió amb totes aquelles persones que el vam estimar.

Altrament, considerant la bona acollida i el ressò obtinguts amb les iniciatives i actuacions organitzades, el Memorial s’està plantejant seriosament que la memòria del bisbe Joan no només sigui recuperada puntualment, sinó que vagi més enllà d’una celebració d’actes, perpetuant-se com a exemple a seguir i es tradueixi en símbol i esperit d’alguna entitat de caire altruista i social, de la qual el bisbe Joan es pogués sentir orgullós, que pogués donar continuïtat a la seva activa trajectòria pastoral.

El blog http://memorialbisbejoancarrera.blogspot.com permet seguir les futures actuacions del Memorial.

14 de novembre 2013

Algunes reflexions arran d’un viatge al Marroc (II) per Mn.Jubany

Al Marroc, el contrast entre pobresa i riquesa és molt gran. D’aquest fet me'n vaig adonar molt aviat. Els vespres després de sopar tot passejant pels seus carrers van ser moltes les persones que se’m van apropar demanant caritat. I vaig veure moltes persones dormint, literalment estirades per les voreres.

No és estrany que una de les principals ocupacions de l’Església al Marroc sigui atendre aquestes persones que estan al marge de la societat. Especialment dolorós és veure els nens del carrer. Infants sense família que caminen sense cap objectiu, guanyant-se la vida pidolant o robant.

Aquest fenomen de marginació s’ha agreujat aquests darrers anys amb la vinguda de molts subsaharians que han arribat al país desprès de mil i una peripècia, i sortejant tota mena d’obstacles per intentar arribar a Europa. Són persones que no tenen cap mena de documentació, sense possibilitat de treballar.

Perquè us feu una idea de com viuen i de les seves expectatives us explicaré dues situacions que en els pocs dies que hi vaig ser, en vaig ser testimoni. El dimarts varen celebrar l’Eucaristia a la catedral de Tànger, presidida pel bisbe; acabada la Missa, Mons. Agrelo, convidà a parlar-nos un home anomenat Juan que havia estat present durant tota la celebració. Juan ens explicà que acabava d’arribar de Nador, població situada a uns trenta kilòmetres de Tànger, molt a prop de Melilla, on en “terra de ningú” s’hi trobava un grup d’homes i dones procedents de Líbia, que a la frontera d’Alger, els soldats algerians els havien robat tot el que tenien, i els havien “confiscat” els nens. Ara es trobaven sense cap mena de queviures, ni aigua, tant sols en companyia d’uns gossos, que utilitzaven perquè els avisessin quan s’acostaven soldats, o bé per menjar-se’ls, quan ja no podien suportar la gana.

11 de novembre 2013

Antoni Bassas a l'Assemblea del 14 de novembre

En aquesta segona assemblea del curs hem convidat al periodista conegut i estimat per tots Antoni Bassas, editor del diari ARA i del que no ens cal cap altra presentació, i a qui li hem anat seguint la seva llarga trajectòria professional. Per raons d’agenda del ponent l’assemblea no es farà el dilluns 11, com correspondria, sinó que ha estat ajornada al dijous 14 de novembre a l’hora de sempre, a les 9 del vespre.

El tema serà: La secularització de la societat catalana vista des dels EEUU. Després de tots aquests anys vivint i treballant a Nord Amèrica, en una societat fortament religiosa, i tenint relació i contacte tant personal com professional amb tanta gent d’aquell país, Antoni Bassas ens donarà la seva visió i experiència personal de quin és l’efecte que suposa aquest contrast, i valorarem els aspectes positius, les virtuts i els inconvenients de les dues societats.

Creiem que tant el ponent com el tema que tractarem poden ser del vostre interès i per això us convidem a assistir-hi. Us hi esperem.

El Consell Pastoral

10 de novembre 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Ens consta que existeix una altra vida

A l’Evangeli de Lluc que avui llegim ens trobem afirmacions contundents sobre la mort i sobre la vida existent més enllà de la mort. Ens diu que els cristians som fills de Déu i, per tant, dignes d’assolir l’altre món i la resurrecció dels morts”. I Lluc, per donar més credibilitat a la seva asseveració, esmenta aquella sentència de Moisès: “El Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob, perquè no és un Déu de morts, sinó de vius, ja que tots per a ell viuen”.

D’altra banda, també la paraula de Sant Pau a la seva carta als cristians de Tessalònica ens reconforta, tot recordant-nos que ens mantinguem fidels a l’Evangeli, a la paraula de Jesús. Ell és el que primer ens ha estimat i el que ens comunica esperança i consol permanent mentre fem el camí que ens ha de portar a una vida plena a l’altre cantó de la mort.

Sembla que aquests dos escriptors consagrats del Nou Testament coincideixen en reforçar el sentit de la vida del qui ha abraçat el model cristià i el manté per damunt de tot, malgrat els dubtes de la ment i malgrat els múltiples viratges que es va trobant pel camí.

De tant en tant -i avui en pot ser una ocasió- no està de més fugir del soroll quotidià i en el silenci interior considerar que existeix una vida més enllà de la vida present. Una vida que no podem imaginar, ni sabem com serà, ni en tenim cap referència. Només ens consta, fonamentats en la paraula de Jesús, que existeix, que és plena i que no s’acaba perquè és una participació de la vida de Déu.

De tota manera, però, aquest recés interior que ens faciliti fer volar el pensament cap al més enllà, no ens ha de fer oblidar el compromís amb la vida a la Terra. Només s’entén la transcendència espiritual -com ha escrit al diari Pilar Rahola- “quan converteix els creients en gent amb llum, que il•luminen les foscors de la humanitat”.

Josep-Maria Puigjaner

09 de novembre 2013

La setmana dia a dia

Diumenge, 10
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Dilluns, 11
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.   

Dimarts, 12
Casal Sant Ildefons: Xerrada sobre el Born a càrrec de Maribel Pendàs.

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a les 19,15 de la tarda.

Reunió de pares de la catequesi setmanal a les 8 del vespre.

Dijous, 14
Reunió de l'Assemblea de la Comunitat a les 9 del vespre.

Dissabte, 16 
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai.

Diumenge, 17
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent.  S’acaba participant  tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.


Trobada del Grup Batec al matí

07 de novembre 2013

Algunes reflexions arran d’un viatge al Marroc (I) per Mn.Jubany

La primera setmana d’octubre vaig participar a unes jornades organitzades per la Delegació d’immigració de Cadis, i la Comissió Episcopal d'immigració de la Conferència Episcopal Espanyola. L’objectiu de les Jornades era conèixer el treball que fan les esglésies del Sud d’Espanya, especialment la de Cadis, i les esglésies del Marroc per acompanyar i en el possible alleujar el sofriment dels immigrants, especialment subsaharians, que desitgen arribar a Europa tot travessant l’estret.

Els cinquanta participants, provinents de diferents diòcesis espanyoles, ens trobàrem per iniciar les jornades a Tarifa. Allà visitàrem el cementiri on eren enterrats els molts immigrats que han intentat fer el trajecte de l’estret i han mort en l’intent. També vàrem parlar amb persones que des de fa anys acullen, i fins i tot amaguen, els que han sortit vius de la travessa. La fossa comuna, sense cap nom dels que allà han estat enterrats, i el testimoni de primera mà dels cooperants, fou molt colpidor. Tots hem llegit als diaris els drames que dia sí, i dia també, succeeixen en el Mediterrani, però quan ets en el lloc dels fets, i escoltes testimonis, és quan et pots fer més càrrec d’aquesta tragèdia dels nostres dies. També vàrem visitar el CIES (Centre d’internament d’immigrants de Tarifa) i conversar amb bastants dels internats.

Sorprèn la naturalitat amb què t’expliquen la seva “aventura”, com han estat víctimes de màfies, sense escrúpols, el llarg trajecte que han fet fins arribar al Marroc per poder traspassar l’Estret i arribar a la que per a ells és la Terra Promesa, Europa. El viatge sovint ha durat alguns anys. Treballant, en condicions infrahumanes que recorden l’esclavatge, per poder subsistir i recollir diners, que els permeten pagar el preu que els nous mercaders de persones els cobraran per tenir un lloc a la pastera que els portarà a Europa. Un d’ells em va comentar que estava content, perquè malgrat havia estat detingut a la Península, havia sobreviscut a l’intent, sort que no van tenir alguns membres de la seva família i del seu poblat que s’havien ofegat en el Mediterrani. Amb certa ingenuïtat, li vaig preguntar com, sabent al que s’exposava, havia decidit intentar-ho. La resposta fou sincera i patètica, ”jo sabia que no tenia cap futur, estava condemnat a morir, i per tant res no podia perdre, calia intentar-ho”. De Tarifa, amb transbordador vàrem travessar l’estret per anar a Tànger. No arriba a una hora el viatge, i per a molts immigrants suposa un espai impossible. Tan a prop, i per a molts tan lluny!

Més que fer una crònica del viatge, i de les entrevistes amb els bisbes de Tànger i Rabat, vull deixar constància de la pobresa evangèlica i de la riquesa testimonial de l’Església catòlica del Marroc. Tot i ser una església no perseguida, tenen prohibida qualsevol acció evangelitzadora. És incompatible en el Marroc ser nacionalitzat en el país i no ser islàmic. Davant d’aquesta situació, l’església que fa camí en el Marroc no ha abdicat de tenir una presència significativa en el país. Una presència que té com a característica la gratuïtat (sabedors que no poden rebre res, tota la seva acció caritativa i humanitària es fa sense esperar res a canvi). No hi ha cap afany proselitista, però sí un desig de presència. És una església testimonial. Testimoni de l’Evangeli. Intencionadament vaig preguntar al bisbe de Tànger, Mons. Agredo, què en pensava de l’opinió tan estesa a casa nostra, si era lícit posar objeccions a Europa a construir mesquites, ja que en els països islàmics no deixaven edificar esglésies. La seva resposta fou molt clara, l’Evangeli és contrari a pagar amb la mateixa moneda, ser seguidor de Jesús comporta que no hi ha d’haver reciprocitat. Tot home i dona tenen el dret de poder viure segons la seva fe. I la llibertat religiosa és un dret, que els cristians hem de defensar.

Deixo per un segon article parlar de la situació dels immigrants subsaharians en el Marroc.
Josep m Jubany

06 de novembre 2013

Canvi de dia de l’Assemblea d’aquest mes per raons d’agenda del ponent

L’Assemblea d’aquest mes de novembre que correspondria el dia 11, segon dilluns de mes, ha estat ajornada al dijous 14 per ser l’únic dia disponible per Antoni Bassas, periodista i editor del diari ARA, que ha estat invitat pel Consell Pastoral per parlar-nos de la secularització a Catalunya vista des dels EEUU.

05 de novembre 2013

Grup de Gospel

Neix un nou grup a la nostra comunitat obert a tothom dedicat al gospel, que es reuneixen els dilluns de 20,30 a 22,00 h.

El gospel (de l'anglès gospel: evangeli) és un gènere musical vinculat a l'espiritualitat i inspirat en himnes religiosos, que combina la lírica del cristianisme amb la melodia i el ritme similars al blues i el jazz.

03 de novembre 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Zaqueu, aquell home d’estatura petita, tenia la consciència embrutida. Ho sabia i li feia mal. No es va atrevir a dirigir-se directament a Jesús aprofitant que estava de pas per Jericó i, com que el volia veure, potser sense cridar l’atenció, es va enfilar dalt d’un arbre per sota del qual Jesús hauria de passar. Els relats evangèlics ens poden sorprendre pels detalls minuciosos que sovint hi apareixen mentre que d’altres, esperats per la nostra cultura, no s’esmenten. En aquest retall del text se’ns diu que Jesús s’aturà i mirà enlaire on Zaqueu s’estava amagat per les branques i el fullam de l’arbre. Li arribà una fina mirada que el feu trontollar i tot seguit va rebre una ordre inesperada, una crida. A Jesús li interessa salvar aquella persona concreta.

Algunes persones privilegiades ens parlen, amb seguretat, d’haver pogut copsar en algun moment de la seva vida algun senyal clar, alguna crida, a encetar un camí diferent i d’haver adquirit una força especial segons la qual tenen la seguretat ferma de voler fer allò que han entès que se’ls demana.

De vegades podem pensar que això sí que deu ser fàcil. Si t’ho han dit, només cal fer-ho. Però hi poden haver moltes circumstàncies que entorpiran prendre una decisió que, a primera vista, pot semblar fàcil i sobretot, raonable i bona. Família, estudis o feines encetades, tenir altres prioritats ja encarrilades, què sé jo! Però comptant amb això, amb les dificultats per seguir la crida, veig aquestes persones que manifesten haver estat “tocades”, contentes com el mateix Zaqueu que, tot seguit, adonant-se d’on es trobava la seva flaca va decidir restituir a qui havia robat. D’aquesta manera posava ordre i netejava la seva mala consciència i es preparava per a una nova vida.

Sefa Amell

02 de novembre 2013

La setmana dia a dia

Dilluns, 4
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 5
Casal
Sant Ildefons: Tarda de cinema

El Grup de Reflexió Bíblica ajorna la sessió que correspondria aquest dimarts al proper dimarts dia 12.

Dimecres, 6

Trobada del Grup de Prègaria a les 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 9
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 10
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.