30 de juliol 2014

Laics, religiosos i capellans defensen públicament que la doctrina avala el Dret a Decidir, per Jordi Llisterri a catalunyareligio.cat


En un auditori ple amb 400 persones representants de les desenes d’entitats cristianes que han donat suport al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, el dilluns 7 de juliol es va fer a Caixa Fòrum un acte “per reafirmar, un cop més, que la nostra tradició i la nostra doctrina no tan sols avalen el Dret a Decidir de Catalunya sinó que ens insten a defensar-lo activament”, com explicava Carles Armengol en la benvinguda.

L’acte es va obrir amb un vídeo, recull de textos sobre el catalanisme al llarg del segle XX i el magisteri sobre els drets dels pobles. S’hi recollien frases com la de Joan Pau II que afirma que “ningú no està mai legitimat a afirmar que una determinada nació no és digna d’existir”.

El gruix de la reflexió el va aportar el teòleg Xavier Morlans, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i consultor del Pontifici Consell per a la Nova Evangelització. Va explicar com la Doctrina Social de l’Església reconeix “uns drets fonamentals de les nacions” i com la jerarquia catalana ha reconegut i ha donat “fe de la realitat nacional de Catalunya”. I tot i que la doctrina social “no es pronuncia sobre els casos concrets”, Morlans va argumentar que “defensar el dret de Catalunya a decidir el seu futur polític és una opció plausible, raonada i conseqüent”.

La intervenció de Morlans va donar pas a un debat, moderat per Jordi Roigé, en el que Joan Rigol, coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, va demanar conduir el procés polític amb “valors comunitaris com a cristians i com a ciutadans”. Miquel Calçada, comissari del Tricentenari, va parlar d’un moment “amb una doble esperança, la que tenim com a cristians i com a catalans” i que ens dóna “una convicció ferma i profunda de continuar existint”. I Victòria Molins, teresiana del Raval, va remarcar l’arrelament del cristianisme: “Sempre es parla de Jesús el Natzarè, no el jueu o el romà... i jo sóc catalana”. Morlans, també va demanar en el debat un espai per la pregària “que ens doni serenitat en qualsevol situació i que no caiguem en el parany d’alçar la veu als altres”.

L’acte va incloure una breu actuació musical de Natxo Tarrés, que es va afegir a la convocatòria “per donar suport al món que imagino en el segle XXI”. També la locutora Carme Canet, va recitar tres poemes de Vicent Andrés Estellés, Salvador Espriu i David Jou. La trobada es va tancar amb el cant de l’Emigrant de mossèn Cinto Verdaguer corejat pel públic amb la soprano Marta Sendra.

En un vídeo penjat al web de Catalunya Religió es poden veure les imatges de l'acte i el testimoni de diversos participants i assistents: Eduard Ibánez, Joan Rigol, Joan Godayol, Xavier Morlans, Manel Pousa, Miquel Calçada, Màxim Muñoz, Victòria Molins, Santi Torres, Paulina Nieto i Joan Cabot.

En la part central de l’auditori es van situar representants de les entitats que han donat suport a l’acte i altres personalitats de l’Església catalana de diverses tendències: Joan Godayol, bisbe emèrit d’Ayaviri; Eudald Vendrell, president de Justícia i Pau; Josep Maria Cullell, president de la Fundació Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes; Joaquim Ferrer, president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat; Màxim Muñoz, provincial dels claretians i president de la Unió de Religiosos de Catalunya; Joan Galtés, vicari episcopal de Barcelona; Josep Maria Domingo, vicari episcopal de Sant Feliu; Josep Gendrau, provincial dels Franciscans; Miquel Esquirol, president del Grup Sant Jordi; Josep Maria Genescà, president de la Fundació Albert Bonet; Montserrat Espinalt, de l’equip sectorial de les Vedrunes a Catalunya; Enric Puig, secretari de la Fundació Escola Cristiana; Jaume Dantí, del patronat de la Fundació Joan Maragall; Santi Torres, de Cristianisme i Justícia; Josep Maria Canet, de l’equip provincial dels Escolapis; Jaume Botey, de Cristianisme al Segle XXI; Josep Maria Puigjaner, escriptor; Manel Pousa, de la Fundació Pare Manel; Lluís Serra, marista i secretari de la URC; Jordi Porta, expresident d’Òmnium Cultural i Jordi Bonet, arquitecte de la Sagrada Família.

També hi van assistir diversos representants polítics, com el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Joaquim Forn; el secretari de comunicació del Govern, Jordi Cuminal; el director general d’Afers Religiosos Enric Vendrell; el comissionat d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona, Ignasi Garcia i Clavel i la diputada Glòria Renom.

Jordi Llisterri (catalunyareligió.cat)