20 d’abril 2014

Refelxions a la Paraula de Déu

La llosa és treta

Tots estarem d’acord en què el fet de la resurrecció no es pot entendre si no és a través del llenguatge simbòlic que ens ajuda a fer l’experiència del ressuscitat avui. En aquest passatge per set vegades apareix la paraula “sepulcre”, la qual cosa vol dir que la comunitat representada per Maria de Magdala, Pere i l’altre deixeble, estava completament dominada i capficada en la idea de la mort com a trencament definitiu. Ho expressa molt bé el “quan encara era fosc” i el “no sabem on l’han posat”. Estan interiorment desorientats. No han entès que amb Jesús el nou dia ha començat i que el sepulcre està en un hort, per tant, en un lloc on hi ha vida.

En el relat de Llàtzer Jesús mana a la comunitat que tregui la llosa, que el deslligui i el deixi anar, és a dir, que canviï la seva antiga mentalitat sobre la mort com a final de la vida. En canvi, ara, en el sepulcre de Jesús la llosa ja és treta; el sudari, símbol de la mort, no lliga el seu cap, està posat en un “lloc” singular, indicatiu del temple, que és el centre de la institució que ostenta el poder, ja que allà sí que impera la mort. Jesús està en una altra esfera. La mort no ha trencat ni interromput la seva vida. Ell és el Senyor, és el que VIU i dóna vida a desdir, i per sempre.

Els llençols de lli aplanats estan evocant un tàlem nupcial que vol significar la vida i la fecunditat que Jesús ens porta. Malgrat haver palpat i experimentat el “fracàs”, la traïció, les negacions, l’abandó i la mort, en Ell no es desencadena l’absurd, la rancúnia, la venjança, la ràbia ni l’egoisme. En Ell sorgeix el sentit profund de la vida, la lleialtat, la donació, el compromís, la pau, la llibertat. Tot allò que no pot morir.

Perquè una vida que ha estimat sense límits com la de Jesús no pot ser atrapada per la mort. Quin atractiu de vida! Quina plenitud humana-divina! Com arribar a estimar com Ell? Fixem-nos que el deixeble que ha fet l’experiència de ser estimat incondicionalment per Jesús veu els senyals, els entén, arriba a una profunda convicció personal i entra en comunió de vida-amor amb Jesús. És interessant que l’autor no li posi nom. Maria Magdalena continuarà el seu procés de creixement fins a fer l’experiència personal de la trobada amb Jesús, que la portarà a anunciar-lo.
Esther Bochita