24 de novembre 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Jesucrist, Rei de tot el món

Crist Rei és una expressió que a molts cristians ens ha costat acceptar. Probablement l’existència de “guerrilleros de Cristo Rey” o de “legionarios ...” hi ha contribuït, a part del fet que avui això de la reialesa no és un objectiu a aconseguir. Però ben mirat era normal que dins del poble jueu fos més entenedor parlar del Regne de Déu que no de la República de Déu, sobretot si tenim en compte que el Regne que s’acosta amb Jesús i que ens proposa és un regne de veritat, de justícia, d’amor i de pau. A més si el bisbe Pere Casaldàliga s’autoconsidera guerriller del Regne, del món i de si mateix l’acceptació és més fàcil.

I els textos litúrgics ens recorden aquests continguts i ens demanen que donem gràcies al Pare per haver-nos fet dignes de tenir part en el Regne, en el Regne que ja és aquí, que ja ha arribat, com anunciava Joan el Baptista.

Així, en el segon Samuel, les tribus d’Israel s’apleguen al voltant de David fent un pacte: Regne de pau.

A la carta als colossencs l’apòstol els aconsella que donin gràcies al Pare perquè poden tenir part en l’heretat del poble sant, del Regne de la llum, és a dir de la veritat. I ho manifesta en present, perquè recordem que el Regne ja és aquí.

I a Lluc llegim l’escena de la Crucifixió, quan el lladre li demana un record per ell quan arribi al seu Regne, i Jesús li contesta “avui estaràs amb mi al paradís”. Mostres de l`amor del que es penedeix i de l’amor del que perdona.

Tinguem present que ja podem fer tasts del Regne si intentem estimar i per tant ser pobres, ser pacífics i justos, ser nets de cor, i en definitiva lluitar perquè el Regne sigui ja una realitat ací i ara, però sense utilitzar les armes dels regnes terrenals.

Entrem, doncs, en el nou any litúrgic amb el propòsit de fer present el Regnat de Déu i gaudir-ne, acollint el exclosos de qualsevol mena (immigrants, indigents, afectats per les retallades i les preferents, desnonats....) i posant-nos al costat dels qui imparteixen justícia, esperança, joia, fraternitat; en fi, ESTIMANT.
Angelina i Josep M.