08 de juny 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

Avui celebrem la vinguda de l'Esperit. Crist va anunciar que quan l'Esperit vingués ens recordaria tot el que ell ens havia dit, i ens ensenyaria totes les coses. Fins que van ser plens de l'Esperit, els deixebles no van entendre el Senyor. De fet, Crist havia dit a Felip poc abans de morir: “Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes?.” (Jn. 14,9) Nosaltres, sovint, tampoc no el coneixem. Necessitem que l'Esperit ens ompli per conèixer profundament el Crist, per saber trobar-lo enmig del nostre món, per fer-lo present el segle XXI. El Papa Francesc ens ha parlat de la necessitat del discerniment per a poder trobar nous camins de renovació en l'Església. També el necessitem per trobar nous models d'economia i societat.

Tres coses em diuen les lectures d'avui. La primera, que quan estem plens de l'Esperit, parlem de Déu de manera entenedora per a tots aquells que el busquen sincerament, siguin d'on siguin, tinguin la cultura que tinguin, o parlin la llengua que parlin: ... i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l'Esperit els concedia d'expressar-se (Fets, 2,4). Tinguin les creences que tinguin, com es va mostrar a casa de Corneli, a Cesarea, on l'Esperit s'havia abocat fins i tot sobre els pagans (Fets, 10, 45). Hi ha un llenguatge comú, més enllà dels codis lingüístics, -o dels codis de les religions-, que tots els cercadors sincers de Déu l'entenen.

La segona cosa és que l'Esperit de Déu -que és Esperit d'Amor- transforma els nostres cors i les nostres relacions: El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja; no s'alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta (1Corintis, 13, 4-7). Quan ens deixem omplir per l'Esperit, generem un món al nostre voltant ple de vida. L'economia o la política, la vida social, personal o familiar: tot ho fem diferent. Construïm un món de justícia i de pau.

I la tercera -que m'és motiu d'una gran esperança-: Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar; ...després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix.(1 Cor, 13,12).

Conèixer Déu tal com ell em coneix! Significa comunió total amb ell, comú unió, participació total de la seva vida, felicitat sense fi. Aquesta és la nostra esperança. Oh, Déu, que així sigui!

Santiago Quijano