Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


31 de desembre de 2013

28 de desembre de 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Al matí, com cada dia, anant cap a la feina escoltàvem la ràdio. Una petita nota ens va cridar l’atenció. Més, molt més, de cent mil persones grans del nostre país pateixen soledat. Moltes d’elles hi sumen abandonament i pobresa. Som al s. XXI. Aquell Jesús, fill de Sira, uns dos-cents anys abans de Crist va escriure unes frases que fan intuir que la situació no era gaire diferent entre el poble d’Israel. Diu “fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui; si s’afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força”. El profeta proclama el valor que l’atenció a la gent gran té per Déu: “qui honora el pare viurà molts anys, qui honora la mare obtindrà del Senyor la recompensa”

Potser l’abandonament de la vida rural, haver deixat el poble, la masia o la casa pairal, la despersonalització de la vida urbana, la pròpia societat del benestar o la irrupció d’alguns valors lligats a l’estricte èxit personal ha fet que el concepte de família s’hagi anat difuminant. La dilució del valor de la família ha estat ràpida. A alguns els ha sorprès veure com les parelles joves es fan i es desfan quasi tan de pressa com les sardanes; a altres, que molta gent gran no gaudeixi mai de la companyia dels fills o de l’escalfor dels néts.

Sant Pau també deuria veure coses estranyes entre els cristians de Colosses quan els posa per escrit les regles de viure en família. És cert, són regles escaients al món antic i contrasten amb les creences actuals. Ara bé, perquè no ho llegim amb senzillesa: esposos, estimeu-vos i respecteu-vos; fills, estimeu i respecteu els pares; pares, estimeu i respecteu (“no importuneu”) els fills, deixeu-los créixer.

Julià i Rosa

27 de desembre de 2013

Encontre Europeu de Taizè. Nadal de 2013

Des del 28 de desembre de 2013 a l'1 de gener de 2014 tindrà lloc la trobada europea anual de Taizé. Enguany serà a Estrasburg, a la regió francesa de l'Alsàcia i de l'alemanya d'Ortenau, a Baden .

25 de desembre de 2013

Prec de Nadal

Mira com vinc per la nit del meu poble,
del món, sense cants ni ja somnis, ben buides les mans;
et porto sols el meu gran crit.
Infant que dorms, no l’has sentit?
Desperta amb mi i guia’m la por de caminant,
aquest dolor d’uns ulls de cec dintre la nit.

Salvador Espriu BON NADAL !

23 de desembre de 2013

FELICITATS, BON NADAL!

En nom de tota la comunitat de Sant Ildefons em plau desitjar-vos a tots vosaltres i a les vostres famílies un Bon Nadal. Prego a l'infant que neix, que us porti pau, amor, justícia, i d’una forma especial que augmenti a cadascú la passió pel fer el bé i també les grans virtuts teologals: fe, esperança i caritat.

En aquests dies de Nadal és costum intercanviar-nos regals, però pels creients el gran regal que se’ns dóna de forma totalment gratuïta i desinteressada és Déu que es fa home. Proclamarem en la Missa de la Nit de Nadal: Ens ha nascut un noi, ens ha estat donat un fill que porta a l’espatlla la insígnia de príncep. Déu li ha posat aquest nom: Conseller-prodigiós, Déu-heroi, Pare-per-sempre, Príncep-de-pau. Cada vegada que neix un infant és un signe que Déu confia en la humanitat. La vinguda al món d’una vida humana és sempre un motiu de felicitació. És per això que podem dir-nos els uns als altres: Felicitats, Déu ens fa un gran regal, el seu propi Fill.

Estem immersos en un temps d’incerteses. Són molts els núvols que ens envolten, la crisi econòmica, el moment de transició nacional que vivim a Catalunya, el creixement a Europa de la xenofòbia, les desigualtats que existeixen a nivell planetari...etc. que produeixen en molts un escepticisme, i pitjor, un pessimisme molt gran. Tot es veu negre i malgrat tot proclamarem en la Missa de la Nit de Nadal: El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui viuen al país tenebrós. L’Infant de Betlem, és l'Emmanuel, Déu amb nosaltres, Déu que ha volgut plantar la seva tenda entre nosaltres, i si tenim a Déu a favor nostre, qui ens podrà fer por. Ell esvaeix tota tenebra. Felicitats, en Jesús ens arriba un sol que ve del cel. Ell ens il·lumina enmig de la nit.

Durant aquests dies de festa gaudirem moltes estones, asseguts al voltant de la taula, tot compartint l’amistat amb les persones que estimem, i també recordant amb enyorança i tristesa els que ja no són entre nosaltres. No seran pocs els qui sentiran durant les festes de forma més punyent la soledat i la precarietat en què viuen durant tot l’any. En la Missa de la Nit de Nadal, proclamarem: Estimats: s’ha revelat l’amor de Déu, que vol salvar tots els homes. Amb el naixement de l’Infant Jesús, el cel i la terra s’han unit en una abraçada infinita. Ens manifesta un amor que és més fort que la mort, un amor que té cura pels més petits i pobres.

Felicitats, Déu és amor, un amor infinit. Felicitats a tothom, creients i no creients, petits i grans. Jesús neix, no hi pot haver tristesa quan els àngels ens anuncien una alegria que ho serà per tot el poble. Déu ens estima, Jesús, el Fill de Josep i Maria n’és la prova.

Bon Nadal!
Josep m Jubany

21 de desembre de 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

La personalitat de sant Josep

A les portes del Nadal, en aquest IV Diumenge d’Advent, la litúrgia posa a la nostra consideració el text del naixement de Jesús segons l’evangelista Mateu. A diferència de sant Lluc, on tota la narració gira al voltant de Maria, Mateu focalitza la seva atenció en la figura de Josep, a qui qualifica d’home just (en la traducció litúrgica, un home bo).

Josep ens és presentat com hereu dels antics patriarques d’Israel. En l’anunci a Josep, Mateu segueix el model d’anunciació típica dels naixements de l’Antic Testament, per exemple el del naixement d’Isaac (cfr. Gn 17,15, 21). També, com Abraham, ell rep un missatge de Déu. A Abraham Déu li mana de sortir de la seva terra i posar-se en camí, a Josep l’àngel li diu que rebi a Maria a casa seva. Aparentment tot va en contra la lògica humana, però tots dos obeeixen. A Josep Déu li parla en somnis, com a l’antiguitat Déu ho havia fet amb el seu homònim, Josep el fill de Jacob -el patriarca somiador per excel•lència- En el cas de Josep fill de Jacob aquests somnis li profetitzen que ell és la persona que Déu a escollit perquè es compleixin les promeses fetes a Abraham. A Josep, el promès de Maria, se li dirà que és l’escollit per una missió excepcional: tenir cura del Messies. L’antiga història de Moisès, que se salvarà de la ordre del faraó de matar els nadons hebreus en el Nil, es repetirà en Jesús, en la cruel escena de la matança dels innocents, També Josep, com Moisès, haurà de patir l’exili. I finalment, a Josep se li confiarà l’encàrrec de posar nom al fill que espera Maria, la seva promesa.

Posar el nom, significava reconeixement del fill, i assumir les responsabilitats pròpies de la paternitat.

Déu, per fer possible la seva encarnació, escull algunes persones: Maria, la plena de gràcia, Josep l’home just. Avui ens fitxem en Josep. Josep estima, creu, acull, assumeix responsabilitats. No és estrany que l’evangelista el qualifiqui d'home just. Tota la seva vida està al servei de la ”justícia de Déu”. Justícia que impartida per Déu significa amor i gratuïtat.

Valorar la figura de Josep, més enllà de tòpics, és reivindicar un home BO, en majúscules. Que el seu exemple ens ajudi a preparar-nos per a la celebració del Nadal de Nostre Senyor Jesucrist, en aquest any de gràcia del 2013.

Josep m Jubany

20 de desembre de 2013

Col·lecta de Càritas Diocesana

Com cada any en aquestes dates properes a Nadal, Càritas truca a la porta de les persones solidàries per demanar que en aquestes festes no oblidem les persones que, a causa sobretot de la crisi econòmica, passen moments de greus dificultats. La campanya d’aquest any fa una crida a l’esperança i al compromís sota el lema “A Càritas treballem per donar suport a les persones que més ho necessiten. El teu compromís és la seva esperança”. La col·lecta d’aquest diumenge anirà destinada a aquesta campanya de Nadal.

18 de desembre de 2013

CELEBREM EL PERDÓ – REVISIÓ DE VIDA – ADVENT DE 2013

Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. Hi havia un home que es deia Zaqueu, cap de cobradors d’impostos. Era un home ric. Zaqueu intentava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia perquè era petit d’estatura. Llavors s’avançà corrent i en va enfilar dalt d’un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. Quan Jesús arribà en aquell indret, alçà els ulls i li digué: Zaqueu, baixa de pressa que avui m’haig d’hostatjar a casa teva. Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria.

Tots els qui ho van veure murmuraven contra Jesús i deien: Ha anat a allotjar-se a casa d’un pecador. Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué: Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més. Jesús digué: Avui ha entrat la salvació en aquesta casa, perquè també aquest home és fill d’Abraham. El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut. (Lc 19,1-10)

Zaqueu intentava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia perquè era petit d’estatura”. Quina sort va tenir Zaqueu de ser petit i tafaner! Els qui creiem que ja ho sabem tot de la fe i tenim por de reconèixer la nostra petitesa, viurem sempre afeblits per la rutina i la timidesa que massa sovint ens tenalla. Zaqueu era ric, tenia bona salut. Què més volia? No l’empenyia ni la necessitat, ni el dubte, ni voler escoltar Jesús: simplement ‘volia veure qui era Jesús’. Bona imatge ens mostra l’evangelista Lluc: Zaqueu, només perquè volia veure, inicià el camí que li donaria la fe! Haurem fet nosaltres un camí inútil seguint el Senyor sense mirar-li la cara?

-Vull ‘veure’ qui és Jesús o, inconscientment, vull que sigui Jesús qui em miri? -Tan segurs estem de com som, fem o creiem que ens fa pensar que no necessitem que algú sigui el nostre model? -Escoltar què diu Jesús i contemplar la seva actitud, no hauria de ser el primer, o únic, suport de la meva vida espiritual? -La nostra actitud autodidacta no podria ser el nostre pecat? -Què considero millor: ja saber o voler aprendre?

“Zaqueu, baixa de pressa que avui m’haig d’hostatjar a casa teva. Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria”. Baixar de pressa, sense dubtar, sense pensar-hi dues vegades: heus ací el misteriós secret que ens salva. Amb el cor ben disposat, sempre a punt, ‘amb alegria’, he d’escoltar la veu que crida i, alhora, convenç. Més tard ja donarem gràcies, ja pregarem. No podem ‘hostatjar-lo’ si abans no li obrim les portes de casa, sense posar cap mena d’entrebanc. La nostra gran fe, tan sincera, tan la de sempre, pot trair la nostra bona fe. Podria ser aquesta la nostra actitud equivocada mentre esperem, en aquests dies, la seva decisió ‘d’habitar enmig de nosaltres’.

-Crec important, necessari, que la fe i l’alegria siguin els pilars de la nostra espiritualitat? -Combrego totalment amb el Papa Francesc quan diu: ‘L’alegria de l’Evangeli omple el cor i la vida dels qui es troben amb Jesús? -A més de fer bones obres, no he de fer, també, bona cara? -Cada any, cada advent, no ha de canviar res en el meu interior? -L’ immobilisme no és part important dels meus errors o dels meus pecats?

“Avui ha entrat la salvació en aquesta casa, perquè també aquest home és fill d’Abraham”. El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut”. El publicà Zaqueu també és ‘fill d’Abraham’! Ell no ho sabia i els qui ho escoltaren, tampoc. Ell, sense pensar-ho, aquell dia veié i conegué Jesús, convidà Jesús a casa seva i Jesús li va dir que també ell era fill d’Abraham. Dia rodó, certament. I tot perquè es va enfilar dalt d’un sicòmor. Més d’un degué riure veient aquell home ric i menut enfilat en un arbre. “Zaqueu, baixa de pressa que avui m’haig d’hostatjar a casa teva”, digué Jesús. Voleu res més senzill? Per què, doncs, ho fem tot tan complicat?

-No creiem que som molt complicats pel que fa a la nostra fe? -No creiem que parlem molt dels pecats i gairebé gens de la gràcia? -No creiem que també a nosaltres ‘les gentades’ no ens permeten de veure Jesús? -Estimem i practiquem el silenci? -No creiem que la vida de la comunitat parroquial acosta la presència d’aquell qui volem i necessitem veure? -No creiem que el nostre testimoni humil pot FER VEURE JESÚS?

17 de desembre de 2013

Catequesi Familiar Desembre: Nadal i Epifania

 Aquest any ajuntem els temes de Nadal i Epifania, per centrar-nos en el testimoni que ens en dóna l’evangeli de Mateu.

Per un cantó l’estructura i ritme de la mateixa litúrgia ens fa veure que l’Epifania no és un temps litúrgic pròpiament dit, sinó solament dues solemnitats que s’afegeixen al Nadal: l’Epifania (6 de gener) i el Baptisme de Jesús (el diumenge següent).

Tot això vol dir que l’Epifania no es refereix a un esdeveniment concret de la vida de Jesús, sinó que és un concepte que es realitza en tota la vida de Jesús.

L’EPIFANIA

Epifania vol dir manifestació del que Jesús realment és, malgrat les aparences. Ja sabem pels anys anteriors, que la paraula EPIFANIA, etimològicament significa veure per sobre, més enllà. (Epi = per sobre. Fania = veure ).

La FE ens permet veure les realitats, no només amb els ulls a primera vista, sinó que ens permet veure-les per sobre i més enllà del que són i signifiquen.

Jesús el Fill de Déu, ve a nosaltres en forma humana (= Encarnació) però, si el rebem amb Fe, serem capaços de descobrir a través de la seva condició humana, la seva condició del Fill de Déu que ens porta Salvació. Aquest plus de coneixement que ens dóna la FE, transforma tota la realitat de Jesús, i tota la seva vida, en Manifestació (Epifania) de la seva condició divina.

15 de desembre de 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Som ja a mig camí de Nadal. “Sigueu valents, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu (...) Ell mateix us ve a salvar” (Is 35, 4). Així ens encoratja la litúrgia d’avui en la primera lectura i ens dóna el motiu profund de la nostra esperança: la vinguda del Déu salvador, vinguda que, d’altra banda, és a prop, com ens diu Jaume a la segona lectura (Jm 5, 8). La primera, d’Isaïes, parlant del retorn de l’exili, és plena de referències joioses, que revelen els signes salvadors del Senyor. Senyals alliberadors del ulls, cames, orelles i llengües, que estaven tancats i ara esdevenen oberts (Is 35, 5-6). Alegria i goig, lluny dels planys i la tristesa (Is 35, 10).

Visió profètica que l’anunci de Jesús a l’evangeli recull plenament. La recull i l’amplia amb els leprosos purificats, els morts que ressusciten i els pobres receptors de la bona nova (Mt 11, 5), ampliació corresponent a altres textos d’Isaïes. Jesús descriu aquests signes manifestos per demostrar als enviats de Joan que ell és el Messies, el que ha de venir, signes més clarificadors que els que potser Joan esperava (que devien dur-lo a fer la pregunta, ja que, recordem, després del baptisme de Jesús, diu Joan, sense altrament tenir en compte aleshores la veu d’Isaïes, que Jesús batejarà amb l’Esperit i amb foc i que cremarà la palla amb un foc que no s’apaga –Mt 3, 11-12–).

I al seu torn, dins aquest context profètic joiós i esperançador, és Jesús qui ens parla de Joan. Diu que és més gran que un profeta (Mt 11, 9), el precursor que ha de preparar-li el camí (com ja anunciava el profeta Malaquies –Ml 3,1–), el més gran entre els nascuts de dona (Mt 11, 10-11), bé que “el més petit en el Regne del cel és més gran que ell” (Mt 11, 11).

Que ens ajudi, doncs, Joan Baptista a rebre la vinguda del Senyor, el Messies, i a acollir els seus signes salvadors, participant-hi i compartint l’esforç per fer-los per a tothom possibles. Amb paciència, com la tingueren els profetes davant del sofriment, tal com ens recomana Jaume a la segona lectura. Paciència perquè la salvació de Jesús ens vagi arribant i penetrant, amb solidaritat amb els més desvalguts, perquè sigui cada vegada més extensiva. Amb coratge, sense por, com ha començat dient-nos Isaïes.
Jordi Cors

14 de desembre de 2013

La setmana dia a dia

Diumenge, 15           
Sessió de la Catequesi familiar mensual (del Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Reunió del Grup Batec a partir de 3/4 d'11 del matí.

Dilluns, 16
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 17
Casal Sant Ildefons: Festa de Nadal amb torrons, neules i cava.

Dimecres, 18
Celebracions Comunitàries del Sagrament del Perdó a les 12 del migdia i a les 8 del vespre.

Dijous, 19
Tercera (i darrera) sessió de la Catequesi d'Advent-Nadal, , dirigida per Anton Ramon Sastre,  a 2/4 de 9 del vespre.

Divendres, 20
Celebraciò Comunitària del Sagrament del Perdó a les 9 del vespre.

Dissabte, 21

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

12 de desembre de 2013

Dues mostres del magisteri del Papa Francesc

Fa dos diumenges començàrem el temps d’Advent. Temps que la litúrgia ens exhorta a revifar la virtut de l’esperança. Sovint, i molt més en aquest temps que sembla que la crisi ens envaeix per tots costats, tant en l’economia, com en la configuració política del nostre país, i també en els valors i molts altres àmbits, el pessimisme i l’escepticisme ens dificulta viure esperançats. Valorem molt poc els aspectes positius i li donem molt de relleu als negatius. Per aquest motiu em sembla que ens hem d’alegrar amb el Pontificat del Papa Francesc. La seva persona i el seu magisteri són com alè d’aire fresc enmig d’un món molt enrarit.

Em sembla que no és exagerat afirmar que vivim una primavera eclesial. L’Església interessa. Els mitjans de comunicació social no passa setmana que no facin menció d’algun fet relacionat amb el Bisbe de Roma, i el més sorprenent, per parlar-ne bé. I fins i tot amb comentaris que manifesten sorpresa i admiració.

Darrerament la premsa ha fet especial ressò de dues notícies del magisteri del bisbe de Roma. Una és la preparació del Sínode sobre la família, que tindrà lloc l’octubre de l’any vinent; l’altra l’exhortació apostòlica Gaudium evangeli (l’alegria de l’evangeli), que amb propietat podem afirmar que és el primer document cent per cent del Papa Francesc. L’encíclica Lumen fidei (la llum de la fe), si bé la signà ell, està feta en col·laboració amb el seu predecessor, el Papa Benet XVI.

El Papa Francesc trenca motlles i inaugura una nova forma de comunicar-se. La praxi fins ara de preparació d’un sínode consistia en què la secretaria del sínode enviava un qüestionari als bisbes, amb preguntes relacionades amb el tema que s’havia de tractar, i amb les respostes rebudes elaborava un document (instrumentis laboris) que servia de base de discussió en el sínode. En aquest cas, per voluntat expressa del bisbe de Roma, aquest qüestionari s’ha fet arribar a totes les parròquies i moviments d’arreu del món.

Com em comentava un professor d’eclesiologia, el Papa fa un gran pas endavant. El procediment anterior era una mostra de col·legialitat episcopal (demanar el parer als bisbes), ara és de sinodalitat (demanar el parer a tothom). És una mostra que el poble fidel no és només aquell que ha de ser ensenyat, sinó que té el dret de manifestar la seva opinió. És reconèixer el sacerdoci comú dels batejats, i que l’Esperit es manifesta en la totalitat de la seva Església.

L’exhortació Gaudium evangeli, és un escrit llarg, el mateix Papa ho reconeix, però de molt bon llegir. És tot un programa de pontificat. És més kerigmàtica, que dogmàtica. Escrita en un llenguatge gairebé col•loquial, entenedor per a tothom. Tota ella amarada d’esperança. Entre altres coses se’ns diu que no es pot ser creient sense viure l’alegria de l’evangeli. S’exposen algunes claus d’evangelització, tot recordant-nos que hem d’anar al nucli de la fe, i no quedar-nos en la perifèria, i el nucli és Jesucrist. Fa una aposta per la descentralització de l’església. Subratlla de forma insistent que no es pot ser deixeble de Jesucrist sense practicar la misericòrdia... Exhorta a la conversió de tots, començant pel mateix Papat. Fa una denúncia al sistema econòmic actual que ha posat per damunt els guanys en comptes de la persona, i molt més. Us recomano la seva lectura. Si ho feu en clau de pregària, serà un excel·lent examen de consciència en aquest temps d’advent.

Advent, temps d’esperança; tant de bo que aquesta llavor que amb el seus escrits, gestos, i sobretot amb la seva persona, planta el Papa Francesc, arreli en nosaltres, en l’Església i en el món.
Josep m Jubany

10 de desembre de 2013

Reunió oberta i extraordinària del Consell Pastoral: Sínode sobre la família

El proper dissabte dia 14, de 10 a 13h. es reunirà el Consell Pastoral per contestar algunes de les preguntes que la secretaria del Sínode ha lliurat a les parròquies i moviments, per preparar el Sínode de Bisbes sobre la família que tindrà lloc l’octubre de 2014.

En aquesta trobada del Consell hi són convidades a participar totes les persones que vulguin col·laborar a respondre el qüestionari.

Les respostes seran lliurades al Bisbat, perquè les faci arribar als òrgans competents.

El Consell Pastoral

9 de desembre de 2013

Tots a fer el pessebre

El proper divendres dia 13 us animem a participar activament del pessebre de la parròquia; entre els més grans i els més petits, volem muntar el pessebre a l'església. Ho farem a partir de les 5 de la tarda i ens agradarà molt que vingueu.

8 de desembre de 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

En aquest relat Lluc ens parla de Maria, una noia molt jove, d’un poble, promesa amb un noi jove com ella, Josep. Abans de viure junts a Maria li succeeix alguna cosa que ignorem exactament quina va ser; el fet és que va concebre un fill fora dels paràmetres habituals en la seva cultura.

L’evangelista que no pretén exposar-nos un relat històric en sentit estricte, ens situa a Maria davant d’una problemàtica complexa i difícil, i ens assegura que Maria rep l’ajut de Déu a través de l’àngel Gabriel. I qui és Gabriel, el missatger de Déu? D’una manera o altra, tots en la nostra vida tenim l’experiència de persones amb rostre concret i nom propi que ens ajuden per anar endavant quan ens trobem en una cruïlla. Així, doncs, el missatger de Déu, no serà algú proper a Maria, que té la confiança d’entrar a casa seva, que li fa costat, l’anima a no deixar-se abatre?

Lluc en la salutació de l’àngel es refereix a Maria amb l’apel·latiu arameu, Mariam i després en tot el relat l’anomena amb la forma grega, Maria. Amb el canvi de nom ens vol dir que en la conversa del missatger de Déu amb aquella noia d’aquell petit poble, Nazaret, situat entre muntanyes, es va produir una experiència molt fonda de la proximitat de Déu que la va capgirar, transformar i canviar fins i tot d’identitat. Així, Maria entén la seva vida i situació a la llum de Déu.

Tota la salutació és d’una alegria esperançadora que aixeca l’ànim. És l’alegria que ve del Déu que mai no abandona els seus, més aviat és presència alliberadora de qualsevol por i conforta en les proves.

Les dimensions d’aquella joiosa i compromesa trobada són també portadores de fets culturals inusuals. Maria, una dona, serà mare i serà qui posarà el nom al seu fill primogènit, i li posa Jesús que vol dir:”Déu salva”. No serà que ella s’ha sentit així, salvada per Déu? Aquí es veu que l’experiència de Déu genera canvis de mentalitat i costums, i crea noves maneres de pensar, d’actuar i de viure.

En el transcurs d’aquest passatge se’ns mostra la personalitat de Maria com una dona reflexiva i resolutiva, valenta i forta, capaç d’assumir la vida malgrat la seva joventut. Ella se situa en la perspectiva de l’Esperit i acull amb disponibilitat total i incondicional el fet de ser la mare de Jesús. El va cuidar i educar de forma entranyable i cabal.

Esther Bochita

7 de desembre de 2013

La setmana dia a dia

Dilluns, 9
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Vetlla de Pregària d’Advent a les 9 del vespre.

Dimarts, 10
Casal Sant Ildefons: Xerrada d'Advent i Nadal per Mn. Lluís Saumell.

Dijous 12
Segona sessió de la Catequesi d’Advent-Nadal a 2/4 de 9 del vespre.

Diumenge, 15           
Sessió de la Catequesi familiar mensual (del Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.


Trobada del Grup Batec a partir de 3/4 d’11 del matí

5 de desembre de 2013

Temps d’Advent i de Nadal

Advent/Nadal és per als cristians un temps fort, perquè és un temps simbòlic, un temps que té capacitat per col·locar la nostra existència més enllà dels límits que comporta la nostra condició humana, uns límits que experimentem en tots els àmbits de la vida. Potser tots -creients i no creients- podríem sentir-nos convidats a reflexionar amb serenor i sense prejudicis de religió, amb silenci -si cal- sobre el sentit que s’amaga darrera de conceptes i paraules que tot sovint fem servir: esperança, salvació, compromís, obertura, acolliment, proximitat, pau, integració, amor.

Pels cristians Jesús, “Déu fet carn”, és la revelació de sentit de tots aquests conceptes, perquè en la seva persona descobrim que totes aquestes paraules s’obren a una nova dimensió de plenitud i transparència. Per nosaltres cristians, Jesús és la Paraula que ens revela que, des de la Humanitat acceptada amb tota la seva complexa diversitat, és possible una aproximació a aquella creença experimentada universalment, a la qual milers de generacions hem anomenat “Déu”, una misteriosa realitat capaç de fer-nos transcendir l’experiència de la nostra limitació.

Amb els nostres ulls posats sempre en un futur millor, el nostre temps present és un temps d’expectació: l’anhel de presència d’una Realitat Plena en la nostra Realitat Limitada.
Anton Ramon Sastre

3 de desembre de 2013

CAMPANYA DE RECOLLIDA D’ALIMENTS PER A LA COMUNITAT DE SANT PAULÍ DE NOLA

CÀRITAS PARROQUIAL de Sant Ildefons demana la vostra col·laboració.

Els moments que vivim són difícils per a tots i a la nostra ciutat hi ha barris que pateixen especialment aquesta situació de manera més punyent, com és el de la nostra parròquia agermanada de Sant Paulí de Nola

Podeu deixar aliments o aportacions econòmiques a la secretaria de la Comunitat fins el dia 20 de desembre.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

1 de desembre de 2013

Reflexions a la Paraula de Déu

Ve de veritat Jesús?

Personalment crec que l’Advent arriba, aquest any, en molt bon moment. El moment just per trucar a la porta de la nostra consciència perquè Jesús es faci present de nou en les nostres vides, i amb més força que mai. El moment apropiat per recordar-nos que som portadors d’esperança i que no podem renunciar a comunicar-la a la nostra realitat i amb més empenta que mai. El moment precís per revitalitzar la nostra Fe adormida i petita perquè brilli més que mai en un món trist i, sovint, desesperat.

Els textos d’avui reflecteixen molt bé el que crec que hauria de ser l’actitud del cristià en l’Advent: el text d’Isaïes ens diu que ‘El Senyor posarà pau entre les nacions i apaivagarà tots els pobles’. Sant Pau ens diu que ‘tenim la salvació més a prop nostre’. I Mateu ens dirà també ‘esteu a punt, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada’. Subratllo aquets tres aspectes perquè em semblen els més significatius en l’Advent.

Advent és camí cap a la llum de Déu. Un camí que transita des de la guerra a la pau, des de la foscor a la llum, des del conflicte a l’harmonia. És un camí que hem de fer personalment i col•lectivament cap a Déu que és també la nostra pròpia essència.
Advent és esperança que es basa en la certesa que un món nou és possible. Amb totes les nostres limitacions i capacitats ens hem de deixar penetrar per aquesta esperança radical, l’única arma que tenim per lluitar contra el desànim, la tristor i l’angoixa.
Advent és també vigilància en no caure en la peresa, la indiferència i l’apatia. No podem estar adormits i passius davant del que és més important a la nostra vida: Jesús que torna per dir-nos que estem salvats i que hem de posar els nostres ulls i els nostres anhels en Ell.

És veritat que ve Jesús? Obrim els ulls i veurem que ja és entre nosaltres: quan una família s’ha salvat del desnonament amb l’ajut de tots els veïns, quan un avi sol troba un amic voluntari que l’acompanya, quan un aturat jove i amb fills torna a treballar perquè els seus familiars i amics remouen cel i terra per ajudar-lo, quan el Banc d’aliments recapta cada any el doble gràcies a la solidaritat de tots. Tot això està passant cada dia al nostre voltant: no podem dubtar que Jesús torna a la nostra vida!
Lluís Sànchez Rissech