Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


30 d’agost de 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

Aquesta seqüència de l’anunci del “fracàs” del Messies ve precedida per l’ensenyament alliberador de Jesús. Ell va donar a una gran gentada el pa que dignifica, alimenta i integra l’ésser humà. L’estil i els continguts del seu ensenyament han fet que el poble prengui consciència de qui és i posi en qüestió el poder, tant el polític (notables, senadors) com l’ econòmic ( grans sacerdots) i el religiós (mestres de la llei). Aquests manipulaven i sotmetien el poble i ara veuen que la terra que trepitgen els trontolla. Aleshores, emprenen l’atac contra Jesús. Ell, que no era de cap manera un ingenu, veu el que li cau a sobre i ho diu obertament als seus amics.

Pere es nega a acceptar que el Messies d’Israel sigui rebutjat precisament per les seves autoritats, reprèn Jesús i intenta convèncer-lo que canviï de direcció, que oblidi la mort violenta que acaba d’anunciar. Però, Jesús se li enfronta de forma tallant, el commina com al mateix satanàs ja que li suggereix abandonar la via pacífica que ha emprès a canvi del triomf.

Jesús assumeix el seu camí, té la convicció que la seva missió és mostrar a la humanitat que només l’Amor i no el poder és la força que allibera integralment la persona humana. El seu “fracàs” és el camí que venç el poder, genera humanitat i joia veritable i definitiva. Paradoxalment la bondat, la tendresa, la feblesa vencen el poder, la duresa i la crueltat. Tant de bo que en la pràctica els humans entenguéssim això!

Aquest és un dels fragments que deixen constància que les temptacions que Jesús va superar no van succeir en un moment puntual a l’inici de la seva missió, sinó que se li van presentar al llarg de la seva vida amb moltes cares i Ell ha hagut de discernir i ser fidel al projecte amorós del Pare.

Finalment, veiem que Jesús té clar que la vida va molt més enllà de la mort física que li arriba de forma imminent. Ara bé, Ell té la certesa que qui dóna la vida la guanya i aquesta convicció és la que proposa a qui el vol seguir.

Esther Bochita

26 d’agost de 2014

Jesús, el papa Francesc i Twitter

Tot seguit tenim una selecció de piulades del papa Francesc (@Pontifex_es) que ha publicat al seu compte de Twitter sobre Jesús.

Mai hi ha motius per perdre l'esperança. Jesús diu: «Jo sóc amb vosaltres fins a la fi del món». (19-6-14)

En l'Evangeli podem escoltar cada dia a Jesús que ens parla: portem sempre amb nosaltres un petit Evangeli. (5-4-14)

Jesús és la nostra esperança. Res, ni tan sols el mal i la mort, podrà separar-nos de la força salvífica del seu Amor. (22-3-14)

La malaltia i la mort no són tabú. Són realitats que hem d'afrontar en presència de Jesús. (21-3-13)

L'amor cristià és un amor sense càlculs. Aquesta és la lliçó del Bon Samarità; aquesta és la lliçó de Jesús. (18-3-14)

Aprenguem de Jesús a resar, a perdonar, a sembrar la pau, i a estar a prop dels necessitats. (18-2-14)

Intentem viure el Nadal en coherència amb l'Evangeli, posant a Jesús al centre de la nostra vida. (20-12-13)

No existeix un cristianisme "low-cost". Seguir Jesús implica anar contra corrent, renunciar al mal i a l'egoisme. (5-9-13)

Deixem entrar Jesús en la nostra vida, sortint dels nostres egoismes, indiferències i aïllaments. (27-8-13)

Amb la seva vinguda entre nosaltres, Jesús és proper, ens ha tocat i, a través dels sagraments, també avui ens toca. (7-8-13)

Deixem que la nostra vida s'identifiqui amb la de Jesús, per tenir els seus sentiments i els seus pensaments. (28-7-13)

Jo he vingut perquè tingueu vida, i en tingueu a desdir, diu Jesús. Aquesta és la veritable riquesa, no la riquesa material. (8-5-13)

Acull Jesús ressuscitat en la teva vida. Encara que t'hagis allunyat, dóna un petit pas cap a ell: t'està esperant amb els braços oberts. (31-3-13)

23 d’agost de 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

I jo, qui dic que és Jesús?

Pere, la pedra, la Seu, la cadena no interrompuda….grans qualificatius per a descriure un home normal i corrent com tots nosaltres: un home ple de dubtes, por, incerteses, qualitats, rauxa, passió i, per sobre de tot, ple d’amor per Jesús, el seu Mestre. Pere és capaç de reconèixer i formular explícitament que té davant seu el Messies i ho fa des de la revelació. Potser l’Esperit Sant, potser la seva pròpia consciència l’han ajudat, després d’acceptar Jesús i creure-hi, a revelar la veritat: Jesús ha vingut a salvar-nos i, a través seu, Déu ens parla de bondat, d’esperança i de futur per a tots els homes.

Pere esdevindrà després una figura clau pels cristians: la pedra on es construeix l’Església, la primera autoritat … Però m’interessa molt que ens quedem amb els sentiments de Pere com a home contradictori, mort de por i incapaç d’expressar el seus sentiments. Em sembla que només des del més íntim de nosaltres mateixos, des de la consciència d’homes i dones limitats i imperfectes podem reconèixer i acceptar Jesús com el nostre Salvador.

No seria genial que també nosaltres poguéssim renunciar conscientment a honors, reconeixements, títols, doctorats, càrrecs i tota altra mena d’ornaments per tornar a l’essència? Des del més profund del nostre ser és on podem reconèixer i acceptar Jesús que ens parla al cor i no al cervell. Traguem-nos tantes capes de disfresses i tornem al més íntim de nosaltres mateixos, on segur que trobarem Jesús i el Pare.

El Papa Francesc ens ha parlat ja moltes vegades de pobresa, simplicitat, austeritat, de tornar al que és nuclear en la nostra Fe. A més, com a successor de Pere, s’ha mostrat moltes vegades ja proper, humà, senzill, manifestant les seves pròpies limitacions… No podem tenir millor exemple.

Lluís Sánchez Rissech

21 d’agost de 2014

Els tuits del papa Francesc sobre Déu (i 2)

Reproduïm una nova selecció dels tuits que el papa Francesc (@Ponfifex_es) ha escrit a Twitter sobre Déu.

Déu estima el qui dóna amb alegria. Aprenguem a donar generosament, desprenent dels béns materials. (19-7-14)

No tinguin por de llançar-se en els braços de Déu. Tot el que els demani, el recompensarà amb el cent per u. (10-7-14)

Amb Déu res es perd, però sense ell tot està perdut. (8-7-14)

Viure com a veritables fills de Déu significa estimar el proïsme i apropar-nos a qui està sol i en dificultat.
(1-7-14)

Ser amics de Déu significa pregar amb senzillesa, com un nen li parla al seu pare. (28-6-14)

La pau és do de Déu, però requereix el nostre compromís. Siguem gent de pau amb la pregària i en l'acció. (6-6-14)

Qui es deixa guiar per Déu mai queda decebut ni perd el camí.
(22-5-14)

Qui escolta atentament la Paraula de Déu i resa de veritat, sempre pregunta el Senyor: Què vols de mi?
(19-5-14)

Ningú és més pacient que Déu Pare. Ningú comprèn i sap esperar com Ell. (2-5-14)

Cada trobada amb Jesús ens omple d'alegria, aquella alegria profunda que només Déu ens pot donar. (21-4-14)

Vivim en una societat que pretén deixar de banda a Déu; i això, dia rere dia, narcotitza el cor.
(29-3-14)

No perdem mai l'esperança! Déu ens estima sempre, fins i tot amb els nostres errors i els nostres pecats. (22-2-14)

19 d’agost de 2014

Els tuits del papa Francesc sobre Déu (1)

Tot seguint reproduïm una tria dels tuits que el papa Francesc (@Ponfifex_es) ha escrit a la xarxa social Twitter sobre Déu.


Quan ens inunda l'amor de Déu, la vida adquireix un altre sabor. (7-2-14)

Déu no es revela en la força o en el poder, sinó en la debilitat i en la fragilitat del nounat. (2-1-14)

Els sants no són superhomes. Són persones que tenen l'Amor de Déu en el seu cor i comuniquen aquesta alegria als altres. (19-11-14)

Déu ens estima. Descobrim la bellesa d'estimar i de ser estimats. (11-11-13)

El perdó de Déu és més fort que qualsevol pecat! (26-9-13)

Jesús ve enmig nostre i transforma les nostres vida. En Ell veiem que Déu és amor, fidelitat, vida que se'ns dóna. (3-9-13)

No tinguin por de demanar perdó a Déu. Ell no es cansa mai de perdonar. Déu és tot misericòrdia. (25-8-13)

No hem de tenir por de la solidaritat, de posar a disposició de Déu el que som i tenim. (11-6-13)

La lògica mundana ens empeny cap a l'èxit, el domini, els diners; la lògica de Déu, cap a la humilitat, el servei i l'amor. (2-6-13)

Viure l'Evangeli és lluitar contra l'egoisme. L'Evangeli és perdó i pau; és l'amor que ve de Déu. (22-5-13)

Si ens comportem com a fills de Déu, sentint-nos estimats per Ell, la nostra vida serà nova, plena de serenitat i goig. (10-4-13)

Déu ens estima. No tinguem por d'estimar-lo. La fe es professa amb la boca i amb el cor, amb la paraula i amb l'amor. C4-4-13)

16 d’agost de 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

Al llibre d’Isaïes hem llegit avui: “I als estrangers que s'han unit a mi, el Senyor....els faré entrar a la meva muntanya santa” i més avall insisteix: “perquè el meu temple serà anomenat casa d'oració per tots els pobles”. I encara més endavant del text (que avui no es llegeix) increpa als dirigents d'Israel, entre altres expressions duríssimes “tots són gossos muts, incapaços de bordar”.

I també avui l'Evangeli ens explica la curació de la filla de la cananea (una estrangera) atesa la seva reiteració en demanar, com si fos un gosset que menja les engrunes que cauen de la taula dels amos. I és que hi ha gossos i gossets! Uns callen, jeuen; altres demanen! La primera resposta de Jesús sembla una provocació, però així hem de pregar, com l’estrangera. Recordem també la conversa amb la samaritana quan fa palès que es podrà adorar a qualsevol lloc, o l'agraïment del curat de lepra (un samarità) l’únic que va donar les gràcies.

I ara fa deu anys es va celebrar el Parlament de les religions a Barcelona, dins del Fòrum de les cultures. Però encara no s'imparteix una disciplina de cultura religiosa en l'ensenyament obligatori; encara Palestina és un infern; encara hi ha impediments a determinades sensibilitats religioses per celebrar el seus cultes ací i a l'estranger.

Tot ens porta vers l'ecumenisme però difícil és arribar-hi. També hi ha motius d'esperança. Així com Jesús no va fer diferència de tracte entre homes i dones, ara, els nostres germans cristians de l'Església Anglicana, han considerat que la dona és una igual en donar-li la plenitud del ministeri sacerdotal.

Aprofitem aquest estiu per reflexionar perquè segur que nosaltres podem i hem d’aportar el nostre gra de sorra per aconseguir l'acceptació de la pluralitat.

Angelina i Josep Maria

15 d’agost de 2014

42è aniversari d'ordenació de diaca de Mn.Xavier Dou

Avui dia 15 d’agost, festivitat de la Mare de Déu, Mn.Xavier de Dou celebra el 42è aniversari d'ordenació de diaca. El felicitem de tot cor i ens unim a la seva pregària d’acció de gràcies. Que per molts anys pugui seguir amb nosaltres amb el seu servei a la Comunitat i al front de l’equip de Càritas Parroquial i de la Pastoral dels malalts.

12 d’agost de 2014

Tuits del papa Francesc sobre l’Esperit Sant

El papa Francesc (@Pontifex_es) ha explicat en diferents tuits què és l’Esperit Sant. Tot seguit tenim una tria dels missatges que ha enviat sobre l'Esperit Sant via Twitter.

No resistim a l'Esperit Sant, siguem dòcils a la seva acció que ens renova a nosaltres, a l'Església i al món. (13-6-14)

Vine, Esperit Sant! Ajuda'ns a superar el nostre egoisme. (20-5-14)

Demanem a l'Esperit Sant la gràcia de prendre decisions concretes en la nostra vida d'acord amb la lògica de Jesús i del seu Evangeli. (15-5-14)

L'Esperit Sant transforma i renova, crea harmonia i unitat, dóna força i goig per a la missió. (19-5-13)

L'Esperit Sant ens fa veure de manera nova als altres, com a germans i germanes en Jesús, als quals hem de respectar i estimar. (10-5-13)

L'Esperit Sant veritablement ens transforma i compta amb nosaltres per transformar el món en què vivim. (28-4-13)

9 d’agost de 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

El misteri

“Jesús els digué: No tingueu por” (Mt. 14)

L’Evangeli tan conegut de Jesús caminant sobre les aigües i que va provocar el pànic entre els deixebles que anaven a la barca és un fet que per més insòlit que sigui, si es produís en l’actualitat, la immensa majoria dels qui observessin aquest caminar de Jesús, pensarien que es tractava d’un espectacle virtual en tres dimensions fruit de la tecnologia d’avui.

És que tot té una explicació raonada. No hi estic d’acord. Posaré algun exemple: ¿Com és que dues persones de temperament ben diferent s’estimen i van endavant? ¿Com és que una persona freda i calculadora en un moment donat es juga la vida per salvar una altra persona completament desconeguda? ¿Com és que el Déu tot poderós envia a la mort el seu Fill únic per salvar-nos? Ben segur, estimat lector o lectora, que podries afegir altres exemples.

Jo crec que els esdeveniments, les situacions més importants de la vida són un misteri i acceptar els misteris demana una certa humilitat i una certa saviesa.

A la primera lectura d’avui podem veure com Elies va descobrir la presència de Déu quan “vingué el so d’un aire suau”.

Àngel Oliva



5 d’agost de 2014

Les piulades del Papa als joves

El papa Francesc utilitza la xarxa social Twitter per fer arribar els seus pensaments al món. Un tweet (una piulada) pot tenir com a màxim 140 caràcters. Això fa que aquests missatges siguin molt directes i planers.

Tot seguit es recullen alguns dels que el papa Francesc ha enviat especialment als joves des de l'abril de 2013 a ençà. Tots ells començaven dient "Estimats joves ..."

No caigueu en la mediocritat; la vida cristiana és per assolir nobles ideals. (15-7-14)

No renuncieu a somiar per un món més just. (3-7-14)

Jesús ens dóna vida, vida en abundància. Amb Ell, sempre tindrem alegria al cor i un somriure als llavis. (4-2-14)

No es conformeu amb una vida mediocre. Deixeu-vos seduir pel que és veritable i bo, per Déu. (27-1-14)


Us  convido a posar els vostres talents al servei de l'Evangeli, amb creativitat i amb una caritat sense fronteres. (7-12-13)

No tingueu por de fer passos definitius en la vida. Tingueu confiança, el Senyor no us abandonarà. (14-10-13)

Val la pena apostar per Crist i pel seu Evangeli, arriscar tot pels grans ideals. (31-7-13)

Sigueu autèntics «atletes de Crist». Jugueu en el seu equip. (28-7-13)

No enterreu vostres talents, els dons que Déu us ha regalat. No tingueu por de somiar coses grans. (26-4-13)

2 d’agost de 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

La gran pregunta de Sant Pau

Qui ens podrà separar de l’amor de Crist? Aquesta és la gran pregunta, la pregunta decisiva que Pau adreça als cristians de la seva època. Qui? ¿La tribulació, l’angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill o l’espasa? I a continuació Pau els confirma en la fe, els proporciona una seguretat espiritual de sòlid fonament. Els diu: “En totes aquestes coses vencem plenament per aquell qui ens ha estimat”. Que vol dir que és el mateix Jesús el qui garanteix el seu amor als qui creuen en ell i els convida a correspondre’l.

Avui, la pregunta de Sant Pau als cristians del segle XXI ressona amb la mateixa contundència. ¿Qui ens podrà fer desistir de l’amor a Jesucrist i de la fidelitat al seu Evangeli? Qui? ¿Capitostos del materialisme encimbellats sense mèrits humans? ¿Líders superficials amb ínfules dominadores? ¿Predicadors del pessimisme social? Qui? Els nostres mateixos dubtes existencials? Les nostres fluixedats espirituals? ¿Els nostres desconcerts davant la maldat de què són capaços els homes, també avui? ¿L’ambient advers que troba la concepció cristiana de la vida?

Penso que són moltes les situacions angoixoses i injustes per les que passa la humanitat del segle XXI que ens poden fer trontollar la fe. Necessitem fonamentar-la i consolidar-la a la ment i al cor. Em sembla que la millor recomanació és la relectura pausada, silenciosa i repetida amb què conclou el propi Pau: “Estic segur que ni la mort, ni la vida, ni els àngels, ni els principats, ni el present, ni el futur, ni poders, ni altitud, ni profunditat, ni cap altra criatura no podrà separar-nos de l’amor de Déu, revelat en el Crist Jesús, Senyor nostre”.

Josep-Maria Puigjaner