03 de novembre 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Zaqueu, aquell home d’estatura petita, tenia la consciència embrutida. Ho sabia i li feia mal. No es va atrevir a dirigir-se directament a Jesús aprofitant que estava de pas per Jericó i, com que el volia veure, potser sense cridar l’atenció, es va enfilar dalt d’un arbre per sota del qual Jesús hauria de passar. Els relats evangèlics ens poden sorprendre pels detalls minuciosos que sovint hi apareixen mentre que d’altres, esperats per la nostra cultura, no s’esmenten. En aquest retall del text se’ns diu que Jesús s’aturà i mirà enlaire on Zaqueu s’estava amagat per les branques i el fullam de l’arbre. Li arribà una fina mirada que el feu trontollar i tot seguit va rebre una ordre inesperada, una crida. A Jesús li interessa salvar aquella persona concreta.

Algunes persones privilegiades ens parlen, amb seguretat, d’haver pogut copsar en algun moment de la seva vida algun senyal clar, alguna crida, a encetar un camí diferent i d’haver adquirit una força especial segons la qual tenen la seguretat ferma de voler fer allò que han entès que se’ls demana.

De vegades podem pensar que això sí que deu ser fàcil. Si t’ho han dit, només cal fer-ho. Però hi poden haver moltes circumstàncies que entorpiran prendre una decisió que, a primera vista, pot semblar fàcil i sobretot, raonable i bona. Família, estudis o feines encetades, tenir altres prioritats ja encarrilades, què sé jo! Però comptant amb això, amb les dificultats per seguir la crida, veig aquestes persones que manifesten haver estat “tocades”, contentes com el mateix Zaqueu que, tot seguit, adonant-se d’on es trobava la seva flaca va decidir restituir a qui havia robat. D’aquesta manera posava ordre i netejava la seva mala consciència i es preparava per a una nova vida.

Sefa Amell