Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


29 de juny de 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

El testimoni de Sant Pere

Al voltant de Jesús hi ha personatges entranyables per la seva espontaneïtat de caràcter, per la frescor en les seves reaccions i, sobretot, per la seva proximitat a les nostres limitacions. Jo sempre me l’he imaginat com l’avi enmig d’aquell grup dels dotze: sense grans discursos, però savi; apassionat i fidel alhora; amb estirabots geniüts, però amb una sensibilitat afectiva incommensurable; amb la rudesa d’un pescador, però amb un esperit forjat al foc. Jesús el coneix i sap molt bé com és Pere. No debades se l’emporta i és al seu costat en tots els moments importants de la seva vida, com a dalt del Tabor i a Getsemaní.

L’evangeli és revelador d’aquesta sintonia entre Jesús i Pere, perquè la pregunta que Jesús fa als deixebles és transcendental: I vosaltres, qui dieu que sóc? Pere s’anticipa a tots a donar-li resposta: Tu ets el Messies, el Fill de Déu viu. No sabrem mai quina era la convicció dels altres respecte de la persona de Jesús en aquell moment, però a Pere la resposta li surt de l’ànima, del fons del cor. La resposta és curta i sense embuts. Definitiva. Impossible per a qualsevol home que presumeixi de tocar de peus a terra. Jesús ho sap: Benaurat ets tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat ni la carn ni la sang, sinó el meu Pare del cel! Jesús sap que aquell és l’home en qui pot confiar, l’home que pot tenir cura dels altres germans, l’home a qui pot encarregar la seva missió: Jo et dic que tu ets Pere i sobre aquesta pedra edificaré la meva església.

Poc importa que Pere renyi a Jesús poc desprès, perquè anuncia la seva mort, i Jesús l’hagi d’advertir; poc importa que en una nit fosca i freda, tot escalfant-se en el pati del Sanedrí, negués conèixer Jesús davant unes criades tafaneres; poc importa que no se’l trobi al costat de la creu. Ell serà el primer en saber que el Senyor és viu, quan les dones li diuen que el sepulcre és buit. Llavors ell torna a confessar allò que un dia va dir sense acabar-ho de comprendre del tot: Tu ets el Fill de Déu viu. I així Pere el reconeix i es fa testimoni de la resurrecció. I així serà també per a tots nosaltres si algun dia ens preguntem qui és Ell i, un xic inconscients, gosem confessar des del fons del cor que Ell és el Déu Vivent present entre nosaltres.

Anton Ramon Sastre

26 de juny de 2014

Entrevista al papa Francesc

El periodista Henrique Cymerman va realitzar una molt interessant entrevista en exclusiva al papa Francesc que es va poder llegir a La Vanguardia, i veure per Cuatro. Aquí en tenim el vídeo.

25 de juny de 2014

Els nous membres del Consell Pastoral

En la darrera Assemblea del passat dia 16, tal com especifiquen els estatuts de la Comunitat, va ser renovat un terç dels membres del Consell Pastoral. Després de tres anys de pertinença al Consell han cessat Mireia Galobart, Estany Gelpí, Anton Ramon Sastre i Mateu Serra, als quals agraïm la seva dedicació i les seves aportacions al llarg d’aquest temps. Lluís Carbonell, Mercè Figueras, Xavier Hernàndez i Isabel Reig, van ser presentats a l’Assemblea com a nous membres per als propers tres anys.

23 de juny de 2014

Presentació del llibre de poemes de Mn. Manuel Tort

El proper dimecres dia 25 de juny, a les 7 de la tarda a la llibreria Claret de Barcelona (Llúria, 5), es presentarà el llibre “Tres vials, un sol camí” de Mn.Manuel Tort.

Hi participaran Mn. Carles Sauró, Mn. Manuel Simó, el Sr. Jaume Rocosa que recitarà algun dels poemes, i l’autor que amb les seves paraules clourà l’acte.

El llibre, que ha preparat Mn.Tort en motiu dels seixanta anys de la seva ordenació sacerdotal, consta de tres parts: “Del curs dels dies”, “Terra” i “Déu”. El pròleg de Mn. Manel Simó dóna raó de cada una de les tres parts.

22 de juny de 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

“Qui menja d’aquest pa viurà eternament” (Jn 6,26-51)

Parlar del Cos i Sang de Crist és fer referència a l’Eucaristia i parlar només del Cos de Crist és fer-ho de l’Església. El sagrament d’aquest cos i sang de Crist té relació directa amb la comunitat que celebra; l’Eucaristia és el signe més visible de la unitat eclesial i el pa eucarístic és l’aliment, el nou mannà del nou poble de Déu. L’Església camina vers la pàtria del cel per aquest desert de la vida en marxa.

Si la primera lectura ens recorda que els nostres pares s’alimenten d’un pa que no coneixien, en la segona, de Sant Pau, s’ens diu que el pa que ara compartim ens uneix a tots els cristians en Crist. El pa és un, encara que nosaltres siguem molts; i tots formem un sol cos perquè tots mengem el mateix pa.

Hi ha una gran diferència de les Eucaristies de quan jo era menut a les d’ara. L’idioma, el fet de celebrar d’esquena al poble, diverses celebracions alhora en una mateixa nau, la gent fent cua per confessar-se, o bé fent les seves devocions particulars del Rosari, dels Trisagis, Novenes, etc. El Concili Vaticà II amb la reforma litúrgica donà un alè nou, però encara crec que estem massa lluny d’unes celebracions òptimes.

Crec que hauríem de fer revisió del poc respecte pel que fa a la puntualitat, les relacions entre els assistents, la dispersió en els bancs, les rutines, etc. I què fem quan ens acomiadem? Solem tornar a les nostres llars, a les nostres activitats sense haver-nos comunicat amb els germans com si fóssim desconeguts o estranys. No és suficient el “cumplo y miento” sense anar més enllà de nosaltres i dels germans. Ens hem d’esforçar per una cordialitat, per una comprensió i obertura vers l’altre. Particularment hem de fer una pregària ben viva que ens dugui a l’alegria i a l’esperança d’haver celebrat no només la passió i mort sinó la resurrecció de Crist. Intentem ser una família i que l’Eucaristia que ens nodreix ens faci de viure de veritat com a cristians que comparteixen una mateixa taula per créixer en l’amor.

Francesc Xavier de Dou

21 de juny de 2014

Campanya Corpus 2014 de Càritas Diocesana de Barcelona

Mai saps quan la vida et deixarà de somriure. Aquesta és la crida que aquest any ens fa Càritas i aquest és el seu lema: “Tot allò que feu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho feu a mi” (Mt 25,40). En aquests moments hi ha moltes persones que estan vivint un moment difícil. Podem ser nosaltres mateixos, persones properes, persones que no coneixem; però totes elles comparteixen el sentiment que la vida els ha deixat de somriure. Ara necessiten que no les deixem soles i que les acompanyem. Això ho podrem fer si l’esperança està en nosaltres, si apostem per la fraternitat i per compartir el que som i el que tenim.

20 de juny de 2014

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

La propera celebració, última d’aquest curs, es farà el diumenge dia 29 de juny.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills/filles cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la Comunitat en hores de despatx.

17 de juny de 2014

CRÒNICA DE L’ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIA DEL MES DE MAIG AMB MONS.TALTAVULL

El dissabte 10 de maig tingué lloc l'Assemblea extraordinària de la comunitat de Sant Ildefons. Com ja és tradicional aquesta trobada se celebra cap a finals de curs, i té com a objectiu plantejar algunes qüestions que serveixin per revisar la pastoral ordinària de la nostra comunitat. Com en edicions anteriors el ponent fou el Bisbe auxiliar Mons. Sebastià Taltavull.

El tema d’enguany fou: En què afecta el missatge del Papa Francesc a la nostra parròquia? El ponent començà per dir: “Hi ha un missatge global i molts missatges (amb moltes paraules i molts gestos). Què volem dir quan diem “la nostra parròquia” i quin abast té? Senzillament, ens podem preguntar com ens afecta a nivell personal i com Església He volgut fer una opció i és cenyir-me al missatge contingut en la Evangelii Gaudium (EG)”.


La ponència fou desenvolupada en quatre punts 1. La trobada personal amb Jesús. 2. La dolça i confortadora joia d’evangelitzar. 3. Elements previs al fet i a la missió de parròquia, i 4. Què diu de la parròquia? quins missatges?

15 de juny de 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

“Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic”

Avui la litúrgia celebra la festa de la Santíssima Trinitat. He de confessar que parlar-ne em produeix un cert neguit perquè és un misteri que depassa la meva comprensió. Per mi és la festa de l’Amor.

En el llibre de l’Èxode veiem un Déu de misericòrdia, ric de gràcia i de perdó. Moisès se’l va trobar caminant prop seu, portant la iniciativa d’una història de salvació, Déu ple d’amor per al seu poble que malgrat la seva resistència, l’obstinació i la incredulitat, reeixirà de portar-lo fins a la Terra promesa. Sant Pau, en la segona carta als cristians de Corint, els diu que el Déu de l’amor i de la pau serà amb ells i prega perquè la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l’amor de Déu i el do de l’Esperit Sant siguin amb tots ells. I Sant Joan, a l’Evangeli, ens transmet l’expressió més gran d’aquest Amor: “Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic”.../..”Els qui creuen en Ell, no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu.”

Si, Déu acompanya sempre la humanitat, camina enmig dels humans estimant-los, i el seu amor ha estat tan gran que envià el seu Fill, Jesús per salvar-nos. I essent home va dur una vida exemplar al costat dels més febles, amb tota mena de dificultats i persecucions, condemnat a mort, morí i ressuscità, deixant-nos l’Esperit Sant. Déu Pare, Jesús i l’Esperit són l’Amor. El qui no accepta aquest Amor se’l perd i en això consisteix la condemna que es fa un mateix, però malgrat la negació té aquest Amor.

Els cristians som, o almenys ens diem i volem ser, seguidors de Jesús, del Fill que envià Déu al món i sabem que l’Esperit és amb nosaltres, creiem, per tant, en l’Amor de Déu i l’acceptem. Què comporta això?. Un gran compromís i responsabilitat. Els nostres gestos, paraules, actuacions i objectius, en definitiva tota la nostra vida, ha d’alimentar-se en aquest Amor i l’ha de reflectir i així mirar la vida com la mirava Jesús, tractar les persones com les tractava, en definitiva estimar com ens ensenyà Jesús, amb gratuïtat i senzillesa, buidant-nos de nosaltres mateixos, acudint amb diligència al servei de qui ens necessita. És així com, confiant sempre amb l’Amor de Déu, seguint Jesús i amb la força de l’Esperit, anirem fent un món millor, el Regne de Déu.

Maite Cura

14 de juny de 2014

La setmana dia a dia

Diumenge, 15
Celebració de fi de curs de la Catequesi Familiar amb una trobada conjunta dels dos grups que en formen part.

Dilluns, 16
Reunió de l'Assemblea de la Comunitat a les 9 del vespre.

Dimarts, 17

Casal Sant Ildefons: Festa de les revetlles de sant Joan i de sant Pere. L’animació anirà a càrrec del Sr. Martinet.

Dimecres, 18
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària.

Diumenge, 22
Celebració del Sagrament de la Unció dels malalts en l'Eucaristia d'1/4 de 2 del matí.

13 de juny de 2014

Convocatòria de l’Assemblea de la Comunitat

El proper dilluns dia 16 a les 9 del vespre ens reunirem en la darrera assemblea d’aquest curs. Aquest mes per ser festiu el segon dilluns, dia que habitualment la fem, l’hem traslladat al següent dilluns dia 16. El tema que tractarem en aquesta última trobada del curs serà:

CLARORS I FOSCORS EN LA NOSTRA COMUNITAT: A la llum dels ensenyaments del Papa Francesc. Continuació del treball iniciat en l’Assemblea del mes de maig

En l’Assemblea extraordinària del mes de maig, el Bisbe Sebastià Taltavull ens feu una reflexió sobre quines són les aportacions del papa Francesc a la pastoral parroquial, reflexions que continuarem treballant en aquesta darrera Assemblea de curs.

Proposem una reflexió conjunta sobre el moment de la nostra comunitat, amb el títol de Clarors i Foscors. Ens preguntarem: Què hem de potenciar? Què hem de canviar? Què hem de fer de nou? Què hem de deixar de fer?, en tots i cadascun dels àmbits de la nostra comunitat: celebratiu, catequètic, formatiu, caritat, pastoral dels malalts, economia, voluntariat, organitzatiu, etc.

En aquesta Assemblea també es presentaran els nous membres del Consell Pastoral que s’incorporen el curs vinent.

12 de juny de 2014

Concert de final de curs de Contrapunto Vocale

El cor Contrapunto Vocale oferirà un concert dissabte dia 14 de juny a les 9 del vespre. L’entrada serà lliure. Interpretaran una selecció d’obres corals (religioses i profanes) d’autors hongaresos del segle XX. Volen transmetre una petita mostra d’aquesta important tradició coral, que ha arribat a nosaltres a través de la pedagogia musical de Zoltán Kodály, adaptada al català per, entre d’altres, el P. Ireneu Segarra, i que ha influït molts compositors del nostre país.

10 de juny de 2014

Homenatge a Mn. Josep Maria Totosaus

Organitzat pel Fòrum J.I.C., “El Pregó”, els grups de revisió de vida i els amics, el proper dijous dia 12 a les 19 hores, a la basílica de Santa Maria del Pi tindrà lloc l’homenatge a Mn. Josep Maria Totosaus, traspassat el passat mes de febrer.

Entre les persones que glosaran la seva figura destaquem la del nostre rector emèrit Mn. Lluís Saumell, que va ser company d’estudis i de promoció i bon amic de l’homenatjat.

Les intervencions s’alternaran amb interpretacions musicals a càrrec de Maria Pujades, soprano i Maria Mauri al piano, i es clourà l’acte amb una intervenció musical polifònica a càrrec del cor de la Capella de Música de Santa Maria del Pi.

9 de juny de 2014

"Quants de vosaltres pregueu a l'Esperit Sant?"

Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dijous 22 de maig de 2014. Traducció: Pere Prat - Catalunya Religió

Jesús, ha recordat el Papa Francesc, abans d'anar al cel, va parlar de moltes coses, però sempre es recolzava en tres paraules clau: "Pau, amor i alegria". Sobre la pau, ha reiterat, "ens va dir que no ens dóna la pau, com la dóna el món", sinó que ens dóna una "pau per sempre". Sobre l'amor, ha continuat, ho va dir tantes vegades "que el manament era estimar Déu i estimar els altres" i en va fer com un "protocol", en Mateu 25, "sobre el que tots serem jutjats". En l'Evangeli d'avui, per tant,. ha fet notar que Jesús va dir sobre l'amor una cosa nova: 'No tan sols estimeu, sinó que romaneu en el meu amor'".

"La vocació cristiana és això: romandre en l'amor de Déu, és a dir, respirar, viure d'aquell oxigen, viure d'aquell aire. Romandre en l'amor de Déu. I amb això tanca la profunditat del seu discurs sobre l'amor i segueix endavant. I com és el seu amor? 'Com el Pare m'ha estimat, així també jo us he estimat'. És un amor que ve del Pare. La relació d'amor entre Ell i el Pare és també una relació d'amor entre Ell i nosaltres. Ens demana de romandre en aquest amor que ve del Pare".

"Una pau -ha seguit- que no ve del món, la dóna Ell, un amor que no ve del món, ve del Pare". Així el Papa Francesc s'ha centrat en l'exhortació de Jesús: "Romaneu en el meu amor". El senyal que romanem en l'amor de Jesús, ha emfatitzat, "és guardar els manaments. No n'hi ha prou en seguir-los". Quan romanem en l'amor -ha dit- són els manaments que vénen per ells sols de l'amor". L'amor, ha reiterat, "ens porta a complir els manaments, ben naturalment. L'arrel de l'amor floreix en els manaments". I aquesta ha estat la seva reflexió, són "com un fil" que ens uneix a una "cadena: el Pare, Jesús i nosaltres". Francesc ha girat l'atenció a l'alegria:

8 de juny de 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

Avui celebrem la vinguda de l'Esperit. Crist va anunciar que quan l'Esperit vingués ens recordaria tot el que ell ens havia dit, i ens ensenyaria totes les coses. Fins que van ser plens de l'Esperit, els deixebles no van entendre el Senyor. De fet, Crist havia dit a Felip poc abans de morir: “Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes?.” (Jn. 14,9) Nosaltres, sovint, tampoc no el coneixem. Necessitem que l'Esperit ens ompli per conèixer profundament el Crist, per saber trobar-lo enmig del nostre món, per fer-lo present el segle XXI. El Papa Francesc ens ha parlat de la necessitat del discerniment per a poder trobar nous camins de renovació en l'Església. També el necessitem per trobar nous models d'economia i societat.

Tres coses em diuen les lectures d'avui. La primera, que quan estem plens de l'Esperit, parlem de Déu de manera entenedora per a tots aquells que el busquen sincerament, siguin d'on siguin, tinguin la cultura que tinguin, o parlin la llengua que parlin: ... i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l'Esperit els concedia d'expressar-se (Fets, 2,4). Tinguin les creences que tinguin, com es va mostrar a casa de Corneli, a Cesarea, on l'Esperit s'havia abocat fins i tot sobre els pagans (Fets, 10, 45). Hi ha un llenguatge comú, més enllà dels codis lingüístics, -o dels codis de les religions-, que tots els cercadors sincers de Déu l'entenen.

La segona cosa és que l'Esperit de Déu -que és Esperit d'Amor- transforma els nostres cors i les nostres relacions: El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta (1Corintis, 13, 4-7). Quan ens deixem omplir per l'Esperit, generem un món al nostre voltant ple de vida. L'economia o la política, la vida social, personal o familiar: tot ho fem diferent. Construïm un món de justícia i de pau.

I la tercera -que m'és motiu d'una gran esperança-: Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar; ...després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix.(1 Cor, 13,12).

Conèixer Déu tal com ell em coneix! Significa comunió total amb ell, comú unió, participació total de la seva vida, felicitat sense fi. Aquesta és la nostra esperança. Oh, Déu, que així sigui!

Santiago Quijano

7 de juny de 2014

La setmana dia a dia

Dimarts, 10
Casal Sant Ildefons: Assemblea del Casal.

Dimecres, 11
Reunió de l’equip de redacció del Full Informatiu per planificar els continguts durant el temps d’estiu i vacances, temps en què es redueixen sensiblement les comunicacions de la comunitat.

Dissabte, 14
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 15

Celebració de fi de curs de la Catequesi Familiar amb una trobada conjunta dels dos grups que la formen. Es clourà amb la celebració de l’Eucaristia a 1/4 d’1 del migdia.

6 de juny de 2014

Catequesi Familiar: La Pentecosta

El tema de la Pentecosta, i en general el de l’Esperit Sant, el tracta sobre tot l’Evangelista Lluc en els seus dos escrits: l’Evangeli i els Fets dels Apòstols. És per això que cada any, per Pentecosta, es llegeixen els seus escrits.

La paraula PENTECOSTA, traduïda literalment, vol dir “el dia cinquantè”, i es refereix al cinquantè dia després de la Pasqua, en què els jueus, en la seva litúrgia a la Sinagoga, celebraven la donació de la Llei de Déu per mitjà de Moisès.

Com ja sabeu, aquest any toca llegir l’evangeli de Mateu però, tal com hem dit, també llegirem textos de Lluc.

TESTIMONI DE JOAN

Com cada any, també s’afegeixen textos de l’evangelista Joan, si aporten un enriquiment notable. I Joan, certament, aporta un testimoni importànt sobre l’Esperit Sant. Per això oferim un comentari del seu evangeli, per ampliar el coneixement sobre aquest tema fonamental de la fe cristiana. Així com Lluc narra l’esdeveniment de la Pentecosta al llibre dels Fets dels Apòstols, l’evangeli de Joan ens dona el testimoni del mateix Jesús sobre l’Esperit Sant i la seva missió.

1.Jesús i Nicodem Jn 3,1-16)

Joan dona el testimoni del mateix Jesús narrant-nos l’episodi d’una conversa entre ell i un fariseu, mestre de la Llei, que li demana una entrevista nocturna:
Hi havia un dels fariseus que es deia Nicodem. Era un dirigent dels jueus. Aquest home va anar de nit a trobar Jesús i li digué:
- Rabí, sabem que ets un mestre enviat per Déu, perquè ningú no podria fer aquests senyals prodigiosos que tu fas si Déu no estigués amb ell.
Jesús li respongué:
- T’ho ben asseguro: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt.
Li diu Nicodem:
- Com pot néixer un home que ja és vell? És que pot entrar altra vegada en les entranyes de la mare i tornar a néixer?
- T’ho ben asseguro, ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de l’aigua i de l’Esperit. De la carn en neix la carn, de l’Esperit en neix l’Esperit. No t’estranyis que t’hagi dit: Cal que nasqueu de dalt. El vent bufa allà on vol, en sents la remor, però no saps d’on ve ni on va. Així mateix passa amb el qui neix de l’Esperit...

5 de juny de 2014

11è Aplec de l'Esperit

L'Aplec de l'Esperit és la trobada general de joves cristians de les diòcesis catalanes. El proper se celebrarà el dissabte dia 7de juny a Banyoles, a la diòcesi de Girona. El lema d'enguany és: "És el Senyor" (Jn 21, 7). Un tema ben centrat en Jesucrist, com l'apòstol Joan que intueix que aquell pels pescadors cridats a ser apòstols és Jesús ressuscitat. El cartell de l'Aplec està en sintonia amb el lema i el llac de Banyoles, jugant amb l'aigua i els peixos i invita a descobrir Jesucrist en les persones i en la natura.

3 de juny de 2014

48ena Jornada Mundial de les Comunicacions Socials

Darrer paràgraf del Missatge del sant pare Francesc a rel de la Jornada Mundial de les Comunicacions que es celebrà diumenge passat:

“Que la imatge del bon samarità que embena les ferides de l'home apallissat, vessant-hi oli i vi, ens serveixi com a guia. Que la nostra comunicació sigui oli perfumat per al dolor i vi bo per a l'alegria. Que la nostra lluminositat no provingui de trucs o efectes especials, sinó d'acostar-nos, amb amor i amb tendresa, a qui trobem ferit en el camí.

No tingueu por de fer-vos ciutadans del món digital. L'interès i la presència de l'Església en el món de la comunicació són importants per dialogar amb l'home d'avui i portar-lo a la trobada amb Crist: una Església que acompanya en el camí sap posar-se en camí amb tots. En aquest context, la revolució dels mitjans de comunicació i de la informació constitueix un desafiament gran i apassionant que requereix energies renovades i una imaginació nova per transmetre als altres la bellesa de Déu.”

1 de juny de 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

Rebreu una força que us farà testimonis meus

La lectura del bell inici dels Fets dels Apòstols on hi apareix esmentat Teòfil, al qual versemblantment s’adreça l’autor del text, ens ofereix la possibilitat de fer referència a l’obra, potser prou coneguda pels feligresos de Sant Ildefons, de Josep Rius Camps, conductor de les sessions de reflexió bíblica de la nostra parròquia.

La tesi que sosté el prestigiós biblista és que els Fets van ser escrits per l’evangelista Lluc com un segon llibre del seu Evangeli; el qual, certament fou redactat per encàrrec d’un reconegut rabí de Jerusalem, (anomenat Teòfil), pertorbat pel que sentia dir i neguitejat per la possibilitat que la destrucció del Temple, esdevinguda uns setanta anys després de la mort de Jesús, pogués ser alguna mena de càstig diví al poble jueu per no haver reconegut el Messies. Lluc presenta el seu “informe” sobre la vida de Jesús, però no se’n pot mantenir distant: queda colpit per la història que ha referit, bevent de les fonts que li oferien els evangelis ja escrits i escoltant el testimoni de les primeres comunitats de creients. La figura de Jesús interpel·la de tal manera al relator, que es podria dir que els Fets ressegueixen el seu propi camí perquè ell mateix passa a formar part de la comunitat adherida al missatge del Crist i en presenta la lluita per portar a la pràctica les seves ensenyances.

El moment de l’ascensió de Jesús que clou els evangelis i obre els Fets dels apòstols és certament un moment clau. Ve precedit per l’experiència del Jesús ressuscitat, una experiència interior potent viscuda pels deixebles, a la qual només ens hi pot acostar el llenguatge simbòlic. Palesa definitivament que Jesús no era el Messies esperat pel poble jueu. Obliga els seguidors de Jesús a desvincular-se de la religió i els empeny a aventurar-se en un camí espiritual nou i a propagar arreu, fora del seu món conegut, un missatge pacífic desconcertant.

Per això, potser als cristians d’avui no ens hauria de fer tant de respecte desfer-nos d’alguns aspectes religiosos que empresonen el nostre esperit. Les primeres comunitats de creients les constituïen homes i dones que van gosar qüestionar la pròpia tradició, encisats per un missatge que els va colpir en el més profund. Aquest missatge és etern i universal, sapiguem viure’l en el nostre si més personal i compartir-lo i transmetre’l amb els llenguatges del nostre temps, sense pors.

Helena Cots