Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


31 de desembre de 2014

Dijous 1 de gener: Jornada per la Pau

La Jornada per la Pau d’aquest any té com a lema "Si vols la pau, protegeix la creació", títol del Missatge del papa Benet XVI amb motiu de la Jornada.

Amb motiu de la Jornada Mundial de la Pau, instituïda per Pau VI, el dia 1 de gener, s’organitzen dues activitats per la pau. La primera és l’Eucaristia que organitza Justícia i Pau. Es farà a les 13 h. a la Catedral de Barcelona i estarà presidida pel cardenal-arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach.

També l'1 de gener la Comunitat de Sant Egidi organitza la Marxa per la Pau. La concentració comença a les 18’30 h. a la plaça Catalunya de Barcelona i arriba fins a la plaça Sant Jaume. La Marxa per la Pau s'organitza a diverses ciutats del món i a la de Barcelona hi ha adherides nombroses entitats com Cristianisme i Justícia, l’Associació CINTRA, la Companyia de Santa Teresa, la Comunitat de Jesús, la Delegació Diocesana d’Apostolat Seglar, la Fundació Alfons Comín, la Fundació Joan Maragall, Justícia i Pau, el Moviment dels Focolars, Regnum Christi, el Movimiento AGAPE, las Hijas de Maria, las Religiosas de las Escuelas Pías, la Unió de Religiosos de Catalunya, entre altres.

29 de desembre de 2014

La Cúria Romana i el Cos de Crist

El passat dia 22 el papa Francesc va enumerar a la Cúria de Roma els seus principals pecats. Pecats, que d' altra banda, no són només de la Cúria sinó de tots nosaltres. Val la pena fer un examen de consciència tot llegint les paraules del Sant Pare.

Clicant aquí podem veure i escoltar el discurs que tot seguit es reprodueix.

«Tu estàs sobre els Querubins, tu que has canviat la miserable condició del món quan t'has fet com un de nosaltres» (sant Atanasi).

Estimats Germans,

Al final de l'Advent, ens reunim per als tradicionals salutacions. En uns dies tindrem l'alegria de celebrar la Nativitat del Senyor; l'esdeveniment de Déu que es va fer home per salvar els homes; la manifestació de l'amor de Déu, que no es limita a donar-nos alguna cosa o enviar-nos algun missatge o certs missatgers, sinó que es lliura a si mateix; el misteri de Déu que pren sobre si la nostra condició humana i els nostres pecats per revelar-nos la seva vida divina, la seva immensa gràcia i el seu perdó gratuït. És la cita amb Déu, que neix en la pobresa de la gruta de Betlem per ensenyar-nos el poder de la humilitat. En efecte, el Nadal és també la festa de la llum que no és rebuda per la gent «selecta», sinó pels pobres i senzills que esperaven la salvació del Senyor.

En primer lloc, voldria desitjar-vos a tots vosaltres - col·laboradors, germans i germanes, representants pontificis escampats pel món – i a tots els vostres éssers estimats un sant Nadal i un feliç Any Nou. Desitjo agrair cordialment el vostre compromís quotidià al servei de la Santa Seu, de l'Església Catòlica, de les Esglésies particulars i del successor de Pere.

Ja que som persones, i no només números o títols, recordo particularment als que durant aquest any han acabat el seu servei, per raons d'edat, per haver assumit altres encàrrecs o perquè han estat cridats a la casa del Pare. També per a tots ells i els seus familiars, el meu record i gratitud.

Amb vosaltres, vull elevar un profunda i sentida acció de gràcies al Senyor per l'any que ens està deixant, pels esdeveniments viscuts i tot el bé que ell ha volgut fer generosament a través del servei de la Santa Seu, demanant humilment perdó per les faltes comeses «de pensament, paraula, obra i omissió».

A partir precisament d'aquesta petició de perdó, voldria que aquesta trobada, i les reflexions que compartiré amb vosaltres, fossin per a tots nosaltres un suport i un estímul per a un veritable examen de consciència i per preparar el nostre cor pel sant Nadal.

28 de desembre de 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

Quin Nadal tan meravellós: si sabéssim mirar i veure; si sabéssim oir i escoltar; si sabéssim estar en silenci i contemplar !!!

Tota la Litúrgia de la paraula és interessant i sorprenent. Sorprèn que Lluc digui de Simeó que era un home just i pietós i que tenia el do de l’esperit. En cap moment es parla que tingués un ministeri. En canvi de la profetessa Anna, després d’identificar-la llargament i de destacar la seva viudetat, ens diu que donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries.

I aquesta no discriminació de la dona es repeteix en el tracte igualitari del pare i de la mare en el Siràcida: així “qui honra el pare expia els pecats; qui fa honor a la mare és com qui aplega un tresor” (III- 1-4) i “la benedicció del pare fa forta la casa dels seus fills, però la maledicció de la mare enderroca els fonaments” (III-9).

Però el moll de l’os el trobem en Pau: “revestiu-vos, doncs, dels sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats” (Col - III-12). I quins són els sentiments per participar del Regne? Seguim a Pau: “compassió entranyable, bondat, humilitat, dolcesa, perdó, agraïment i per damunt de tot AMOR, que tot ho lliga i perfecciona”.

Però per participar del Regne no és suficient tenir aquests sentiments. Cal que es tradueixin en actes i això ens ha de portar a honorar als altres igual que als pares; a acollir l’emigrant, a no abandonar-lo; a ser just. En definitiva, a no fer distinció de persones com ens invita Pau al final del capítol dels Colossencs, que encara que no es llegeix avui és prou explícit: “el que actuï injustament rebrà el que li correspon per la seva injustícia, perquè Déu no fa distinció de persones”. I recordem que poc abans, en el mateix capítol no sols ha parlat dels pares i dels fills, sinó dels esclaus, dels amos...

Sols en la pau del silenci podrem trobar les forces i l'alegria per seguir els camins que ens indiquen les escriptures. L'Esperit sempre hi és, sense temps ni espai, però es fa present en el silenci.

Angelina i Josep M.

27 de desembre de 2014

Trobada europea de joves de Taizé

La propera trobada europea per a joves (de 17 a 30 anys) organitzada per Taizé se celebrarà aquest any a Praga, del 29 de desembre al 2 de gener.

Coincidint amb el centenari de la 1a Guerra Mundial i el conflicte d’Ucraïna, la trobada serà un signe de pau i reconciliació viscuda per desenes de milers de joves de tot el continent. La presència d’uns 2.500 joves d’Ucraïna i més d'un miler de Bielorrúsia i l'actual Rússia, farà que la trobada tingui una rellevància particular.

El papa Francesc, els patriarques d'Orient i els líders luterans, anglicans i reformats enviaran missatges d'amistat als participants, així com s'esperen missatges del Secretari General de l'ONU i del President del Consell Europeu.

25 de desembre de 2014

CATEQUESI FAMILIAR. 2a TROBADA 2014-2015. Reflexions per a pares i catequistes TEMA: NADAL

En el tema anterior (Advent) veiem que Marc no parla de la infància de Jesús, però ben mirat, el seu evangeli ens diu tot el que és essencial de Jesús. Això es presenta de manera mes accentuada en el tema d’avui, el Nadal de Jesús.

Testimoni de Marc
Marc no té cap interès en narrar els esdeveniments de la infància de Jesús, i concentra el seu testimoni en la seva vida adulta, començant amb la trobada amb Joan Baptista. També veiem, però, que en la curta frase amb la que Marc inicia el seu evangeli se’ns diu, de manera concentrada, tot el que Jesús és: Messies i Fill de Déu.

El Messies i el Fill de l’home

La paraula Messies, que significa “ungit”, s’utilitzava per nomenar a un rei, ja que en la cerimònia de coronació reial el ritu de la unció amb oli era símbol de la Donació de l’Esperit Sant al candidat, que Déu escollia per ser governant del poble.

En temps de Jesús, les paraules Messies i Ungit tenien, entre els jueus, el sentit d’Aquell a qui Déu escolliria i comunicaria el seu Esperit per ser el governant, guia o mestre de tot el poble. Fins i tot es convertí en un terme polític per designar a aquell que seria enviat per a defensar i alliberar el poble dels enemics. Tot això en referència al rei David, que es considerava el punt culminant de la història d’Israel.

24 de desembre de 2014

Felicitació de Batec

Estimada Comunitat de St. Ildefons,

Estem ja a les portes del NADAL i des del Grup de joves de BATEC volem compartir com el naixement de Jesús ens ajuda cada any a fer canvis a les nostres vides.

Per això aquest any la felicitació la vam anar fent gràcies a petites reflexions ...

Després de veure la situació del nostre món a partir d'unes vinyetes de la MAFALDA que d'una manera molt gràfica ens dibuixaven una realitat que ens interpel•la i tot compartint els ressons de l'experiència de participar en el Gran Recapte d'aliments, en la nostra trobada d'aquest mes de desembre ens vam adonar que al nostre voltant també hi trobem gent necessitada i que aquesta situació no és només global, o del nostre país i ciutats sinó que al nostre barri també hi ha gent molt propera que passa dificultats...

Què podem fer nosaltres ARA i AQUÍ?

ARA que arriba NADAL volem aprendre a ser més conscients del que celebrem aquests dies ... per això vam anar dibuixant en cartolines diferents elements del NADAL que ens duien a compartir com podem actualitzar (AQUÍ) el nostre NADAL i el nostre PESSEBRE.

- Qui és per nosaltres aquest Jesús petit del (25/12/2014)?
- Què pot representar un ninot de neu? Vacances? Diversió? El FRED... que passa la gent sense sostre?
- Quins regals volem fer...i de quin tipus?
- Maria i Josep es posen en camí... i nosaltres? quines responsabilitats assumim?
- Unes campanes... i unes notes de música... com ressona tot això en els nostres cors? Rebem a Jesús amb ALEGRIA?
- Un Estel... ben gran i que brilla. Cap a on ens guiarà? deixem que ens il•lumini?
- Els Pastors, gent senzilla que donen tot el que tenen... Sabem donar sense esperar res a canvi?
- Els Reis, que saben cercar perquè són savis... Ens esforcem a cercar o triem sempre el camí fàcil?
- L'àngel com a missatger que anuncia una Bona Nova... Som capaços de ser portadors de bones notícies pels altres?
- L'arbre de Nadal... volem que sigui un arbre ple de desitjos per aquest nou any que també s'acosta.

Visquem amb joia i en família aquests dies i que realment ens proposem viure els sentiments de Nadal cada dia.

Us desitgem de tot cor un bon Nadal 2014!!

El grup de joves de BATEC

23 de desembre de 2014

Nadal

A les portes de Nadal, vull desitjar-vos a tots els que formeu la Comunitat de Sant Ildefons, la meva felicitació i dir-vos de tot cor: Bon Nadal.

Quan en una família neix un nen és un motiu de joia per a tots. Per a l’Església el naixement de Jesús és un motiu ben gran d’alegria. En el Nadal celebrem que en la perifèria de Betlem, un poble perdut d’una nació ocupada, neix un infant. En la litúrgia del dia de Nadal, a aquest infant se li donaran grans títols: Conseller- prodigiós, Déu-heroi, Pare-per-sempre, Princep-de-pau. Tot això és cert, però la magnificència d’aquestes expressions no ens pot fer oblidar que el nen neix en l’anonimat, enmig de la indiferència dels seus conciutadans.

Han passat més de 2000 anys d’aquests fets, i nosaltres ens felicitem, perquè sabem reconèixer en la fragilitat d’aquest nadó, acaronat pels braços amatents de Maria, la seva mare, i sota la mirada atenta i protectora de Josep, la visita de Déu. Déu que ha volgut plantar la seva tenda en el gran campament de la humanitat.

Han passat més de dos mil anys i nosaltres, fidels a les antigues tradicions, construïm els nostres pessebres, on, amb més o menys art, volem representar els fets ocorreguts a la cova de Betlem.

Us convido que aquests dies de festes familiars ben entranyables, busquem un moment per rellegir l’Evangeli del naixement, i contemplem com, amb una narrativa poètica, els evangelistes ens expliquen les circumstàncies en què vingué al món el fill de Maria, que ens porta una alegria que mai ningú no ens podrà prendre. I desprès de llegir l’Evangeli, mireu, amb una mirada innocent (com la que teníem quan nosaltres érem menuts) les figures del pessebre. Segur que així tindrem el goig de gaudir d’uns moments de veritable joia, de pau. Aleshores entendrem per què fins i tot els àngels van cantar, Glòria a Déu a dalt del cel.

22 de desembre de 2014

Joan Barril i Sant Ildefons

El periodista recentment desaparegut Joan Barril, que vivia a prop de la nostra Parròquia, algun cop havia fet referència a Sant Ildefons en algun dels seus articles. Així ho indicà un comentari que es va rebre en aquest blog en el post sobre el sisè aniversari de la mort de Mn. Joan Alemany.

Al desembre del 2008, fent-se ressò de la mort de Mn.Alemany el definí com “una d'aquelles persones que fan dubtar els agnòstics i que enorgulleixen els creients.” També va dir d’ell que ”practicava la intel·ligència de la bondat”. Es pot llegir l’article complet clicant aquí.

Uns mesos més tard, a l’abril de 2011, comentant el Divendres Sant a diferents esglésies de Barcelona va escriure de Mossèn Lluís Saumell que “és un home bo en el sentit machadià de la paraula bo”. En el mateix article assenyalava que “en aquesta nau austera, de parets formigonades”... “la megafonia d'aquesta església de parets despullades no acaba de ser gaire neta”. Clicant aquí hi ha accés a aquest article.

Tal com va tuitejar el cardenal Sistach, que va intervingué en l’acte laic d’acomiadament al Saló de Cent, Joan Barril “valorava l'aportació del cristianisme. Prego per ell. Que descansi en pau.”

20 de desembre de 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

La tendresa

“No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús”.


Dijous vinent és Nadal. Ja fa dies que els carrers estan guarnits i la gent passeja i compra; altres potser viatjaran. ¡Quina festa més important!

Si preguntéssim a algú dels que entren i surten de les botigues, què és per a ells Nadal, segurament salvant excepcions ens dirien que celebrem el naixement del nen Jesús i si insistim una mica més i els preguntem qui creuen que era Jesús, potser no tindran cap resposta, però tothom fa festa per Nadal i per a la majoria de gent tot queda reduït al sopar o al dinar i potser als regals.

Per la societat sort que existeix aquest dia. Les botigues podran salvar d’alguna manera la crisi; sense aquesta festa, oxigen del comerç, tot aniria pitjor. És la culminació del consumisme i si jo critiqués això, seria un autèntic hipòcrita, perquè a la meva família hi haurà dinar especial i aquest dia o el dia de Reis, regals. Això no hi ha qui ho pari. És la tradició mestressa i senyora.

Seria millor com a creient de debò, donar tot aquest devessall de despeses als pobres i celebrar la Missa del gall i para de comptar. Què faré? Mireu, penso que en el jardí de la vida, la tendresa és la flor més bonica. Em proposo celebrar a la meva comunitat el naixement de Jesús que ve a salvar-nos i valoraré i prodigaré la tendresa i quan faré petons als familiars i quan desitjaré aquí i allà un bon Nadal i quan ajudaré a alguns desvalguts tant com pugui, procuraré fer-ho amb tendresa, perquè la gran lliçó de Nadal és el gest tan ple de tendresa per tota la humanitat que va tenir Déu que ens va donar el seu Fill i també una Mare. Totes les altres coses són menors.

Àngel Oliva

18 de desembre de 2014

Ha mort Miquel Bertran

En Miquel ens ha deixat el passat 14 de desembre amb només 69 anys. Tan vinculat de fa molts anys com estava a la nostra Comunitat amb la seva esposa Enriqueta Beascoa, la notícia ens ha corprès a tots.

Havia estat membre del Consell Pastoral, era un home senzill i discret amb una gran capacitat per la recerca a la Universitat Ramon Llull on la seva pèrdua ha estat molt sentida tal com ho va expressar els seu Rector en l’acte de comiat al Tanatori de les Corts.

Expressem el nostre més sentit condol a l’Enriqueta, que ha estat catequista i que des de fa tants anys dirigeix els cants els diumenges, als seus fills i néts i a tota la família. Descansi en pau.

17 de desembre de 2014

CELEBREM EL PERDÓ ! - REVISIÓ DE VIDA - ADVENT, DESEMBRE DE 2014

Les celebracions comunitàries d’Advent del Sagrament del Perdó tindran lloc::

- Dimecres dia 17: a les 12 del migdia i a les 8 del vespre.
- Divendres dia 19: a les 9 del vespre.

Tot seguit tenim la revisió de vida per preparar la celebració del Sagrament del Perdó a nivell personal.

Jesús camina sobre l’aigua: una bella imatge per expressar el seu domini sobre el mal. Els seus deixebles són pescadors i saben prou del perill del mar quan les ones s’encrespen i sacsegen, amb força, el llagut. No li han vist bé la cara i tenen por. Abans ell ‘havia pujat tot sol a la muntanya a pregar...’ Pregar, en aquest cas, podria voler dir cercar l’èxtasi i contemplar la grandesa i la bondat del seu Pare, el nostre Déu. I això donaria sentit a la seva ingravidesa: no camina, sura, com diem de qualsevol humà que no toca de peus a terra quan el seu pensament l’ha alliberat de tot allò que el fa feixuc i lent. I l’evangelista diu que els deixebles ‘es posaren a cridar de por’. Ells? Uns homes que ho sabien tot d’aquell petit mar?


- Visc amb fe la meva vida o només sóc una persona creient? :: Penso alguna vegada en qui crec o en què crec? :: El fet de creure, canvia la meva manera de ser envers els qui m’envolten? :: Em molestaria molt si em diguessin que solament ens sentim creients quan ens trobem a l’església? :: Puc entendre que la pregària és o hauria de ser necessària i constant? :: Ja ho sé tot de Déu o més aviat Déu és encara el gran misteri de la meva fe? :: Davant el misteri de Déu, em sento un xic incòmode i li tinc por?


‘Sóc jo, No tingueu por!’ Potser són aquestes les paraules que avui haurien de ser el centre de la nostra celebració. Som porucs, i tenim por també de Déu. I el pitjor és que, molt sovint, massa, aquesta por, inconscient o dissimulada, allunya Déu de la nostra ment i de la nostra vida. ¿Com podríem desitjar la seva presència si, fins en la nostra relació amical, no gosem anomenar Déu manifestant la nostra sort de creure-hi? És per timidesa, per por de fer el ridícul? No, som bona gent. El que passa és que mai no trobem el moment de tancar els ulls i, en silenci i confiança, sense ni bellugar els llavis, dir: Gràcies: en vós, Déu meu, sí que puc confiar. Aquest gest només, podria ser inici d’una segura i feraç vida espiritual.


- Vacil·lo? Desconfio? No hi ha en mi un xic més de llum que aquieti el meu neguit? :: Ni la meva fe avial no em retorna la pau? :: Potser si, amb veu molt baixa, repetís sovint: ‘Coratge! Sóc jo. No tingueu por!’ no veuria les coses d’un altre color? :: Demano coses a Déu o bé cerco Déu perquè em parli? :: Sé que, malgrat no pugui canviar el meu entorn, jo puc canviar la influència d’aquest en la meva vida? :: Els sagraments donen nova vida. Els rebo amb aquesta certesa o els ‘practico’ com un tribut salvador?


Una altra imatge corprenedora: ‘Jesús estengué la mà i va agafar Pere!’ La tempesta amainà i tot d’una retornà la pau al bot. No preguntaren a Jesús com ho havia fet ni tan sols, crec, posaren esment a la indicació de Jesús: ‘Home de poca fe! Per què has dubtat? No, ‘es prosternaren davant d’ell i exclamaren: realment ets Fill de Déu’. Entengueren que donar la mà és un signe diví i per això l’adoraren. Davant de Déu podem fer el sord, però fer-nos el cec seria fer el ridícul. Avui és l’evangelista Mateu qui dibuixa aquesta imatge entenedora i tendra. Demà serà un altre evangelista qui ens mostrarà les fineses de Déu. Això si a casa nostra, en un lloc visible i topadís, hi roman sempre la Paraula de Déu, l’Evangeli.


“Si Déu existís, seria una bona ajuda” (Woody Allen). Què en penso d’aquesta sentència? :: Busco la presència de Déu? La sento? La valoro? La visc? :: Crec fermament que donar la mà als germans, pobres o rics, és ‘EL gest diví’? :: Considero imprescindible tenir els Evangelis a casa? :: Quan vull pregar, mai no sento la necessitat de repetir, sadoll d’admiració: ‘Realment ets Fill de Déu’, com feren els seus deixebles? :: És només avui o cada dia que em sento perdonat? :: Jo vull viure perdonat i perdonant?

16 de desembre de 2014

Concert de la Coral Fontana

L’Escola de Lourdes participa com cada any amb la Coral Fontana amb un concert de Nadal. Enguany serà el dijous dia 18 de desembre a les 9 del vespre a l'església de la Parròquia. Tots hi som convidats.

15 de desembre de 2014

GRAVATS I REFLEXIONS HOMILÈTIQUES: NADAL (i 2)

2- El segon gravat es refereix al Naixement de l’Infant Jesús i L’anunci de l’esdeveniment a tota la humanitat.

- Naixement de Jesús. El gravat representa l’esdeveniment del naixement en una cova de pastors propera al poble de Betlem, on Josep i Maria s’hi han instal·lat per passar la nit.

S’han acomplert els mesos de l’embaràs i el nen neix. Maria treu el que havia previst per rebre Jesús, i Josep, servicial, ajuda a Maria a acollir l’Infant. Aquí no hi ha necessitat de cap símbol, ja que tot es de l’ordre humà. Maria i Josep, amb els ulls ben oberts i les mans lleugeres, s’ocupen d’acollir l’Infant.

- L’anunci universal. L’Infant és un enviat de Déu per a tots els homes i dones del món. El primer que cal és fer-lo conèixer per tothom, a tot el món. Tornen a sortir els símbols: No calen homes i dones brillants i de gran preparació sinó una intervenció divina, i apareix l’Àngel. L’Àngel és un símbol de Déu que es comunica. L’Àngel ve per comunicar la gran notícia de la vinguda de Jesús per a tots els homes, i comença pels més pobres.

En mig d’un món sumit en la foscor de la nit, símbol de la incapacitat dels humans de superar les seves limitacions i pobreses materials i espirituals, l’anunci de l’Àngel és la vinguda d’un Salvador que els ensenyarà i ajudarà a ser homes del tot, que vol dir assolir la plenitud, és a dir, tot el que cal ser i fer per tenir Vida i Felicitat plena amb Déu.

Frederic Bassó

14 de desembre de 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

La pregària neix de l’ànima

“Estigueu sempre contents, pregueu sense parar, doneu gràcies en tota ocasió: que això és el que Déu vol de vosaltres en Crist Jesús”. Aquesta és la recomanació de Sant Pau als cristians de la ciutat de Tessalònica, i avui a nosaltres.

No és fàcil parlar de la pregària perquè és una realitat molt personal, molt íntima, sovint incomunicable, intransferible. El cert, però, és que la pregària és una cosa extremadament simple, una cosa que neix de l’ànima: del nen, del jove, de l’adult, de les persones que han arribat a una edat respectable. La pregària és la resposta immediata que surt del més profund de nosaltres mateixos quan ens posem al davant de la veritat suprema, de la bondat suprema, de la bellesa suprema. En una paraula, davant de Déu.

Tothom, sense excepció, és subjecte de pregària. Tothom necessita la pregària perquè la persona humana és feble, limitada, contingent, i a cada pas que dóna pren consciència de tot allò que li manca per sentir la plenitud interior a què aspira.

La pregària sorgeix en moments variats de la vida: contemplant des del cim d’una muntanya el tros de Terra que habitem, en un moment de solitud al bosc, mirant l’anar i venir de les ones del mar des de la platja... En aquestes ocasions i en moltes més que cadascú se sap, es pot produir l’esclat d’aquella oració que ens porta acontentament, tal com ens exhorta Sant Pau.

Carlo Maria Martini, el jesuïta que fou arquebisbe de Milano i cardenal, escriu això sobre la pregària: “L’home que viu a fons l’autenticitat de les pròpies experiències sent immediatament, instintivament, l’exigència d’expressar-se a través de la pregària de lloança, d’acció de gràcies, d’oferiment”. És de savis fer cas de la paraula d’un savi amb saviesa cristiana.
Josep-Maria Puigjaner

13 de desembre de 2014

La setmana dia a dia

Diumenge, 14
Sessió de la Catequesi familiar mensual (del Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal i Epifania. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Trobada del Grup Batec a partir de 2/4 d'11 del matí.

Dilluns, 15
Catequesi setmanal d'infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió, a les 8 del vespre, del responsables de la Catequesi setmanal amb els pares dels infants que hi participen.

Dimarts, 16
Casal Sant Ildefons: Passi de la pel·lícula "El padre de la novia".

Tercera i última trobada de Catequesi Litúrgica d'Advent i Nadal dirigida per Anton Ramon Sastre, a les 7 del vespre.

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre.

Dimecres, 17

Celebracions comunitàries de la Penitència a les 12 del migdia i a les 8 del vespre.

Divendres, 19

Preparació del Pessebre de la Parròquia
a partir de les 5 de la tarda, amb la participació de tothom qui vulgui ser-hi, en especial dels qui participen en la Catequesi i en els moviments de petits i joves.

Celebració Comunitària de la Penitència a les 9 del vespre.

Dissabte, 20
Activitats de l'Esplai de 4 a 7 de la tarda.

12 de desembre de 2014

GRAVATS I REFLEXIONS HOMILÈTIQUES: NADAL (1)

Amb els dos gravats que oferim ens proposem expressar plàsticament els dos misteris (realitats i accions divines) que recordem i celebrem en el Nadal: Encarnació i Naixement.

1.- El primer, Encarnació, celebra que el Fill de Déu és enviat pel Pare, per obra de l’Esperit Sant, per iniciar i portar a terme la gestació en el ventre de Maria, per esdevenir home.

Totes les realitats i paraules divines que entren en joc per aquest objectiu són inexpressables amb llenguatge humà, però la Fe en la Paraula de Déu ens ho fa entendre per mitjà de moltes formes d’expressió simbòlica en l’Evangeli.

Al gravat s’hi representa, amb símbols, el que Déu realitza per mitjà de Maria per donar-nos el seu Fill.

Es representa la casa on viuen Maria i Josep, i mentre Maria està ocupada en tasques domèstiques, Déu Pare fa que el Fill es comuniqui d’alguna forma amb el seu ventre. No sabem com va anar tot això, però la Paraula de Déu, en els evangelis, ens diu que Déu Pare, per la força i saviesa de l’Esperit Sant, va fer que en el ventre de Maria s’iniciés un procés de gestació que duraria 9 mesos, com tots els infants.

En el gravat s’il·lustra, amb dues grans mans obertes, en un gest de donació, el lliurament generós que el Pare fa del Fill. Amb l’estrella brillant, que omple les mans del Pare, es representa el símbol del Fill, que és el resplendor del Pare, en qui s’expressa el valor, el saber, la bondat, la generositat del Pare, i també la Paraula amb la que es comunica.

El resplendor esclatant del Pare, s’allarga fins cobrir Maria. És una manera simbòlica de dir que Déu Pare li comunica el seu Fill, i que per mitjà d’ella arribi a tots els homes. Maria, amb els braços oberts i els ulls tancats, significa que es deixa fer per Déu, per que es pugui realitzar tot el que el Pare vol d’ella, encara que no entengui res. Deixa que es realitzi en ella, i a través d’ella en tots els humans, el Misteri de Jesús.

El núvol que ho envolta tot representa l’Esperit Sant.


Els colors blaus, signifiquen la vida i la força de Déu Pare, la iniciativa i la força neta i fresca de la vida divina. Els colors groguencs i blancs, representen la brillantor i resplendor del Fill. Els colors vermellosos representen la força i l’energia amorosa de l’Esperit Sant.

Josep, l’espòs de Maria, contempla el Misteri i l’adora, disposat a participar en tot el que el Pare li confiï. La seva tasca principal serà posar a l’Infant el nom de Jesús.

Frederic Bassó

10 de desembre de 2014

Sisè aniversari de la mort de Mn. Joan Alemany

El proper dijous dia 11 farà els sis anys. Mn. Lluís Saumell en acabar l’Eucaristia de comiat que va presidir Mons. Martínez Sistach, va posar de relleu tot el que Mn. Joan va significar per la comunitat i com ens havia estimat, i ho va resumir amb aquestes paraules: “Mn. Joan era un home bo i un home intel·ligent”, una molt bona combinació per saber arribar al cor de qualsevol persona.

El trobem a faltar i portem el seu record en nosaltres, en la certesa que des del cel vetlla per nosaltres.

9 de desembre de 2014

EL DOCUMENT FINAL DEL SÍNODE DELS BISBES (RELATIO SYNODI) (II)

La segona part del document del Sínode és doctrinal: és un resum de la interpretació que els bisbes fan de les escriptures i de la doctrina de l’Església. Intentar fixar uns punts bàsics en els quals tots hi poguéssim coincidir, però els punts que s’ofereixen es volen deixar suficientment oberts per a possibles actualitzacions de la tradició. En aquest sentit, és tot un encert que, analitzada l’actual realitat social i cultural, el document estableixi com a principi la necessitat de “mantenir la mirada fixada en Jesucrist... perquè sempre que tornem a les fonts de l’experiència cristiana s’obren camins nous i possibilitats impensables” (12). Aquest és un principi cabdal per definir el que s’anomena l’evangeli de la família.

Els bisbes veuen “una pedagogia divina al llarg de la història de la salvació”, un ensenyament sobre el matrimoni que es va construint per etapes fins arribar a “la plena revelació del seu significat en Crist i en la seva Església” (16). Però per arribar a comprendre aquesta plenitud i viure-la “és necessari comprendre la novetat del sagrament nupcial cristià en continuïtat amb el matrimoni natural dels orígens” (13). Aquesta consideració estableix una seqüència ben fonamentada des d’un punt de vista històric i sociològic: el sagrament del matrimoni només esdevé comprensible com a continuïtat de la unió de l’home i de la dona en el matrimoni natural, on“s’hi troben ja amagats les llavors de la Paraula” (13).

En el context d’aquesta valoració positiva del matrimoni, el document ressalta que la indissolubilitat del matrimoni refermada per Jesús no pot ser entesa com a una imposició sinó con un do que Déu fa “a les persones unides en matrimoni”(14) i per això la bondat de Déu acompanya sempre el camí humà de les unions matrimonials guiant-les gradualment a la seva plenitud de sentit, al mateix temps que la misericòrdia de Déu és prompte a perdonar aquelles persones que han fracassat en el seu intent de construir el matrimoni (episodis de la samaritana i de l’adúltera), “actitud d’amor (de Jesús) cap a les persones pecadores que porta al penediment i a la conversió, condicions per al perdó” (14). (Aquest enfocament va tenir el “non placet” de 18 bisbes).

8 de desembre de 2014

El “Gran Recapte” i la nostra Campanya per a Sant Paulí de Nola

Les desigualtats socials creixen actualment a un ritme desorbitat. Mentre el Passeig de Gràcia està saturat de botigues de gran luxe, símbol d’una riquesa en mans de molt pocs, la pobresa s’estén cada any amb més cruesa al nostre país. Són moltes les famílies en situació desesperada que han de recórrer als ajuts solidaris de la població perquè no en tenen d’altres. Els mitjans de comunicació ens han informat de l’èxit del Gran Recapte que ha superat les quatre mil tones d’aliments. Però també ens recorden que aquesta quantitat d’aliments recollida és només un 10% de les necessitats de tot l’any.

Al costat d’aquestes xifres podem tenir la impressió que la nostra campanya per a Sant Paulí és poca cosa. No ens hem de deixar enganyar, la nostra col·laboració amb ells és molt important, menor que el Gran Recapte, sens dubte, però sabem que hi confien, que la necessiten i l’esperen i sempre ens en donen les gràcies. No abaixem la guàrdia i continuem oferint el nostre ajut en la mesura de les nostres possibilitats. Podem aportar aliments bàsics o donacions en diners. Tenim temps fins el 19 de desembre.

7 de desembre de 2014

Començament de l’Evangeli segons sant Marc

Hem arribat de ple al temps d’espera de la vinguda del Senyor. Ja Isaïes havia anunciat la seva arribada i ara es complia el temps: Obriu en el desert un camí al Senyor, aplaneu en l’estepa una ruta per al nostre Déu (Is 40,3). Amb subtil intel·ligència els esdeveniments narrats en l’Evangeli s’entrellacen i es reforcen entre ells. No cal que exactament hagin succeït d’aquesta manera però és bo recordar-los de forma que s’avalin entre ells.

Marc no ens parla del naixement de Jesús, li interessa molt més començar per la seva consagració a Déu a partir de l’encontre amb Joan al riu Jordà. Una trobada certament trasbalsadora per a Jesús que sembla descobrir tot un món nou, tota una altra vida amb el contacte amb la gent que viu i segueix Joan. Aquest predica un baptisme de conversió i la gent s’agombola al seu voltant fent-se batejar. A partir de la purificació per l’aigua, la gent començava una nova vida. Jesús també comença una nova vida de predicació itinerant després del bateig del Jordà. La lectura directa de l’Evangeli és molt parca en paraules i es fa difícil extreure’n l’essencial. El tipus de llenguatge usat sovint barreja tradicions desconegudes per a nosaltres, però viscudes amb fervor en aquells moments, retalls bíblics, i mites necessaris per a entendre moltes situacions, i tot això relatat i viscut fa més de 2.000 anys en una cultura entrecreuada per moltes altres cultures i conservada religiosament pels israelites en els llibres que conformen la Bíblia.

Marc situa el bateig de Jesús, amb tota la intenció, lluny de qualsevol ciutat i del Temple de Jerusalem, en el desert, lloc de residència dels animals feréstecs, de les serps i dels escorpins. Un lloc on Déu es fa present de manera del tot impensada. I crec que aquest escenari ens demostra la total llibertat de Déu respecte de les estructures religioses creades pels pobres i ridículs humans que pretenen vestir-se amb el poder de Déu. Tots els llocs, totes les situacions i companyies són bones per adorar Déu com Jesús mateix va dir a la Samaritana.

Sefa Amell

6 de desembre de 2014

La setmana dia a dia

Dimarts, 9
Casal Sant Ildefons: Passi de la pel·lícula "El padre de la novia".

Segona trobada de Catequesi Litúrgica d'Advent i Nadal dirigida per Anton Ramon Sastre, a les 7 del vespre.

Dimecres, 10
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre.

Dissabte, 13
Activitats de l'Escoltisme i de l'Esplai de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 14
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal i Epifania. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Trobada del Grup Batec al matí.

4 de desembre de 2014

Connexió de la Parròquia amb el Districte

El Districte de Sarrià - Sant Gervasi de l’Ajuntament de Barcelona va convidar a la Parròquia de Sant Ildefons a participar activament en la Comissió Consultiva de Qualitat de Vida, Igualtat, Esports i Educació que va tenir lloc el passat dimarts dia 18.

En representació de la Comunitat hi van anar Àngels Vilaró, Marta Maragall i Dolors Alcaraz, que van exposar breument: L’ideari de la Comunitat, l’organització, la trajectòria històrica i les activitats pastorals i socials que es fan. En acabar varen convidar a la Comunitat a establir vincles de col·laboració amb el Districte.

1 de desembre de 2014

Advent: L’expectativa d’un món afamat

Potser no els han encès encara, però els artefactes lluminosos ja pengen entre les façanes de les cases dels nostres carrers. Quan tot estigui parat, tota la ciutat es vestirà de llum per celebrar la gran festa anyal del comerç, festa que no té assenyalat cap dia concret, sinó que és tot un període (com més llarg millor) en el que tots estem convidats a comprar per celebrar alguna cosa, encara que res no hagi canviat en el nostre entorn. Paquets grans o petits però sempre embolcallats amb paper lluent de regal; paquets amb un destinatari a qui pensem fer més content i feliç, sense mai haver-li preguntat si ja ho és o no. Ens anima sentir vells cants de “Nadal”, encara que ja ningú pari atenció a les seves lletres, perquè ambienten les botigues, els carrers i les places, en els que s’hi mouen desenes de “Papàs Noëls”, desendreçats i malvestits. Tot aquest moviment i tot aquest afany de despesa ens aboca a fer-nos una pregunta: Quin és el dia de la celebració? I què celebrarem? Tots coneixem persones a les qui aquest temps nadalenc els entristeix, els avorreix, els fa sentir malament i, per tant, volen que passi com més aviat millor. Tots coneixem persones properes que així ho expressen (deixant de banda els intel·lectuals avançats d’ofici) i ens sorprèn que no participin d’aquest immens festival anònim.

Per a nosaltres, seguidors de Jesús, preparar-nos per celebrar el seu naixement no és només fer preparatius per festejar el seu aniversari. Si després de més de dos mil anys continuem celebrant el naixement d’algú a qui mai no hem vist és perquè, des de la nostra fe, de la fe que hem rebut dels nostres pares, tots confessem que a les nostres celebracions recordem el naixement de Jesús, celebrem el seu memorial, i que Ell, per mitjà del seu Esperit, torna a fer-se present amb tota la seva força alliberadora. Per això a les nostres assemblees proclamem que Ell és el Messies, que Ell és la Paraula de Déu que ens continua parlant, que és el Fill de Déu fet home, que continua estimant-nos fins a la mort, que ens accepta al seu costat per fer possible, avui, que el Regne de Déu creixi a la terra. Però aquesta celebració festiva no pot transportar-nos fora del temps que ens toca viure. “Estigueu atents, vetlleu... ho dic a tothom: Vetlleu”.

30 de novembre de 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

“Vetlleu”

Vetllar és passar voluntàriament la nit o una part de la nit sense dormir per diferents motius, per fer oració, per estar despert tenint cura d’un malalt, per vetllar un mort, per estar amatent a la seguretat, etc. La vetlla, però, entre altres significats en té un de més casolà que és aquell que contempla l’espai de temps comprès entre la posta de sol i el sopar o el moment d’anar a dormir i que en la pràctica es pot dedicar a tasques personals d’allò més variades, conversar, llegir, estudiar, jugar, veure televisió, etc.

Però..., aquest “Vetlleu” de Jesús, tot i que és prou explícit per si mateix, té quelcom de diferent..., va molt més enllà de les coses estrictament mundanes i té un significat més ampli que no es limita només al fet de no dormir de nit -entre altres coses perquè també de dia ens adormim amb facilitat- no es redueix, doncs, a l’àmbit del son que ens enterboleix l’atenció i anul•la la voluntat i la consciència, sinó que ens empeny a mantenir-nos desperts en un estat d’alerta constant, sense relaxar-nos mai, sense abaixar la guàrdia en cap moment, de manera semblant al que fan les bestioles tothora atentes als moviments dels seus depredadors.

Tanmateix, aquest “Vetlleu” de Jesús, més que un reclam d’atenció externa, és una crida a la interioritat i a la intimitat del nostre cor per poder descobrir Déu en la pregària, la contemplació i l’adoració. Ara que sentim a prop el moment del seu adveniment hem d’estar ben preparats per contemplar-lo i adorar-lo tant bon punt arribi, i poder demanar-li que sigui Ell qui vetlli per nosaltres, perquè sols no ens en sortirem. Si el tenim ben interioritzat, si confiem en el seu amor, la seva bondat i la seva misericòrdia no podrem trair mai la confiança que té posada en nosaltres.

“L’amo vindrà a l’hora menys pensada”
. És l’avís de Jesús tot just començar el temps d’Advent i un bon toc d’atenció per preparar la seva vinguda. Que no ens agafi desprevinguts; que la tendresa de l’infant en una menjadora no ens amagui la divinitat oculta en la seva aparent fragilitat. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel!
Josep Maria Lari

29 de novembre de 2014

La setmana dia a dia

Diumenge, 30
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal i Epifania. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Dilluns, 1

Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre. Es parlarà del “Credo” a la llum de l’article de Mn. Rovira Belloso “L’Evangeli il·lumina el Credo”.

Vetlla de pregària a les 9 del vespre.

Dimarts, 2b>
Primera Sessió de la Catequesi Advent-Nadal
a les 7 de la tarda.

Casal Sant Ildefons: Sortida cultural per visitar les muralles de Barcelona amb explicacions a càrrec del Sr. Josep Pujol.

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre.

Dimecres, 3
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre.


28 de novembre de 2014

DISSABTE 29 DE NOVEMBRE BATEC amb EL GRAN RECAPTE D'ALIMENTS

Estimats BATEC@ires!!

Tots coneixeu LA CAMPANYA QUE ORGANITZA EL BANC D'ALIMENTS per ajudar a aquelles persones que més ho necessiten.

Concretant la proposta que us fèiem diumenge us comuniquem que:

Aquest dissabte al matí hem inscrit al grup de BATEC per participar al GRAN RECAPTE d'ALIMENTS...

L'equip de monitors estarem de 9h a 13h al BON PREU/ESCLAT - Dr. Letamendi, 36.

US ESPEREM ...

MOLTES GRÀCIES A TOTS I QUE TINGUEM UN BON GRAN RECAPTE!!!

27 de novembre de 2014

Campanya de recollida d'aliments per a la Comunitat de Sant Paulí de Nola

CÀRITAS PARROQUIAL de Sant Ildefons demana la vostra col·laboració.

Els moments que vivim són difícils per a molts i a la nostra ciutat hi ha barris que pateixen especialment aquesta situació de manera més punyent, com és el de la nostra parròquia agermanada.

Podeu deixar a la Secretaria de la Comunitat aliments o aportacions econòmiques.

Del 29 de novembre fins el 20 de desembre

Moltes gràcies per la vostra col·laboració

26 de novembre de 2014

En Jordi Pi i Seguí

El dia 7 d’aquest mes, després de molts anys de participar en la nostra comunitat, el nostre estimat feligrès Jordi s’encaminà definitivament a la casa del Pare, als 90 anys. Visqué darrerament sense peus i sense cor, manifestant en més d’una ocasió “si em moro serà contra la meva voluntat”. Quan el sentia dir això jo pensava: “i contra la voluntat de Déu que vol que tots visquem”. A l’esquela del seu òbit els seus familiars van voler posar aquesta frase perquè ell tenia ganes de viure i ben segur que ara viu com mai.

Durant 7 anys periòdicament el visitava en nom de la comunitat a ell i a la seva esposa, Rosa Bosch Fàbrega, en el seu pis d’aquest carrer dels Madrazo. Ell sempre assegut a la seva cadira de rodes i ella en una còmode butaca al seu costat, fent-se companyia. Els seus fills, Isabel, Josep i Jordi, no han deixat mai d’estar pendents dels pares en tot i per tot. A més tenien l’ajut extrafamiliar de persones competents.

Ara faria quasi un any que em vaig quedar perplex, doncs en visitar-los i donar-los la meva salutació tot demanant com seguien, en Jordi em va dir: malament. Per què? vaig dir amb curiositat. I la seva resposta va ser: “és que no tinc peus.” -Jordi, d’això ja fa molt temps, oi? -Sí, efectivament, però és que ara no tinc cor. -Com?, i repeteix que no tinc cor. Per un moment vaig pensar que era pres d’una nova malaltia, donada la seva suma d’anys acumulats. Però ell, girant la cara amb un somriure esplèndid em digué: és que ella me l’ha robat. Immediatament la Rosa, també amb un somriure de complicitat, respongué: -Jordi, no diguis ximpleries, què pensarà Mn. Xavier! Aquest meu home sempre està de broma.

25 de novembre de 2014

Catequesi Litúrgica d'Advent i Nadal

Consistirà en tres trobades dirigides per Anton Ramon Sastre, els dimarts 2, 9 i 16 de desembre a les 19.00 h. als locals de la parròquia.

A la secretaria de la Comunitat trobareu les butlletes d’inscripció per poder preparar tota la documentació i els resums de les trobades.

23 de novembre de 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

Abans de començar a escriure aquesta ‘reflexió a la paraula de Déu’, per allò de donar el primer pas, he mirat si en el meu ordinador hi trobava alguna llum nova que m’ajudés a iniciar aquest comentari. Hi he buscat una definició que fes referència al Regne de Déu. Casualment, la primera que he trobat, diu: “És un govern establert per Jehovà Déu, qui també n’ha designat el Rei. Qui és el Rei del Regne de Déu? Jesucrist. Aquest Rei és més gran que tots els governants humans i se l’anomena «el Rei dels reis i Senyor dels senyors (2 Timoteu 6,15)”.

M’ha semblat una aproximació entenedora, poc complicada, malgrat que no insinuï ni el per què ni el com aquest regnat hagi d’acomplir-se. Evidentment aquest regne necessitarà l’existència d’un poble, “el poble de Déu”, amb una llei nova, una nova constitució i una clara i oportuna missió en aquest nostre nou món.

L’evangeli d’aquest diumenge de Jesucrist Rei de l’Univers (Mt 25, 34-36), penso que pot aclarir els nostres possibles dubtes. Jesús diu: “Aleshores el rei dirà als de la seva dreta: -Veniu, beneïts del meu pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m”. Heu-ne ací, sembla, la nova ‘constitució’ d’aquest nou Regne de Déu heretat.

És clar que l’existència d’aquest regne demana una actitud dòcil i constant. Cada dia, del matí fins a la nit, cada dona i cada home, il·lusionats i decidits a realitzar aquest regnat, haurà d’exercir, amb humilitat, obediència i joia, aquesta sagrada missió. No és feina de Déu, és ara feina nostra, malgrat la nostra limitació, els nostres errors i infidelitats.

No seran, doncs, només paraules, ni promeses, ni propòsits, ni solament la pregària de cada dia les que faran possible aquest nou món, sinó la nostra manera de viure, amb humilitat i senzillesa, aquesta vocació.

Hi haurem d’afegir, sobretot, allò que l’evangeli insinua i recomana: “donar menjar, donar beure, acollir el foraster, vestir el despullat, visitar el malalt, acompanyar el qui viu empresonat. I, també, ser alegres, somriure, creure i esperar, estimar i perdonar. Perquè Déu ens hi crida i també ens hi necessita.

Ferran Aguiló

22 de novembre de 2014

La setmana dia a dia

Diumenge, 23
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Trobada del Grup Batec al matí.

Dilluns, 24
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 25
Casal Sant Ildefons: Festa dels aniversaris dels 80, 90 i 95 anys.

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre.

Dimecres, 26
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre.

Dissabte, 29

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 30
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal i Epifania. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

20 de novembre de 2014

Entrevista a Ignasi Moreta

Ignasi Moreta, editor de Fragmenta, va ser entrevistat per Lluís Reales al programa Terrícoles de BTV. En aquesta conversa Moreta explica la seva manera d'entendre el què és la religió per a ell, i el que el va impulsar, juntament amb la Inês Castel-Branco, a iniciar el projecte de Fragmenta Editorial.



18 de novembre de 2014

Catequesi Familiar: 2ª Trobada 2014-2015. Paper per a Catequistes i Pares. Tema: ADVENT

L’Advent, o adveniment, amb el qual cada any la comunitat cristiana catòlica universal inicia el seu calendari litúrgic, planteja un aspecte fonamental de la professió de la Fe bíblica. Crida a preparar-nos espiritualment per acollir un personatge que ens és enviat, i aquell que ens l'envia espera de nosaltres una actitud d’obertura, acolliment, assimilació i seguiment.

Certament és quelcom agosarat, tant en el seu objectiu com en la seva possibilitat d’èxit. Per això, per facilitar-ho, se’ns envia un segon personatge amb la missió de preparar-nos per rebre degudament al primer i principal.

Tota aquesta narració, que tot cristià mitjanament catequitzat reconeixeria en les narracions evangèliques referents a Joan Baptista, demana, per ser ben compresa i viscuda, l’aprofundiment en una temàtica aparentment llunyana però que en realitat constitueix un nucli central. Es tracta del tema de la Creació i de les relacions entre el Déu creador i el món creat.

Necessitat de llenguatge simbòlic.


L’afirmació fonamental del credo cristià diu: Creiem en un sol Déu, Creador del cel i de la terra. Afirmar això vol dir que tot el que és en l’univers creat no és Déu, sinó que Ell n’és el seu Creador.

Crear no és el mateix que fabricar, fer o produir. Fabricar és produir una nova existència a partir d’elements ja existents i l’enginy del fabricant. Existir (ex-sistir) vol dir ser, rebent de fora el ser. Insistir significaria ser en un mateix i per un mateix. Pròpiament, Déu “insisteix” i tot l’univers “existeix” en Ell. Crear és comunicar la pròpia plenitud, ser, però provocant l’existència de l’altre.

La realitat de tot el que és, mirat des de la Fe Bíblica té, fonamentalment, dos nivells o ordres: el nivell del creat i el nivell del Creador. El nivell del creat és tot l’existent (cel i terra). El nivell del Creador és per Ell mateix (in-sisteix). Sant Pau ho expressa dient “En Ell vivim, ens movem i som.”

16 de novembre de 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

L’any litúrgic està arribat a la seva fi, això es nota amb el to de les lectures. L’evangeli d’aquest diumenge recull la paràbola dels talents i de quina manera ens cal fer-los fructificar. Si haguéssim de resumir-ho en una sola frase diríem de quina manera ens cal aprofitar el temps. És important que cadascú descobreixi els seus dons per saber-los fer fructificar.

I donant una mirada a les lectures, amb la mentalitat d’avui xoca una mica aquesta primera. No oblidem, però, la mentalitat de l’època en què fou escrita. M’agrada molt el comentari que fa un escripturista quan diu que el final del llibre dels proverbis fa pensar que sigui una metàfora de la saviesa i diu en què consisteix. L’autèntica és la que surt del nostre interior, que no és externa, perquè l’externa és fugissera. Es posa també de manifest la inquietud en què les primeres comunitats vivien pensant que la fi dels temps era imminent. Sant Pau no hi dóna resposta, només invita a la vigilància perquè quan arribi els trobi preparats.

Centrant-nos ara en l’evangeli, la paràbola dels talents, com totes les paràboles, no es pot interpretar al peu de la lletra, arribaríem a la conclusió que no tenen res a veure amb el pensament de Jesús; no es tracta d’especular per veure com es poden fer quants més guanys millor. Analitzem la paràbola: els dos primers administradors es posen tot seguit a treballar, han duplicat els talents rebuts i el seu esforç és premiat. El missatge de Jesús és ben clar: sí a la creativitat, no a la fe enterrada sota el conformisme, sí al seguiment compromès de Jesús.

Parlem ara del tercer personatge. Ens diu l’evangeli ”vaig tenir por i vaig amagar els diners” per què amaga els diners, per por? per mandra? Tot això es presta a una reflexió seriosa, pensem-ho a nivell personal. Quantes vegades nosaltres per por de complicar-nos la vida o per mandra de reflexionar hem defugit de les nostres responsabilitats; seria un error presentar-nos davant Déu amb l’actitud del tercer administrador, i seria llastimós que el missatge de l’evangeli no ens hagués servit per transformar la nostra vida. Pensem-ho també a nivell de l’Església en general i també de la comunitat cristiana en particular, potser tots plegats ens refugiem davant els reptes que ens planteja la ciència avui dia i a quan s’ acabarà per donar-li la raó. Avui més que mai ens cal estar oberts i receptius davant dels reptes que ens planteja la societat moderna.

Lluís Saumell

15 de novembre de 2014

La setmana dia a dia

Dilluns, 17
Catequesi
parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 18
Casal
Sant Ildefons: Música de guitarra a càrrec de la Sra. Immaculada Balcells.

Dissabte, 22

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 23

Sessió de la Catequesi familiar mensual (del Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Activitats del Grup Batec a partir de 1/4 d’11 del matí.

14 de novembre de 2014

Dia de l’Església Diocesana 2014 – Germanor

Aquest diumenge l'Església celebra la Diada de Germanor, el dia de l'Església Diocesana.

En temps de crisi que afecta tantes famílies, moltes vegades molt a prop nostre, i fins i tot dins de les nostres pròpies llars, demanar la col·laboració per fer autosuficient l'Església econòmicament pot semblar una petició agosarada. Cal, però, que tot i ser conscients d’aquesta realitat continuem col•laborant segons les nostres possibilitats amb l'Església a través de la Parròquia, perquè ajudant a la nostra parròquia, hi guanyem tots.

Siguem ben generosos amb la nostra aportació extraordinària.

13 de novembre de 2014

Moments de fragilitat per MªTeresa Quintana

Permeteu-me unes quantes reflexions sobre els moments que m’han tocat viure.

Què difícils i alliçonadors són els moments pels quals passem totes les persones quan tenim un accident o una malaltia i això ens redueix a una quietud o a una parada obligatòria en les nostres vides tan plenes, tan ocupades malgrat estar jubilades!

Avui dia s’ha adoptat el leitmotiv que anem repetint constantment: “Vaig tan ocupada que no tinc temps per a res.” Tenim una necessitat imperiosa d’ocupar-nos a qualsevol edat per no sentir-nos mai desvagats ni poc productius. Veig el cantó bo de l’ocupació, sempre que trobem espais de calma, que no ens han de fer por, i sapiguem estar sols per anar al nostre interior, que sovint el tenim oblidat, sempre pendents de l’exterior, que ens forneix constantment novetats i moviments, enganyant-nos amb la sensació que això és viure de veritat. I quan vivim nosaltres en una certa soledat per fer autoconeixement, creixement personal, meditació i altres coses, sense deixar-nos envair pel soroll i el moviment constants? I a mi que m’agrada garlar també gaudeixo amb la solitud, el silenci i la interiorització.

Tornant a l’encapçalament, el fet de sentir-nos fràgils, petits i desvalguts ens pot produir inquietud, malestar, perquè el nostre ego, que creixia i procurava anar segur per la vida, de sobte ha d’acceptar la realitat de petitesa i dependència dels altres que no podem oblidar mai. Això produeix dolor fins que no ho acceptes de tot cor, i precisament és el que et fa créixer i entendre profundament la vida.

12 de novembre de 2014

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració serà el diumenge 23 de novembre.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

9 de novembre de 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

Temples vius

Els homes tenim una tendència ancestral a perpetuar socialment tot allò que ens commou. Ho fem construint unes obres, sovint excessives, que semblen voler retenir allò que hem experimentat, tot allò que un dia tocà i transformà el més profund del nostre cor i que voldríem que es perpetués més enllà de la caducitat i fugacitat del temps. Hem construït museus monumentals per conservar i recrear esplèndides obres plàstiques; hem aixecat meravellosos palaus, arquitectònicament cada cop més sofisticats, per poder reviure l’harmonia de les veus i del so dels instruments musicals; i mai cap societat s’ha pogut abstenir de construir temples per donar culte a Déu, aquesta realitat que escapa a la comprensió humana, però que s’intueix misteriosament pròxima i en la qual els homes de tot temps i condició hi hem dipositat una esperança de salvació.

El 9 de novembre de l’any 324, el Papa Silvestre, sobre uns terrenys donats per l’Emperador Constantí, va consagrar a Roma una església dedicada a Crist Santíssim Salvador i en honor de Sant Joan Baptista i de Sant Joan Evangelista, avui més coneguda com Arxibasílica de Sant Joan del Laterà. És la més antiga i la de rang més alt entre les quatre basíliques papals de Roma, conservant el títol honorífic de “mare i cap de totes les esglésies de la ciutat de Roma i de tota la terra”, perquè va ser la seu del Papa, el primat de tots els bisbes, fins que el Papa Climent V traslladà la seu pontifícia a Avinyó (1309), ciutat que llavors pertanyia al Regne de Nàpols. Quan amb Gregori XI els papes retornaren a Roma (1377), s’establiren al turó vaticà on avui hi ha l’estat del Vaticà.

És ben curiós que, en celebrar la festivitat de la consagració del primer gran temple de la comunitat cristiana, les lectures i pregàries ens recordin que el veritable culte que s’ha de retre a Déu és aquell que es fa “en esperit i en veritat”, perquè a partir del missatge de Jesús som les persones les que hem de convertir-nos en portadors i “temples de l’Esperit Sant”, temples edificats sobre “l’únic fonament que és Jesucrist”, temples vius i indestructibles encara que caiguessin totes les pedres de tots els temples del món. Avui ens diu Sant Pau: “vosaltres sou un edifici construït per Déu”.

Anton Ramon Sastre

8 de novembre de 2014

La setmana dia a dia

Diumenge, 9
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Dilluns, 10

Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió de l'Assemblea de la Comunitat a les 9 del vespre.

Dimarts, 11

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre.

Casal
Sant Ildefons: Sarsuela “La verbena de la Paloma” amb explicacions a càrrec del Sr. Joan Casanovas.

Dimecres, 12

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre.

Dissabte, 15

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

7 de novembre de 2014

Dilluns 10, Assemblea amb Francesc Romeu: Un Sínode de la Família per nous reptes

La darrera assemblea la varem dedicar al Sínode de la família amb el títol El Sínode sobre la família: temes que es van tractar i expectatives. Mn. Manuel Claret ens va fer una exposició dels motius que varen portar al Papa Francesc a convocar aquest Sínode extraordinari, de com s’havia preparat i de les qüestions que debatien els pares sinodals. En el moment en què va tenir lloc la nostra assemblea el Sínode s’estava celebrant i per tant no es podien conèixer les conclusions ni com acabarien els debats.

Per això el consell Pastoral ha cregut convenient dedicar l’assemblea del mes de novembre a continuar amb el tema del Sínode extraordinari sobre la família. Hem demanat a Mn. Francesc Romeu, capellà i periodista, rector de la Parròquia de Santa Maria del Taulat (Poble Nou) i professor de la Facultat de Periodisme de la Universitat Ramon Llull, que conegudes ja les conclusions i l’abast de les darreres discussions sinodals, ens en faci un balanç.

Així, doncs, us convidem a l’assemblea d’aquest proper dilluns 10 de novembre, a les 9 del vespre per parlar del tema: Un Sínode de la Família per nous reptes: conclusions i balanç.

6 de novembre de 2014

Assemblea de la Comunitat del mes d’octubre

El passat dia 13 d’octubre tingué lloc la primera Assemblea parroquial del curs amb el títol: El Sínode sobre la família: temes que es van tractar i expectatives. Mn. Manuel Claret, Delegat episcopal per la pastoral familiar i professor de moral de la Facultat de Teologia de Catalunya, feu una amena exposició sobre els temes que es debaten en aquest Sínode extraordinari.

Mn. Claret inicià la seva exposició reconeixent que el Sínode ha creat molta expectació, ja que per primera vegada en la història d’aquestes trobades de bisbes, s’han fet públiques discrepàncies molt grans entre els seus membres, i també que és el Sínode que ha creat més expectatives de tots els que s’han celebrat. L’elecció de la temàtica del Sínode és deguda a la preocupació que té el Papa Francesc per tota la problemàtica que hi ha actualment al voltant de la família, i molt especialment per la situació eclesial en què es troben persones que desprès d’un matrimoni fracassat, han refet la seva vida amb una nova parella.

El papa Francesc ha dit repetides vegades que un dels deures de l’Església és mostrar-se misericordiosa. Són molts els seus escrits i homilies on ha destacat el tema de la misericòrdia. I el Bisbe de Roma desitja que l’Església trobi camins d’acompanyament pels matrimonis que es troben en situació irregular. Al mateix temps ha subratllat sempre la bellesa del matrimoni com a sagrament. La misericòrdia, de cap manera suposa rebaixar la dignitat del matrimoni

Fruit d’aquesta preocupació, en un consistori de cardenals celebrat els dies 20 i 21 de febrer encarregà al teòleg i cardenal Walter Kasper unes conferències sobre l’evangeli i la família (el text està publicat en català per Catalunya Cristiana). En aquestes conferències Kasper plantejava algunes pistes de com pastoralment l’Església hauria d’afrontar la realitat familiar. L’aportació de Kasper fou lloada públicament pel Papa, però van ser molt criticada per alguns sectors d’església. El Papa va decidir convocar un sínode extraordinari aquest octubre que haurà de tenir continuïtat en un altre d'ordinari a la tardor de l’any vinent.

4 de novembre de 2014

Mostra de Cinema Espiritual a la Filmoteca de Catalunya

Del 7 al 23 d novembre torna la Mostra de Cinema Espiritual a la Filmoteca de Catalunya, Plaça Salvador Seguí, 1-9, amb vuit films que aprofundeixen en l’expressió de la preocupació religiosa, filosòfica, estètica i social des d’una perspectiva humanista. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Governació i Relacions institucionals, Direcció General d’Afers Religiosos.

Algunes de les pel·lícules que es projectaran són les següents:

Le passé, amb presentació a càrrec de Xavier Marín.
Noëlle, amb presentació a càrrec de Montserrat Claveras.
Johannes-Passion, amb presentació a càrrec de Miquel González.
Lamma Shoftak, amb presentació a càrrec de Joan-Andreu Rocha.
Philomena, amb presentació a càrrec de Claustre Solé.
Anita B., amb presentació a càrrec de José María Caparrós Lera.
The Gospel of Us, amb presentació a càrrec de Ricardo Yáñez.
Habi, la extranjera, amb presentació a càrrec de Jaume Flaquer.

Per consultar l’horari i els dies de projecció es pot clicar aquí.

2 de novembre de 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

Commemoració de tots els fidels difunts

La litúrgia ens porta avui a fer memòria de tots els fidels difunts. M’han omplert de goig les paraules de fe de Job: “Jo sé que el meu defensor viu i que a la fi testificarà a favor meu, veuré que el meu testimoni em fa costat, contemplaré Déu, que em portarà una bona nova. Jo mateix el contemplaré, el veuran els meus ulls, i no els d’un altre” (Job 19, 25-26). Paraules que lliguen amb l’evangeli de Sant Joan que diu: “que els vostres cors s’asserenin, confieu en Déu, confieu també en mi. A casa del meu pare hi ha lloc per a tots...” (Jn 14, 1-2).

I què millor que donar-ne gràcies en l’àmbit d’una eucaristia en la que fem memòria de la passió, mort i resurrecció del Fill de Déu i germà nostre. La nostra ciutadania darrera és la del cel. (Fl 3, 20). Aquí hi som de pas i saber que no anem al no res, al buit absolut, sinó a la plenitud d’una vida nova transformada és tot un repte i un anhel a aconseguir.

La referència omnipotent del Senyor al qui servim i estimem està fixada en la seva resurrecció. Crist, el meu cap, i nosaltres per la seva gràcia membres del seu cos, que per la participació de la fe i els sagraments esperem un idèntic destí. No hi ha res més cert a la nostra vida llevat de la mort. El trencament amb la nostra existència terrenal i del que coneixem ens fa basarda perquè passem a una dimensió desconeguda. Creients i no creients afrontem l’escàndol de la mort amb la diferència que els qui tenim fe, l’esperança i la confiança rau en el nostre Déu misericordiós.

Un dia per pensar que la tristesa i la nostàlgia no tenen lloc, més enllà de la limitació humana, i sí que la té l’esperança que expressa i continua la comunió de tots els sants, que ahir vàrem celebrar. La vida veritable no tindrà més d’un fi i la fita per la que tots ens cal lluitar des d’ara és viure amb Déu, que ens vol ressuscitats.

Francesc Xavier de Dou

1 de novembre de 2014

La setmana dia a dia

Dilluns, 3
Reunió del Grup de Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre.

MISSA DE DIFUNTS a Sant Ildefons, per les persones que ens han deixat aquest darrer any, a les 8 del vespre.

Reunió del Consell Pastoral Arxiprestal a la nostra comunitat a les 9 del vespre.

Dimarts, 4
Casal Sant Ildefons: Jocs de taula

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre.

Dimecres, 5

Trobada del Grup de Pregària a les 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 8

Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 9
Sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: L'Advent. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

31 d’octubre de 2014

Els dilluns dels Drets Humans

El dilluns dia 3 a les 19 h, a la seu de Cristianisme i Justícia (c/Roger de Llúria, 13) tindrà lloc la sessió que porta per títol: Xarxes socials, llibertat d’expressió i dret a l’oblit. Límits i riscos. L'entrada és lliure i no cal inscripció prèvia.

Els darrers deu anys hem viscut una gran eclosió de les xarxes socials. Han suposat una gran democratització de la informació i han contribuït a la participació social i política. Però, alhora, també proliferen diverses formes de mal ús. A més, la nostra vida privada queda cada cop més exposada, com han demostrat els darrers casos d’espionatge i seguiment per part dels governs. Quins són els avantatges i els límits de les xarxes socials?

En seran ponents Marc Carrillo, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra; Josep Jover, advocat especialitzat en propietat intel·lectual, drets d’autor i TIC; Ismael Peña-López, professor dels Estudis de Dret i de Ciència Política de la UOC, investigador a l'Internet Interdisciplinary Institute i Director del projecte d'Innovació Oberta de la Fundació Jaume Bofill.

30 d’octubre de 2014

1ª trobada del curs 2014 – 2015 de la Catequesi Familiar: Tots Sants. Full de reflexió pels pares i catequistes.

En referència a l’origen històric de la festivitat litúrgica de Tots Sants, tot i tenir unes circumstàncies una mica ambigües, si hi reflexionem en profunditat podem descobrir el seu veritable sentit.

A la Roma imperial, a més a més d’un gran nombre de temples dedicats a les diferents divinitats del culte politeista, hi havia un esplèndid temple dedicat a totes les divinitats de l’imperi, anomenat Panteó, que per cert, és dels més ben conservats de la Roma actual.

Donada la facilitat popular de confondre tots els sants amb tots els déus, quan els responsables de l’Església cristiana van assumir l’ús d’aquest temple no van dubtar en dedicar-lo a Tots els Sants, però els textos bíblics que s’escolliren per expressar el sentit de Tots Sants van aclarir la cosa. D’aquí que una reflexió sobre tot això ens ajuda a clarificar el sentit i el valor de la festivitat cristiana de Tots Sants, sense confondre-la, tampoc, amb la dels Fidels Difunts.

Per altra banda, aquest any, hem començat el text del Calendari Litúrgic posant l’Índex Cronològic del Nou Testament a fi de situar bé cada escrit en relació amb els altres i veure les influències entre ells. El primer autor que parla de la relació dels fidels cristians difunts amb Jesús ressuscitat és Sant Pau en la seva primera carta als cristians de Tessalònica. Pau els envia aquesta carta, per mitjà de Timoteu, en la que aclareix unes qüestions sobre com i quan seria la segona vinguda del Senyor, i quina era la situació dels cristians difunts durant aquest temps d’espera.

Això indica que aquesta temàtica era ja d’interès especial per als primers cristians. Pau felicita els fidels de Tessalònica per la seva perseverança en la fe, malgrat els sofriments que han de patir per part d'alguns conciutadans. Els felicita i els agraeix la seva fidelitat a Jesús Crist, i els recorda que Déu vol que visquem la nostra pròpia vida amb santedat i respecte, sense que ningú perjudiqui ni s’aprofiti dels altres:

29 d’octubre de 2014

Eucaristia pels difunts de la comunitat que han mort el darrer any

El proper diumenge dia 2 de novembre l’Església celebra el dia dels Fidels Difunts.

Enguany, com que la festivitat s’escau en diumenge, la pregària anual pels difunts de la nostra comunitat que ens han deixat al llarg de l’any la farem el dilluns dia 3 a les 8 del vespre.

Tots hi som convidats però molt especialment els familiars de totes aquestes persones que ens han deixat per anar a la casa del Pare.

27 d’octubre de 2014

Pau VI i Espanya

El diumenge 19 d'octubre, el Papa Francesc, beatificava a Giovani Baptista Montini, Pau VI. El Papa Pau VI va ser bisbe de Roma des del 21 de juny de 1963, dia de la seva elecció, fins el 6 d’agost de 1978, festa de la Transfiguració, dia de la seva mort.

Aquests dies han estat molts els que han comentat aspectes del Pontificat de Pau VI. No és l’objectiu d’aquest escrit, fer-ne una avaluació de tota la seva obra.

Un aspecte que no pot passar desapercebut és la seva defensa dels drets humans, en tots els seus vessants, polític, econòmic, cultural. Defensa, que el va portar, entre altres, a oposar-se a tot tipus de dictadura. Pel que ens afecta a nosaltres, mai no va amagar el seu distanciament amb el règim franquista, i la seva voluntat de renovar l’episcopat espanyol. Ja que volia un episcopat que estiguis preparat per quan es produís un canvi de règim.

Exposo molt breument algunes de les actuacions de Pau VI amb Espanya. No totes, n’hi ha moltes més.

L’arquebisbe Ramon Torrella, ens aportà unes paraules del Papa Montini. Dolgut, Pau VI, li va dir “sé que a Espanya no se m’estima”. El Dr. Torrella li va respondre dient que calia distingir entre els ambients oficials i polítics (aquests no se l’estimaven) i l’àmbit de catòlics practicants (on se li agraïen les seves actuacions).

26 d’octubre de 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

“Estima el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix”

Quantes coses que em diuen les lectures d’avui! I totes es resumeixen en els dos manaments que recull l’Evangeli: “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Estima els altres com a tu mateix”.

Però què vol dir per a mi estimar Déu? Com puc estimar algú que no he vist? Com puc tenir una relació amb Déu? He de complir, doncs, els preceptes de l’Església i ja està? És això estimar Déu?. I què és estimar els altres com a mi mateixa? És procurar-me un benestar material i afectiu i tenir una atracció i un sentiment afectiu envers algú altre?

És evident que no va per aquí, que no és això. Estimar Déu és centrar la meva vida en Ell, viure-ho tot des d’Ell i a través de Jesús, que és qui m’ha ensenyat el camí, qui m’ha donat l’exemple. No puc estimar Déu si només penso en el meu benestar i en el dels meus familiars, si no penso en els molts que són oprimits i que sofreixen.
No estimaré Déu de veritat si no estimo com estimava Jesús.

Ja l’antiga llei que havia estat donada al poble d’Israel recomanava la justícia i la caritat envers els més pobres i els més febles, com diu el fragment del Llibre de l’Èxode, recomanacions que semblen escrites per als nostres temps, en què cada vegada hi ha més distanciament entre rics i pobres, en què l’augment del benestar d’uns va acompanyat, cada vegada més, del creixement de la misèria d’altres.

Estimar Déu i estimar els altres com a mi mateixa, és sortir de mi mateixa, del meu acomodament i lliurar-me als altres, amb tot el que jo posseeixo i, per tant, no només amb diners sinó amb el meu temps, deixar de pensar només en els meus problemes i preocupar-me i implicar-me en els dels altres amb tot el que estigui al meu abast, i així, com diu Sant Pau als cristians de Tessalònica, abandonar els ídols d’aquest món i convertir-me, i fer-ho a més de manera que se’m reconegui pel meu actuar, que es noti que intento seguir Jesús. És així com ajudaré a fer un món nou, a construir el Regne de Déu i tot això em serà molt difícil sense la pregària i, sobretot, sense la pregària comunitària que és l’Eucaristia.

Maite Cura

25 d’octubre de 2014

La setmana dia a dia

Diumenge, 26
Primera sessió de la Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants.S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Activitats del Grup Batec a partir de 1/4 d’11 del matí.

Dilluns, 27

Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 28
Casal Sant Ildefons: Celebració de la Castanyada.

24 d’octubre de 2014

Espai obert

L’Associació Cristianisme al Segle XXI posa en marxa el cicle 2014-2015 d’Espai obert - Arrels espirituals de la cultura d’avui.

La primera sessió serà el proper dissabte dia 25 a les 11 del matí, als locals del CIC (Via Augusta 205, Barcelona), amb el tema: Es pot ser multireligiós? a càrrec de Fèlix Martí, filòsof, fundador del Centre UNESCO de Catalunya, i autor, entre d’altres, del llibre Déus desconeguts, viatge iniciàtic a les religions de l’Orient.

23 d’octubre de 2014

Batec comença el curs: diumenge 26 a les 10:15

BATEC@ires,

Com ha anat l'estiu???

EL NOU CURS HA ARRIBAT
                       I                       
BATEC JA ESTÀ PREPARAT 


volem RETROBAR-NOS per seguir:

- CAMINANT
- COMPARTINT
- DESCOBRINT
- DONANT
- DIALOGANT
- PREGANT
- COL.LABORANT
- ESTIMANT...

i TREPITJANT FORT!!!

amb:
- nous  REPTES
- noves IL.LUSIONS
- noves PROPOSTES
- nous   DESITJOS

per continuar CREIXENT PLEGATS!!!

T'ESPEREM...