21 de gener 2014

Catequesi Familiar Gener: Epifania 2

L’evangelista Mateu culmina el seu testimoni sobre el veritable sentit del Naixement de Jesús, amb la presentació de Joan Baptista i la seva missió.

1.-Mateu ens dóna aquest testimoni en (Mt. 3, 1-17) que comença dient:

Per aquells dies es va presentar Joan Baptista, que predicava en el desert de Judea dient: – Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.

Ja vàrem reflexionar sobre el sentit de l’expressió “convertiu-vos”.

Molts anaven a escoltar-lo i expressaven la seva voluntat de conversió, rebent el Baptisme que Joan els oferia com a signe de la seva sincera conversió.

Joan s’adonava, però, que molts jueus rebien el baptisme sense un seriós esperit de conversió i els cridava l’atenció dient: - Qui us ha ensenyat que us escapareu del judici que s’acosta? Doneu els fruits que demana la conversió, i no us refieu pensant que teniu Abraham per pare...

Per rebre correctament a Jesús no val alimentar la convicció de que ja som cristians, batejats, i complim les normes establertes. Cal un esforç de conversió personal.

Joan deia: Jo us batejo amb aigua perquè us convertiu; però el que ve després de mi és més fort que jo, i jo no sóc digne ni de portar-li les sandàlies: ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc...

El baptisme que jo us dono és per preparar-vos bé per acollir a Jesús. Però per a seguir-lo després, el que cal         lo. lo després la força del seu Esperit Sant que el mateix Jesús us donarà com un foc ardent.


EL BAPTISME DE Jesús. (Mt. 3,13 – 17)
Mateu ens narra: - Llavors Jesús vingué de Galilea i es va presentar a Joan, vora el Jordà, a fer-se batejar per ell. Però Joan s’hi oposava, dient: - Sóc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu véns a mi!

Joan coneixedor de la seva missió, sabia que ell no venia a realitzar un baptisme signe de la realització del Regne de Déu, sinó tan sols un baptisme de conversió per acollir correctament l’anunci de la vinguda del Regne de Déu. Joan sabia que Jesús era ja el Regne de Déu entre els homes i no calia que rebés cap baptisme i respon a Joan: - Deixa’m fer, ara. Convé que complim d’aquesta manera tot el que Déu vol.

Jesús coneixedor de tots els designis del Pare comprenia el dubte de Joan i sabia tot el que en aquest moment no podia aclarir al seu cosí consternat. Deixa’m fer ara!

JOAN BATEJA JESÚS. (Mt. 3, 16 – 17)
Mateu utilitza, per narrar els signes que expressaven l’Epifania realitzada en Jesús, els mateixos símbols que utilitza Marc i Lluc, i fins i tot Joan.

Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua. Els símbols ja no parlen del sentit del baptisme sinó del que és Jesús.

Davant d’ell el cel s’obrí. Aquestes paraules s’utilitzen freqüentment en la Bíblia per dir: Per fi la Glòria de Déu s’ha manifestat!

Jesús veié l’Esperit de Déu que baixava com un colom, i venia damunt d’ell. La imatge d’un colom o d’una au, aclucant els seus petits amb les ales obertes, és també en la Bíblia, el símbol de l’Esperit de Déu comunicant-se.

I una veu digué des del cel: - Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.

Aquestes paraules del Pare expressen plenament la realitat secreta del que Jesús és: el Fill del Pare, la plenitud de la Llum, Resplendor del Pare, Paraula de Déu.

En Jesús amb els ulls veiem un home, però amb la Fe, veiem i comuniquem amb Déu.
JESÚS ÉS L’EPIFANIA DE DÉU, PROCLAMADA PEL MATEIX TESTIMONI DEL PARE.

2.- TESTIMONI DE JOAN EVANGELISTA. (1, 19-34)

Els jueus enviaren sacerdots i levites a interrogar Joan, sobre qui era i en nom de qui batejava. Joan respongué citant al profeta Isaïes que deia: - Sóc la veu d’un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor... Jo batejo només amb aigua; però enmig vostre hi ha el qui vosaltres no coneixeu, el qui ve després de mi, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies... L’endemà, Joan veié que Jesús venia cap a ell, i exclamà: - Mireu l’anyell de Déu, el qui treu el pecat del món!. Jo no el coneixia, però si vaig venir a batejar amb aigua, va ser perquè ell es manifestés a Israel...

Joan testimonià encara: - He vist que l’Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell. Jo no el coneixia, però el qui m’envià a batejar em  va dir: Aquell damunt del qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l’Esperit Sant. Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu.

Joan evangelista narra el que Joan Baptista va veure el dia que Jesús es va presentar per ser batejat en el Jordà, i utilitza el mateix llenguatge simbòlic dels altres evangelistes, remarcant la presència de l’Esperit Sant i el testimoni que dóna el Pare.
Aquesta proclamació solemne del Pare sobre la condició de Fill referida a Jesús, és la culminació de l’Epifania del que realment Jesús és. I per tant del que constitueix el nucli fort i dinàmic de la Fe cristiana: La confessió i l’adhesió a la persona de Jesús.

A.- Els primers deixebles.
Joan evangelista segueix amb la narració dels primers deixebles de Jesús. (1, 33-39)

L’endemà, Joan tornava a ser en el mateix lloc amb dos dels seus deixebles i, fixant la mirada en Jesús que passava, va exclamar: - Mireu l’anyell de Déu!
Quan aquells dos deixebles el sentiren parlar així, van seguir Jesús...

Joan presenta Jesús no com el Fill de Déu, sinó com l’anyell de Déu; el qui és lliure amb fidelitat fins a la mort per comunicar Vida a tots.

La reacció dels dos deixebles és seguir Jesús, i això els fa veritables cristians!

L’evangelista ens diu que un era Andreu, però no ens diu el nom de l’altre. Qui deu ser? Molt probablement era el mateix Joan! Ell ens narra com van comunicar la seva troballa a quatre amics més. Entre tots: Joan, Andreu, Simó, Felip i Natanael. Els cinc primers deixebles de Jesús!

La Fe cristiana és seguir una persona: Jesús. No és pensar una ideologia, ni creure una doctrina, viure una moral ni una teoria. Encara que tot això pot formar part de la fe, però sempre arrelada i animada en l’adhesió personal a Jesús,
El Fill de Déu, la Paraula de Déu, l’Anyell de Déu,... l’Epifania de Déu.

B.- LES NOCES DE CANÀ.
El testimoni de Joan culmina amb la narració de les noces de Canà (Jn.2, 1-12)

El tercer dia es van celebrar unes noces a Canà de Galilea...

El tercer dia és una expressió bíblica que significa “el dia definitiu”. Els justos difunts, ressuscitaran al tercer dia, el moment en el que Déu judicarà la humanitat. Jesús ressuscita al tercer dia, és la culminació de l’obra salvadora de Déu...

Hi havia la mare de Jesús. També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles...

La celebració d’unes noces, representa l’assoliment d’una situació joiosa de plenitud i felicitat.

Jesús, la seva mare Maria i el seus deixebles hi participen. En Jesús, Déu participa de les joies humanes...

Quan el vi s’acabava, la mare de Jesús li diu: No tenen vi. Jesús li respon: Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora... La delicadesa femenina i maternal de Maria s’adona de la situació i recorre on hi ha la solució veritable.
Jesús sembla despistar, argumentant que no ha arribat la seva hora. Però sap molt bé que ell personalment, és l’Hora de Déu.

La seva mare diu als servidors: - Feu tot el que ell us digui... El manament de Maria, és pels creients cristians, la consigna per fer que els designis eterns de Déu es realitzin en els nostres temps mundans i humans. Fer tot el que Jesús ens digui o ens inspiri en la contemplació de la seva humanitat.

Per tenir bon vi, cal omplir les gerres d’aigua, fer tot el treball humà, i fer la feina ben feta: omplir les gerres fins dalt.

Si fem cas de Jesús, tota la nostra pobra aigua esdevindrà vi bo i novell.

Joan acaba dient: - Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell...

Tota l’aigua que posem en les gerres, amb el nostre esforç i constància, esdevindrà vi novell del Regne, realitzant-se ja, l’Hora de Jesús, en les nostres petites vides.


Així farem EPIFANIA de tota la nostra vida i treball, en el seguiment i fruïció de Jesús el Fill de Déu estimat. Amb la guia de Joan, la Fe esdevé Mística.