Resum de l’assemblea del mes de novembre

El dijous dia 14 de novembre, en el marc de l’assemblea del mes, el conegut periodista Antoni Bassas dissertà sobre les diferències en la forma de viure el fet religiós a EEUU i a casa nostra.

Antoni Bassas, corresponsal durant quatre anys de TV3 a EEUU començà per recordar-nos com es va crear la Nació americana. Els primers colons provenien del Vell Continent, molts d’ells fugitius a causa de les persecucions que hi havia a Europa en els segles XVI i XVII durant les anomenades “guerres de religió”. Molts d'ells eren evangèlics o puritans. Això explica que ja des del principi “Déu” fos molt present en la vida dels americans. És ben conegut que en el procés històric, quan es fundava una ciutat s’alçaven dos edificis, l’Ajuntament i l’Església. En la declaració d’Independència Déu hi és mencionant repetides vegades. En la constitució es llegeix: “El creador ens ha donat uns drets inalienables, la vida i la recerca de felicitat”.

En l’actualitat als EEUU hi ha un gran conglomerat de religions: catòlics, protestants, quàquers, evangèlics, i també jueus, musulmans, i un llarg etc. No hi ha conflicte religiós, ja que una de les característiques del país és la llibertat i la igualtat, també de manera molt particular la llibertat de culte. Amb una excepció, desprès del 11- S, els musulmans estan sota sospita.


Encara que entre la població hi ha persones que es confessen atees o agnòstiques, aquestes són minoria. Malgrat que la constitució no ho prohibeix, sembla inversemblant de moment que es pugui arribar a President d’EEUU si no es tenen conviccions religioses.

Els infants són educats en el respecte per totes les creences. A diferència de casa nostra, és normal que entre ells es preguntin quina és la religió de la seva família.
Malgrat tot, l’agnosticisme i l’ateisme avança, encara que molt lentament, però el fenomen immigratori fa que aquesta tendència gairebé no es noti. Les esglésies continuen molt plenes.

Antoni Bassas ens explicà, com a anècdota, que el primer diumenge de la seva estada a EEUU, s’adonà que les voreres eren plenes de cotxes aparcats (fet que no succeïa els dies feiners) la causa era la gran aglomeració de persones que acudien a una església que hi havia a prop del seu domicili.

Com a característica dels catòlics d’EEUU, digué que en general (amb moltes excepcions) eren molt tradicionals, es cuidava molt el culte. Les homilies, molt ben preparades, obviaven temes punyents, i eren molt moralitzadores. Això explica que el Papa Francesc no tingui la popularitat que té a Europa. Hi ha un col•lectiu de monges molt actives a favor d’una renovació, que s’han organitzat ,i en aquests moments tenen alguns contenciosos amb el Vaticà.

A casa nostra tot és molt diferent. Cada vegada el fet religió es veu com més privat. No és normal que algú en l’àmbit professional, cultural, confessi obertament la seva fe. Aquí va explicar com una redactora de TV3 li va preguntar, amb certa estranyesa, si ell era creient. El fet és tan insòlit que TV3 prepara un programa sobre aquest fenomen, el silenci públic de la fe, i com fins i tot és mal vist fer-ho.

Hi hagué un diàleg molt animat. Es preguntà per què aquest declivi religiós a casa nostra?. Què ha fallat en la transmissió de la fe? Quina responsabilitat hi té la història, tant personal, com de l’Església com institució?. El tema, com es pot comprovar, dóna per molt més, però com succeeix sempre l’horari té el seus condicionants. Hem d’agrair a Antoni Bassas la seva claredat expositiva i la seva disponibilitat.