12 de desembre 2013

Dues mostres del magisteri del Papa Francesc

Fa dos diumenges començàrem el temps d’Advent. Temps que la litúrgia ens exhorta a revifar la virtut de l’esperança. Sovint, i molt més en aquest temps que sembla que la crisi ens envaeix per tots costats, tant en l’economia, com en la configuració política del nostre país, i també en els valors i molts altres àmbits, el pessimisme i l’escepticisme ens dificulta viure esperançats. Valorem molt poc els aspectes positius i li donem molt de relleu als negatius. Per aquest motiu em sembla que ens hem d’alegrar amb el Pontificat del Papa Francesc. La seva persona i el seu magisteri són com alè d’aire fresc enmig d’un món molt enrarit.

Em sembla que no és exagerat afirmar que vivim una primavera eclesial. L’Església interessa. Els mitjans de comunicació social no passa setmana que no facin menció d’algun fet relacionat amb el Bisbe de Roma, i el més sorprenent, per parlar-ne bé. I fins i tot amb comentaris que manifesten sorpresa i admiració.

Darrerament la premsa ha fet especial ressò de dues notícies del magisteri del bisbe de Roma. Una és la preparació del Sínode sobre la família, que tindrà lloc l’octubre de l’any vinent; l’altra l’exhortació apostòlica Gaudium evangeli (l’alegria de l’evangeli), que amb propietat podem afirmar que és el primer document cent per cent del Papa Francesc. L’encíclica Lumen fidei (la llum de la fe), si bé la signà ell, està feta en col·laboració amb el seu predecessor, el Papa Benet XVI.

El Papa Francesc trenca motlles i inaugura una nova forma de comunicar-se. La praxi fins ara de preparació d’un sínode consistia en què la secretaria del sínode enviava un qüestionari als bisbes, amb preguntes relacionades amb el tema que s’havia de tractar, i amb les respostes rebudes elaborava un document (instrumentis laboris) que servia de base de discussió en el sínode. En aquest cas, per voluntat expressa del bisbe de Roma, aquest qüestionari s’ha fet arribar a totes les parròquies i moviments d’arreu del món.

Com em comentava un professor d’eclesiologia, el Papa fa un gran pas endavant. El procediment anterior era una mostra de col·legialitat episcopal (demanar el parer als bisbes), ara és de sinodalitat (demanar el parer a tothom). És una mostra que el poble fidel no és només aquell que ha de ser ensenyat, sinó que té el dret de manifestar la seva opinió. És reconèixer el sacerdoci comú dels batejats, i que l’Esperit es manifesta en la totalitat de la seva Església.

L’exhortació Gaudium evangeli, és un escrit llarg, el mateix Papa ho reconeix, però de molt bon llegir. És tot un programa de pontificat. És més kerigmàtica, que dogmàtica. Escrita en un llenguatge gairebé col•loquial, entenedor per a tothom. Tota ella amarada d’esperança. Entre altres coses se’ns diu que no es pot ser creient sense viure l’alegria de l’evangeli. S’exposen algunes claus d’evangelització, tot recordant-nos que hem d’anar al nucli de la fe, i no quedar-nos en la perifèria, i el nucli és Jesucrist. Fa una aposta per la descentralització de l’església. Subratlla de forma insistent que no es pot ser deixeble de Jesucrist sense practicar la misericòrdia... Exhorta a la conversió de tots, començant pel mateix Papat. Fa una denúncia al sistema econòmic actual que ha posat per damunt els guanys en comptes de la persona, i molt més. Us recomano la seva lectura. Si ho feu en clau de pregària, serà un excel·lent examen de consciència en aquest temps d’advent.

Advent, temps d’esperança; tant de bo que aquesta llavor que amb el seus escrits, gestos, i sobretot amb la seva persona, planta el Papa Francesc, arreli en nosaltres, en l’Església i en el món.
Josep m Jubany