29 de novembre 2013

Catequesi familiar: L'Advent

En el Calendari Litúrgic es presenta l’Advent com el primer aspecte dels tres que constitueixen tot el temps de Nadal: Advent - Nadal - Epifania.

Advent vol dir ADVENIMENT i és un temps de quatre setmanes durant les quals els cristians s’esforcen a assumir i a alimentar una actitud d’espera i de preparació per acollir i secundar la Vinguda d’un que és enviat per Déu al món i a tots i cadascun dels humans per Salvar-nos. (= assolir la plenitud feliç de la vida humana).

Ja sabem que la vinguda de Jesús ja es va realitzar fa més de 20 segles, però, pel fet de ser una realitat divina, és present i actuant constantment durant el temps.

Cada any l’Església ens invita a reviure el misteri de la nostra fe.

El primer que l’Advent ens crida a fer, és l’esforç de copsar: Qui és realment aquest que ve? Qui l’envia? Quina és la missió per la qual és enviat? Com l’hem d’acollir?

La resposta a totes aquestes preguntes ens les respon la litúrgia amb les lectures de l’Escriptura que ens proposa. Cal però llegir-les correctament per copsar-ne el missatge que ens proclamen.

En el Calendari (pàgina 9, número 8, 1) presentem els textos evangèlics de cada diumenge. Aquí presentem els textos de Mateu que tracten directament d’aquesta temàtica, juntament amb el Pròleg de l’Evangeli de Joan que ho complementa, i que hem escollit com a lectures per a la Celebració de la nostra Trobada.

De l’Evangeli de Mateu. 1,1- 17 , 18 – 25.


1. La Genealogia de Jesús
Aquesta i totes les d’aquella època no s’han de considerar com a críticament històriques com poden ser modernament, sinó confeccionades en base a dades sovint fonamentades en tradicions orals, que no per això deixen de tenir el seu valor. La finalitat de l’autor era expressar el valor del personatge de qui es tractava.


Mateu, utilitzant el que li pot donar informació en aquell moment, com era la Sagrada Escriptura i les tradicions orals molt vives encara, es proposa mostrar com Jesús era un jueu, membre del poble d’Israel, i que era anomenat el Messies.

Segueix l’esquema bíblic començant pel patriarca Abraham, fins a l’establiment de la monarquia amb el rei David. De David fins a la catàstrofe general en l’Exili a Babilònia. I de Babilònia fins a Josep, l’espòs de Maria.

En arribar en aquest punt, Mateu culmina la genealogia dient: –Jacob va ser pare de Josep, l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, l’anomenat Messies.

L’entrada a la nissaga familiar era normalment de pare a fill. En aquest cas l’entrada de Jesús a la nissaga és pel fet de ser fill de Maria, esposa de Josep.

Fixem-nos que la genealogia no ho és de Jesús pròpiament, sinó de Josep, i que Jesús hi entra no per ser fill de Josep, sinó de Maria, per ser l’esposa de Josep.

Tot això no ens ha d’estranyar, ja que era una manera legal d’introduir un fill de l’esposa en la nissaga familiar. No obstant això resta l’interrogant: De qui era fill Jesús?


2. - La Concepció de Jesús

D’una manera delicada Mateu obre un gran interrogant sobre l’origen de Jesús i seguidament amb un preciós midraix ens el soluciona.

Un “midraix” és un estil literari molt freqüent en la Bíblia en què un missatge s’expressa amb símbols i relats imaginaris.

Mateu es proposa proclamar obertament la realitat divina (= misteri) realitzat en Maria.

Confecciona el seu midraix per mitjà de la narració d’un somni de Josep, tal com en múltiples ocasions, la Bíblia utilitza el somni com la situació en la qual Déu comunica els seus designis als homes escollits per proclamar-los i realitzar-los.

El somni de Josep el podem interpretar com el símbol de l’actitud que ha de tenir l’home per poder rebre una revelació de Déu de cara a una missió. Cal que l’home es col·loqui davant Déu en una actitud de total obertura i disponibilitat i alliberat de tots els prejudicis que el puguin dominar. Es col·loqui davant Déu en blanc, per poder acollir tot allò que Déu li vulgui comunicar i manar. El podem mirar com el símbol de la Conversió que Joan Baptista proclamava com a condició per rebre bé Aquell que ha de venir.

Amb tota claredat Mateu ens narra com “Maria estava unida a Josep per un acord matrimonial i abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut per obra de l’Esperit.”

Segons la llei, Josep tenia dret a difamar públicament la seva esposa i repudiar-la, però “com que era just” no volgué fer-ho i resolgué de “desfer en secret l’acord matrimonial“. Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somni un àngel del Senyor que li digué: –Josep fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l’Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble”...

Amb el matrimoni amb Maria, Josep assumia la paternitat legal. Maria és la mare, però el que introdueix Jesús en la nissaga de David és Josep. I li imposa el nom que indica tot el que Jesús serà i farà. La missió i la tasca de Josep és que Jesús sigui realment tot el que el seu nom significa.

Fins aquí, Mateu no ens diu res sobre qui és aquest que és fruit de l’Esperit Sant en Maria, ni res de com serà el naixement d’aquest Jesús.

Ens dona testimoni de la concepció, no pas amb descripcions d’esdeveniments concrets, sinó amb afirmacions contundents com ara : –El Fruit que ella ha concebut, ve de l’Esperit Sant. O també: En ella es compleix la profecia: La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d’Emmanuel, que vol dir “Déu amb nosaltres”.

La vinguda del qui “Ha de venir“ no es realitza doncs dins els esquemes i ritmes dels esdeveniments normals de la història humana i mundana, sinó que es realitza per mitjà d’una intervenció creadora directa de Déu, que dirigeix com vol els ritmes de la Història Salvadora. I demana dels humans un acte de fe com el de Josep.

Qui és doncs, aquell qui ve, i no és fill d’home, i hem d’acollir amb plena Conversió de cor?

3. El testimoni de Joan Evangelista

Mateu comença el seu evangeli amb una presentació de Jesús, centrada en la seva “concepció” en Maria, i el seu entroncament en la història humana i la nissaga jueva per Josep.

Joan comença també el seu evangeli, amb una presentació de Jesús centrada, però, en la seva Realitat Divina.

Els dos testimonis es complementen i resolen l’interrogant.

En el Pròleg amb què comença el seu Evangeli, Joan diu :
Al principi existia el qui és la Paraula.
La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Ell estava amb Déu al principi...
Existia el qui és la Llum veritable, el qui ve al món i il•lumina tots els homes...
El qui és la Paraula s’ha fet home (sarx) i ha habitat entre nosaltres...
A Déu , ningú no l’ha vist mai: el seu únic Fill, que és Déu, i està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.

Joan, utilitza els símbols de Paraula, Llum, Fill per parlar del que no ha vist mai ningú. Tots aquests símbols ens parlen d’autoexpressió, de resplendor, d’il•luminació, de comunicació, donació, manifestació....

Joan ens diu doncs: Aquell que és Paraula, autoexpressió de Déu Pare.

Aquell que és Resplendor, Llum. Manifestació del Pare.

Aquell que és autoexpressió vivent del Pare, Fill.... S’ha fet home (sarx), ens movem i som, que es manifesta i comunica als homes i dones per mitjà de la humanitat de Jesús, fill de Maria per obra de l’Esperit Sant. I ve per “salvar-nos”, comunicar-nos el seu mateix Esperit i mostrar-nos la manera de viure la vida humana per assolir-ne la Plenitud i la Felicitat.

Aquest és el que ve, i que hem d’esperar i rebre degudament: CONVERTINT-NOS.

4. Cloenda
Mateu i Joan ens fan conèixer el sentit profund de l’Advent. Ens fan recordar aquell moment en què Déu intervé en la història de la Creació per dinamitzar definitivament la realització de la seva Història de Salvació.

Amb la força del seu Esperit realitza en el si de Maria, l’esdeveniment més gran d’aquesta Història. El Fill de Déu, la seva Llum i Paraula esdevé home en Maria.

Joan ho proclama dient: El qui és la Paraula s’ha fet home.

En el text original, en lloc de dir “home”, diu la paraula grega “sarx“ que significa carn i s’utilitzava també per dir home però en la seva condició de feblesa, limitació i pobresa.

Per això d’aquest primer pas de la existència de Jesús en el si de Maria s’anomena, L’ENCARNACIÓ i no la humanització.

Seguidament Joan diu: ”El Fill de Déu s’ha fet carn, i ha habitat entre nosaltres”, que ja és una referència al naixement i que tractarem en el pròxim tema de Nadal

5. Joan Baptista
Mateu ens diu: Per aquells dies es va presentar Joan Baptista, que predicava en el desert de Judea. Deia: Convertiu-vos que el regne del cel és a prop. (Mt 3,1-2)

Joan Evangelista també diu: Déu envià un home que es deia Joan. Vingué com a testimoni a donar testimoni de Jesús, perquè tothom cregués. (Joan 1, 6,7)

Es deia Joan Baptista perquè batejava a tots els que es volien convertir.
Tot això no va passar fins més tard, quan Jesús ja havia nascut, i ja era un noi gran. Però Josep i Maria ja el coneixien perquè era fill d’Elisabet, cosina de Maria.
Joan Baptista des del començament ensenyava a tothom que per esperar Jesús i preparar-se per rebre’l i acollir-lo bé i seguir-lo ens havíem de convertir de tot cor.

CONVERTIR-SE vol dir: deixar tot el mal que hi hagi en nosaltres per tenir el cor lliure i obrir-lo a tot el que Déu ens faci sentir i fer cas de tot el que Déu que ens crea i fa en nosaltres .